IN FERNEM LAND

CHERYOMUSHKI (una pel·lícula musical soviètica)


De tots és sabut que desprès de l’estrena de la Lady Macbeth del districte de Mtsensk (1934), l’emprenyada de Stalin va ser monumental. Shostakovich va haver de doblegar-se davant el Comitè Central i fer la música que no anés en contra dels interessos del poder establert.

Un cop més ens trobem amb artistes que varen haver de “col·laborar” amb un regim que anava en contra de la llibertat artística i que utilitzava la obra dels seus artistes addictes, segons les seves conveniències. Totes les dictadures ho han fet i molts dels grans artistes no varen voler o no varen poder marxar.

Va ser denunciat dues vegades i desprès de la mort de Stalin (1953) va ser rehabilitat i es va afiliar al partit comunista a l’any 1960.La seva música va fer un canvi radical. Del seus inicis ratllant el dodecafonisme i jugant amb l’atonalitat, va passar a una etapa neo romàntica i naturalista, tipus Mahler, que és el que li demanaven que composés.

A la Rússia soviètica  es va utilitzar la popular opereta com a vehicle per distreure a la massa treballadora. Aquest gènere teatral i musical, va ser molt popular entre els anys 1930 i 1970. Diguem que seria el mateix que el teatre musical americà, però sempre sota els paràmetres estètics propis de l’opereta, amb els seus inevitables ritmes de vals.

A l’any 1958 varen fer-li un encàrrec per composar una opereta sobre els inconvenients per les parelles joves, de trobar un pis a Moscú. Diguem que com a tema d’opereta queda una mica lluny dels efluvis amatoris de la Hanna Glawari i del Graf Danilo, però Shostakovich necessitava diners i va acceptar. De fet te un bon catàleg d’operetes.

Amb aquest tema tan excitant va fer una partitura que va assolir un èxit descomunal, el dia de la seva estrena (20 de gener de 1959). La música és molt banal, de qualitat, però costa imaginar que és del mateix compositor que en aquell moment estava treballant en la seva onzena simfonia.

Degut al èxit, es va decidir portar-la al cinema (1963), fent una comèdia musical amable, amb una música que no te res a veure amb joves parelles obreres buscant pis, uns mediocres funcionaris corruptes, que queden descoberts per la honestedat del poble, amb conviccions rectes i molt addictes a la oficialitat.

Aquesta pel·lícula ha estat editada per la DECCA i ja es troba disponible a les botigues especialitzades. Me l’han regalat i aquesta tarda l’he vista.Encara em dura l’efecte del que he vist i he escoltat.

La pel·lícula vol ser un musical com podria ser Grease o West Side Story. Ambient juvenil, vestits anys 60’s però pobrets, res de colors brillants com la Rita Moreno al terrat, no, tot una mica esvaït. Els decorats, molt decorats. Tons pastel, roses, verds pomes i blaus Nenuco. Diries que ha de sortir la Doris Day amb una camisa de quadrets, d’un moment a l’altre, però estic segur que si la Doris la posen al mig del set, es deprimeix directament.

És una experiència molt curiosa, que hauré de tornar a pair un altre dia, al menys musicalment.

Penseu que tots són veus que podrien ser sortides del Bolshoi. Tenors, barítons, sopranos tipus Netrebko i el cor tot i anar vestidets per anar a esmorzar a Les Planes, podrien posar-se a cantar la coronació del Boris.

Hi ha algun toc de fantasia, que sembla mentida que és permetés, quan una parella de jovenets, mirant un niu d’ocells al parc, transformen l’escena i s’integren amb la mida dels ocells a dins del àmbit dels arbres, els nius, les branques i fulles. És el número luxós, amb un cos de ball que, a ritme de vals, van cantant les excel·lències de tenir un pis nou a la ciutat que el govern ha muntat (Cheryomuski, és a dir la ciutat de les cireres, que no és altre cosa que Ciutat Meridiana o qualsevol ghetto al voltant d’una gran ciutat, que es va construir en uns antics camps de cireres, d’aquí ve el títol).

Us ho juro que no m’he pres res, cap substància amfetamínica, ni res que si assembli. És tal com us ho he explicat.

És molt interessant. Llàstima que no he trobat a Youtube res referent a aquesta joia.

Jo crec que a Rússia, ara estan molt malament, però abans, molt pitjor.

%d bloggers like this: