Final del Rheingold a Bayreuth segons la producció de Tankred Dorst
Avui, dia laborable, no he pogut escoltar en directe el Rheingold, bé, de fet tot el Ring cau en dies laborables, el que vol dir que no podré seguir-lo en directe i hauré d’esperar arribar a casa, despenjar-lo, escoltar fragments i deixar-vos els enllaços i algun fragment que em sembli interessant.
En el cas d’avui, degut a que el Rheingold, tot i els llargs temps emprats per Thielemann, no arriba a les dues hores i mitja, he pogut gaudir de tota l’obra sencera. Ja veurem com m’espavilo els altres dies.
COMENÇA LA FESTA
DAS RHEINGOLD
Director musical: Christian Thielemann
Director escènic: Tankred Dorst
Escenografia: Frank Philipp Schlößmann
Vestuari: Bernd Ernst Skodzig
Dramatúrgia: Norbert Abels
Wotan: Albert Dohmen
Donner: Ralf Lukas
Froh: Clemens Bieber
Loge: Arnold Bezuyen
Fasolt: Kwangchul Youn
Fafner: Ain Anger
Alberich: Andrew Shore
Mime: Wolfgang Schmidt
Fricka: Michelle Breedt
Freia: Edith Haller
Erda: Mihoko Fujimura
Woglinde: Christiane Kohl
Wellgunde: Ulrike Helzel
Floßhilde: Simone Schröder
Das RHEINGOLD primera escena
Tot començar, escoltant el pedal inicial que ens conduirà durant al llarg del pròleg i les tres jornades succesives, ja te’n adones que Christian Thielemann serà el gran protagonista, com ha de ser. Un Ring ha de tenir per sobre de tot un director capaç de dotar a aquest gran monument musical de tot el sentit. El magisteri del recentment destituït director de l’òpera de Munic és total. Control, autoritat, bellesa, lirisme, misteri, però sobretot, personalitat sonora.
Els temps són en general lents, però de tant en tant a Thielemann li entren les preses i té uns tocs de geni, algú dirà que desconcertants, que a mi m’agraden molt. Són tocs personals que no resulten arbitraris o capriciosos, per bé que aquestes dinàmiques no deuen estar escrites en lloc. L’ampul·losa i luxuriosa sonoritat de l’orquestra de Bayreuth és un goig i un prodigi. La varietat tímbrica, les dinàmiques i el color emprats pel genial director, representen un retorn a les concepcions més clàssiques i contundents del Ring. A mi és com més m’agrada.
Ah! a Thielemann algun instrumentista del vent també li fa alguna pífia. Què consti!
Magnífic inici, espectacular i contundent. En aquesta més que en cap altre de les òperes de la Tetralogia, el protagonista és el director, però cal que Wotan ens mostri les credencials i amb ell, per a mi hi han un parell d’escenes molt importants amb l’Erda i totes les intervencions de Loge, que mereixen uns cantants per sobre de la mitja. Tot i que tots els protagonistes d’aquest pròleg coral, tenen el seu momentet de glòria, que si s’aprofiten bé són per lluir-se.
DAS RHEINGOLD segona escena
Albert Dohmen està en un moment esplèndid. Avui per avui, és el millor Wotan possible. Altres futuribles ho hauran de demostrar properament, abans de fer el salt a Bayreuth. Dohmen s’exhibeix amb una certa prepotència, sabent que demà té la gran pobre de foc. Les seves frases inicials amb l’excel·lent Fricka de Michelle Breedt són premonitòries.
Al seu costat ni el Loge d’Arnold Bezoyen i sobretot el Froh de Clemens Bieber i el Donner de Ralf Lukas (algú sap on te l’endoll aquest senyor?), passaran a la història amb les seves prestacions.
DAS RHEINGOLD tercera escena
Ja he dit que m’ha agradat la Fricka de Breedt, no tant la Freia impersonal i una mica estrident d’Edith Haller i molt l’Erda de Mihoko Fujimura, que ha substituït a la inicialment prevista Christa Mayer. Sembla mentida com s’està imposant la japonesa. Fa uns quants anys no li donava cap crèdit i ara de mica en mica s’està imposant a base de bé. No és una contralt, com requereix el rol, a vegades no sembla ni mezzo, però el seu cant intens i precís, la fa molt notable.
