El sobre-intendent dels teatres imperials, Ivan Vsevolozski, va encarregar a Modest Txaikovski un llibret basat el novel·la de Puixkin publicada al 1883 amb el mateix nom i que inicialment havia de musicar Nikolai Klenovski (1853-1915). Algun dia hauré de parlar d’aquest compositor que tanta influència va tenir en els ambients musicals russos del seu temps, però que ara és pràcticament un desconegut.
Klenovski va rebutjar el projecte i va ser aleshores quan Piotr Illitx Txaikovski va endinsar-se en el projecte, acceptant el canvi d’època proposat per Vsevolozski, traslladant el relat de l’època de Alexandre I a la de Catalina la Gran.
Aquest fet afavoria envoltar l’acció escènica d’una grandiositat propera a la Grand Opera.
Amb 44 dies Txaikovski en va tenir prou per enllestir la partitura i fer embogir al seu germà, que no era capaç de seguir el ritme frenètic que la creativitat del genial músic imposava. Tant va ser així, que el mateix compositor va intervenir en els versos d’escenes tan importants com el cor inicial, la meravellosa ària del príncep Ieletsky o l’ària de Lisa al tercer acte.
També el music suggerí al poeta, la incorporació d’altres poetes en moments determinants de l’acció, com el duet entre Lisa i Polina amb inserció de poemes de Zukovski, de Batjuskov per a la romança de Polina, Karabonov, un poeta de la cort de Catalina la Gran per a la pastoral del segon acte o de Derzavin per a la cançó del comte Tomsky de l’acte tercer.
Amb totes aquestes incorporacions, es pot dir que de Puixkin en queda poc. També el llibret canvia aspectes fonamentals, Lisa està promesa amb Ieletski, un personatge inexistent en el relat original i és la néta de la Comtessa. Ni Lisa ni Hermann es suïciden. En el relat de Puixkin ella es casa i ell és internat en un manicomi on continuarà amb la fatal obsessió per les tres cartes.
L’òpera està determinada per tres obsessions, que esdevenen leitmotiv, les tres cartes, l’amor i el destí.
L’entrada de Hermann ens presenta el primer leitmotiv, el de les tres cartes, que ja no ens abandonarà durant tota l’òpera i que anirà associat al personatge de Hermann.
El segon leitmotiv, el de l’amor, apareix ja en l’obertura, però es desenvolupa en tota la seva intensitat en el fantàstic, intens i inspirat duet del final del primer acte, que més tard escoltarem íntegrament. És un tema obsessiu, de melodia típicament txaikoskiana
El tercer leitmotiv, el del destí, va associat a la comtessa, personatge omnipresent en tota l’òpera, ja sigui físicament com a la ment de Hermann i que a cada aparició en escena, arrossega aquest altra tema quasi paranoic. També el sentim a l’obertura immediatament abans que el de l’amor.
Els tres fragments escoltats pertanyen a la gravació de la Philips dirigida per Valery Gergiev.
Escoltant aquests temes ens venen al cap, sense adonar-nos-en, la cinquena i la sisena simfonies.
Tota l’estructura musical de l’òpera és d’una grandesa extraordinària que l’emparella amb l’Oneguin i les grans obres simfòniques. En aquesta òpera Txaikovski reflecteix la seva complexitat interior i la lluita constant contra un destí implacable, que com a Hermann el persegueix fins a la mort.
Vocalment l’òpera és extremadament exigent, sobretot amb el protagonista. Txiakovski demana per a Hermann, constants ascensions al Si natural, una força declamatòria molt incisiva a la zona central, però també un lirisme i en certs moments una dolçor, que posen en dificultat extrema a aquells tenors que veuen en aquest rol un boig exaltat, més aviat i com sovint alguns crítics han dit, ens trobem davant d’un Otelo a la russa, que amb força vorejant la demència, ha de mostrar la seva interioritat enamorada i convulsa amb extrem lirisme. Repte complicat, però no impossible.
