Symphony Hall, Birmingham
Si, ja ho sé que encara no toca i abans d’ahir ja us vaig deixar el Stabat Mater de Pergolesi. Això va com va i avui, com ja us podeu imaginar per l’encapçalament, us porto La Passió, és a dir la de Sant Mateu de J.S.Bach en una versió molt recent dirigida per Simon Rattle.
M’avanço quinze dies, però així teniu temps de baixar-vos els arxius i potser escollir aquesta versió, per escoltar durant la Setmana Santa, és clar que també podeu optar per trencar les normes establertes i aquests dies de recolliment espiritual, dedicar-los a Jerry Herman o a Cesária Évora. Enlloc està escrit que ens tinguem que cenyir-nos al calendari fins i tot en les obres que hem d’escoltar.
La versió que us proposo va tenir lloc el dia 7 de març del 2010 al Symphony Hall de Birmingham amb els protagonistes següents:
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)
MATTHÄUS-PASSION BWV 244
Mark Padmore, tenor: Evangelista
Christian Gerhaher, baríton: Christus
Camilla Tilling: soprano
Magdalena Kožená: mezzo-soprano
Topi Lehtipuu: tenor
Thomas Quasthoff: baix-baríton
Ulrich Heinen, cello continuo
Simon Linn, llaüt
Richard Tunnicliffe, viola da gamba
Director del CBSO Chorus: Simon Halsey
Director del BSO Children’s Chorus: Ruth Roberts
City of Birmingham Orchestra and Chorus
Director: Sir Simon Rattle
No he escrit cap comentari fins acabar íntegrament l’audició.
La versió m’ha semblat globalment bellíssima, amb l’Evangelista de manual del tenor anglès Mark Padmore i un contundent i expressiu Crist de Christian Gerhaher encapçalant un grup de cantants globalment molt satisfactoris.
Simon Rattle
La versió em sembla notable per la senzillesa com Simon Rattle afronta aquesta magna obra. No és una versió amb pretensions historicistes, però el director anglès deixa enrere les versions romàntiques i grandiloqüents a lo Klemperer, Jochum o Karajan i s’apropa a la catedral amb hàbits franciscans, amb un acompanyament transparent i amb una sensibilitat sonora que s’albira en cada nota, en cada acord, en mig de les més embolicades harmonies o les corals més complexes. És una versió serena, amb accents dramàtics, però mai tràgics i amb un so bell que ho embolcalla tot. Evidentment no és un so “original” i potser per això les sonoritats son més arrodonides, amorosides per uns instruments moderns que no em sembla que no traiexen en cap moment res de res.
He triat quatre (difícil elecció) àries de la bellíssima fins el dolor, segona part, una per cada solista i al final, és clar podreu baixar-vos la Passió sencera en format mp3.
Comencem per l’ària del tenor “Geduld!” per Topi Lehtipuu, el tenor australià que ja ens ha visitat al blog. En la primera part està una mica vacil·lant, però aquí ja podem apreciar el seu cant líric i suau, que tan bé li escau a les àries de tenor de la Passió.
De Magdalena Kožená he estat dubtant si posar-vos el imprescindible Erbame dich mein Gott o Können Tränen meiner Wangen. He decidit aquesta última i un altre dia ja us deixaré l’altre. La cantant txeca la seva extraordinària sensibilitat musical i expressiva, sap trobar sempre l’accent just i la intenció, amb suficients recursos tècnics, per superar alguns moments de compromís.
També us deixo el “Gebt mir meinen Jesum wieder!” de Thomas Quasthoff. El baix-baríton alemany fa temps que us vinc dient que no passa per un bon moment. Podreu observar que les agilitats li pesen una mica i sembla com si la columna sonora no fos tan sòlida com temps enrere, però l’artista continua sent incommensurable, ja m’ho sabreu dir.
Ara la bellísima ària “Aus liebe will mein Heiland sterben”, per la soprano Camilla Tilling, que fa poc varem poder sentir al Liceu amb aquell decebedor Elias. No m’he pogut resistir i oblidar-la, malgrat que la soprano sueca, no té la seducció, el gruix vocal, si l’estil i l’expressivitat, que més m’agraden per la part de la soprano de la Passió. En directa la veu no es projectava gaire bé, és clar que en aquella versió…d’acord!ho deixo, no vull obrir velles ferides.
Finalment us haig de deixar la coral que tanca la magnífica versió, amb els Cors de l’Orquestra de la Ciutat de Birmingham (quan tindrem el cor de l’OBC?, quines ganes d’embolicar la troca!) d’envejable i afinada impostació, mai cridaners/eres i amb una agilitat encomiables.
Per a tot vosaltres “Wir setzen uns mit Tränen nieder”
Premeu cadascun dels enllaços per obtenir la Passió sencera:
IN FERNEM LAND 
Gràcies Joaquim, moltes gràcies. Es tot un regal.
M'agradaM'agrada
Magdalena Kozena is a Czech mezzo-soprano
M'agradaM'agrada
Michael, welcome, indeed, now we will correct
M'agradaM'agrada
El comentari d’avui és per donar el justificant de recepció i agrair-te un cop més aquest proveïment constant de tantes si tantes coses com ens deixes.
Aquest cap de setmana tocarà Passió amb passió.
Els fragments escoltats són prou engrescadors i l’obra, com més va més m’agrada i això que sempre m’ha agradat.
Quan acabo d’escoltar-la necessito tornar a començar i el pitjor és que quan decideixo parar, no puc escoltar res més durant una bona estona, tot em sembla insuportablement vulgar.
M'agradaM'agrada
La primera vegada que vaig escoltar la Passió de S.Mateu sensera i en directe va ser (fa molts anys…) a la Catedral de Salzburgo i mai he oblidad aquell dia… la interpretaven gent jove del Conservatori , els solistes cantaven des de unes balconades sobre l’altar major , sonave perfecte per a mí i em van semblar auténtics “angels”, Les meves companyes mentres tant eren a visitar el Palau de la pessada de la SISSÍ…. serán bledes!.
Al retrobar-nos al cap.vespre prenent un café, elles parlaven i parlaven comentant les meravelles del Palau….. jo prenia el meu café , encara amb la companyía de Bach i aquells Angels…tot deliciós….
M'agradaM'agrada
perdona Joaquim amb la emoció no t’he donat les gracies, moltíssimes gracies ,un petó.
M'agradaM'agrada
Tienes razón, Joaquim, La Pasión solo hay una: un genérico que se hace específico.
La versión, en tus muestras, suena muy hermosa, recogida, contenida, reflexiva, luterana… Claro que a mi esta Catedral me gusta con cualquier hábito.
El Quasthoff no está fino, no.
M'agradaM'agrada
moltíssimes gràcies pel regal. Ja l’estic escoltant i és una Passió que apassiona.
M'agradaM'agrada
Acabo de comparar el aria que interpreta aqui Thomas Quasthoff con el de una recientísima Pasion dirigida por Chailly y, o ha superado los problemas de que nos hablas, o las grabaciones en estudio tienen ciertas ventajas, o no tengo ni idea, pero el caso es que me gusta bastante más esta última. La versión también me parece muy buena (instrumentos modernos), pero la verdad es que si las hay malas, yo no he oido ninguna.
M'agradaM'agrada