IN FERNEM LAND

L’Olympia, l’Antonia i la Giulietta d’Anja Silja


Anja Silja l'any 1960

Anja Silja l'any 1960

Anja Silja, una soprano lírica, esdevinguda dramàtica i mítica gràcies a Wieland Wagner, per motius més enllà dels seus valor vocals i interpretatius, va cantar tots els rols femenins de Les Contes d’Hoffman, és a dir l’Olympia, l’Antonia, la Julietta i la Stella, en una mateixa funció.

No hi han hagut gaires sopranos que s’hagin atrevit amb tots quatre rols, doncs es tracta d’un repte important. Tots els rols estan escrits per a una soprano lírica, malgrat que la tradició ha imposat, en les múltiples versions que podem trobar d’aquesta òpera, doncs Offenbach va morir abans d’acabar l’orquestració i amb els recitatius per fer, que l’Olympia la canti una soprano líric coloratura, l’Antònia una lírica i la Giulietta, una dramàtica o mezzosoprano. El rol de Stella és molt més curt i musicalment gens compromès, però es tracta, en coherència amb el llibret, d’un mateix ideal de dona pel protagonista, de la mateixa manera que els personatges que representen el mal, haurien de ser cantats sempre pel mateix baix baríton. Offenbach ho volia així, tot i que massa sovint hem vist com cadascun dels personatges, els femenins i els diabòlics masculins, eren interpretats per cantants diferents.

Sopranos famoses que han cantat tots els rols han estat, Adèle Isaac (la que va estrenar l’òpera el 10 de febrer de 1881 a l’Òpera Comique, Ninon Vallin, Beverly Sills, Joan Sutherland, Edita Gruberova, Catherine Malfitano, Ruth Ann Svenson, Carol Vannes, Annick Massis o Anja Silja, que és la que avui porto a In Fernem Land.

Anja Silja va néixer a Berlín el 17 d’abril de 1940. No va anar al Conservatori i tota la seva formació musical li va donar el seu avi. Va debutar als 10 anys en un concert, al que seguiren varis concerts per Hamburg, Berlín, el nord d’Alemanya, Dinamarca i Finlàndia. El seu debut operístic va ser als 15 anys com a soprano coloratura cantant la Rosina de Il Barbiere di Siviglia a Braunschweig, seguirien la Zerbinetta i la Micaela de Carmen.

Després del seu pas per Stuttgart i Frankfurt. Karl Böhm la va triar per cantar a l’any 1959 la Reina de la nit de la Flauta Màgica a Viena i Aix-en-Provence.

Va anar ampliant el seu repertori de manera un tant sorprenent, assolint rols que sobrepassaven les seves possibilitats, com la Santuzza, Leonora de Il Trovatore o l’esclatant Senta del seu debut a Bayreuth l’any 1960, debut que va suposar el inici de la relació amb Wieland Wagner.

Anja Silja Wieland Wagner

El seu encontre amb Wieland Wagner va ser decisiu i malgrat el debut amb la Senta, un rol més dramàtic, la Silja va cantar posteriorment tots els rols de soprano lírica wagneriana, és a dir la Elsa, Elisabeth, Eva, Freia, l’ocellet del bosc de Siegfried, però també la Venus.

Sempre dirigida per Wieland tot i que no a Bayreuth, va cantar amb tan sols 22 anys i una veu poc habitual, la Brünnhilde (Walküre i Siegfried), Sieglinde (una única vegada), Isolda, Lulu, Aida, Salome i la Leonora de Fidelio.

Wieland va morir l’any 1966 i aleshores la Silja va començar a ampliar el seu repertori, sovintejant els millors teatres del món, amb rols tan dispars i sorprenents com Tosca, Ariadna, Turandot i Liu, Violeta Valery, Carmen, Medea, Minnie, Tatiana, Lulu, Marie o la Lady Macbeth, entre molts d’altres.

Després d’una relació sentimental amb André Cluytens es va acabar casant amb el també director Christoph von Dohnányi. En l’actualitat, divorciada de von Dohnányi, resideix a Paris a la que havia estat la casa de André Cluytens.

Si per alguna cosa es caracteritza la Silja és per la seva força escènica i interpretativa. La seva veu punyent i de gran volum, acostuma a tenir una afinaciódubtosa i en la emissió hi trobem massa sovint, portaments i fixacions, que en el repertori no germànic, grinyolen una mica.

L’ampliació al repertori més dramàtic, també li va passar factura vocal, amb unes oscil•lacions molt molestes.

Un cop el seu declivi vocal no li va permetre fer front als rols de soprano, es va especialitzar en el grans rols de caràcter, on ha esdevingut un referent (Ortrud, Kostelicka, Emilia Marty, la Contesa de Pikovaia Dama, la priora de Les Dialogues de Carmelites o la Fricka)
Encara està en actiu i darrerament l’hem pogut veure al Liceu amb dos dels rols on pot demostrar la seva gran capacitat dramàtica, com són l’Emila Marty de Cas Makropoulos o la Kolstelnicka de la Jenufa.

En la gravació que escoltem avui provinent de la Staatsoper de Viena i cantada en alemany, del 16 d’octubre de 1966, és a dir, el dia abans de la mort de Wieland Wagner, podrem apreciar encara una veu força lírica, consistent i penetrant, però amb els problemes d’afinació habituals.
En l’Olympia, com es de suposar, fa el que va escriure Offenbach i res del que hem escoltat després quan el rol el fan les lleugeres. Se’n surt prou bé en la famosa ària, que és el que ara us deixo

Si us baixeu tota la funció, podreu apreciar que en les exigents coloratures abans de descobrir-se que és una nina mecànica, no està gaire encertada, però també sorprèn que això ho cantes així a l’any 1966, quan ja havia fet un repertori vocalment molt més pesant i dramàtic.

A la consistent Giulietta, la Silja llueix una veu més central. Ho podreu comprovar en la barcarola que comença l’acte i en el duo amb Hoffman. L’acompanyen Gertrud Jhan com a Niklause i Waldemar Kmentt com a Hoffmann.

Ara l’Antònia. No sembla que la elegíaca i malaltissa Antònia sigui el rol més apropiat pel cant punyent de la Silja, però ella assoleix un control de la veu molt notable, tot i que li ofereix un caràcter dramàtic molt sorprenent i poc habitualen aquest rol.

Escoltem-la en la seva ària d’entrada on la Silja la interpreta amb unes certes ressonàncies de la Senta, l’apassionat duo amb Hoffmann i el famós tercet. L’acompanyen Waldemart Kmentt, Otto Wiener i Grace Hoffman.  Sense dubte, segur que veient-la ens hagués posat la pell de gallina, doncs escoltant-la, tot i la particular i característica emissió, ja ho aconsegueix.

Una representació, malgrat la llengua alemanya, molt interessant. Segurament no seran els millors Contes que haureu escoltat, però tenen un notable interès per la versió que fa l’Anja Silja de tots els rols femenins protagonistes.

Jacques Offenbach
Les Contes d’Hoffmann (cantada en alemany)

Hoffmann Waldemar Kmentt
Olympia, Giulietta, Antonia, Stella Anja Silja
Lindorf, Coppelius, Dappertutto, Dr. Mirakel Otto Wiener
Andreas, Cochenille, Pitichinaccio, Franz Gerhard Stolze
Niklaus Gertrude Jahn
Spalanzani Erich Kunz
Crespel Paul Schöffler
Stimme der Mutter Grace Hoffman
Luther Alois Pernerstorfer
Nathanael Kurt Equiluz
Hermann Reid Bunger
Schlemil Hans Christian

Cor i Orquestra de la Staatsoper de Viena
Director: Josef Krips

16 d’octubre de 1966

Per si voleu baixar-vos tota l’òpera, premeu en cadascuna de les parts i obtindreu directament els arxius mp3:

4 comments

  1. Joaquim,
    No permeteré per res d’aquest món que un dels teus posts es quedi sense cap comenari. Ja està bé! A mi l’Anja Silja em sembla una tot terreny. he escoltat les àries de les dones d’en Hoffman i trobo que se’n surt però que molt bé de totes.
    Gràcies!

    M'agrada

    • Gràcies Olympia, tot i que jo crec, que aquest trigarà més o menys, però acabarà portant més comentaris.
      La cantant, el personatge i el fet de fer tots els papers de l’auca, em diu, després de l’experiència adquirida en el tema “posts de blogs”, que tard o d’hora, aquest post acabaría amb comentaris.
      T’agraeixo que hagis estat la primera en encetar-los.
      També el fet que aquest cap de setmana els horaris han anat una mica “despistats”, segurament motivats per tanta hamaca, han fet que els infernemlandaires habituals, hagueu anat una mica de corcoll.
      Un petó

      M'agrada

  2. Jordi

    Buscant per la xarxa informació d’Anja Silja i Wieland Wagner m’he trobat amb aquest apunt teu que no coneixia ja que per aquelles dates encara no havia descobert In Fernem Land, i m’he quedat ben sorprès d’aquesta faceta per a mi poc coneguda de la soprano alemanya.
    Hi ha gravacions d’aquest repertori italià?, no és que m’agradi gaire en el francès, però ho trobo ben curiós, i escoltar la seva Traviata segur que no deixa indiferent.
    Gràcies per respondrem quan puguis.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: