Nit històrica al Liceu, per l’èxit assolit per tota la companyia que han cantat la versió de concert de la Lucrezia Borgia de Donizetti.
Teatre amb les entrades esgotades i públic internacional, majoritàriament del àmbit germànic, per assistir al debut d’Edita Grubrerova en aquesta rol. El Liceu l’ha envoltada d’un companys d’extraordinària categoria, Josep Bros, Ilderbrando d’Arcangelo i Ewa Podles. Llàstima que el director musical no hagi estat algun director expert en el repertori belcantista, és clar que això després dels resultats obtinguts, era el de menys.
Avui s’havia decidit prèviament que, anés com anés el concert seria un èxit històric i clamorós en la història del teatre. Jo des de 1975, any del meu debut al Teatre, he viscut pocs èxits com els d’avui.
La Lucrezia Borgia és una òpera que requereix un quartet solista important, soprano dramàtica d’agilità, tenor líric, contralt i baix baríton. En el Liceu la soprano ha estat Edita Gruberova, que ni en somnis té el registre vocal original de la part. La va estrenar Henriette Méric-Lalande, la mateixa soprano que va estrenar Il Pirata de Bellini. Amb això vull dir que malgrat que la Gruberova no té els mitjans que la part demana, no és una novetat que la cantant ha adaptat a la seva vocalitat i estil, rols tan dramàtics com l’Anna Bolena o la Norma, obtenint el reconeixemnet del públic.
La prodigiosa tècnica vocal de la Gruberova és el seu pricipal aliat per obtenir els resultats musicalsde les seves interpretacions i és amb ella que ha centrat, juntament amb un balcanto sui generis, tota la brillantíssima carrera operística, seguida i defensada per una allau de seguidors que la idolatren.
Ja en la seva entrada “Tranquillo ei posa”ha posat totes les cartes sobre la taula i l’estil gruberovià, la marca de la casa, ha aparegut per a goig i gaudi dels seguidors que esperen justament això i per a desesperació de pocs. La Gruberova no arrisca com abans i ha cantat quasi tota l’opera en constants pianíssims i mezza voce, restant a la part de tota la càrrega dramàtica. La interpretació que fa de la Lucrezia està allunyada del dramatisme i càrrega malèvola que Donizetti, basant-se en l’obra de Victor Hugo, va vestir a aquest personatge, molt més refinat i culte del que la llegenda ens ha deixat. Però l’òpera de Donizetti és la que és i l’estil en que va estar escrita, també és el que és. Si la senyora Gruberova ha decidit que el belcanto és el que fa ella, està bé, per a ella i per tota la legió de seguidors, per a mi no. La seva cabaletta final, aquella que Donizetti va tenir que escriure contra la seva voluntat “Era desso il figlio mio”, per tal de satisfer a la diva que no li va deixar oportunitat de mostrar les seves agilitats i virtuosismes pirotècnics, ha estat la cosa més amanerada i anti dramàtica que he escoltat en anys, amb alguns petits problemes, segurament deguts al cansament i a la manca de rodatge amb el rol.
Alentir les frases per tal de recrear-se fins a la sacietat amb els sons perduts entre l’afinació dubtosa, els portaments aspirats i algun que altre agut (pocs, doncs la veu ja no està per les exhibicions d’anys enrere) ratllant el crit, son alguns trets de l’actuació d’aquesta nit passada. És cert que el seu cant té un no se què d’eteri i d’encanteri, que fa que el temps s’aturi i el públic enlluernat pel prodigi vocal, es deixí seduir, com per l’art d’un il·lusionista en l’artifici més amanerat, però aquesta és precisament la gràcia d’aquesta cantant, jo ja us la regalo. M’avorreix soberanament.
Al seu costat, Josep Bros, amb una veu de volum cada cop més gran i consistent ha obtingut també, un grandíssim èxit, però anem en compte, doncs el tenor està forçant molt la veu i el resultat d’aquest esforç és, un centre important però una pèrdua de color i consistència en el registre agut i sobreagut. La veu comença a oscil·lar i el que ara s’apunta com un signe de fatiga vocal, si no va en compte, esdevindrà aviat un problema seriós.
Bros és molt valent, ho ha demostrat sempre, acceptant rols de grandíssim compromís, però si hagués mantingut el repertori més líric i no hagués forçat tant el registre extrem, avui no s’hagués trobat amb els problemes en el pas de la veu, en la col·locació excessivament cranial dels aguts i en la bellesa del timbre. Ha tingut la valentia de cantar l’ària que sempre és talla “T’amo qual s’ama un angelo” i que va tornar a posar en circulació Alfredo Kraus. On m’ha agradat més és en el duet final, on Bros, ha recollit la veu i ha cantat tot el fragment amb frases líriques molt controlades i amb veritables lliçons estilístiques de com cantar la part. No cal que ens demostri que té tanta veu, doncs és quan fa aquestes demostracions d’expansió vocal, quan la veu es ressenteix i es deixa d’emetre de manera natural i bella. Cuidat Josep.
