IN FERNEM LAND

LA TRAVIATA DE LA POPLAVSKAYA


Marina Poplavskaya Violeta a Amsterdam - foto Klaus Lefebvre

Marina Poplavskaya Violeta a Amsterdam - foto Klaus Lefebvre

El dia 2 de maig de 2009 tenia lloc al Teatre de l’Òpera Holandesa d’Amsterdam la penúltima de les funcions de La Traviata de Giuseppe Verdi. La producció triada va ser la que Willy Decker va estrenar al festival de Salzburg i que va causar sensació, principalment per ser l’esclat de la parella mediàtica per excel•lència, Anna Netrebko i Rolando Villazón.

Aquell esclat queda lluny i han succeït moltes coses, no totes agradables i un cop més queda demostrat que els llançaments mediàtics corren, en part, el perill de destruir les carreres de molts cantants, que enduts pel vertigen de la fama i les exigències de managers, discogràfiques i també el públic, es precipiten abans d’hora per terrenys perillosos.

Esperem que Rolando Villazón, con ja varem manifestar en el post que li vaig dedicar fa molt pocs dies, superi aquest entrebanc en mig d’una carrera tan vertiginosa, que l’ha portat més d’un ensurt i que un cop superats els problemes que ara l’han obligat a parar per segona vegada, sigui capaç de tornar a enlluernar-nos amb el seu art.

Ara, aquella producció gegantina, despullada, conceptual i tremendament impactant, ha estat defensada per cantants força allunyats de la parella que la va estrenar, amb resultats més discrets, però amb una notable Violetta, que sense ser ideal, ens mostra un cop més, que estem parlant d’una soprano important.

trav0080

Darrerament hem vist en molts repartiments dels principals teatres a la jove soprano russa Marina Poplavskaya. Elisabetta del Don Carlo, Tatina i Donna Anna al ROH, Desdemona a Salzburg i Roma. Després d’aquesta Traviata d’Amsterdam anirà a Los Angeles a defensar la Violetta, per tornar després al ROH a cantar la Elisabetta del Don Carlo, abans d’anar al MET a cantar la Liu del Turandot al costat de la Guleghina i Giordani. La seva agenda ens porta fins el juliol del 2010 al ROH, principal teatre en la carrera de la soprano, on cantarà un altre rol verdià, l’Amelia Grimaldi del Simon Boccanegra.

La veu de la Poplavskaya està allunyada de les sopranos líriques amb facilitat al agut. El color més aviat fosc i els harmònics tan associats a les veus eslaves, són la carta de presentació, d’una soprano de cant intens i dramàtic, amb un bon treball en els recitatius i amb clares influències callasianes. Un cop superat l’escull del primer acte, on és obvi que les característiques vocals la porten al límit, pren molta més força a partir del segon acte. Hauria de millorar certs aspectes tècnics de respiració i fiato, per tal de no quedar ofegada en un moment tan esperat com el “Amami Alfredo”

Ismael Jordi i Andrzej Dobber Amsterdam 2009

Ismael Jordi i Andrzej Dobber Amsterdam 2009

En aquestes representacions, acompanya a la Poplavskaya el tenor espanyol Ismael Jordi, que ja ens ha visitat més d’una vegada al blog, i que prèviament a les representacions d’Amsterdam ha cantat l’Alfredo a Berlín i Hamburg. Jordi sembla que no acabi de centrar la veu, que a vegades sona esplèndida i d’altres, absolutament escanyada i insignificant. És una llàstima, doncs si no és capaç de donar homogeneïtat al Alfredo, em sembla força difícil que faci coses més importants.

Andrzej Dobber i Marina Poplavskaya - Amsterdam 2009

Andrzej Dobber i Marina Poplavskaya - Amsterdam 2009

El Giorgio Germont és el baríton polonès Andrzej Dobber, que malgrat veure’l cada cop més en les temporades més rellevants (MET, Hamburgo, Los Angeles, Glyndebourne, Toulouse, Edimburg, París o Berlín), tampoc m’ha acabat de fer el pes. Potser aquest rol no es el que li escau més a les seves característiques vocals, atenent l’eclèctic repertori que està fent (Nabucco, Amfortas, Kurwenal, Simon Boccanegra, Amonasro o el Roger del Krol Roger del seu compatriota karol Szymanowski).

La resta del repartiment és correcta, amb un veteraníssim Luigi Roni, que repeteix el Dottore Granvill de l’estrena salzburguesa.

La direcció experta de Paolo Carignani, al davant de l’excel•lent orquestra holandesa, sense ser genial és molt efectiva.

Haig de confessar que aquesta Traviata no era el post previst per avui. Inicialment volia deixar-vos el Macbeth de ONP amb Violeta Urmana de protagonista, però alguna cosa no ha acabat d’anar bé en aquestes representacions, que fins i tot la transmissió radiofònica l’han feta de dos dies.
El que he escoltat jo m’ha esverat, sobretot pel preocupant estat vocal de la Violeta Urmana. Espero i desitjo que sigui una cosa momentània, però podria ben bé esser, que estiguéssim davant d’un altre fenomen vocal malaguanyat, amb una veu que inicialment semblava que no tenia límits, però que amb l’esgotador ritme en que la sotmès la cantant, podria ser que comencéssim a veure-li actuacions dolentes.

La resta del cast, tampoc m’ha estimulat a dedicar-li el post d’aquest desencís inesperat.

Ara us deixo de la Traviata del dia 2 de maig, l’escena conclusiva del primer acte, amb la intervenció de Ismael Jordi.

i l’escena i ària del acte tercer “Teneste la promessa…Addio, del passato”

Si us ha interessant i voleu escoltar tota l’òpera, us deixo els enllaços.

Informació a la web de la De Nederlandse Opera

LA TRAVIATA (G.Verdi)
Violetta Valéry: Marina Poplavskaya
Flora Bervoix: Fredrika Brillembourg
Annina : Diane Pilcher
Alfredo Germont: Ismael Jordi
Giorgio Germont: Andrzej Dobber
Gastone de Létorières: Gregorio Gonzalez
Barone Douphol: Roger Smeets
Marchese d’Obigny: Herman Wallén
Dottor Grenvil: Luigi Roni
Giuseppe: Ruud Fiselier
Domestico di Flora: Sander Heutinck
Commissionario: Jan Polak
Un Cavaliere: Peter Arink

Koor van de Nederlandse Opera
Nederlands Philharmonisch Orkest
Conductor: PAOLO CARIGNANI

Un comentari

  1. Lo que dices de Urmana me preocupa y me sorprende.
    Yo la vi el año pasado en Parsifal y unos meses antes en un recital donde cantó algunos fragmentos de Macbeth y estuvo realmente espléndida. De hecho había previsto intentar conseguir entradas para ONP.
    Espero que sea algo pasajero… aunque es verdad que estaba llevando unas agendas de infarto.
    A este paso no queda ni un cantante con la voz sana… ríete tú de la gripe A…

    M'agrada

    • Bienvenue Remy.
      C’est certainement une tâche difficile, mais je ne dirais pas impossible.
      L’histoire de l’opéra est plein d’excellents chanteurs. Certains ont été arrive aux autres et d’être de retour. Heureusement

      M'agrada

  2. A la Poplavskaya la vam tindre a Les Arts com a Donna Anna fa dos anys. A mi em va donar ganes de sortir corrent, una veu molt gran però molt desagradable (guanya en gravacions), una tendència a calar en cada agut… però com sempre, els amants del volum brutal la van bravejar. Jordi i Urmana també han passat per ací, però amb molt millors resultats. Quina llàstima el que dius d’Urmana, espere que no siga res greu, és una de les millors cantants de l’actualitat.

    M'agrada

  3. Y no estuvo indispuesta en Amsterdam? Digo anunciada, porque de las bastantes veces que me ha tocado a mi no la pille sana ninguna vez, por lo menos en anuncios. Pero lo que oigo confirma mi sospecha que indispuesta o no, suena igual. Me parece siempre bien que si alguno no esta en condiciones si deje avisar, pero una vez, dos veces, mejor en casa, no? Yo prefiero que uno si no esta bien se quede en casa.

    Ufff… sabes lo de Valencia con la Voulgaridou? Pues la Popi es la Voulgarudou de ROH, la quiere o no .. esta hasta en la sopa! Y era el unico cambio que deseava para el Don Carlo de este ano, pero no fue…. No es una mala voz pero no he visto hasta la fecha un espectaculo donde acabe miedo bien, se cansa muy muy rapido y sigo flipando con los papeles que va cantando cuando no acabo en buenas concidiones ni la Donna Anna ni mucho menos la Elisabetta. Coincido totalmente con Titus en no entender donda esta el encanto de esta cantante porque yo no se lo encuentro. Volumen tiene pero aparte de eso me parece que tiene aun muchisimo camino para recorrer hasta cantar los papeles que canta en condiciones mejores. Y no estaria mal que trabaje ese accento que no se lo oigo mejorando nada.

    Ademas mira lo lento que lleva Carignani la primera aria para que no se ahogue. Por cierto que no se si me pasa solo a mi, pero me falta el final de la aria.

    No niego que Popi tiene buen material vocal, pero lo que esta haciendo con ello hasta la fecha a mi no me convence y siento decir que en escenario me resulta mas sosa de lo que es solo al oido. Le falta mucho para emocionar.

    Ya vere que tal la vuelta a la Elisabetta en unos pocos meses, pero no me ilusiono mucho. Me parece que le sigue quedando muy grande el papel.

    Espero que no este… indispuesta…. y ya os contare.

    Me bajare la grabacion para escuchar a Jordi y a Dobber, porque no los he escuchado hasta a fecha, pero no quiero rayar demasiado la Traviata que tengo un poco de sobredosis y me toca otra dentro de poco. El Keenlyside se merece que le escuche en su debut como Germont con la oreja un poco mas fresca y animada de lo que la tengo ahora para Traviatas 😉

    M'agrada

  4. dandini

    Me parece Poplavskaya una soprano de nivel vocal sólo notable pero lo que menos me gusta es su incapacidad de transmitir emoción con su canto,algo que en La Traviata sólo se le puede perdonar a una Diva.Personalmente creo que es mucho mejor Ermonela Jaho por ejemplo…

    M'agrada

  5. kenderina

    Yo, que soy optimista por naturaleza, espero que Poplavskaya algun dia aprenda a transmitir algo con el canto (creo sinceramente, que es demasiado joven para tanto rol protagonista en todas partes…hace poco mas de dos años estaba en el programa de Young Artists de ROH). Tambien espero que lo de Ismael Jordi fuera una mala noche porque no esta nada fino, solo mejora al final del todo…vamos, en el Parigi O Cara. Y el baritono tiene una bonita voz, tambien , como la Poplavskaya me parece demasiado joven para los papeles que canta…en algunos momentos me sonaba mas juvenil que Alfredo, mas apasionado 🙂 Pero vamos, solo correcto.
    En fin, que gracias por la grabación, Joaquim, me entretuve esta tarde con ella. No pasara a la historia de las Traviatas, pero hay cosas peores 😉

    M'agrada

  6. Concep

    Doncs que voleu que us digui, a mi ella m’ha agradat força i no feria fàstics per veure-la.
    A Ismael Jordi el vaig veure a Madrid cantant sarsuela. Està una mica verd encara, però és jove.

    M'agrada

  7. Jo vaig veure el germont d’en Dobber en una altra producció de Traviata i el vaig trobar desigual. Va començar molt accelerat fins que va encertar el to i en resum va sortir-se’n prou bé.
    Una abraçada, Joaquim.

    M'agrada

  8. colbran

    Me adhiero a la opinión de Concep respecto a Marina Poplavskaya. A mí me gusta mucho esta cantante tanto en esta Traviata como en la Desdémona de Salzburg, bajo la dirección de Muti.

    Estaréis de acuerdo conmigo que es una voz más adecuada para Violeta que la de algunas sopranos ligeras que se atreven con este difícil rol que requiere un centro y grave sólidos, de los que ellas carecen y la Poplavskaya posee.

    De todas formas, como siempre, me reservo un juicio definitivo hasta verla en persona. Las voces grandes generalmente no quedan bien en las grabaciones, sucediendo lo contrario con las voces pequeñas.

    La opinión de Hariclea y de otros “infernemlandaires” la respeto muchísimo, pero yo opinaré sobre Marina Poplavskaya, con más conocimiento de causa, cuando pueda escucharla en vivo.

    M'agrada

  9. KÀTIA

    Quàn he entrat crec que aquesta posada en escena es la mateixa de Villazon i Netrepko a Salzburg.Fins avui no m’he adonat de que al marge dret de la pantalla hi han verdaderes joies per escoltar.D’on treurè el temps,senyor???

    M'agrada

Deixa un comentari