No ens ha vingut de nou i malgrat la poca originalitat de la sentència del Tribunal Constitucional, m’entristeix i m’emprenya, com si m’hagués fet il·lusions, com si m’hagués esperat un bon cop de falç per a tots aquells que malgrat l’aprovació del Estatut per part del Parlament de Catalunya, votat en un referèndum i amb la posterior legitimació del Parlamento Español, ens han menyspreat, presentant un recurs, que un Tribunal que ja no em representa, s’ha encarregat de passar definitivament pel ribot, com entre rialles de hiena malèfica, ja ens va recordar un il·lustre prohom de les esquerres més il·lustrades de l’Espanya meridional.
En qualsevol cas, gràcies a tots aquells que han fet possible amb el seu recurs o la seva complicitat més o menys implícita i explicita, que amb aquesta sentència, molta gent que no teníem com a prioritat una solució sobiranista, comencéssim a veure les coses molt més clares.
I per tal de que tingueu la versió historicista i pugueu triar la que més us agradi, aquí us deixo la versió presumptament original del nostre himne.
Per finalitzar:
Que cap dels partits actuals, ni cap dels futurs expresidents blaugranats o metges de la Cerdanya, pensin que ja tenen el meu vot, van molt errats. M’ho prendre amb molta calma, aquest cop si, ho tinc tot molt més clar.
Perdoneu tots aquells que em feu el gran goig d’aparèixer cada dia per aquestes terres llunyanes, buscant altres coses, però avui em venia de gust penjar aquesta estel·lada i deixar Els Segadors, tot esperant que amb el degut respecte que us caracteritza, deixeu la vostre opinió, si en teniu ganes.
IN FERNEM LAND 
A mi també, tot el que ha passat amb l’Estatut m’ha fet està més convençut de la necessitat de ser un poble lliure, sense que ningú ens tingui posat el peu al coll. Ara, amb aquesta sentència, no em queda cap dubte.
gràcies pels videos
salut
M'agradaM'agrada
No existeix al mon cap institucio ni cap tribunal que valori per mi, si considero o no, que pertanyo a la NACIO CATALANA.
Inmediatament que m’hi enterat de la fatidica sentencia d’aquest tribunal (del que no em considero representat) que retalla els nostres drets fundamentals que afectan a la NACIO i a la llengua entre altres aspectes NO menors, sense esperar cap indicació de cap partit, he penjat la senyera de la terraça. No la penso treure fins que veigi amb els meus propis ulls que ens sabem defensar de forma unitaria.
ADEU ESPANYA !!!!!
M'agradaM'agrada
No había nada que esperar distinto de lo que ha sucedido. Sólo la cobardía ha retrasado la sentencia. Tratan de ponerle puertas al mar, y el mar no quiere puertas.
Desde Andalucía, un abrazo solidario a esa Catalunya libre que se atisba en el horizonte.
M'agradaM'agrada
El problema, molts se n’alegraran, és que no cohesionem com a poble. No obstant i aixó deixo dit que m’he sentit vexada quan el meu vot s’ha posat en qüestió davant d’un tribunal que NO EM REPRESENTA. Abans d’anar a votar m’havien d’haver avisat. Dir-me que del sufragi universal hi ha qui en fa mofa i escarni.
Per si algú no ho sap, un estatut nega la sobirania d’una terra. I ni aquest estatut refrendat amb parlaments i vots ha estat respectat per aquells que no es treuen de la boca allò de “Estamos en un estado de derecho”. Deu ser el dret a negar-nos el que es nostre perquè no es demana res que no ens pertoqui per dret natural.
Hi ha alguns espanyols, no tots, que sempre m’obren els ulls. Així jo també, com tu Joaquim, ho tinc tot més clar.
M'agradaM'agrada
Esto ya me lo esperaba. A partir de ahora me niego a votar. Me importa un bledo quien salga en cualquier votación. No pienso perder ni un segundo de mi escaso tiempo en ayudar con mi voto a ningún partido.
Mis ideas y mis afinidades políticas no me las va a cambiar nadie, pero los políticos que están a la vista no me merecen ninguna admiración, sean del lado que sean. Son unos ineptos y hablan más que hacen, eso sí cobrando sueldos enormes, a costa de todos nosotros, para encima tomarnos el pelo.
Con los catalanes han podido, somos muy pacíficos. Con otros lo tendrán mucho más difícil, veremos cómo reaccionan entonces.
M'agradaM'agrada
Nunca he sido independentista, nunca…
Pero no me dan otra solución.
Estoy harto de tratar de convencer a quien no quiere entender, que somos una nación con una lengua, historia , costumbres, pensamiento, indiosincrasia y hasta con un humor, propios. Que podemos vivr respetandonos mutuamente, en una nacion de naciones o Estado federal en que todos ,los que se sienten y los que no, a gusto.
Estoy harto que me digan lo que puedo y no puedo ser , simplemente porque no les sale de los……….
Ejemplo carito….. Por mi condicion de gay, la iglesia Catolica no contaba conmigo, es más, era un enfermo para ellos, no problem…. Apostaté o me dí de baja y problema solucionado, que se metan el de Roma y toda sotana por donde les quepa..
Con España no puedo hacer lo mismo, o si?
A mas de uno/a le sosprenderá estas palabras escritas en CASTELLANO. pero es que señores del PP aquí no ha habido ningún problema con la uso del castellano, a mi como castellano-hablante, nunca me han dicho …..Hable usted catalán…. En cambio si he visto lo contrario…..
Pero como ya he dicho al principio…..estoy harto de tratar de convencer a quien no quiere,…..
Simplemente……que sean muy felices, que tengan suerte, les deseo todo lo mejor como vecinos…. pero conmigo que no cuenten.
No voy a votar más hasta que no surja alguna organización-partido-asociación que defienda la INDEPENDENCIA, con decencia, rigor,honestidad …(que dificil me lo pongo) que me ilusione y orgullezca..
Hasta entonces…… Simplemente….
ESPAÑA, NO. GRÀCIES.
Ah.! se me olvidaba……Esta noche que gane PORTUGAL.
