PARSIFAL AL PALAU DE LES ARTS

Ja he llegit massa del Parsifal de Richard Wagner que ha inaugurat la tercera temporada del Palau de Les Arts a València.

Com sempre opinions contrastades i una certa unanimitat, amb esperançadores excepcions, en la nul•litat de la proposta de Herzog.

Avui divendres baixo a València per veure’l. Espero amb moltes ganes la proposta de Maazel amb la fantàstica orquestra del teatre valencià, així com el cor de la Comunitat Valenciana, tan essencial en aquesta òpera.

La proposta escènica la deixo pel darrer lloc. M’interessa molt més que musicalment i vocalment la cosa rutlli i si el que m’ha de dir Herzog, em convenç aleshores haurem fet un bon negoci. Insisteixo en la part musical, com a màxima aspiració.

No cal que us digui que retornar a València és un goig i retrobar-me amb tota la colla, una necessitat.

Per celebrar-ho us deixo un dels moments més plaents del Parsifal, el que fa referència al Divendres Sant, per tal de que els efectes terapèutics iniciats ahir amb el duet de Richard Strauss perdurin.

La crònica puntual del espectacle sortirà a la mitjanit del dissabte a diumenge, després d’anunciar el guanyador del Concurs, no deixeu de participar-hi, d’acord?.

Demà també tindreu post

La magnífica banda sonora està servida per Rafael Kubelik al capdavant de la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i amb el millor Gurnemanz que he vist jo en directe (Liceu 1988 ) Kurt Moll i un Parsifal ideal, James King.

[splashcast c EQQU2594QL]

Què ho gaudiu i tan de bo la versió que veiem a València sigui comparable.