Lisa també ha de lluitar amb una barrera orquestral densa que moltes vegades l’obliga a forçar la veu, sense deixar els aspectes més lírics d’una part que en mans d’una dramàtica, pot perdre part de la joventut intrínseca del personatge, deixant-la sense aquest aspecte líric i feble, que tan bé li escau.
Ara us deixaré el duo integre de la segona escena del primer acte, en una versió en directa de la Bayerische Staatsoper del dia 2 de desembre de 1984, dirigida per Algis Shuraitis i amb la interpretació intensa de Julia Varady, una Lisa ideal per lirisme, intensitat dramàtica i generosa tessitura, i Vladimir Atlantov, un Hermann sense fissures, amb la dosi de bogeria necessària i també amb els matisos lírics exigibles.
Us proposo escoltar des de l’arioso de Lisa “Zachem zhe eti slyozy” (De on provenen aquestes llàgrimes), fins el final de l’acte. Tindreu l’oportunitat d’escoltar cap al final, la intervenció de la Comtessa de la gran Elena Obraztsova.
L’obra és d’una complexitat simfònica molt notable, i aquest aspecte si no es tractat amb cura per part del director musical, es pot menjar a totes les veus, ja sigui les principals, com els secundaris, que tenen intervencions solistes i destacades.
El rol de la Comtessa és més important dramàticament que musicalment, tot i així, quan una gran i veterana cantant, amb molt carisma, se’n fa càrrec, pren un relleu especial. Tots recordem a la Rysanek estrenant la producció que ara torna al Liceu, en les seves fantasmagòriques aparicions. És un rol que el sovintegen les grans cantants acabades, però que en realitat està escrit per a una contralt. Aprofito per dir que en la seva escena del segon acte, Txaikovski cita literalment una frase de l’òpera Richard Coeur de Lion de Grétry (Je crains de lui parler la nuit).
Us deixo una actuació de la gran Martha Mödl a la Staasoper de Viena a l’any 1992. Deixo aquest vídeo per que entengueu que la importància del rol està per sobre del estat vocal de la cantant, ja lamentable, sense eufemismes de cap tipus, però en canvi, la interpretació dona tot el sentit dramàtic, amb una força extraordinària.
De la últimament tan sovintejada ària del príncep Ieletsky ( a In Fernem Land, és clar) no en parlaré gaire, millor escoltar-la altre cop. És l’únic moment de que disposa el baríton (líric) que ho interpreti, per demostrar tota la seva vàlua.
És un personatge creat pels Txaikovski que en el relat original no existeix. L’ària que ha de cantar al inici de la festa del segon acte, és una de les melodies més precioses que han sortit de la ploma del music rus i ara us la faré escoltar per un baríton històric i sensacional, Pavel Lisitsian. Si no heu escoltat mai un violoncel fet veu, a partir d’ara ja no ho podreu dir.
No cal que us recordi que si voleu tornar a repassar els vuit prínceps que varen compatir a In Fernem land, tan sols heu de prémer aquí.
Hi ha un altre rol important, també escrit per a baríton, tot i que de caràcter més dramàtic. És el del Comte Tomsky, l’amic de Hermann i que normalment també participa en la pastoral del segon acte. Té una intervenció destacada al tercer acte, en l’escena de la sala de joc.
Escoltem a Olga Borodina cantant la cançó de Polina, “Da, vspomnila …Podrugi milie” (ah si aquí, les meves estimades amigues) amb el cor i l’orquestra del Mariinski dirigits per Gergiev. El rol de Polina és quasi ornamental i està escrit per a una veu de mezzosoprano. Intervé a l’escena de la cambra, amb un deliciós duet i aquesta cançó que us proposo. Acostuma a cantar a la Pastoral del segon acte.