M'agradaM'agrada
Aquesta sentència estava cantada, cap novetat. Ara veurem quanta gent s’apunta a la mani del Montilla. Poca gent està per la labor i a sobre, els polítics catalans tampoc demostren fer-ho millor que els espanyols en matèria d’educació, on tenim plenes competències,per exemple. Els millors resultats de selectivitat!! quina barra. No diuen que també l’examen era molt més fàcil..Catalunya ja no és competitiva ni emprenedora, ja podem espavilar!
M'agradaM'agrada
Recuerdos, reflexiones, preguntas y ruegos:
– Zapatero brinda al sol cuando cree que no va a ganar las elecciones y promete apoyar las decisiones del Parlament. Gana, y se inicia esta historia.
– La participación en el referéndum sobre el estatuto fue penosa. Este es un hecho que se silencia. Y por otro lado, seguro que ahora las cifras serían muy superiores, claro: ¿Qué ha cambiado?
– Incendiar los sentimientos y movilizar a una sociedad en contra de un enemigo externo, es la receta habitual que usan los de siempre para su propio beneficio. El burro de Orwell me daría la razón.
– La justicia politizada… pero ¿en qué sentido? ¿Y dónde se ha vulnerado la legalidad?
– Convendría recelar de las unanimidades, y tener cuidado con prestar nuestras emociones a los políticos.
– No me importaría que Catalunya fuera independiente, pero tampoco esperaría maravillas de esa situación.
– Espero que si tras una votación democrática se pide que se me ahorque (porque caigo mal, por ejemplo), exista algún tribunal de justicia que me defienda. Y que si salgo absuelto, no se pretenda cambiar la composición del tribunal hasta dar con el que me condene.
– Espero que España gane esta noche, que el Barça gane siempre, y que sigamos siendo amigos, ahora y de aquí no mucho, cuando todos estemos calvos.
M'agradaM'agrada
Es veu que només hi ha una manera de ser espanyol i hem de passar tots per l’adreçador. I després encara van donan tombs al “problema catalán” !
Més que ràbia -que també- sento pena, molta pena.
M'agradaM'agrada
No us enganyeu, i sobretot que no un enganyin: tot l’enrenou amb l’estatut no ha estat més que un conflicte de poders politics, el clàssic enfrontament entre el poder judicial i el legislatiu (aquesta ocassió recolzat pel executiu). Res mes. La gent no hi té res a veure, i el referendum (pilotat i de “necessitat i opinió creada pels partits…en realitat ningú es llegí el ditxos estatut) només va ser un pas formal dintre del procés legal de aprovació de la llei. I també ha estat un conflicte entre les castes politicas (nacionalistes, centralistes i ni-carn-ni-peix-zapateristes) amb les que Déu ens ha maleït per el prosàic i obscé poder (i tampoc us enganyeu: per aquests “mediahosties” el poder es redueix a qui col·loca els seus cunyats i nebots a l’administració, si als cunyats Garcías o als cunyats Puig)
I no es tracta d’un engany només des del punt de vista formal, sino també des del estadístic i de la manipulació de masses: a la gent, en realitat, tot el tema de l’estatut “non le ne frega un cazzo” (ho dic en italià com el·lipsi a la meva vulgaritat). La prova va ser la particiapció al referendum i la prova la veureu en la participació a la manifestación que es fará (si no ens deixem enganyar per la caverna de les xifres que ballaran). El poder judicial ha estat hàbil en treure ara la sentència, en un moment de crisi en el que totes aquestes gilipolleces de saló (ara sense el·lipsi) a ningú l’interessen pas.
M'agradaM'agrada
Quan una “constitució” no està al servei del poble sinó al inrrevés, aquesta constitució no serveix per a res. Suposo que encara hi ha catalans que esperen molt de la via estatutària, jo fa molt de temps que estic convençut que com a nació, el que necessitem no es un estatut sinó una constitució.
Avui tenen més sentit que mai, l’oda de Joan Maragall : ADEU ESPANYA!!
M'agradaM'agrada
No soc persona acostumada a exposar las meves opinions, però crec que el cas s’ho mereix. Es trist que ens veiem en una situació així perquè un partit es creu legitimat a qüestionar el que un parlament democràtic i tot un poble ha decidit. Es trist també que un anomenat Tribunal Constitucional, legitimat o no, trigui quatre anys en dictar una sentencia que va en contra d’aquesta decisió popular i es trist que hi hagi una part del poble espanyol que celebri aquesta sentencia. Crec que hem de manifestar la nostra disconformitat, ara de forma immediata omplint els balcons de la senyera, símbol de la nostra identitat, anar a la manifestació de rebutg que es convoqui i votar en las pròximes eleccions a aquells que sentim que d’una forma o un altre recolzant la nostra identitat com a poble. En tot cas, crec que això m’ajuda a sentirme mes catalana i confirmar que realment som diferents.
M'agradaM'agrada
Es curios que cada cop que una persona posa un comentari a favor del ESTATUT i de la NACIO CATALANA, inmediatament ania “algú” que de forma mecanica clica la ma cap a baix com dient que no esta d’acord. M’agradaria que aquesta persona s’identifiques com a minim i expreses la seva opinio clarament, sense pors ni vergonya. Aixo seria mes democratic i no com esta actuan ara sense donar la cara.
M'agradaM'agrada
Date cuenta, Miquel, de cuántos hemos opinado a favor del comentario y éste sólo tiene una valoración de 3 1/2. Te será fácil deducir quién señala con la mano hacia bajo, al menos en un punto. Los que tenemos más con la mano hacia bajo significa que hay varios de esa opinión, respetable como todas, pero en este caso tan delicado muy poco sensible.
Por otra parte, sólo se puede valorar una vez en un mismo sitio, pero se puede hacer en cualquier otro.
M'agradaM'agrada
Te das cuenta, Miquel?