Per cantar el Don Alfonso, el Duc de Ferrara, rol no gaire llarg però d’importància dramàtica, escènica i musical, hem tingut la gran fortuna de tenir al baix baríton italià Ildebrando d’Arcangelo, per a mi, el veritable triomfador de la nit. Veu homogènia, línia impecable i emissió segura. La veu és contundent si bé no estem davant d’un baix rotund, la seva joventut ens fa preveure que encara té camí per arribar a ser-ho, de moment i amb una carrera molt important i molt seriosa, ens ha ofert una ària i cabaletta de manual i un duo amb Lucrezia d’autoritària musicalitat. Llàstima que el rol no dona per més, però veient l’èxit assolit, potser s’animarà a tornar.
El cas d’Ewa Podles, la contralt polonesa és únic en la història vocal dels darrers anys. És una veritable contralt coloratura que ens ha captivat en el repertori barroc i belcantista, però que també ha cantat Verdi i Wagner. El volum de la seva veu i la contundència del registre l’ha fet triomfar per tot el món. Ara, ja amb la veu no tan homogènia i amb tres colors ben diferenciats, ha perdut força en el greu i la zona aguda no és tan enlluernadora com fa uns anys. To i així, després d’un inici una mica massa tenebrós, semblava més la Ulrica del Ballo que el Orsini, s’ha anat centrant, fent un bon duo amb Bros i un millor brindis en el darrer acte. Ha obtingut un altre èxit grandiós.
Lucrezia Bogia té molts rols petits i que en cap justificant la contractació de dos cantants hongaresos i un italià, sobretot si el resultat és més aviat mediocre. Millor donar-los tots a cantants del país.
Stefan Anton Reck, ha triomfat i en altres circumstàncies, estic segur que no hagués estat així. Direcció poc refinada i molt mediocre amb una especial dedicacio al tempo que li convenia a la diva. Si l’orquestra hagués estat al fossar i la Gruberova no hagués cantat, algú l’hagués xiulat, però ahir estava escrit que havia de ser una gran nit i a fe de Déu que ho ha estat.
El cor correcte i prou.
Mentre els aplaudiments i la cridòria inacabable, amb la pluja de flors i les pancartes exhibides de manera massa prudent com a homenatge a la diva de la casa, m’han vingut al cap moments gloriosos en els que jo participava de la festa i he pensat en la sort han tingut tots aquests que avui han gaudit amb la seva diva en una comunió en la qual jo no he participat.
Ara després d’escriure el post me’n aniré a dormir escoltant el belcanto que m’agrada, potser amb la Caballé, la Gencer, la Sills, o fins hi tot la Sutherland, que també era avorrida però estilístacament irreprotxable, aquell belcanto que sense sacrificar la part de creació personal i variacions vocals, no oblida la línea, l’afinació i les regles bàsiques de l’escola italiana, on està prohibit portementejar i deixar de banda l’expressivitat dramàtica del text per a exhibicions circenses.
IN FERNEM LAND 
No sabria dir ho ni tan elegant, ni tant tecniquement precis, ni cal reperti ho, pero jo (avui tambe)n’estic d’acord amb el comentari. D’Arcangelo m’ha impressionat. Padulles Casanova i Accurso tambe me han agradat.
Per cert a la gravacio de la Caballe-Kraus-Verret-Perlea(RCA Victor) no he vist l’aria “T’amo qual s’ama un angelo” ¿Quina recomanaries de les que has escoltat durant la nit?
M'agradaM'agrada
No hi vaig ser ahir, però et confesso que, malgrat les truculències que assenyales de la Gruberova (totes certes), jo sóc dels que sucumbeixen al encanteri. Que allarga el fraseig, que a voltes crida, … es cert! Però noi, quin prodigi vocal.
En el que no estic d’acord amb tu, és en que la Sutherland sigui aborrida.
M'agradaM'agrada
Coincido al 100%
El “Com’e bello” me ha aburrido soberanamente. La he visto incapaz de atacar ninguna nota aguda en forte, sonidos fijos y más de nota destemplada. Eso sí, era lo que se podía esperar de ella.