Das Rheingold escena quarta
L’Alberich d’Andrew Shore fa una mica de trampa, però m’ha agradat malgrat fer ganyotes vocals.
Molt bé Kwangchul Youn en un Fasolt molt ben cantat, com ens té acostumats el cantant coreà i absolutament prescindible la nova adquisició gegantina. D’on ha sortit Ain Anger? lamentable prestació. Malaguanyat acompanyament de Thielemann en les escenes amb Fafner.
Das Rheingold, cinquena escena
El Mime del Rheingold és anecdòtic i el insofrible Wolfgang Schmidt, continua sent insofrible. No per fer el Mime hem d’aguantar-li els portaments, engolades i emissions vocals particulars (ara, a més a més amb la veu força deteriorada). Què malament ens ho va fer passar aquest senyor durant els anys 80’s i ben entrats els 90’s!. Wolfgang Wagner es va atrevir a dir que era com Windgassen i que també al principi, aquest havia estat criticat, discutit i protestat. Quines penques!
El què ens espera al Siegfried!
Les filles del Rin queden correctes al principi i una mica cridaneres al final.
Christian Thielemann
En conjunt, un pròleg molt notable gràcies al director, que amb ma fèrria signa una versió orquestral d’absolut reclinatori.
Quines ganes tinc de veure un Ring a Bayretuth amb ell dirigint!.
Us deixo els enllaços per tal de que escolteu aquest magnífic pròleg.
I per escoltar?
Doncs he pensat que l’escena de l’Erda pot ser una bona opció. Així doncs,”Weiche, Wotan, weiche!” per la Fujimura i Albert Dohmen.
Avui Die Walküre.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, gràcies!! La tetralogia son els meus deures d’estiu, a veure si d’una vegada per totes la puc sentir i veure amb ordre i tranquilitat. T’agraeixo els enllaços, pero només m’he pogut descarregar el primer (???)
M'agradaM'agrada
Maria Teresa, ja tens el segon.
Tens uns deures apassionants per aquest estiu.
M'agradaM'agrada
Yo sí pude oirlo en directo y coincido absolutamente contigo. Magnífico y personalísimo Thielemann, genial Dohmen, muy buenos y, para mi, sorprendentes Fujimura, Breedt y Kwangchul Youn, y pésimos Bieber, Schmidt (me suena este apellido…) y sobre todo el infame Lukas.
La pifia de los vientos al inicio fue sonada. Eso humaniza estos sagrados recintos.
Y hoy Walküre ¡¡con Westbroek!!. Adiós siesta.
M'agradaM'agrada
Gracies!!!!!! 😉
M'agradaM'agrada
Dohmen va estar enguany a Les Arts… com a cover d’Uusitalo! Pareix que els responsables de Les Arts no creuen que siga el millor Wotan d’avuí en dia i que altres encara ho tinguen que demostrar, més bé al contrari.
M'agradaM'agrada
con alguna interrupción familiar, (es lo que tiene no estar en el mismisimo Bayreuth) pude escucharlo en directo, via internet, incluidas las pifias de los vientos.
Me quedo con Thielemann y con Wotan y con tus comentarios tan ilustrativos Joaquim, gracias. Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Titus, ja és rar això que ens expliques, però…
Qui ha de demostrar si serà capaç d’agafar la responsabilitat d’assumir el títol wotanesc és René Pape, que de ben segur, serà la opciò del nou Ring a Bayeruth, un cop hagin acabat aquest cicle.
De moment Dohmen, responsables de Les Arts a part, sembla que no ofereix discussió possible. També et diria que és el millor Sachs, però és clar,no pot cantar-ho tot. Aquelles èpoques del Bayreuth on la Varnay, el Hotter y Windgassen cantaven cada dia, ja han passat a la història.
Pilar un petó.