M'agradaM'agrada
Collbran….que en el teu escrit, tinguis mans indicant que NO estan d’acord amb la teva opinió, no vol dir que aquestes persones que t’ han votat negativament, NO estiguin d’acord amb l’ESTATUT. Jo soc una de les persones que NO estic d’acord amb el teu escrit perque considero que es molt negatiu amb la politica i els politics actuals i aixo per mi es erroni sota el meu punt de vista. Dius exactament …. “Me importa un bledo quien salga en cualquier votación”…”No pienso perder ni un segundo de mi escaso tiempo en ayudar con mi voto a ningún partido”.
Pensant d’aquets forma tornariem a la dictadura fascista de Franco un altre cop. Es el poble el que te que decidir el que vol…i encara que moltes vegades els politics son corruptes …no tothom es aixi i no m’agradaria pensar que tots el politics son dolents i l’unic que busquen es arreplegar cuartos per ells. SEREM el que nosaltres volguem i la democracia, encara que imperfecta, es el millor cami per demanar el que tu desitjes. Per aixó el teu comentari no m’ha agradat encara que se que ets dels que apoya l’ESTATUT que varem pactar entre tots.
M'agradaM'agrada
Yo como mexicana trasplantada a Catalunya no comprendo por qué no se opta de una vez por todas por la solución federalista. Países como Estados Unidos de América o Estados Unidos Mexicanos lo han hecho hace muchísimo tiempo. Cada estado con su gobernador, su constitución ( en el marco de la del estado, pero autónoma, etc).
Es una pena que como dijo Machado hace tanto tiempo, una de las dos Españas ha de helarte el corazón…
M'agradaM'agrada
Vull fer meves unes paraules de Joan Sales, l’autor d’Incerta Glòria, quan diu: ” …Un país que en el pitjor moment de la seva història, quan s’ha trobat en el fons de l’abisme, dóna un poeta com Marius Torres, una novel·lista com Mercè Rodoreda i un filòleg com Joan Coromines, és que té pasta de gran país per més que les dissorts l’hagin malmenat i enfonsat…” Jo afegeixo. Som una gran Nació, però no tenim vocació d’Estat, i això ens fa falta a cabassos. Hem de creure’ns el que som. Podem fer molt. Tenim una llengua meravellosa, una música i un país mil·lenari. Res ens ha de vèncer.
M'agradaM'agrada
Respeto la manera en que cada pueblo quiere gestionarse y lo único que veo en todo este asunto es que ha habido un error de procedimiento. El problema sería qué tiene que hacer el pueblo catalán para modificar el sistema español cuando la Constitución está blindada. Lo único que se me ocurre es totalmente utópico: reformar la Constitución. Es la única manera de hacer la cosas respetando la legalidad establecida, que está para lo bueno y también para lo malo. Mal camino tomaríamos si la Constitución dejara de significar algo, independientemente de que estemos de acuerdo o no con su articulado..
La sentencia me parece lógica teniendo las reglas del juego que tenemos.
Lo escandaloso, una vez más, es que la clase política de esta cosa que llamamos España no esté a la altura de las circunstancias y manipule a la ciudadania, catalana y no catalana.
Esa es mi opinión.
M'agradaM'agrada
Tampoco estoy de acuerdo con la opinión de los que dicen que no perderán su tiempo en votar a ninguno de los partidos que se presenten a las elecciones, cuando las haya. Con esa actitud dejas la responsabilidad del resultado en manos de otros y siempre podrás decir, yo esta vez no he votado. Otra cosa es reflexionar y pensar bien antes de votar. Pero si no ejercemos este derecho (uno de los pocos que tenemos) ¿que nos queda?
M'agradaM'agrada
I al final no passarà res, per la rèmora franquista de no enfrontar-se mai a l’autoritat, “no fos cas”. Als països seriosos, i per molt menys del què ha passat en els darrers mesos (economia i política), ja estarien cremant edificis públics.
M'agradaM'agrada
Deu jutges, gent nefasta, vuit homes i dues dones, que cobra per a fer de “bons espanyols”. En són, efectivament, de bons espanyols i de ben segur que Espanya els hi agrairà la gran obra.
A més d’Espanya, la merda també n’és d’indissoluble.
Atentament
M'agradaM'agrada
Yo he votado en todas las elecciones y siempre a los mismos, pero ya estoy cansado, me han defraudado totalmente. Han prometido mucho a Catalunya y no han cumplido.
Lo que dice Gabriela sería una solución, pero es inviable en una monarquía como la que tenemos, por lo que habría que recurrir a un referéndum, a lo cual nuestros gobernantes no están dispuestos.
Yo he vivido y sufrido toda la dictadura franquista y por nada quisiera volver a ella.
Sobre los políticos actuales ya he expresado mi opinión. Quizás haya otros pendientes de emerger que me puedan devolver la ilusión. Ojalá sea así. En la actualidad la corrupción salpica por todas partes, es primera plana en todos los periódicos y noticia diaria, cómo puedo confiar en estos políticos?
M'agradaM'agrada
La visceralitat ha arribat com un tsunami al blog i algú ha començat a enlairar o abaixar dits, com si del circ romà es tractés.
Jo crec que hi ha politics honestos i partits corruptes. Tots els partits són corruptes.
Corruptes amb les seves pròpies idees, amb els seus propis militants i pitjor encara, corruptes amb els seus votants.
D’alguna manera els hem de fer saber que no estem d’acord, ja que ells s’han pres això de la política com el seu modus vivendi i penso que la majoria haurien d’estar fent cua a les oficines de col•locació, ho han fet molt malament i els únics que podem enviar-los a l’atur som nosaltres, exercint una de les opcions possibles que la democràcia ens permet, l’abstenció. Això no evitarà que els escons s’omplin, però deixa sense legitimització a la majoria de partits.
Catalunya està ferida, però és en moments com aquests que acostuma a treure el millor de si mateixa. Aquest cop espero que sigui un cop de timó definitiu. Hem fet molt l’enze i ja ni ha prou d’abaixar sempre el cap.
No ens volen com som?
Per fi! el millor argument possible
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, m’havia oblidat la h.
M'agradaM'agrada
Dons jo particularment crec que l’abstenció no es la forma de mostrar la nostre opinió, a mes sempre es compleix que els extrems si voten i per tant seria molt fàcil deixar el camí lliure a un govern de dretes, absolutament legitimat, que passarà dons amb la nostre identitat ?? no donarien un altre pas endavant per tal d’anul·larla ?? no es millor meditar ben be el vot i donar suport a aquell partit que millor pugui defensar les teves idees ?? Jo també vaig viure bona part de la dictadura i també estic desencisada amb la democràcia, però encara no renuncio al meu dret a votar.
M'agradaM'agrada
L’abstenció o el vot en blanc o nul (aquestes tenen altres connotacions) és un dret legítim, tant com el de votar, ja sigui per convicció a unes idees, ja sigui per responsabilitat democràtica, que és el que he fet sempre fins ara. Però n’estic tip del mal us que s’ha fet del meu vot i avui tan sols tinc la possibilitat de votar el mateix, per tant els castigo i molt. Que cadascú actuï en conseqüència.
M'agradaM'agrada
Evidenment que el no votar o el vot blanc es un dret legitim….faltaria mes !!!!, pero estic d’acord amb l’Imma en que en aquets moments es donar mes alas a la dreta que decidiran per tu….i encara si poden retallaren mes els nostres drets.
Ara be, ets lliure de fer el que vulguis
M'agradaM'agrada
Què trist! dretes i esquerres, però en quin món viviu?
Què o qui són les esquerres?.Els que retallen els drets socials? Ja no hi han dretes i esquerres o us penseu que entre el PP i el PSOE hi han gaires diferències?.
Parlant de Catalunya, ni una, m’heu entès?, ni una diferència. Potser ens utilitzaran per esgarrapar-se entre ells, però ara ja han demostrat que van més units que mai.
En aquesta retallada ens han robat coses que havíem aconseguit a l’Estatut del 79.
Amb això dono per finalitzada la meva participació en aquest debat tan il•lustratiu.
M'agradaM'agrada
A ver, permitidme que intervenga de nuevo.
A veces las cosas, vistas desde lejos se ven mejor. Y puede que ese sea mi caso. Os leo, mayoritariamente, muy apenados y compungidos. Y, disculpadme si os digo que no hay motivo.
La sentencia, como dije antes, ha salido como se esperaba que saliera. ¿De verdad alguien pensaba que sería… tan fácil?
Pero es un escalón más que se sube. Un escalón más que acerca a Catalunya a la independencia. Y, los pueblos, la mayoría de las veces, cuando más se agrupan es cuando tienen una amenaza común.
Esta sentencia de la que tantos os quejáis, es posititiva, es importante. Es un paso más en el camino de la independencia y una posibilidad real de que el pueblo de Catalunya, el que busca la libertad, se una y camine junto.
Es mi opinión…
M'agradaM'agrada
Joanpau, encara que has donat per finalitzada la teva participació, et diré que a títol personal crec que hi han forces diferencies entre el PP i el PSC a Catalunya encara que el meu vot no va a cap dels dos partits. Tot es opinable, però t’asseguro que jo visc en el mateix mon que tu encara que no el percebi de la mateixa manera.
M'agradaM'agrada
Ara diran: “Son las reglas del juego que nos hemos dado”.
Quina barra!
Fora aquestes regles. S’acabat el joc!
M'agradaM'agrada
Imma no he anomenat per a res el PSC, he dit el PSOE, és clar que el seu satèl•lit ha de fer un paper d’estrassa, que els deixa ben retratats, aviat hi hauran desercions, ja ho veuràs.
M'agradaM'agrada
Em fa ràbia i em dol tot plegat, per’o com ha dit algú abans, potser cal mirar-ho tot de lluny i amb serenitat.
Crec que cal més que mai una renovació total dels nostres polítics. Poca gent confia en cap d’ells i això és molt greu per a un pais.
No sé quina manera és la millor, però crec que si s’organitzés bé una campanya a favor del vot en blanc podria tenir una gran repercussió.
M'agradaM'agrada
Gràcies un cop més, Joaquím, per deixar oberta la teva porta i deixar que altres hi pengem també les nostres opinions i hi deixem anar els nostres sentiments.
Estava cantat aquest resultat, i ho estava per dos motius molt clars: l’un, que aquest Tribunal està format per individus col·locats per partits a dit, i per tant, tenen el mateix vot d’obediència que tenen els que seuen als escons dels Parlaments; no em crec la seva independència, ni l’he cregut mai.
Dos, perquè a Espanya no ens volen; ens volen callats, parlant el què ells volen, pagant el què ells volen i comprant-nos el què ells volen; no ens volen, i d’això me n’alegro i molt; jo tampoc vull nacionalistes com ells agressius i que no ens deixen ni dir què sentim i què volem.
Jo aniré a la manifestació, igual que hi vaig anar aquell dia de Sant Jordi que encara tinc a l’ànima … amb la mateixa esperança, la mateixa il·lusió i l’afecte per tots els que allà serem, perquè volem ser un poble, volem ser reconeguts com a poble i com a nació. Més enllà dels tristos polítics que tenim, hem de demostrar el què som i volem, que ho vegin.
El que ells no saben és que amb tot això ens fan més forts, més vius i més convençuts …. no ens guanyaran ni a cops de pedra.
M'agradaM'agrada
Amb España no hi ha res a fer. Ja ser que sóc pessimista però aquesta és de moment la realitat. A Catalunya necessitem estar molt units i això també ho veig difícil. Només hi ha una sortida i és ser independents.
Per respecte a tota la gent que van lluitar perque un dia el poble pogués emetre la seva opininó jo si que aniré a votar. Votaré pel partt antitaurí.
Jo procuro no viatjar per España. En més d’una ocasió,i sense cap mena de provacació per part meva, he tingut algun disgust pel sol fet de ser catalana. Ja se que no tothom és igual però no vull tenir problemes.
M'agradaM'agrada
Muy interesantes , imaginativas e inteligentes las reflexiones/cuestiones planteadas por José Luis, con las que sintonizo mayoritariamente.
Sería muy lamentable que esta impresentable y cazurra clase política que nos gobierna , tanto en la Administración Central como en los Gobiernos autonómicos, lograra dividir y enfrentar a la ciudadanía cuya libertad de pensamiento y creencias debe ser respetada
M'agradaM'agrada
Benvolguts!
Moltes gràcies per la vostra resposta, massiva i apassionada, amb una participació arrauxada en la valoració dels comentaris i del propi post, inusual, ja que avui molts l’heu valorat molt malament, és clar que la mitjana el deixa a hores d’ara en un 4, però hi han hagut moltes valoracions de 1 estel. També hi ha hagut una valoració molt radical dels comentaris
Ja m’agradaria tenir aquestes visites cada dia, però la política i sobretot les essències nacionals importen molt més del que sembla i ens volen fer creure. Està bé que sigui així i no és cert que això tan sols interessi als polítics, ja que a la gent del carrer ens importa i molt, el que fan o deixen de fer a la nostra nació, com succeeix a totes les nacions del món.
Durant tot el dia, he anat llegint els comentaris que m’arribaven al correu electrònic i em venien moltes coses al cap i ara, que voleu que us digui, està bé que tothom hagi dit la seva, no tinc ganes de incidir en coses que s’han dit i de manera molt convincent o de rebatre altres opinions diferents a la meva.
Tan sols tinc una pregunta, capciosa és clar, per aquells que tingueu els coneixements per tal de respondrem de manera convincent.
Resulta que els Estatuts de la Comunitat Valenciana i d’Andalusia, tenen quasi literalment el mateix redactat pel que fa a les competències de l’àmbit judicial. El TC ens les ha rebutjat totes. Creieu que algú denunciarà la no constitucionalitat dels dos Estatuts aprovats també per el Partit Popular?, Hi haurà algú tan poca solta o poc solidari, que sigui capaç de fer una malifeta d’aquestes característiques?. Jo crec que no i aleshores la pregunta és:
El que no és constitucional a Sabadell si que ho és a Xàtiva o Ronda?. En una Constitucó on no tots som iguals, que hi pintem nosaltres?.
A ser possible em faria certa il·lussió saber l’opinió dels favorables a sentencia del TC.
Finalment:
Estic quasi convençut que si és fes un referèndum a Catalunya per assolir la plena sobirania, la independència vaja, sortiria el NO, però m’agradaria tant anar a votar i veure el culet estret de tota la penya. Això dubto molt que ens ho deixen fer alguna vegada, aquest és el gran problema i mentre no ens ho deixin fer, ens sentirem més a fora que a dintre. D’això tampoc se’n adonen i és que hi ha una manca d’educació secular.
Moltes gràcies amics, demà el blog tornarà a ser musical.
M'agradaM'agrada
Se tendrán que adaptar todos los estatutos a lo que diga el Constitucional, es lógico y será así.
M'agradaM'agrada
Maac, no cal denunciar primer la inconstitucionalitat d’ambdós Estatuts?. Si no ho fa ningú, no hi ha motiu per fer-ho i no crec que hi hagi ningú que ho denuncii, tots dos han estat votats per el Partit que va portar el de Catalunya al TC. Curiós
M'agradaM'agrada
Primero habrá que analizar la interpretación que el Constitucional ha hecho a raíz del Estatut y ponerlo en relación con lo que dispongan los otros estatutos porque a veces hay más diferencias de las que pueden parecer a simple vista, lo que es impensable es que la inconstitucionalidad se convierta en una cuestión territorial o de oportunidad política. Además sería una auténtica bomba de relojería y un escándalo mayúsculo. Una aberración que ahora mismo me resulta inconcebible.
La portavoz del CGPJ se ha pronunciado a favor de la modificación del resto de estatutos en la medida en que les pueda afectar, que parece, por lo que dice, más bien poco:
http://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5garDHCHo45AhrqvFX_-zwgmQcg6w
M'agradaM'agrada
Joaquim: Ni m’agrada incloure’m entre els “favorables a la sentencia” per mes que em sembli inevitable, ni tinc “els coneixements per tal de respondre de manera convincent” a la teva pregunta, però del que no en tinc cap dubta es de que son interessos politics els que han fet que es denunciés aquest estatut i no altres. Però aquest es el joc, tothom escombra cap a casa seva i cal acceptar las regles del joc. O si vols, forcant la dita, la llei es la llei, la defensi Agamenón o el seu porquer. Per això crec que el comentari mes encertat es el d’en Maac, quan senyala que abans caldria haver canviat la constitució. Que, si ens parem a pensar, aviat s’haurà de canviar per altres altes qüestions, si es que ens sortim d’aquesta.
De moment, avui ha guanyat el Spainlona. No ho dic per emprenyar (més) a ningú, però com es cert que si hagués perdut més d’un hauria donat la culpa als jugadors del Barça, felicitem-nos per el bon joc que han fet: Iniesta torna, i el Ronaldo també (a fer el mateix que al Madrid-Barça). 😉
Gracies anticipades per la música de demà.
M'agradaM'agrada
Saps que passa José Luis que m’han passat les ganes de jugar i les regles sempre es poden canviar i la llei, i les conviccions i tot, fins i tot de DNI.
No he vist la tele, els coets i els crits del veïnat m’han anat ressituant en el món real, aquell que em fa creure que en un referèndum, el més probable és que guanyés el NO, però somiar no costa ni un cèntim d’euro i és lliure, i és molt maco, escolta Träume
M'agradaM'agrada
On aura tout vu !. Este bloc se ha politizado y lo que es peor : se ha sincerado. Dios santo qué será de nosotros …
Yo no pienso ir a manifestación alguna -siempre algunos espabilados le sacarán rédito-. Solo axistí lo hice en mi época universitaria y descubrí que me producían mucho ahogo y sensación de pánico . Id vosotros por mi, si quereis.
Yo pienso que el ciudadano donde debe plantear sus quejas a la clase política, y avergonzarla de verdad, es a la hora de ejercer su derecho al voto y ahí, amigos, sin conmiseración. VOTO EN BLANCO. ¡CHUPAROS ESA E INTENTAD ARREGLARLO !
M'agradaM'agrada
Gracies Joaquim. Una cançó que fa mal.
M'agradaM'agrada
José Luis, me encanta que te guste el futbol.
Yo sólo con pensar en el fracaso del armarizado , (de armario empotrado de dos plazas)……Ronaldo, ya me doy por satisfecho.
Ya caerá en la proxima eliminatoria……
Besos
M'agradaM'agrada
Joaquim, se sent intensament l’esperit nacional-romàntic en aquest blog i més si l’acompanyes amb somnis wagnerians però la realitat d’una Catalunya confusa, perduda en el nostre món tan canviant és la que deixem als nostres fills.
M'agradaM'agrada
Com que normalment visc a un país que es va independitzar via referèndum al segle XX, m’aniré a manifestar per tal que el meu país faci el mateix al segle XXI. És una qüestió de simple democràcia.
M'agradaM'agrada
Que pena que muchos y muchas que aquí escriben, se dejen influenciar por esta sarta de políticos infumables e incompetentes que tenemos por todo el Estado Español ( Gobierno Central y sus 17 Comunidades Autónomas )!
Nosotros ciudadanía civil que supongo tenemos más de dos dedos de frente y por supuesto, infinitamente más que esa clase política que se apropia de lo indebido ( casos Millet, Pretoria, Gurtel, Faisán, etc..etc…), tendríamos que unir y no seguir dividiendo, viviendo en paz y respetando a los demás.
Y deportiva/civicamente, mi más sentido y sincero pésame a quienes desearon la victoria futbolística ayer de Portugal!
( Repito, entre nosotros hay que unir, no dividir)
M'agradaM'agrada
Permet, Alex, un petit comentari. Sempre he tingut clar que qui divideix és el que no accepta les opinions dels altres per imposar les seves; si volem sumar i no dividir, s’ha d’acceptar a cadascú com és, no com voldrien que fos determinats grups de persones o de polítics.
M'agradaM'agrada
Raimon, totalmente de acuerdo.
Alex, que pases un feliz día
M'agradaM'agrada
Em permeteu?
No vull tallar els comentaris, però m’agradaria que no es portés el tema, a nivell personal i potser si seguim per aquest camí, ens passarà.
Les idees estan força clares i ben defensades, és obvi que hi han divergències notables i també és més que probable que ningú del bàndol contrari, aconsegueixi convèncer a l’altre.
Tot i així el post romandrà obert fins que vulgueu, no m’agradaria que això es convertís en una cadena de un foro, Déu me’n guardi!
Salut a tots!
M'agradaM'agrada
Con todo, este blog está cumpliendo la función de los foros y de las plazas o bares y tertulias de pueblo de que muchos no disfrutamos. Se habla de la afición comun, pero también de otras muchas cosas, y para mí, como seguro que para todos los que quieran aprovecharlo, es muy enriquecedor, y no utilizo la palabra como un tópico. En este asunto de la sentencia, no he cambiado de opinión, pero la he matizado, y he leido algunas cosas muy sentidas que me han hecho (y me harán) pensar. En todo caso, a veces vale más el hecho mismo de confrontar opiniones civilizada e inteligentemente que el propio tema de debate. Me felicito por el azar que un día me llevo a descubrir “In Fernem Land”.
M'agradaM'agrada
Por ejemplo, me he oido ya una docena de veces el significativo “Träume” que nos dejaba anoche Joaquim en su penúltimo comentario aquí arriba. Lo conocía por Flagstadt, pero en esta otra versión es de las cosas más emocionantes que he oido nunca. A veces, uno va por lana y sale… con un abrigo.
M'agradaM'agrada
José Luis, es tracta de la gran Eileen Farrell a la que he dedicat aquests posts:
Farrell 1
Farrell 2
Farrell 3
M'agradaM'agrada
Rectifico: Tres abrigos
M'agradaM'agrada
Molt interessant tot el debat que s’ha obert en aquest post.
Evidentment que és un pal considerable el que ens arriba des del TC, però estic completament d’acord amb el maac amb la seva opinió. L’Estatut és clarament anticonstitucional, i com a Llei Orgànica que és no pot incomplir-la.
La Constitució deixava l’Estat de les Autonomies molt ben lligat (amb la complaença de tots els que la van redactar (CIU inclosa) i els que la van votar), i no és possible canviar-la a través de l’Estatut, per molt que ens foti. El que ens hem de plantejar ara és quina via hem de seguir per poder assolir les nostres aspiracions com a Nació (que ho som), perquè està clar que intentant-ho per la porta del darrere (forçant la legalitat vigent, ens agradi o no) no ha colat.
M'agradaM'agrada
ESCEPTICISMO: doctrina de ciertos filósofos antiguos y modernos, que consiste, en afirmar que la verdad no existe, o que si existe, el hombre es incapaz de conocerla.
interesante debate…convencerme, lo que se dice convencerme, la Farell con su Träume.
como siempre Joaquim, un placer entrar en tu casa.
M'agradaM'agrada
A mi Pilar, convencer, lo que se dice cenvencer, CATALUNYA
M'agradaM'agrada
“Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too…”
M'agradaM'agrada
Bé, Barbe, entenc el que vols dir, si m’ho permets molt happy flowers, però la realitat dista molt d’aquesta utopia àcrata que tots voldríem.
I mentre esperem aquest paradis autogestionari, suposo que hem de continuar sotmesos a les cultures dominants que anul·len a les minoritàries, com a sacrifici que s’ha de pagar per a la modernitat, oi?. Doncs fixa’t, no hi estic d’acord.
M’agradaria que em deixessin viure lliurament, sense renunciar a res i quan algú s’imposa per la força, per la superioritat que et dona el domini i el poder, m’emprenyo. Sempre hem de ser els petits, qui amb el mateix dret, però sense la força del gran, acabem cedint allò que és exactament igual que el que m’imposen.
Abans que la sacrosanta unitat espanyola ens fes més pobres (a tots), els reis castellans havien de parlar de tu a tu amb els catalans. És a dir Catalunya com a Nació ja existia. La guerra es va perdre i tot se’n va anar a norris. Parlo del 1714, no pas dels Reis Catòlics, és a dir, fins fa relativament poc se’ns reconeixien drets que vam perdre i ja mai més, ni amb les repúbliques més avançades i democràtics se’ns han tornat a reconèixer. No son quatre ximpleries d’autogovern econòmic, és quelcom més.
