La quarta simfonia de Gustav Mahler es va estrenar el 25 de novembre de 1901, dirigida pel propi Mahler a Munic. La rebuda per part del públic i la crítica no va ser precisament favorable.

Avui us proposo el darrer moviment, Sehr behaglich, que conclou amb el lied extret de “Des Knaben Wunderhorn” Das himmlische Leben, cantat per la soprano Isabel Bayrakdarian el passat 14 de març a Chicago, dins la temporada de la famosa orquestra de la ciutat, dirigida per David Zinman.

La soprano canadenca d’origen armeni està començant a fer una excel·lent carrera internacional, després de guanyar l’ Operalia del any 2000. La seva veu de lírica ja ha brillat a Chicago, Dresde, Milà, Londres, Nova York, San Francisco, Paris i la propera temporada debuta al Liceu en el segon repartiment de l’esperada estrena de L’incoronazione di Poppea.

Mahler va pensar inicialment en incloure aquest lied per concloure la tercera simfonia, però després va desestimar l’idea i incorporant-lo en la quarta.

El Lied és un cant a la vida celestial centrat en els plaers de les viandes que podrem gaudir-hi, en el hipotètic cas, que haguem d’anar a parar la resta dels nostres dies, en aquella residència.

*

Das himmlische Leben
(aus “Des Knaben Wunderhorn”)

Wir genießen die himmlischen Freuden,
Drum tun wir das Irdische meiden.
Kein weltlich Getümmel
Hört man nicht im Himmel!
Lebt alles in sanftester Ruh’.
Wir führen ein englisches Leben,
Sind dennoch ganz lustig daneben.
Wir tanzen und springen,
Wir hüpfen und singen,
Sankt Peter im Himmel sieht zu.

Johannes das Lämmlein auslasset,
Der Metzger Herodes drauf passet,
Wir führen ein geduldig’s,
Unschuldig’s, geduldig’s,
Ein liebliches Lämmlein zu Tod!
Sankt Lukas den Ochsen tät schlachten
Ohn’ einig’s Andenken und Achten,
Der Wein kost’ kein’ Heller
Im himmlischen Keller,
Die Englein, die backen das Brot.

Gut’ Kräuter von allerhand Arten,
Die wachsen im himmlischen Garten,
Gut Spargel, Fisolen
Und was wir nur wollen!
Ganze Schüsseln voll sind uns bereit!
Gut’ Äpfel, gut’ Birn’ und gut’ Trauben,
Die Gärtner, die alles erlauben.
Willst Rehbock, willst Hasen,
Auf offener Straßen
Sie laufen herbei!
Sollt’ ein Festtag etwa kommen,
Alle Fische gleich mit Freuden angeschwommen!
Dort läuft schon Sankt Peter
Mit Netz und mit Köder
Zum himmlischen Weiher hinein,
Sankt Martha die Köchin muß sein.

Kein’ Musik ist ja nicht auf Erden.
Die unsrer verglichen kann werden,
Elftausend Jungfrauen
Zu tanzen sich trauen!
Sankt Ursula selbst dazu lacht!
Kein Musik ist ja nicht auf Erden,
Die unsrer verglichen kann werden.
Cäcilia mit ihren Verwandten,
Sind treffliche Hofmusikanten.
Die englischen Stimmen
Ermuntern die Sinnen,
Daß alles fur Freuden erwacht.

Vida Celestial

Nosaltres fruïm de les alegries celestials,
per això evitem les coses del món.
Cap terrenal aldarull
no se sent al cel!
Tot hi viu en la més tendra serenitat.
Portem una vida d’àngels,
per això sempre estem plens de joia;
ballem i saltem,
guimbem i cantem.
Sant Pere ens observa allà al cel.

Joan deixa solt l’anyellet,
el cuiner Herodes hi para esment.
Nosaltres menem un pacient,
innocent, pacient,
un gentil anyellet cap a la mort.
Sant Lluc occeix el bou
sense repensar-s’ho ni parar-hi atenció.
El vi no costa ni un cèntim
al celler celestial;
són els angelets els qui couen el pa.

Bones plantes de totes les espècies
creixen pels jardins celestials,
bons espàrrecs, fesols,
i tot el que volem.
Tot ho tenim a safates plenes!
Bones pomes, bones peres i bons raïms;
els jardiners tot ens ho permeten.
Vols cabirol, vols llebre?
Pel bell mig del carrer
corretegen tots ells!
Si un dia de dejuni hagués d’arribar,
tots els peixos arribarien nedant amb alegria!
Per allà ja corre Sant Pere
amb una xarxa i amb esquers
cap al cèlic estanyol.
Santa Marta serà la cuinera.

No hi ha cap música a la terra
que pogués comparar-se amb la nostra.
Onze mil donzelles
s’atreveixen a ballar.
Santa Úrsula mateixa se’n riu.
Cecília i els seus parents
són uns músics excel
Les veus angèliques
animen els esperits,
de manera que tot es desvetlla per a l’alegria.