IN FERNEM LAND

THAÏS (2) o ¿qué me pasa Doctor?


Foto ximo (08_07_2007 el Liceu entregat)

Definitivament el problema és meu.

El Liceu s’ha tornat boig amb l’actuació d’ahir diumenge de Renée Fleming, una tarda memorable.

Certament la Fleming s’ha esmerat en oferir una prestació a l’alçada de la rebuda que li va fer el públic dijous passat. Potser es pensava que el Liceu era un bolo més en la seva gira “Thaïstíca”, però no, el Liceu és molt Liceu i quan es volca amb un cantant, aquest ho recorda per tota la vida.

Millor de veu , sense aquells canvis que li vaig notar el dijous i més prudent a les seves ascensions als aguts compromesos. Tot i així el registre agut és el que més dificultats li presenta, que tot i així no estalvia mai. Avui al final del segon acte no ha intentat el re, com dijous passat. Millor, un agut no fa una interpretació.

En l’ària del mirall, massa lenta pel me gust, ha exhibit tots els recursos tècnics i estilístics emportant-se una ovació monumental. De totes maneres el públic del Liceu tenia ganes de Fleming i ha quedat absolutament satisfet.

En el final del l’òpera, ha estat un cop més excelsa, amb notes etèries, pianíssims i lligats extraordinaris. I doncs què em passa doctor?, no em comunica res, no em posa la pell de gallina, no m’emociona. Casi diria que m’emociona veure el públic entregat amb aquesta dona, però ella no em deia res, absolutament fred. Necessito un tractament de xoc?.

Ferrari no ha estat protestat com el primer dia, per què no ho mereixia llavors ni avui. És poc carismàtic, però ha cantat i frasejat molt be. La veu no és projecta gaire, però és un bon cantant i als bons cantants mai se’ls pot bufar.

Brillant Bros, com el dijous, però sense el problema del final del segon acte. Ovació clamorosa.

La resta igual que dijous i a Sandra Pastrana li han fet lluir un modelet més decorós  i no ho entenc, feia l’encisadora i dijous encisava, potser massa?. Ara que avui ha dit, més tapada si, però de vermell, com la “prota”.

Ja hi ha, ben segur, millor cantant de la temporada, malgrat que a mi encara és l’hora que se m’hagi de posar un pèl de punta.

Que torni!!! per poder entregar-li

[per més informacío de la Thaïs del 5 de juliol]

10 comments

  1. A mi, Ximo, tampoc no em va dir ben res. Imagina’t que també tenia entrada per avui i me l’he venut! No ho sé, potser avui m’hauria agradat… No sé què han sentit i l’estona que han aplaudit, però per ara el meu vot continua per Nina Stemme. Fins aviat.

    M'agrada

  2. Mei

    Funció fora d’abonament i, per tant, plena de fans de la diva, només podia passar una cosa: gran èxit…

    Ai… potser ens faria un descompte, el doctor vull dir, si anem plegats…

    M'agrada

  3. Ah! Dons a mi si que m’ha posat els pels de punta. No m’imaginava que una versió concert pogués ser tan vívida. Si que és cert que diumenge hi havia un públic diferent, però també hi havia prous Liceistes que semblaven gaudir força.
    De tota manera, per a gustos hi ha els colors i les veus.
    M’ha agradat el teu blog i he gosat a fer un petit comentari. Fins un altra.

    M'agrada

  4. Hola Natàlia Benvinguda!!!.
    Contra gustos no hi a res a dir. Jo encantat que t’hagi agradat, tan de bo jo hagués gaudit com tu i la resta (o quasi) del teatre, però contra les sensibilitats no hi ha res a fer, o t’arriba o no.
    Encara m’agrada més que t’agradi el meu blog i ja saps que sempre que vulguis, estiguis d’acord o no amb el que dic, els teus comentaris seran molt ben rebuts.

    M'agrada

  5. colbran

    Pues yo soy de las raras avis de médico. Tenía a la Fleming puesta tan alto en mi admiración (tengo todos sus dvds y varios de sus cds) y entre mis amigos había hecho tánta propaganda de ella que al asistir a las dos funciones me he quedado helado, pues apenas he encontrado atisbos de aquella prodigiosa calidad. Sólo elegancia, fiato y valentía, pero su voz me ha parecido menos bella que cuando la ví por primera vez en el Palau hace unos diez años, aproximadamente.La buena línea de canto sigue ahí, pero su frialdad actual me deja indiferente. El volumen de su voz se ha reducido aunque cuando quiere la emite mejor. Tiende a unas lentitudes que me producen sueño. Y sus agudos son una sombra de lo que eran (repasad la “Manon” del Chatêlet con cinco res). Los ataca con valentía, y esto dice mucho en su favor, pero los corona gritando, unas veces más que otras (más el jueves que el domingo, pues estoy seguro que escuchó su grabación del primer día e intentó rectificar). Posee una elegancia indiscutible, tanto en su porte como en su forma de cantar, pero la encuentro amanerada y nada espontánea. Todo parece tenerlo previamente calculado para que surta efecto entre el público, lo cual lo encontraría encomiable si el resultado fuera el de al menos hace cinco años o seis años.
    Sus propios compatriotas (Opera News-julio de 2006) al criticar su actuación en “Rodelinda” comentan que en esa ocasión cantó con más disciplina rítmica de la que suele emplear habitualmente. Aquí en Barcelona ha hecho lo que ha querido y Andrew Davis lo ha aceptado. Su aria del espejo es, posiblemente, la más lenta que he escuchado nunca.
    Lo siento por mí y, por otra parte, me agrada ver al público tan entregado. Eso es bueno.
    Pero “Thaïs” por “Thaïs” yo prefiero la versión en dvd de Eva Mei, llena de sensualidad y carnalidad y con una voz limpia y con agudos nítidos cantados y no gritados.
    Puede que Renèe Fleming sea elegida la mejor cantante de la temporada pero mi voto no lo tendrá ya que, de momento, se lo tengo reservado para Angeles Blancas que en “La voix humaine” cantó e interpretó una ópera tan difícil con su voz, con todo su cuerpo y especialment con su corazón, no sólo con su cabeza, extrayendo de todo ello una aportación inolvidable que hizo que vibraran todas las fibras de mi cuerpo, mientras veía como iba dejando la piel y la vida en escena.
    En esa función no quedé ni decepcionado ni indiferente.

    M'agrada

  6. Assur

    Per raons que ara no vénen al cas, diumenge no vaig anar a veure “Thaïs” (la veritat és que molta, molta il·lusió tampoc em feia), i tot llegint, sobre les dues representacions que es van fer, els clars i sincers comentaris que et caracteritzen (i creu-me que no et faig la “pilota”) m’ha “tranquil·litzat” saber que hi ha gent, com ara tu en el cas de la Fleming, que els passa el mateix que a mi amb algun que altre intèrpret, -em refereixo als que podríem qualificar d’autèntiques “patums”-: que no els nego, i fins i tot admiro, la seva vàlua, però que em deixen indiferent o, dit clar i net, que no m’agraden (alguns gens).

    No m’ha agradat mai entrar en les absurdes discussions entre admiradors i “contres” que es donen a alguns blogs i fòrums i, sobretot, no suporto les desqualificacions fetes pels que es creuen en possessió de la veritat absoluta. És per això que m’agrada tant la línia dels teus comentaris i t’animo a continuar-la.

    Ah! Ahir al matí (sort que treballo per les tardes) vaig poder aconseguir a les taquilles del Palau entrades pel recital de novembre de la Cecilia Bartoli, i com que al web del Palau van bloquejar la venda d’entrades a través d’Internet en vaig adquirir una per a una amiga meva d’Almeria. Per les poques entrades que encara hi havia i pel ritme que duia la venda, suposo que ja no en deuen quedar.

    M'agrada

  7. OLYMPIA

    Ximo, a mi també m’agrada el teu blog. Diumenge a la tarda no em vaig emocionar ni una vegada amb la Thaïs però vaig valorar molt la labor de l’orquestra que té un gran protagonisme i fa que els solistes se les vegin i desitgin per fer brillar uns cantables tan meritoris per retorçats. De vegades et preguntes on ha anat a buscar aquelles notes profundíssimes l’exquisida senyora Fleming.

    M'agrada

  8. Hola Olympia Benvinguda també. Quina il·lusió, la Fleming ha provocat almenys noves visites i sobretot que us manifesteu, ja sigui a favor o en contra de les meves opinions.
    Espero que no sigui la darrera vegada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: