Vincent van Gogh Le Café de nuit place Lamartine à Arles (1888)
Si fa dues setmanes us presentava una de les parts d’un bon Cafè de Nit, avui completem aquesta plaent degustació amb la tria que ha fet la Glòria, no dic el sucre del cafè, doncs si és bo, a mi m’agrada sense.
Em va sorprendre que la tria no fos “florida”, sabent com pràcticament sap tothom que ella entre molts dels cantants de l’actualitat que li agraden, té una especial predilecció per en Juan Diedo Flórez i no dic res, després de la seva visita a la ROH per veure el Barbieri i les fotos de després… però la Glòria em va treure de dubtes amb aquesta explicació:
Aida acte 4at escena 2ª (escenografia de Mestres Cabanes)
Jo crec que per gaudir de la música no cal entendre-hi tècnicament, només cal que el que escoltem ens desperti algun sentiment, ens emocioni. Quan jo era petita, a vegades veia que al meu avi, quan escoltava música, se li omplien els ulls de llàgrimes. Jo no ho entenia ni ho valorava. Ara ho comprenc perfectament, perquè a mi també em passa.
Se m’ha fet difícil triar un fragment per a la fonofernemlandteca, suposo que com a tothom. Volia que fos alguna cosa que a mi també m’emocionés i al final m’he decidit per “O terra, addio”, d’Aida, l’òpera preferida del meu avi.
La versió que he escollit és la interpretada per l’Angela Gheorghiu i el Roberto Alagna, amb la Berliner Philarmoniker, dirigida pel Claudio Abbado.*
En aquest punt de l’obra, quan l’Aida i el Radamés es retroben a la tomba on Radamés és condemnat a morir, les dues veus, molt ben compenetrades, i la veu de l’Angela, especialment càlida, amb uns magnífics pianíssims, transmeten l’emoció del moment
* L’Ammeris d’aquesta gravació és la contralt Sara Mingardo
Deia la setmana passada, en l’anunci que faig per presentar la següent proposta, que aquest duo era catàrtic, doncs és una purificació alliberadora dels sentiments i les passions dels personatges. Musicalment, la inspirada vena lírica de Giuseppe Verdi, assoleix un dels cims de tota la música escrita pel gran mestre.
La propera setmana un altre cim musical i interpretatiu i la segona vegada que ens visitarà la divinitat. Tot això gràcies a la tria de la Rosina.
IN FERNEM LAND 
Vaya sorpresa, Gloria!
No, reconozco que no había pensado que este fragmento fuera tu escogido. Me has sorprendido!
Lo que no me sorprende en absoluto de tu elección es que está fundamentada en la emoción ( estem d’acord!!!).
Además me has hecho disfrutar con un fragmento que hacía tiempo que no escuchaba.
Gràcies maca!!!
M'agradaM'agrada
No son aquest parell, els cantants que més associo a l’Aida i el Radames, però és innegable que en aquest fragment estan esplèndids.
També és curiós que la Glòria hagi escollit aquest duo, que dona varietat als fragments, sense caure als tòpics de sempre.
M'agradaM'agrada
Hola Glòria, moltes gràcies pel fragment, veig en ell un petie homenatge al teu avi que possiblement sense adonar-se’n et va afeccionar a l’òpera.
M'agradaM'agrada
Aquesta es una de les págines més bellas que va escriure Verdi. Alagna i Gheorghiu en fan una interpretació sensible i emotiva.
L’Aida es una de les grans óperas, jo tinc la versió de Karajan amb Tebaldi i Bergonzi.
Una salutació molt cordial per la Glòria.
M'agradaM'agrada
Me gusta, y me gusta que las emociones guíen las decisiones, musicales o no.
M'agradaM'agrada
Molt be, Glòria!!!
Sabeu que em passa amb aixó de la “Fono”? Doncs que a mida que van sortint propostes, m’enrecordo de tantes altres que penso que no hi poden faltar, que crec que hi hauran d’haver noves edicions, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Uauh!!! M’havia perdut aquesta secció interactiva del teu bloc! Gràcies per les recomanacions!
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Tal com us deia, se’m va fer difícil triar i tot i que els que em coneixeu podíeu pensar que el fragment escollit podria ser cantat pel Juan Diego Flórez, em vaig decidir per l’Aida, per la raó que us he exposat, em va guiar l’emoció. Potser deixaré el Juan Diego Flórez per a properes edicions, perquè, tal com diu la Maria Teresa, en necessitem més, se’ns han quedat tantes coses al tinter!!!!.
Gràcies a tots pels comentaris i a tu Joaquim, per fer possible aquesta iniciativa que ens dóna l’oportunitat d’expressar els nostres gustos.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Me encanta este momento, es un dúo pero en realidad es un trío pero también un coro, dramáticamente es muy efectivo y musicalmente es precioso. Fantástica elección. A mí me encanta las Aidas, esta y la otra.
M'agradaM'agrada
Muchisimas gracias Gloria, me habia olvidado casi de lo precioso que es este duo final de la Aida 🙂 A Roberto se la habia oido pero a ambos les queda genial 🙂 Esta seccion de Joaquim y de todos sus ivnitados se me esta haciendo de mis favoritos. Siempre trais algo bonito y agradable y sorprendente 🙂 de verdad gracias a ambos!
M'agradaM'agrada
Gràcies Glòria i si, molt possiblement l’any vinent repetirem l’experiència.
Aquest any ha estat tot un èxit i pràcticament ja tinc el disc acabat, amb les properes edicions que s’endinsaran fins a mitjans de desembre.
Amb l’última publicació, de la que us aniré informant, editaré un disc que es podrà baixar, amb el material sonor i el regal promès per a tots els participants en la primera edició d’aquesta fonofernemlandteca tan maca, que feu entre tots.
Theo, prement sobre FONOFERNEMLANDTECA, podràs veure totes les entrades arxivades, totes elles estupendes i de gran interès.
La setmana vinent, més.
M'agradaM'agrada
Jo mai he donat a Aïda la importància que té. La parafarnàlia radamesiana, el Ritorna Vincitor són elements que em costa de prendre’m seriosament i tanmateix ara, gràcies a tú i a en Joaquim, escolto aquest preciós trio on les veus de la parella o ex-parella harmonitzen perfectament amb la profunda Amneris que és Sara Mingardo. Vaig a buscar l’Aida i demà, encara que sigui a estones, me la poso. Enhorabona, Glòria!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
M’atreveixo a suggerir que a la Fonofernemlateca 2009 hi hagi també un ària escollida per en Colbran i una altra per tu. Serà una forma de segellar amb els vostres respectius bons gustos, l’edició que tots tindrem a casa: Unforgottable!
M'agradaM'agrada
Olympia, la segona ària d’aquest any és la d’en Colbran (la Podles cantant Una voce poco fa).
Et dic el mateix que al Theo, si prems sobre la parauleta “FONOFERNEMLANDTECA“, al costat de les etiquetes del post, veuràs tots els posts arxivats en aquesta categoria.
Jo no participaré, doncs la meva fono, és quasi cada post que us deixo i aquest espai és per tots vosaltres, a mi ja em coneixeu prou.
Gràcies pel teu suggeriment.
M'agradaM'agrada
És un duo molt bonic i molt ben cantat per ambdós intèrprets.Sempre m’ha donat la sensació que assoleix a la perfecció la pau,serenitat i amor que viuen els personatges.En certa manera recorda a “Ma lassú ” de Don Carlo.
M'agradaM'agrada