Cabe decir, que el éxito estaba garantizado pasase lo que pasase, porque una hora antes ya por los aledaños del Liceu se estaba organizando la comparsa.
Bros muy bien. D’Arcangelo fabuloso y la Powdles a mi no me ha gustado nada (el recuerdo de la Verret en disco es poderosísimo).
En fin, otro bolo de Edita, que ahora amenaza con Anna Bolena.
M'agradaM'agrada
Em sembla que l’únic que puc dir és que estic d’acord amb tu. La Gruberova, almenys al començament, l’he trobada més fluixa que en altres ocasions i realment faltava dramatisme i maldat en un personatge com Lucrezia, que quedava massa brillant. Però és la Gruberova i em sembla que tothom sap què va a veure i escoltar, com ha dit en Ferran més amunt (jo mateix m’incloc en aquest tothom).
Ara bé… vaig disfrutar molt més amb la Podles, el Bros i el D’Arcangelo (quina veu!), que amb la Gruberova.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord amb tú, és més (segons la meva opinió )crec que l’òpera en sí no merexia aquest `èxit, tota la parafernàlia montada entorn a la Gruberova, ho he trobat fora de lloc. Em pregunto ¿Aquests muntatges que són per uns cantants si per altres no,i a vegades més merescut no perjudiquen la bona salut de l’òpera?
M'agradaM'agrada
Certament a aquesta Lucrezia se li poden trobar alguns defectes. Però va ser una gran nit per als afeccionats a la lírica. Funcions així fan afició. I això és bonic. Estic feliç d’haver-la viscut.
M'agradaM'agrada
Ximo em sap greu que no t’ho passessis bé. Jo vaig ser un dels que em vaig tornar boig, què hi farem…? Aquesta senyora pot amb mi. Qui sap si amb els anys ho veuré diferent…
M'agradaM'agrada
Hace años me enamoré de la voz de Gruberova. Fue en una Lucia en el Liceo y recuerdo haber temido gritar bravo al término porque mi voz sonaba absolutamente insultante después de los sonidos emitidos por esa mujer. Ayer volví a escucharla y no conseguí entrar en comunión ni con ella no con el auditorio que la aplaudía a rabiar, rebuscaba en los sentimientos de antaño y no conseguí encontrarlos. Bella voz, sí, buena forma todavía, también, no puedo decir que no me gustara, pero si que no me emocionaba. Al final dejé de intentar encontrar lo perdido y me concentré en el resto del elenco.
Josep BROS me encantó. Ildebrando me enamoró (quiero más, me supo a poco). Podles me fascinó( me acordé de ti Colbran). No pude apreciar la obra (que no conocía) sólo tuve ojos para los solistas. Espero otra mejor ocasión para disfrutar de todo lo que puede dar el amigo Ildebrando que, oído lo oído, es mucho.
M'agradaM'agrada
Podles, es veritat el que dius dels tres colors i que ja no és el que era, pero no deceb mai; estupenda al brindis. Bros molt be, estic d’acord que foçava, jo estava a la fila 9 esq. i a voltes m’entraven ganes de d’abaixar el volum. Arcangelo deixa amb ganes de mes. Gruverova, m’alegro d’haver-la vist, és una llegenda viva i sempre podrè dir que la vaig veure al menys un cop.
Gràcies com sempre Ximo pels teus comentaris. Fins aviat.
M'agradaM'agrada
A mí la voz de Bros no me pareció en el Real que tuviera demasiado volumen, me pareció descolorida y muy gangosa en los agudos. Pese a todo lo que dices de la Grube me da envidia, me encantaría verla en vivo. La Podles es una fuera de serie, e Ildebrando, qué repartazo!!! Desde luego la charanga del foso se ve compensada con creces con esas estrellonas que llevais 😛
M'agradaM'agrada
Exitos como el del sábado he contemplado pocos en el Liceu. En este momento recuerdo la maravillosa “Bohême” de Tebaldi/Poggi, el increíble e INSUPERADO “Roberto Devereux” contundente y al propio tiempo celestial de Montserrat Caballé, la increible y auténtica belcantista “Lucrezia Borgia” de la Caballé, las dos versiones de “Maria Stuarda”, una vez más con la Caballé, por citar 5 inolvidables funciones de Liceu, algunas con lanzamiento de palomas incluídas.
Pero el éxito del sábado no fue espontáneo. Estaba precocinado desde hacía semanas, con desplegamiento de documentalistas vieneses (creo) que entrevistaron y retrataron a los preparadores del condimento y, de paso, promocionaron la grabación del título donizettiano, a mayor gloria del sello Nightingale, propiedad de la Señora Gruberova.