Finalment i a tall d’anècdota, em sap greu que hagis utilitzat l’anglès per fer-me entendre que la meva batalla està perduda, tu que tenies un altre opció més propera i minoritària. Posats a sotmetre’s millor el castellà que l’anglès, no et sembla?. Pensa que la meitat de la meva sang està més propera a Sevilla que a Windsor i potser per això accepto el meu mestissatge amb orgull, un orgull que em fa entendre perfectament que vaig néixer a una Nació que pertany a un Estat, que sempre ha tingut por d’acceptar la pluralitat dels pobles que l’integren i a partir d’aquí, ja no cal que t’expliqui res més, ho coneixes i ho pateixes prou be. Aquest complexe d’inferioritat del poderós ens ha matat.
M'agradaM'agrada
Joaquim, perdona que haya utilizado el inglés: tan sólo quería ser fiel al original de Lennon. Perdona también que nunca haya sentido el concepto de Patria, ni ahora, ni con Franco, ni con lo Irmandiños, ni en 1714. Los que sí la sentís, tenéis mi bendición y mi sentencia favorable; pero cuidado! cuando Lleida o Esplugues sienta la opresión del poderoso…
Mi PATRIA , la que siento, es Bach, Schubert, Mozart, Brahms, Baudelaire, Rimbaud, Wilde, Proust, Praxiteles, Moore, Turner, Klimt, Kubrick, Welles… y también, especialmente también: Joaquim, Pilar, Titus, Gloria, Alfredo, maac, assai, … y tantos otros, que crean mi universo sin banderas.
M'agradaM'agrada
Barbé, está claro, pero ni Bach, ni Baudelaire, ni Turner, ni desgraciadamente Titus, Pilar o tu mismo, administráis las finanzas, la cultura, la sanidad o la educación de mi país y algo debe tener la nación a la cual se pertenece, que cualquiera de los símbolos que la identifican, me ponen a mil, sin quererlo.
Que Cabré escriba en la misma lengua que me enseñó mi madre, me llena de un orgullo especial, que quieras que te diga!. Si hubiera nacido en Düsseldorf, seguramente me sucedería con Goethe, pero hay unos sensores especiales, que yo no controlo, que se disparan.
Luego en mi patria, caben todos, pero no quiero que se excluya a nadie, es la gran diferencia.
Hay demasiadas cosas comunes en Lleida i Esplugues, como para que se tengan que disgregar y al fin y al cabo, lo que propone Lennon es la más individual y libre de todas las patrias, la que formamos cada uno de nosotros.
M'agradaM'agrada
Buenas. Menudo nivel. 🙂
Si no te interpreto mal, Joaquim, tu postura se basa en una sentimiento que no puede ni debe justificarse y en dos convicciones (al menos):
– España no está a la altura de las circunstancias, mal que pese a tus cromosomas sevillanos. “Complejo de inferioridad del poderoso” (!) (extraordinario, ¿esto también se aprende con las óperas?), y “Castilla desprecia cuanto ignora” (Machado)
– Está muy bien declararse ciudadano del mundo, pero hay que vigilar a quien te ponen de presidente, hasta de la escalera.
Si es más o menos así, creo que en eso coincidimos muchos, nacionalistas de aquí, de allá, o de ninguna parte. Pero aún dejando al márgen a los talibanes que en todas partes se entrometen y a los inevitables deshonestos que sólo buscan colocarse o colocar a sus cuñados (Cardenete), la divergencia entre los restantes radica en que unos, más escépticos, creemos que alimentar ese sentimiento nacionalista y hacerlo realidad no va a cambiar nada sustancial y va a acabar en un depresivo desencanto, mientras que otros depositais esperanzas, ilusiones y esfuerzos en ese ideal.
La opción, tiene que ver con la forma con la que uno va entendiendo la vida, y tan aceptable me parece la una como la otra. De hecho, creo que soy bastante escéptico y hasta un poco asocial (teórico, porque en la práctica trabajo con la gente y me porto muy bien, ja-ja) y quizá por eso mismo, admiro y respeto de verdad a los idealistas nacional-romanticos como tu (kalamar), y como muchos de los que han opinado aquí con tanta emoción como Matilde, por ejemplo. Y entre estos, también creo que estaremos de acuerdo en que poder conversar civilizadamente, sin exabruptos ni visceralidades, es un lujo poco frecuente.
M'agradaM'agrada
Interpretas bastante bien José Luis.
Lo visceral y sentimental no tiene explicación posible. Se siente o no, se defiende o no, se llora, se padece, se orgasmea con ello, pero no tiene más argumentación que la propia existencia y la necesidad que tenemos algunos de sentirnos de alguna parte, frente a los ciudadanos del mundo, que tanto les da, mientras tengan su mundo. A mi no, me enorgullece mi cultura, el entorno donde he crecido y las circunstancias que han hecho que sea así y no de otra forma tan válida como la mía, pero diversa y también me enorgullece ver que seres insignificantes o no, sientan lo mismo y que sean capaces de crear, investigar o putear, como los pertenecientes a otras culturas, razas o naciones, patrias si os parece más contundente y peligroso.
Para mi no sería ningún problema compartir mi nación, con la española, siempre y cuando esta no ejerciera el peligrosísimo empeño que ha puesto siempre, en salvaguardar la integridad por miedo que a los súbditos insatisfechos (por algo será), se quieran largar a la más mínima. La historia está plagada de deslealtades y también de expolios, culturales y económicos, que de todo ha habido y hay.
Cuando el exceso de protección y paternidad mal entendida, no te deja respirar y no te deja ser tu mismo, lo más normal es independizarse (hablo de la familia y cuando los hijos no son unos “vagos y maleantes” que quieren vivir a costa de los padres).
