IN FERNEM LAND

JA SÓC AQUÍ


Ja sóc aquí

Hola Infernemlandaires, ja sóc aquí, amb un nou ordinador, incompatible amb molts dels programets que tenia abans i amb els dubtes existencials que Mr. Gates em provoca amb cada nova aparició d’un sistema operatiu.

Ara resulta que la impressora /scaner, no és compatible amb windows 7. Una impressora de la mateixa marca que el portàtil, no penseu que estic demanant peres al om, no.

Si hi ha algú que em pugui assessorar amb la incompatibilitat de programes i eines amb els sistemes operatius i com resoldre-les, li estaria molt agraït .

Pel que fa al blog, potser l’assiduïtat, d’entrada, no serà tan regular com ho era fins ara, al menys fins que no trobi totes les eines necessàries per poder fer els posts com m’agrada, amb enllaços i fragments de les músiques que normalment us proposo.

Una mica de paciència i gràcies pel vostre suport amb els comentaris, mails i trucades telefòniques d’aquests dies.

Ara, us deixo amb la companyia de Barbra Streisand (atenció a la lleugera semblança amb l’excel·lentíssima Presidenta de la Comunidad autónoma de Madrid) i el seu particular Hello Dolly! al costat del genial Louis Amrstrong, extrets de la pel·lícula dirigida per Gene Kelly l’any 1969, que ben mirat no hi ha per on agafar-la, però la cançó és gloriosa i la Streisand, és la Streisand.

Ben trobats i Hello, Infernemlandaires!

Un comentari

  1. Rosina

    Hola, Joaquim. Benvingut!!
    Jo no sé gaire de aixó, péro es posa un disc d’instalació de la impresora i ell ho fa tot. Si ja ho has fet, tindríes que dir quin misatge et surt. Potser algú més et podrá ajudar. També pots anar a la botiga on has comprat lórdinador i que t’ajudin.
    Un bon cap de setmana i procura descansar que som a la festa de Tots Sants.(Castanyada, panellets, Halloween, cementiris…)

    M'agrada

  2. JaumeM

    ALLELUYA JA ETS AQUÍ. Estem segurs que ben ràpid hauràs dominat el nou sistema operatiu i nosaltres tornarem a gaudir dels posts.
    Estic impacient per llegir la crònica de Les Troyens.

    M'agrada

  3. Es cuestión de tiempo que esos drivers entén listos para descargar. Sobre todo si la impresora/escáner no es muy antigua. Tómatelo con calma que estas cosas suelen dar problemas al principio.

    Nunca me ha gustado demasiado Streisand, si para colmo tu le sacas parecidos con la Sra. Aguirre… entonces ya… 🙂

    Bon cap de setmana!

    M'agrada

  4. Hello, Joaquim, ben tornat!

    Per aquests problemes de compatibilitat hauries d’anar a la pàgina web de la impressora i mirar si hi ha el controlador de Windows 7 per descarregar-te’l. Si encara no el tenen, no crec que triguin gaire a posar-lo. Paciència!

    M'agrada

  5. Ben tornat, amic.

    Como verás te hemos cuidado bien el chiringuito en tu ausencia. Ya teníamos mono de tus crónicas que esperemos se reanuden pronto.
    Yo pensaba que tú querías más a la Streisand, como para compararla con semejante personaja…
    Ya lo hablaremos esta tarde en el descanso de Troyens…

    M'agrada

  6. Reholas… no me hablesss de Windows7!!! q me toco los mismo q a ti esta misma semana y llevo 2 dias instalando y desinstalando… No se pa que nos tenemos q tragar esta ultima version cuando los programas aun no se han actualisado a ello.. en fin, paciencia! Yo lo de la impresora aun no lo probe, me estas dando miedo!! pero si lo mejor es que busques el cd de instalacion de ella y a ver si con ese si quiere, deberia… claro si no te pasa como a mi que tu nueva no tiene Cdgrabadora y te la tienes q compra extra… Con todo esto un finde semana con paz, con recurdos de los queridos y que las cosas vuelvan del todo a la normalidad pronto, besos!

    M'agrada

  7. Ben trobat de nou, ens sentiem un pel orfes tants dies sense llegir-te, però sortosament i poc a poc, la informàtica no vol presses, tornarem a la normalitat.
    Ah! la combinació Barbra/Louis no té preu.
    Una abraçada

    M'agrada

  8. Jo, això dels canvis de PC ho porto fatal també… Allargo la vida de l’instrument tot el que puc per no haver d’enfrontar-me a les múltiples problamàtiques no previstes que apareixen al fer el canvi. I mira que hauria de ser senzill, oi? Doncs, mai ho és.

    Ànims!

    M'agrada

  9. perl-marga

    Bienvenido y paciencia con el nuevo Windows… hasta que no lleve un tiempo funcionando no empezarán a salir versiones nuevas de los programillas. Es lo malo que tiene ser uno de los primeros en estrenar sistema operativo. Yo tendré que instalarlo en breve y ya estoy temblando.
    De todas formas, hay programas antiguos que siguen funcionando en sistemas operativos más nuevos… es cuestión de ir probando alternativas. Y mientras tanto, siempre nos quedará YouTube.
    ¡Suerte!

    M'agrada

  10. Però home, per un cop que et canvies d’ordinador i el canvies per un sistema operatiu que encara està en fase Beta (és a dir, altament inestable!) i, ara per ara, incompatible amb un munt de programes i perifèrics?? Que no recordes el que va passar amb el Windows Vista fa uns anys, quan va sortir? Suposo que amb el Windows 7 s’ho hauran pres més seriosament però Microsoft segueix sent Microsoft… Deu ser l’única empresa del món que llança al mercat un producte en fase de proves perquè els usuaris facin de conillets de laboratori — això sí, a preu de producte plenament operatiu, testat i amb totes les garanties! Això que fan hauria de ser denunciable… Ja ho saps: d’aquí a 4 anys, quan hagis amortitzat aquest ordinador, compra’t un Mac en qualsevol de les seves versions i veuràs què significa tenir un ordinador que treballa per a tu i amb tu, no pas en contra teva. 🙂 Vaja, aquest seria el meu consell…

    Pel que fa el vídeo, no sóc cap fan de la Barbra però tampoc no li tinc mania: és més, em cau bé! 🙂 I m’agrada en aquest vídeo! Si bé sovint la noto molt afectada i empalagosa, la seva interpretació d’aquesta cançó se’m fa molt agradable d’escoltar. El que sí m’arriba a fer angúnia és en Louis Armstrong, malgrat l’epítet “genial” que li has donat… Cada cop que canta em ve al cap una imatge massa fastigosa com per explicar-la aquí…

    M'agrada

  11. Bienvenido!!!
    Windows 7: yo lo puse “encima” del Vista, no reconocía la impresora (HP 930) y ni me dejaba instalarlo; busqué los drivers y según la web de HP aún no existen. Entonces se me ocurrió desconectar la impresora, instalé el W7 y volví a conectarla, automáticamente buscó los drivers y funciona perfectamente… un misterio. Por lo demás el W7 va de maravilla.
    Me encanta esa película!
    Un saludo

    M'agrada

  12. kenderina

    Welcome back, Joaquim 🙂

    Lo del Windows es echarle un poco de paciencia, pero se suponía que el windows 7 era justamente para que dieran menos problemas de compatibilidad, osea pa que no se queje mucho si le metes programas anteriores , en fin, un poco ilusos los de Microsoft 🙂

    M'agrada

  13. Ben retornat Joaquim! Res et puc suggerir sobre el maneig de l’odinador atesa la meva, fins i tot voluntària, ineptitud en el camp tècnic-informàtic. El que ens importa és que siguis altra cop amb nosaltres, que surtis menys, que mentre et vas adaptant a l’aparell nou, facis treballs menys sofisticats, no té cap importància. Al menys per a mí.
    En Louis Armstrong no només era genial sinó molt més que això. Pocs artistes haurien tocat la trompeta com ell i ni molt menys cantat amb una veu tan rogallosa sense fallar una nota. Estaria bé que, en David, a qui li venen imatges fastigoses quan el sent, entengués que la seva apreciació és molt molt subjectiva i que no perquè a ell li faci fàstic, en Louis és menys genial.És simplement que no li arriba. Ho dic perquè a mi em repel en Groucho Marx però era genial. Si de cas, el probelema el tinc jo. La Barbra m’havia agradat molt fa anys. Li salvo algunes coses però ara ja he sentit a cantar prou com per veure-li defectes que mai li hauria reconegut.
    Hello Joaquim, doncs!

    M'agrada

  14. Olímpia, t’asseguro que en David, en qüestions musicals arriba molt més lluny del que tu podries imaginar. Qualsevol opinió és subjectiva, però no cal faltar a ningú quan hi discrepes.

    En Louis pot cantar la mar de bé, afinar i transmetre amb molta emocionalitat, fent posar la pell de gallina independentment que no tingui una veu pròpia de les veus i tècniques líriques.

    Al capdevall tu i en David esteu d’acord. En Louis fa posar la pell de gallina quan canta, encara que sigui per motius diferents 😀

    Una baraçada.

    M'agrada

  15. Olympia, ja sé que la meva apreciació és subjectiva i personal, com ho són totes fins a cert punt. La teva també ho és. 🙂
    Dic que em fa angúnia sentir-lo cantar perquè tinc formació en cant i aquest tipus d’emissió vocal em produeix un cert malestar. M’agraden les veus sanes i no puc trobar agradable el so d’una veu ronca, que ara, per cert, està tan de moda. Me l’imagino ple de tumors i nòduls a les cordes vocals… Quan el sento m’imagino sempre que de cop i volta començarà a escopir els mocs que sembla que tingui al coll o, el que és pitjor, que començarà a escopir sang i trossos de les cordes vocals que amb tanta alegria malmet. Perdoneu-me, si us plau, perdoneu-me aquesta imatge tan fastigosa però havia de justificar el perquè d’haver dit que em feia angúnia i fàstic sentir-lo cantar. Pel que fa en Louis Armstrong trompetista i fins i tot com a persona, naturalment no hi cap crítica a fer.
    Entenc que us agradi sentir-lo cantar i que a mi no, perquè aquí estem en el pla de la subjectivitat, però accepta, Olympia, que l’acusi de cantar amb una tècnica objectivament equivocada i de tenir una veu malalta, gens sana.
    Perdoneu un altre cop per la imatge anguniosa…