El público quedó alucinado con tanto bravo (se le hubiera braveado incluso el gallo que estuvo a punto de emitir en la segunda parte) y los bravos entusiastas siguieron a los no tan espontáneos. El braverío fue colosal.
Y la interpretación de Frau Gruberova cómo fue? Para los incondicionales una maravilla, para los amantes del bel canto tradicional una desilusión.
El bel canto actual, al menos el de Madame Gruberova, pertenece a las ligeras que cantan papeles de dramáticas de agilidad próximas a la mezzo.sopranos, cuando no escritas para éstas (Pasta= “Sonnambula”, “Beatrice di Tenda”, “Anna Bolena”, “Norma”/ Colbran = “Semiramide”/ Malibran = “Maria Stuarda” y Mèric.Lalande = “Lucrezia Borgia”, etc.), todas ellas con un registro grave poderoso, un centro anchísimo y escasas incursiones en el agudo. Yo no estaba allí pero me he leído sus biografías.
En qué coincide Gruberova con las creadoras de los personajes de bel canto que se atreve a afrontar?. Pues en una voz muy bonita, con extraordinarias posibilidades, extrema facilidad para los filados y los pianíssimi (muchos de ellos fijados y calados), en un volumen considerable y en una facilidad para el agudo (hoy día ya no tanto) y en nada más. Ni el centro es potente, ni tiene un solo grave por equivocación. Eso sí, canta un tercio de lo escrito para la heroína, siempre o casi siempre en la región aguda con unos portamenti que a mí me producen sueño, reduciendo el volumen a la mínima expresión, con lo que la orquesta aún tiene que tocar a más mínima expresión.
Pero esto es lo que gusta y gustó al público del sábado y hay que respetarlo, aun que yo tengo el derecho de no compartirlo.
Cuando el 20 de abril de 1965 debutó Montserrat Caballé en el Carnegie Hall de Nueva Yok con, precisamente, “Lucrezia Borgia”, sustituía a Marilyn Horne que no pudo cantarla por encontrarse en el séptimo mes de su embarazo. A ver, por favor, quién me puede decir en que se parece el registro vocal de Marilyn Horne con el de Edita Gruberova? Y nadie me negará que una de las indiscutibles grandes del bel canto ha sido la Horne…
Alguien puede decir que la Caballé no poseía los graves de contralto de Marilyn Horne, pero su registro grave era suficiente (“Arrigo, ah parli a un core”, “D´amor al dolce impero”, el mismo inolvidable “Com´ é bello” de la Borgia…), pero su voz era más voluminosa, similarmente carnosa y con una expresión vocal dramática muy superior de lo normal, especialmente en persona.
Para mí Edita Gruberova es la más impresionante Zerbinetta que he escuchado en persona, en disco y en grabaciones videográficas. Probablemente sea la mejor Zerbinetta desde su estreno hasta el presente; una fabulosa Reina de la Noche y, en general una grandísima mozartiana (aunque a mí su doña Anna me sabe a poco), pero de belcantista res de res.
M'agradaM'agrada
Aclaparada per la reacció del públic el divendres per la nit al Liceu, tan sols em queda preguntar-me com la Isolda, si la salut de l’òpera passa per un bon moment.
Un bon concert ha esdevingut el fenomen més gran viscut en el teatre en molts anys. Ja els hi vaig comentar que assisteixo a les funcions del Liceu des de 1956 i he viscut nits molt emotives i importantíssims èxits. El de divendres està a l’alçada, la diferència és que sota el meu punt de vista, la recació no es corresponia al que varem escoltar. El pùblic ha baixat molt el llistó.
M'agradaM'agrada
Ximo y Colbran gracias por las crónicas-comentarios, con vosotros además de pasarlo pipa se aprende un montón. Saludos
M'agradaM'agrada
Caramba señor Ximo. ¿También pensaba usted lo mismo de la Sutherland en mayo de 1989 cuando se la cargó a protestazo limpio en el Liceo sin piedad?
Curiosamente a alguien que aquí ha posteado dando absoluto apoyo a sus comentarios masacrantes, señor Ximo, le he visto en algunas fotografías publicadas en otros foros en las que se le ve aplaudiendo a rabiar a la pobre Sra. Gruberova cuando regresaba a su camerino tras la función.
Desde luego ¡¡¡QUÉ FALTA DE COHERENCIA POR DIOS!!! UN POQUITO DE SENTIDO DEL RIDÍCULO, POR FAVOR.