Txaikovski va emprar referencies musicals del quintet en Do menor KV 406 de W.A. Mozart, en el ball del segon acte. Per altre part, en el minuet és una citació d’un cor de l’òpera El fill rival de Bortnjanski. El final del acte segon, quan entra la Tsarina Caterina, abans de que caigui el teló, s’escolta el himne que Kozlovski va escriure l’any 1791 per una victòria militar de l’exercit de la gran Tsarina.
Finalment us diré que Txaikovski admirava molt la Carmen de Georges Bizet i segurament com un homenatge, va inspirar-se en el cor de nens del primer acte i a La Dama de Piques ens trobem una escena anàloga, amb uns nens, per bé que aquí de classe adinerada imitant els soldats, en els jardins de Sant Petersburg.
Escoltem els dos fragments:
Carmen
Pikovaia Dama
És un homenatge magnífic, no us sembla?
Vull deixar per a el final, la darrera escena, aquella que un cop el compositor va acabar d’escriure-la, va dir:
“Mentre componia l’últim cor i arribava la mort de Hermann, vaig sentir una gran compassió i vaig plorar llargament per a ell. Però eren unes llàgrimes infinitament dolces i vaig entendre el motiu, acabava de sentir una profunda simpatia per el meu heroi, Hermann acabava de transformar-se de un simple pretext per escriure música, en un home viu, real i sobretot simpàtic. Estic satisfet del treball que he fet”
Us deixaré la versió del gran tenor rus Giorgi Nelepp, que al costat dels dos monstres sagrats de la corda tenoril russa, Ivan Kozlovski i Serghei Lemeshev, configuren la santíssima trinitat i els referents de tots aquells tenors que tinguin intencions de incorporar al seu repertori, els gran rols russos per a tenor. En algun moment o altre del seu estudi, els convindria escoltar-los.
Escoltant aquesta interpretació de Nelepp gravada entre els anys 1949 i 1950 amb l’orquestra del Bolshoi sota la direcció de Alexander Melik-Pashaev i on també escoltareu altre cop a Lisitsian (és el Ieletsky d’aquesta gravació que ja us podeu imaginar que del tot recomanable), us adonareu d’allò dels matisos que he dit abans, alhora de fer front a aquest rol.
Finalment us deixaré una petita ressenya de les gravacions que us recomano si no en teniu cap o voleu ampliar la que ja posseïu.
La primera és aquesta darrera que he mencionat:
CD
1949-50 Nelepp, Smolenskaia, Lisitsian, Versbitskaia, Borisenko, Ivanov, cor i orquestra del Bolshoi. Director: Alexander Melik-Pashaev. Segell Arlecchino
1990 Ochman, Evstatieva, Masurok, Dilova, Toczyska, Konsulov, Cor Nacional de Bulgària i Orquestra del Festival de Sofia. Director: Emil Txakarov. Segell Sony
1991 Atlantov, Freni, Hvorostovski, Forrester, Ciesinski, Leiferkus. Cor del Festival de Tanglewood i Orquestra Simfònica de Boston. Director Seiji Ozawa. Segell RCA.
1992 Grigorian, Guleghina, Chernov, Arkhipova, Borodina, Putilin. Cor i Orquestra del Teatre Mariinski. Director: Valery Gergiev. Segell Philips.
DVD
1992 Atlantov, Freni, Chernov, Mödl, Kasarova, Leiferkus. Staatsoper de Viena. Director musical Seiji Ozawa, Director escènic Kurt Horres
Us deixo finalment, l’enllaç amb la pàgina web del Liceu i amb el magnífic repartiment (esperem que tots responguin a les expectatives) que el Liceu ens proposa.
IN FERNEM LAND 
Hay muchísimas ganas de oír a Heppner. Ojalá la producción y los cantantes estén a la altura del magnífico Caballero de la Rosa que acabamos de vivir.
Saludos cordiales,
Gabriela
M'agradaM'agrada
Que interessant!!! M’ho llegiré i escoltaré amb calma. Quina bona preparació per anar a veure aquesta Dama! Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Brutal. Más y mejor información que en la mayoria de programas y Cedeses. Tan interesante que me he animado y acabo de conseguir entradas. (Matabosch, como ya te dijo kalamar, te debe una pasta en comisiones, o al menos unos puntos “Ahorro del Hogar”)
M'agradaM'agrada
A jutjar per aquests fragments que ens deixes en aquest il•lustrat post, ja no hi han cantants com els d’abans. Em sap greu dir-ho, però el baríton i el tenor d’aquesta primera versió discogràfica, em semblen fabulosos.
Es troba a les botigues aquest CD? Avui mateix vaig a buscar-lo.
M’ha agradat molt que ens parlessis d’aquests aspectes que jo desconeixia d’aquesta òpera.
No crec que pugui apropar-me al Liceu, però l’escoltaré per la ràdio.
M'agradaM'agrada
I que bé t’expliques¡¡ 😉 Gràcies per posar llum clara a un camí que faciliti abordar una primera escolta d’una obra que promet
M'agradaM'agrada
Joaquim,
No sé si el Sr. Matabosch et deu res. Jo sí que sé que et dec i molt. Has fet un treball sense preu que suposa una preparació ideal per qui no coneixi prou aquesta òpera meravellosa o per qui s’hi vulgui recrear.
Sense saber de l’homenatge a Bizet, el cor infantil sempre m’ha recordat el de Carmen.
Acabo d’escoltar la Borodina. Tornaré a aquest post per gaudir de la resta.
Gràcies i una abraçada!
M'agradaM'agrada
Aquest post és, utilitzant la teua terminologia, de reclinatori. Amb el teu escrit i amb les fantàstiques audicions que ens proposes m’has fet ganes de tornar a escoltar aquesta obra que tant m’agrada. Vaig a fer-me amb aquesta versió amb Nelepp i Lisitsian que té molt bona pinta.
M'agradaM'agrada
eeh, José Luís no pongas en mi boca cosas que no he dicho! Escribí algo sobre agradecimiento …a ver si te voy a echar un chorro de tinta negra 8)
Tinc ganes de sentir l’obra, desconeguda per mi, després d’quest magnífic post. I si pot ser en directe.
M'agradaM'agrada
kalamar, a 10 juny 2010 a 20:52 Dit:
… Joaquim, com bé diu el JL, ets força responsable que ens hi sumem. Agraïts haurien d’estar-te els capitostes del Liceu!…
Y una comisioncilla, no es la forma mas romántica de expresar agradecimiento, pero tampoco está tan mal, de modo que no veo yo porque me enseñas tarjeta. 8)
Pasmado con el aria de la condesa. Me había pasado desapercibida la única que vez que oí esta ópera. Claro que ahora estoy sufriendo al pensar en la tos que inevitablemente vamos a tener que soportar, justo cuando estemos con el corazón en vilo. ¿Alguien sabe si venden megasilenciadores para ametralladora?
M'agradaM'agrada
querido Joaquim, una maravilla de entrada, para una ópera maravillosa que espero disfrutar este sábado de nuevo.
M'agradaM'agrada
Joaquim prepara siempre los posts con toda su dedicación, pero en este ha puesto un plus porque es una de sus obras predilectas y lo encuentro lógico porque es muy interesante de argumento y porque posee una partitura magistral.
Nunca me había dado cuenta de tanta similitud entre la marcha de los niños de “Carmen” (Conchita Supervía “debutó” en el Liceu con 4 años cantando uno de los niños/as) y la de los niños de “Pikovaya Dama”. Es bien curioso y muy acertado haber puesto los dos coros, uno a continuación del otro.
Estoy seguro de que estamos ante un nuevo acontecimiento en el Liceu de esta temporada (y desde “La fille du règiment” no hemos parado) y Ben Heppner y Ewa Podlès (condesa de lujo) seguro que nos van a satisfacer todas las expectativas. Así sea.
M'agradaM'agrada
Fantástico post, Joaquim, sobre una obra realmente preciosa.
Inmenso Nelepp.
Espero que disfrutéis en el Liceu de esta bellísima ópera. El reparto previsto desde luego promete. El único que me origina cierta prevención es Heppner, tras haberle visto sus infaustos Tristanes del ROH del año pasado.
Un saludo
M'agradaM'agrada
És admirable la feina que fas Joaquim! Per als que no tenim gaire coneixements musicals, és de gran ajuda.
No coneixia aquesta òpera, però m’ha fet venir moltes ganes de veure-la. Aquí a Girona la veurem al cinema i si tenim sort i no fallen els subtítols serà quasi perfecte. No és el mateix que en directe, però és una molt bona alternativa.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, aquestes “prèvies” han esdevingut una lectura obligatòria per a tothom, pels que veurem l’òpera i també pels que no. Si a més, és una obra que t’agrada, en sortim doblement beneficiats. Gràcies de nou!
M'agradaM'agrada
Si Joaquim hubiera colocado Pavel Lisitsian en el bloque de barítonos del mes de mayo pasado, cantando esta hermosa aria, es el que hubiera votado.
Yo me incliné por Bodo Brinkmann y es el que más se aproxima a Lisitsian, en fraseo e intención, pero éste le supera.
M'agradaM'agrada
Res hi ha que em faci més feliç que els posts que faig, sobretot aquests dedicats a les òperes que més estimo, us agradin.
Jo també espero que les funcions d’enguany estiguin a l’alçada del que aquesta obra es mereix.
La darrera vegada, a la temporada 2002-2003, les funcions van ser molt desangelades, per causa de la cancel·lació de Plácido Domingo, substituït per un impresentable Gabriel Sadé. Tampoc l’esperada Solveig Kringelborn que ens havia fet una magnífica Tatiana al Teatre Victòria (1997-1998), va estar a l’alçada i fins i tot la bella producció de Deflo, va resultar vella, amb uns canvis d’escena interminables, en un escenari que hauria de permetre canvis molt més àgils (esperem que aquest any ho hagin resolt millor).
El dubte d’enguany és Heppner, la resta del repartiment és luxós. Segons m’han comentat el tenor canadenc va començar els assaigs de manera espectacular, però de mica en mica han anat sorgint petits i preocupants problemes vocals. Veurem si és capaç de superar-los, si fos així, el seu Hermann pot ser magnífic, té totes les condicions.
Estem expectants i il·lusionats.
Gràcies amics!
M'agradaM'agrada
En el segundo reparto de esa “Pikovaya Dama” de la temporada que cita Joaquim, debutó en el Liceu Martina Serafin, realizando una labor estupenda, pero, por lo visto, pocos se fijaron en ella (yo, desde luego, sí, pues ya me era familiar por sus operetas en Mörbisch). Ha tenido que ser su extraordinaria interpretación de la Marschallin del “Der Rosenkavalier”, de hace un mes, la que ha puesto las cosas en su sitio.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim, per aquests magnífics posts sobre les obres que s’han de representar al GTL. No saps com m’ajuden a preparar l’òpera!
És una cosa que faig sempre que puc i em proporciona un gran plaer, que després culmina (o no) amb la representació en viu.
Gràcies de nou.
M'agradaM'agrada
Joaquim: El precioso “Duet Moi milenki druzhok” arranca calcando nota por nota la más famosa aria de Papageno, con una frase que se repite luego varias veces antes de llegar al final de la primera escena del segundo acto. La cita es tan evidente que seguramente acabo de descubrir América, para variar, pero me llama la atención que no lo hayas comentado. ¿Es que esa melodia pertenece antes al quinteto del que hablas o a la opera de Bortnjanski?
M'agradaM'agrada
Gracias por tu apreciación José Luis. No dispongo del quinteto, pero no es de extrañar que aparezcan las mismas notas. Incluso los genios como Mozart, tenían sus células omnipresentes, que se repiten intencionadamente o no.
M'agradaM'agrada
Perdón… sólo quería dejar dos enlaces, pero del segundo sale el video directamente. ¿Cómo se hace para evitarlo?
M'agradaM'agrada
Gran post, Joaquim, uno de los que más me han gustado desde que llevo visitando el blog, tanto por la información precisa como por el recorrido musical.
Es una ópera muy hermosa, franca en su melodismo y con un desarrollo firme, al que sólo objetaría el espacio dado al ballet y pastoral, no por la música en sí, sino por la parafernalia que supone en una ópera de carácter tan piscológica como esta. Musicalmente, sí, es un bonito homenaje a Mozart.
No conozco muchas versiones oficiales, así que seguiré los pasos de Titus y me haré con la grabación de Nelepp y Lisitsian que se antoja buenísima. Hablando de versiones, has recomendado la de Grigorian y Guleghina que cito porque tengo en DVD, y he recordado el dúo del acto III donde Guleghina estaba muy bien, debería acordarse un poquito más este repertorio en vez de tanta Tosca y Turandot.
M'agradaM'agrada
Gracias Golaud, a mi me gustan todos mis hijos, pero este…
Más que recomendar he citado unas cuantas versiones, pero si hay que buscar un DVD, no tengas ninguna duda la de Viena es muy superior. Ambas versiones son teatralmente arcaicas, muy arcaicas, pero musicalmente i vocalmente, el equipo de Ozawa es superior al más idiomático de Gergiev, pero muy avaro en expresividad musical por parte de los cantantes, muy genéricos, con bellas voces, pero carentes de ese plus que siempre les pedimos. El mejor Chernov. Guleghina está vocalmente espléndida, pero le supera Freni en todo, ¡Quién lo diría!
El vídeo del MET está muy bien, pero Domingo “se inventa” un Hermann a su medida. Siempre artista, siempre convincente en su composición dramática, emocionante como artista, pero con unos arreglos en la toda la extensa tesitura, de escándolo. La producción es de McVicar (creo) y tiene, sin ser nada del otro jueves, más atractivos que la vieja del Mariinski o la más vieja aún de la Staatsoper de Viena.
Nos vemos pronto, ¿verdad?
M'agradaM'agrada
Si en la llengua original la Dama és de Pikovaia, se m’acut que a l’autor d’aquest excel·lent “post” bé podria dir-li: “Nen… Vaia piko!!!” 🙂
Aquesta és una òpera que no conec, ja que me la van passar després d’haver dit que l’”Eugen Onegin” m’havia entusiasmat, i segurament perquè no era el moment d’escoltar-la, no em va entrar. Prometo posar-m’hi, amb tranquil·litat, una tarda d’aquestes perquè amb totes aquestes explicacions me n’has fet venir ganes.
M'agradaM'agrada
pues han pasado unos años, de este post se ha caido el enlace a la interpretación de Nelepp, pero está en youtube completa… Y yo tambien oí a Mozart en el teatrillo que montan.
aquí lo de 1950 : https://www.youtube.com/watch?v=m8BTfNR1sMU
M'agradaM'agrada
Gracias por el enlace y por escudriñar de esa forma el blog
M'agradaM'agrada
Fantastico post. Mejor que el programa. Pienso ver los dos repartos.
M'agradaM'agrada
Los dos, a pesar d elos cambios, tienen mucho interés.
M'agradaM'agrada
Parece que Sondra Radvanosky por el fallecimiento de su madre, se incorporará a las funciones el 1 de febrero y no cantará la primera del día 26
M'agradaM'agrada
Una triste noticia, pero que mantenga las otras dice mucho a su favor.
M'agradaM'agrada