M'agradaM'agrada
Ja m’ho imaginava que ho dies per Pape, tothom espera que siga el Wotan del 2013. Jo també em vaig sorprendre quan em van dir que Dohmen era el cover d’Uusitalo, al principi em va semblar increible, encara que ara, després d’un mes pensant-hi, li trobe més sentit.
M'agradaM'agrada
Pregunta ya que le doy salto al Ring de ROH porque no llego, pense en por lo menos escuchar el de Bayreuth, vosotros donde lo escuchais en Classica o Bayern 4? graciass
M'agradaM'agrada
Perdona Hariclea por responderte tan tarde. Los dias que trabajo no lo puedo escuchar en directo, aún así ayer escuché un poco del segundo acto y todo el tercero (gran parte en el coche y al llegar a casa, siempre por Radio Clásica. Este año las retransmisiones, de momento, son casi excelentes.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquesta pàgina i pel teu generós treball. M’interesa molt Wagner. Una pena que enguany l’Anell no haja estat bé per culpa dels Mime i Siegfried que em tingut la desgràcia de patir. Acabe de descobrir aquest blog, així que no sé si conserves enllaços del festival de 2008. Si fóra així, t’estaria molt agraït si em pogueres passar els del Ring de l’any passat, que va ser d’allò més bo amb un Gould que és una pena que haja estat substituït enguay.
Una abraçada desde València i moltes gràcies.
Regí Vergara.
M'agradaM'agrada
Hola Regí, benvingut a In Fernem Land.
Tinc el Ring del 2008, però l’any passat no els vaig deixar al blog.
Amb una mica de temps, no immediatament, puc mirar de passar-te’ls.
Gould no és el meu Siegried somiat, però no cal que et digui que comparat amb Franz, em sembla Melchior.
Gràcies per deixar el teu comentari, que espero que no sigui l’últim.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tu pel teu blog. M’interessa molt Wagner i em fa l’efecte que a tu també. Sobre el Ring de 2008 he llegit a wagnermania que prompte eixirà en DVD. Es tracta d’una filmació anterior al festival, sense públic. Jo me n’alegre perquè pense que aquest ha estat el millor Anell que he sentit de Thielemann, que el d’enguany ha fet aigües entre el Mime i el Siegfried. La pena és que la producció escènica diuen no no val gran cosa.
També eixirà al mercat els DVDs corresponents a Tristany i Mestres (que vam poder veure per Internet i que escenogràficament tampoc m’han convençut), però ja se sap que sobre gustos…
Salutacions des de València i moltes gr’acies.
Rex.
M'agradaM'agrada
Mentre Joaquim va penjant l’Anell de Thielemann ’09, vos passe uns ellaços, per si voleu descarregar-vos el de Maaazel del 68. El so és prou bo.
Rex.
[audio src="http://rapidshare.com/files/19991341/RG691.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/19991939/RG692.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/19994351/Walk691.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/19995396/Walk692.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/19996348/Walk693.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20323757/Sieg691.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20328338/Sieg692.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20340762/Sieg693.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20382051/GD691a.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20377280/GD691b.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20377279/GD692.mp3" /]
[audio src="http://rapidshare.com/files/20367481/GD693.mp3" /]
M'agradaM'agrada
Volia der del 69. Bon número.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Rex, ets molt amable.
Ja m’ho estic baixant
El Ring del 2009 està ja disponible des de fa dies, més ben dit, l’endemà de cadascuna de les funcions ja estaven a disposició en el blog.
T’ho dic perquè dius que mentre jo vaig penjant-lo….
Les dates que vaig publicar els posts corresponents són:
28 de juliol Rheingold
29 de juliol Walküre
31 de juliol Siegfried
2 d’agost Götterdämmerung
M'agradaM'agrada
Vaja, veig que m’he tornat a enganyar. Jo me referia al Ring de Thielemann de 2008 (que és el que no tinc i crec que és el millor). El de 2009 ja me l’he baixat.
Moltes gràcies. Ximo.
Esperaré que pugues pujar el de 2008 per a tenir-lo.
Ja aniré penjant més links, especialment de Wagner i semblants, que són els meus favorits.
Rex.
M'agradaM'agrada