Si quiere banéeme, elimínime, pregúnteme lo que quiera que no pienso responderle. He intentando aplicarles la misma medicina que todos Udes. están dando a estas funciones. Y por mucho que todos Udes. estén convencidísimos que son muy representativos del público de los pisos altos del Liceo afortunadamente no es así (aunque la dirección del teatro les siga el juego).
M'agradaM'agrada
Bienvenida Magdalena.
La señora Sutherland no ha sido jamás santo de mi devoción y si usted me conoce bien como parece, lo sabrá. Cuando vino al Liceu en mayo de 1989 nos dejó un testimonio del lamentable ocaso, del que no voy a hablar aquí, los vídeos sirven para algo.
Yo solamente puedo hacerme responsable de lo que posteo, por lo tanto de lo que digan y hagan los demás no puedo responderle, mi coherencia sigue intacta.
Siguiendo la norma de blog, no voy ni a eliminarle, ni a banearle. Yo soy representante de mí mismo y jamás utilizo este blog como portavoz de nada.
Estoy convencido que usted lo sabe y a lo que no me puede obligar usted es a elegir mis gustos, como yo no lo haré con los suyos.
Espero contar con sus opiniones y comentarios en otra ocasión.
Por último no acabo de entender lo de “pobre” a la señora Gruberova. Yo creo que la del viernes, debería ser una de las noches más felices de su vida.
M'agradaM'agrada
Yo creo que la buena convivencia se basa en el respeto y en cuanto a gustos no hay nada escrito. Si a muchísimos les gustó la interpretacion “belcantista” de la Gruberova lo celebro. Disfrutar es a lo que vamos a un teatro, previo pago de un dinero. Pero, por favor, déjennos vivir a los discrepantes! Yo no quiero imponer mi opinión a nadie, pero cuando una actuación o cantante no entra dentro de los parámetros de mi criterio doy explicaciones del por qué y la justifico. Ximo ha hecho un comentario ponderado y justo, según mi opinión, y aunque en ocasiones no estamos de acuerdo, en este caso concreto sí.
Quien no esté de acuerdo con estas opiniones y otras de los comentaristas puede rebatirlas pero considero que desenterrar la pobre actuación de Joan Sutherland en aquellas funciones de su regreso al Liceu no aporta nada en este caso.
Ojo con los fanatismos a ultranza! Son peligrosísimos y muy cercanos al totalitarismo.
M'agradaM'agrada
La veritat es que a mí la Grube en va agrar força,pero sense arrivar als extrems arrivats,va pecar de filats i mezza vozze,pero realment em descobreixo devant la seva carrera.Lo de Bros .es per donar-li de menjar apart,está magnific encara que trobo que necesita un descans,a la Ana Bolena de Bilbao se en va sortir i penso que el divemdres també va estar realment bé.Salutacions a tots
M'agradaM'agrada
Hola Alfredo Germont, benvingut, et feia encara a Paris 😀
Espero que aquest primer comentari no sigui el darrer. Gràcies
M'agradaM'agrada
Amigo Colbran .Por fin estoy de acuerdo en algo.Los fanatismos son malisimos.Y yo añadiria y mucho mas cuando tienen un afan destructor.Es decir pongamos un ejemplo.Si yo que soy cule me pongo la camiseta del Barca y canto aquello de TOT EL CAMP y aplaudo a rabiar a ETOO y a MESSI me parece que me puedo aplicar un atenuante a la maldad del fanatismo.Si por lo contrario me paso el dia criticando al MADRID ,abronco sus intervenciones en el campo ,me peleo o no me hablo con mi compañero en el trabajo por dicho motivo o le tiro piedras al autocar que lleva a sus jugadores , pues entonces soy un fanatico peligrosisimo.En resumen no creo que la alegria , el asombro, la veneracion ,el gozo que sentimos al oir a Gruberova haga daño a nadie .
M'agradaM'agrada
Amigo Dandini no me gusta el fútbol y no soy fanático de nada ni de nadie, excepto del café. Y sólo puedo tomar uno al día. Supongo que esto no es peligroso.
M'agradaM'agrada
porfín una verdadera trifulca en el blog, ya era hora, nos estabamos poniendo un poco empalagosos, pero yo me reitero, Colbran y Ximo gracias por el tono y por la de cosas que aprendo en este blog aunque a veces no estemos de acuerdo… saludos a todos
M'agradaM'agrada
Vaig ser divendres passat al Liceu i al marge d’un profund anàlisi tècnic va ser una nit per gaudir, personalment i desprès de vint i cinq anys anant al Liceu, ja estic una mica fart de nits sense trempera.