    M'agrada

  16. Gràcies infernem’s, sou el que no hi ha.

    No m’hagués imaginat mai que el genial Armstrong portés aquesta polèmica, que agraeixo que sigui com és costum en aquesta casa, civilitzada, constructiva i pedagògica.

    Per un moment vaig estar temptat a entrar a la secta dels mac’s, però “em va fer mandra” i sé que un cop més em vaig equivocar. No desesperis David, acabaré per entrar-hi, però em va fer por el canvi, com acostuma a ser habitual, a part que els preus de can Aple no és que estiguin al abast d’una butxaca en crisi. Tot arribarà.
    Pel que fa a la impressora, crec que serà qüestió de dies, però agrairia informació i consell sobre un programa que em permetés editar els arxius d’àudio i vídeo en format mp3, compatible amb el W7. el MAGIX que utilitzava jo no ho és.
    Gràcies!

    M'agrada

  17. Es muy facil: reinicias el periférico, insertas el disco de arranque, vas a panel de descontrol, desinstalar programas, haces doble click en propiedades, seleccionas “eliminar Streisand de la faz de la tierra”, acto seguido tecleas “hello dolly” en youtube y cuando empiece a sonar lo-que-sea, arrojas el portátil, la impresora y el microondas por la ventana. Asunto arreglado.
    Y Louis Armstrong es maravilloso.

    M'agrada

  18. Hola Joaquim,

    Aquesta pàgina afirma que “el software multimedia de MAGIX da la bienvenida a Windows 7”, però es potser es refereix només als productes que l’empresa tregui al mercat a partir d’ara, no ho sé…
    Jo de tu miraria bé la pàgina de MAGIX, que és aquesta, per veure si hi trobes alguna informació sobre aquest tema. És molt probable que acabin llançant controladors per a les versions anteriors, si és que no ho han fet encara.

    També podries provar de baixar-te un programa d’edició de vídeo de codi lliure. Jo em vaig baixar el Jahshaka fa només uns dies (pots trobar-lo aquí). Encara no el sé utilitzar i tampoc no sé si serà compatible amb el Windows 7, però per provar-ho…

    Fes també un cop d’ull a la pàgina http://www.softcatala.org. Potser hi trobaràs alguna cosa que t’interessi, com l’Audacity, per exemple, per l’àudio.

    Espero que acabis podent solucionar aquest problema; sé que és molt molest.

    M'agrada

  19. Joaquim, t’he fet un comentari amb uns quants enllaços i veig que no es publica. Tampoc no em diu que estigui pendent de moderació… Potser el wordpress l’haurà bloquejat per sospitós… Mira-t’ho, d’acord? T’hi faig uns quants suggeriments. Si veiessis que no el tens, ja te’l tornaria a fer d’una altra manera.
    Gràcies!

    M'agrada

  20. Renoi!, gràcies Kende, David i Meiper tots els enllaços i idees que meu deixat.
    Edipa, millor un catacrack, que a part de ser una patacada espectacular, també deu ser la versió autòctona d’un crack.
    SALARINO! has descubierto tu nueva identidad, aunque un comentario tan genial como el que has dejado, solamente podía venir del Salarino de toda la vida, ese que tanto añoro. GRACIAS POR HACERTE PRESENTE!

    M'agrada

  21. David,
    No feien falta tantes explicacions. Veus, a mi m’ha agradat prou la teva crua descripció del que hi ha darrere d’una veu com la d’en Louis i és que no tot és pur i sà, com tu bé saps, en aquesta vida. Jo, si he d’escoltar una “Recondita armonia” per exemple, recordo la veu més pura del seu temps segons deien experts i estudiosos: la d’en Carreras. Ara bé si algún em vull suggerir les nits atapeïdes del sud d’Estats Units, la veu d’homes i dones que criden el seu cant i estripen les cançons fins a fer-se-les seves, vaig a parar a genis com en Louis i a altres de no tan grans però deu n’hi dó: En Ray Charles, en James Brown que era una força de la naturalesa amb el seu crit quasi tribal…bé, no em vull engrescar més. Estic segura que , com a mínim, aribaríem a una “entente” molt “cordiale”.
    Higini,
    Es bonic que hagis sortit a defensar el david però, d’entrada, he tingut un ensurt. Jo no havia faltat a ningú, n’estava ben segura. Encara sort que te n’has adonat i, “noblesse oblige”, has rectificat.
    Salutacions per a tots dos i gràcies al nostre amfitrió Joaquim von fernem Land.

    M'agrada

Deixa un comentari