IN FERNEM LAND

AGNES BALTSA, com m’agrada!


Avui us invito a escoltar a Agnes Baltsa, una cantant que sempre m’ha agradat moltíssim, una de les “meves“.

La Baltsa, cantant de temperament i d’extraordinari magnetisme i comunicació amb l’auditori, va gravar a l’any 1985 un dels discs que més estimo de tota la meva discoteca. Un disc de cançons gregues dels compositors Manos Hadjidakis, Mikis Theodorakis, Stavros Xarhakos i Vasilis Tsisanis.

La veu solar i lluminosa de la Baltsa troba en aquestes cançons del seu país, un vehicle extraordinari per expressar de manera natural i sense efectismes operàtics, el folklore i el ritme d’una música encisadora.

M’agrada el disc sencer. Recordo que el vaig comprar a Andorra, quan encara fèiem aquells viatges per tenir abans que ningú, les novetats discogràfiques o per comprar els discos que no s’editaven al nostre país. La primera escoltada va ser fascinant i potser és el disc que he gravat més per les amistats, que entusiasmades em demanaven una copia.

Ja fa molts anys, quan vaig decidir vendrem tots els LP per passar-me al CD, vaig decidir que aquest disc no sortiria de casa. Com aquest encara en tinc uns quants, A la contraportada hi te la signatura de l’Agnes Baltsa.

Avui, potser perquè tornant de treballar, amb la llum del capvespre primaveral il·luminant el Maresme, m’ha envaït una eufòria mediterrània, he decidit que us posaria aquest disc i la cançó de Stavros Xarhakos, Stou Óthona ta hrónia (Del temps que Otó va ser rei).

Sensibilitat, ritme, bellesa, natura, llum, sol, mar, aire, dansa, tot per vosaltres. Espero que ho gaudiu.


Un comentari

  1. colbran

    La canción más bonita de un disco maravilloso, de arriba a abajo y de derecha a izquierda. Cuántos maravillosos recuerdos perdidos ya en el tiempo! Es para llorar de auténtica y deliciosa emoción…

    M'agrada

  2. olympia

    Ai Ximo…sense adonarme’n he estès els braços i he anyorat ballar a la sorra. Él post és preciós i efectivament té un color molt proper al del Maresme quan ve la primavera. Tampoc és gens estrany, el mateix mar i la mateixa técnica d’il·luminació.

    M'agrada

  3. Amb la pell de gallina escoltant per cinquena o sisena vegada aquesta cançó, i amb el goig intern de sentir-me afortunat perquè l’atzar em fes néixer i viure sempre amb la omnipresent essència mediterrània, et faig arribar aquest emocionat comentari.

    M'agrada

  4. Tosca

    Ves como no puedo pasar sin mi diaria visita a tu casa ???
    No conocía este disco y realmente por lo escuchado es precioso. Baltsa, mi Dalida, una voz que adoro y añoro, cálida y sensual, como el mediterraneo… ay !!! y que lo voy a hacer si yo nací en el Mediterraneo y que orgullosa me siento de ello !!!!!!!!

    Ximo,me temo que vas a tener que hacer una copia más….

    M'agrada

  5. Roberto

    Sin duda unos de nuestros cds preferidos. Durante un período de tiempo pudimos ver a Agnes Baltsa y disfrutar de su extraordinaria voz y su temperamento mediterráneo, pero de repente…. Al menos nosotros hemos dejado de oír noticias de ella.

    M'agrada

  6. colbran

    Roberto, yo la tengo en la Gala del Sida del año pasado, en Alemania, cantando “Oh, mio babbino caro”.

    No obstante trabaja poco porque ya tiene, lamentablemente, una edad… Nunca olvidaremos sus desplantes y su fuego mediterránero y aquellos cambios de color en su voz, tan típicos y característicos en ella.

    M'agrada

  7. Pues parece q en 2008 hizo muchas Klytemnaestras,
    canto la Italiana de Ponnelle en Atenas y ha dado muchos conciertos. Las Klytemnaestras fueron aclamadas internacionalmente-las canto en Viena, Florencia, Atenas etc- y vuelve con Klytaemnestra en Munich, en julio. El ano q viene va a cantar mas Klytaemnestras y la Kostelnicka de Jenufa. Teneis q escucharla cantar la “Sola perduta abbandonata” de Manon Lescaut…En mi blog he hecho varios homenajes a ella y hay muchas grabaciones q se pueden bajar…

    M'agrada

  8. Ximo, avui ha sigut un dia ple d’emocions, és Sant Jordi la cultura, l’amor i la calidesa de la gent ha estat latent durant tot el dia, aquí al principat. A més, ara plou, una aigua magnífica que dóna de veure aquesta terra tant seca (ja saps que al nostre país, la pluja no sap ploure).
    Ara acabem d’arribar a casa, en el nostre bloc ens hem trobat un magnífic comentari de l’Assur, on ens recomanava visitar-te per degustar el baklava que hem cuinat. La veritat, trasbalsats per els compassos d’aquesta meravellosa música no hem pogut empassar ni una engruna d’aquest fantàstic dolç, i ens hem transportat a una recondita platja de Creta, anomenada Trioptera.
    Gràcies amic per aquest moment tan màgic, i gràcies per ser el colofó en la nostra diada.
    Txell i Kike

    M'agrada

Deixa un comentari