M'agradaM'agrada
Subscric totalment el comentari de la Tosca. Acabo d’arribar del Liceu, i, encara que sembla que sense arribar als extrems del primer dia, hi havia una munió de gent interessada en convertir alló en una gran apoteosi. Que voleu que us digui…La señora Gruberova no m’ha emocionat ni una mica. La resta m’han agradat força, sobretot l’Ildebrando i la Podles. M’he quedat atónita amb tant aplaudiment, pensant…potser és l’estilisme de la diva (dir-ne horrible és poc, del seu vestidet rosa princesa) que m’ha transportat a un altre escenari i m’he perdut el que tots aquests aplaudien, no sé, no sé…
M'agradaM'agrada
Us asseguro que després de cada funció la senyora Gruberova em paga un sopar al Ritz (a mi i a tots els totalitaristes gruberovians) i que cada dia la productora aquesta vienesa m’ingeressa al compte corrent sumes astronòmiques. Només a canvi de deixar-me la veu bravejant la senyora Gruberova. Què voleu que us digui a mi no em torna boig en Flórez ni m’agrada en absolut la Bartoli, però em sembla que no engego cap campanya de difamació contra els que els agrada. Trobo en Pavarotti horrorós i la Caballé no és sant de la meva devoció, però no dic a ningú que preparés cap èxit a ningú, ni que ningú estigués pagat per ningú, ni que hi hagués claca, ni que hi haguessin qüestions personals pel mig, ni res de res. Adoro la Gruberova, algun problema? La veritat és que em començo a emprenyar amb aquesta història difamatòria, i bastant!
M'agradaM'agrada
Benvinguda Dinamita, gràcies per deixar el teu comentari i espero tornar-te a llegir aviat.
Vianant, gaudeix tot el que vulguis, però accepta que hi hagi visions diferents, hi estiguis d’acord o no, existeixen i pensa bé això que has dit de la història difamatòria, no te gaire sentit. No t’emprenyis, no val la pena.
No hi han, per sort visions úniques i tan de bo puguem compartir nits memorables com fins ara, amb les santes que compartim i per la resta, fem intercanvi de cromos, jo em quedo el Flórez que et sobra i ja et donaré els cromos que vulguis dels que em sobrin a mi.
Dandini, donem si us plau, un altre símil que no sigui futbolístic, doncs a part de confós, no he entès el que ens vols dir.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig anar finalment a veure la Borgia.M´agrada començar la cronica amb allo que mes em va sorprendre i en aquest cas es l’estat de salut vocal exhultant de Gruberova.Als 61 anys estaven retirades o el seu estat ho demanava de forma urgent Sills ,Sutherland ,Caballe i Gencer .La veu de Gruberova manté en l´actualitat un sobreagut al menys fins el re natural d’una fermesa i d’una projecció aclaparadores.Els pianíssims continuen essen prodigiosos i l´agilitat vocal es un autentic festival.Del que soc un autentic fan es dels reguladors en general i destacaria en aquest tema a Bergonzi,Kraus,Caballe i Gruberova .Per últim també vull parlar dels trinats.En el cas de Gruberova estan formats com ha d`esser per tres notes tal com tambe ho feien Sills i Sutherland . Ara em direu si es que trobo que la veu de Gruberova esta igual que fa vint anys.Doncs no pero ha perdut ben poc.Ho resumiré, el mi bemoll li costa més ara , el timbre és algo mes metàlic i el fiato és una mica més curt.Tot això va fer possible que el public gaudis d`una prestació extràordinaria amb la sensació de que no hi ha cap cantant actual que pugui assolir aquest nivell de perfecció tècnica.Dít això crec que també hem de parlar de la vessant interpretativa.Aquest no ha sigut mai el seu fort però és una cantant inteligent i sap treure el màxim partit dels seus mitjans per aconseguir una credibilitat dramàtica .El públic li va retre una standing ovation molt emotiva al final de l´obra ,una autèntica multitud de flaixos de gent que es volia guardar aquest record ,les primeres files de platea copçades de gent que volia donar la ma als interprets , pancartes a l´amfiteatre , noi jo això ho calificaria com a èxit legítim .Per cert els bravos no provenien en aquest cas del cinque pis unicament .Us puc garantir que a la vora meu hi havia molta gent cridant bravos ,tant de la platea com de l´amfiteatre.Amics meus si això esta organitzat és que al darrera hi deu haver una empresa molt forta.Ara evidentment vull parlar dels altres interprets tots magnifics.En primer lloc dir que Ewa Podles va obtenir el èxit mès gran que ha assolit en aquest teatre.Que la seva veu te tres colors, que no sona a bel canto. Tant és , un altre fenomen vocal dels que fan disfrutar.Magnific Josep Bros ,va cantar Di pescatori de forma magistral,llàstima que tingues certa inseguretat en la segona aria .Per ultim Ildebrando D’Arcangelo va esser un fantastic Alfonso amb un lleuger cansament al final del duo.La direcció del mestre Reck correcte .
M'agradaM'agrada
Gràcies amic Dandini per la teva crònica.
Vaig seguir la retransmissió per la radio tot tornant de la feina. En algun moment vaig perdre la sintonia, però en arribar a casa vaig escoltar la resta.
No parlaré del que vaig escoltar, doncs com hem comentat moltes vegades, la radio ho magnifica tot, i renoi ahir va quedar tot ben palès.
Per altra banda, tu i jo hem parlat moltíssimes vegades que els èxits es poden “incentivar” i el públic és tan “mobile com la piuma al vento”, això tant val per quan hi estem d’acord com no.
Ningú discuteix la categoria d’aquesta senyora i la legió de seguidors que té, aquí i arreu. Amb tots aquests seguidors és segur que l’èxit està garantit, és una obvietat, com també ho és el de l’Eva Marton.
Mostres legítimes d’estimació i agraïment a tota una carrera i a una fidelitat al teatre.
Tot això pot ser que sigui absolutament aliè al resultat artístic de la funció que acabem d’assistir.
M'agradaM'agrada
Tras una Elektra y una Lucrezia edulcoradas… creo que necesitamos un poco de “sangre” en el Liceo, para compensar.
No soy fan de Edita, y como ya comenté en el blog de Mei, tanto exceso de floritura acaba por cansarme un poco. Pero bueno, le reconozco los méritos a la señora, aunque en este papel no me ha gustado mucho.
M'agradaM'agrada
Ximo mai haguessis hagut de posar aquest vídeo/àudio amb la Caballé i el Kraus. La comparació és sagnant
M'agradaM'agrada
M’he deixat per dir que en Josep Bros té cada cop més problemes no tan sols per arribar a les notes agudes, si no per mantenir la línia belcantista que fins no fa gaire lluïa esplendorosa.
M'agradaM'agrada
Jaume perdona, entre la feina que em permet viure i la feinada del blog, i per que no dir-ho aquest foc creuat entre els “infernemlandaires” a favor i en contra de la diva, m’havia oblidat.
En la versió en DVD de la Lucrezia del Covent Garden, amb Joan Sutherland, Kraus canta l’ària. En el vídeo de la Lucrezia del Liceu, també, i en totes les gravacions pirates o gravades en directe d’aquesta òpera, sempre la cantava.
Kraus va gravar en els darrers anys un disc per la casa Philips amb el títol de Incomparable, on feia un repàs al millor de la seva carrera i on va incorporar l’ària que en la fantàstica (potser la millor?) gravació de Lucrezia Borgia amb la RCA no va cantar.
Et recordo que en la versió de la DECCA, l’Aragall també la canta.
Aprofito per donar la benvinguda al Sixte, tot esperant que no sigui la darrera vegada ni que ens visiti, ni que comenti. Gràcies
M'agradaM'agrada
Amigo Colbran.Tengo dos problemas tu estas enfadado y mi mujer igual. La tienes totalmente a favor.Me dice : después de tantos años de amistad,concursos,viajes a Paris etc,etc.En primer lugar he de decirte que mis apreciciones sobre los fanatismos son genéricas y no personales.En ninguna parte figuras como el sujeto de dichas afirmaciones.En segundo lugar te pido excusas si es que tu te has visto reflejado.Por último añadir que por mi parte siempre seras bien recibido en mi casa a pesar de un dato irrelevante en una auténtica amistad, nuestra opinión sobre Gruberova es distinta.
M'agradaM'agrada
Gràcies Dandini.
M’heu fet patir molt i crec que ja ens coneixem prou i des de fa molts anys, com per que un cantant o un altre ens faci treure’ns de polleguera. Els cantants passen, els amics mai.
VISCA L’ÒPERA!
M'agradaM'agrada
Amigo Dandini: acepto tus excusas de todo corazón, pues en ningún momento he deseado enemistarme contigo. Las diferencias de criterio son buenas para exponer diferentes visiones de un mismo tema, pero nunca deben llevar al enfrentamiento.
Deseo verte pronto para estrecharte cordialmente la mano.
Un fuerte abrazo y un beso cariñoso para tu esposa.
M'agradaM'agrada
Hola Ximo,
Jo vaig anar al Liceu el dia 1 de març i a mi em va agradar molt l’Edita Gruberova. Portser sí que és una mica freda però no hem d’oblidar que és eslovaca i les persones d’aquest país ja ho solen ser de fredes. A nivell tècnic no puc opinar. Com he dit altres vegades, jo no sé música.
Però ara no vull parlar d’ella sinó del Josep Bros ja que estic preocupada per alguns dels vostres comentaris. Que si l’eixamplement del centre fa por que li passi factura a la zona aguda, que els seus aguts són ara molt cranials i oberts, amb oscil.lacions, etc.
Em sabria molt de greu que li passés alguna cosa similar a la que va patir en Josep Carreras, ja que l’admiro molt i el considero una persona molt assenyada.
Ahir nit el vaig escoltar en una entrevista que li van fer a Radio 4, dintre del programa GRAN GALA, i em va semblar que és una persona que toca de peus a terra i que tampoc té una agenda tan plena. A més a més ell intercala òperes amb sarsueles. Segons va dir, la seva il.lusió es poder seguir cantant molts anys ja que és la cosa que més li agrada.
Què et penses d’aquestes declaracions?. Les vas escoltar?.
Potser seria bo que alguna persona de la seva confiança el pogués advertir. Estic segura que en pendria bona nota. El coneixes personalment?.
Anna
M'agradaM'agrada
Hola Anna:
En sou legió els que heu gaudit molt i molt amb aquestes versions de concert de la Lucrezia Borgia, si bé és veritat que també hi ha hagut força gent (ni punt de comparació amb vosaltres) que no ens han agradat.
Son sense cap mena de dubte, representacions que quedaran per la història del teatre i crearan afició. De tot això me’n alegro molt sincerament, malgrat que no hagi gaudit ni gens ni mica.
Pel que em preguntes del Bros tant sols et puc dir que jo no conec personalment a cap cantant i mai forçaré cap mecanisme per fer-ho. Tinc molt clar que són móns diferents i la meva idolatria s’acaba quan s’han acabat els aplaudiments, si bé és veritat que alguna vegada he anat a la sortida d’artistes a veure’n algun de prop i a fer-me alguna foto. També alguna vegada he tingut l’oportunitat d’anar als camerinos, però si t’haig de ser sincer, això condiciona molt.
He parlat una vegada amb el Bros, a Peralada, en un concert on tots dos anàvem d’espectadors a escoltar a Juan Diego Flórez. Em va semblar una persona molt normal, honesta i molt agraïda a les mostres d’efecte i a les paraules d’elogi que li vaig dedicar per la seva carrera i per la interpretació que havia fet uns dies abans del Jorge de la Marina.
Sempre he apostat per aquest tenor, ja des de els seus inicis vaig apreciar unes qualitats en el cant molt rellevants.
Ha ampliat el seu repertori i això, com ja he comentat, li ha fet ampliar la zona central de la seva veu. Això sempre comporta unes certes dificultats al hora d’atacar els aguts, que sempre li han portat problemes.
Fa temps que el trobo més forçat de lo habitual i en la retransmissió radiofònica d’aquesta Lucrezia és pot escoltar com la interpretació del ària del segon acte que s’acostuma a tallar, va vorejar el desastre més estrepitós.
Jo crec que ell és el primer en saber que les coses no acaben d’anar del tot bé.
Hauria de fer una mica de repòs, però sobretot hauria de frenat aquestes lògiques ànsies d’ampliar repertori amb òperes que li exigeixen un centre que en capo cas hauria de forçar.
El seu entorn l’hauria de recolzar i fer-li veure aquestes coses que hores d’ara poden ser corregides. Jo ho espero. Sempre m’ha agradat molt i es veu que és una bona persona.
Lamento no poder ajudar-te més
M'agradaM'agrada
Gràcies Ximo per la teva resposta i els teus savis comentaris.
Jo també vaig escoltar la retransmissió per ràdio de la Lucrezia Borgia i vaig patir molt quan en Josep Bros va cantar l’ària del segon acte. Vaig anar al Liceu per la representació del primer de març i aquest dia, segons el meu parer, va cantar molt bé.
Tant de bo alguna persona amb els deguts coneixements el pugui aconsellar i tinguem tenor per molt de temps.
M'agradaM'agrada
JO, com Anna, també vaig sentir la retransmissió per radio i em agradar molt sobre tot la seva ultima aria-cabaletta “Era desso il figlio mio”.
Perdoneu pel retard del comentari pero es que he descobert aquesta pagina avui.
fins aviat
M'agradaM'agrada
Hola robin, no hi ha res a perdonar. Encantat de la teva visita i el comentari.
Espero tornar-te a llegir.
M'agradaM'agrada