Si España fuera moderna y hubiera superado los problemas ancestrales que acarrea, hubiera optado por un Estado Federal, donde las diferentes nacionalidades se hubieran sentido cómodas y donde hubieran podido desarrollar su autogobierno, sin renunciar a esa pertenencia española, pero bajo mi punto de vista, eso es más utópico que la propia canción de Lennon, que ha servido al amigo Barbebleue, para lanzar su proclama anarquista.
A mi me parecen bien todas las opciones, pero por favor, que me dejen ser lo que yo quiera.
Finalmente:
No creas que soy de piedra y a veces me gustaría soltar un par de viscerales exabruptos, pero en algo se ha de notar el esfuerzo que el andaluz de Almería y la barcelonina de Sant Andreu, hicieron en la educación de sus hijos. Si no fuera por ellos…
M'agradaM'agrada
Bueno, Joaquim, exabruptos y visceralidades complementarias pueden ser hasta convenientes. Me refería a esas que no se acompañan de nada más. Ya sabes: “Calla, m…” y cosas así.
Pero ya que te interpreto bastante bien 8) te diré que ahora me pareces casi más cabreado con España que deseoso (o al menos seguro de la respuesta) de una Catalunya independiente. Mi pregunta, nada y totalmente inocente según se mire, es hasta que punto no estaremos proyectando en el exterior los males que también tenemos aquí. No hablo de victimismo, sino de satanización, de la búsqueda del culpable que nos hace inocentes a nosotros. Y otra: ¿No estamos haciendo una generalización errónea? ¿Es que España -o Catalunya- es su clase política?
En todo caso, si no se nos lleva a todos por delante la debacle económica, creo que no tardaremos mucho en tener una república federal, y quizá será mejor, justo y conveniente, pero ni suficiente ni quizá lo más necesario.
“El esfuerzo que… …hicieron en la educación de sus hijos” Sin comentarios (Si acaso, un poco de Träume)
M'agradaM'agrada
Tercio aquí citando un poema escrito por mi paisano Ramón López Velarde en 1921, La Suave Patria.
Yo también creo en la tierra que nos vio nacer, en vuestro caso, la nación catalana, en la lengua, en este caso, la lengua catalana. Y en esas cosas nos fundamos y por ellas somos lo que somos.
(…)
Suave Patria, te amo no cual mito,
sino por tu verdad de pan bendito,
como a niña que asoma por la reja
con la blusa subida hasta la oreja
y la falda bajada hasta el huesito.
(…) Patria, permite que te envuelva
en la más honda música de selva,
con la que me modelaste por entero
al golpe cadencioso de las hachas,
entre risas y gritos de muchachas
y pájaros de oficio carpintero.
(…)
Diré con una épica sordina:
la Patria es impecable y diamantina.
Saludos a todos.
M'agradaM'agrada
Delicioso poema, Gabriela. Felicidades por tener entre tus paisanos un poeta como López Velarde.
Mi abuelo y mi padre solian decir que la solución para las discrepancias en España era la República Federal. No pudieron llegar a verlo y, muy probablemente, yo tampoco lo veré. Si dan miedo las independencias, lo único satisfactorio sería esta solución.
Por la independencia de Catalunya o por un referéndum que preguntara al pueblo si deseaba continuar con monarquía o preferiría una federación de repúblicas, es por lo único que volveré a votar. Estoy totalmente decidido, más aún después de haber oído y leído las demagógicas últimas palabras respecto al Estatut Catalán de Rodríguez Zapatero, del que casi ya no me creo ni que se llame así. Mi desilusión por los socialistas es tan grande que ni cabe en toda la Internet. Imagináos què pienso del resto.
Claro que a una República Federal se opondrían rotundamente poderes fácticos “literarios” como la revista “Hola!”, pues se les acabaría, creo yo, el sustancioso negocio de los estrenos de casitas, vacaciones, vestiditos para los nenes y otras sandeces de los monarcas y familiares…
M'agradaM'agrada
Con todos mis respetos hacia posiciones que están más cerca del sentimiento que de la política, quisiera aprovechar el sesgo de los comentaristas para aclarar una duda razonable:
¿cómo se puede ser de izquierdas y nacionalista?
M'agradaM'agrada
Amigo Barbe, si la política olvida el sentimiento, no me interesa y quizás por ello, me esté volviendo simplemente nacionalista.
Por otro lado con tu pregunta, al menos para mi, se hace más grande esa duda razonable.
Bueno, no sé que responderte, será que nuestra izquierda me defrauda o que no soy todo lo buen nacionalista tal y como lo definen las derechas. Con lo cual no debo ser un buen nacionalista, ni de izquierdas, pero ciertamente no veo demasiadas incompatibilidades.
Más incompatibilidades veo en las izquierdas que no ejercen de tales, aún llenándose la boca de las proclamas de siempre, aferrándose al poder o desde la incomoda tranquilidad de la oposición.
Más allá del ideario que define toda ideología y que a medida que se va desarrollando, se maltrata, ensucia e incluso corrompe, sinceramente no veo grandes incompatibilidades en instaurar la justicia social, la igualdad y la libertad, con sentirme profundamente catalán y desear y ayudar a implantar esos valores, desde mi sentimiento, ya que desde la política me entran últimamente arcadas.
Si algún día me convierto en ciudadano del mundo, quiero una casita en Catalunya, para pasar los fines de semana.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Barbebleu: Parece evidente que no tienes ninguna duda y sabes perfectamente que puede ser una combinación realmente imposible, según lo que entiendas por nacionalista y por izquierdas. Pero en el terreno de los ciudadanos, no en el de los politicos, son categorias distintas entre las que no puede haber conflicto, como no lo habría, ya que estamos aquí, entre ser Wagneriano y Tebaldista. Me parece que buena parte de este y de muchos problemas es la usurpación y el mal uso que hacen los políticos de las palabras y de los sentimientos de la gente. Muchos de los que se califican de izquierdas, sólo tienen de eso el carnet del partido, que hoy se puede consiguir sin mayores demostraciones, como muchos de los que se llaman nacionalistas sólo tienen de eso el interés por medrar personalmente. Y entre estos tampoco habria incompatibilidad.
M'agradaM'agrada
He llegit els comentaris que han anat surgint en aquests dies. Quin post tan apassionant!
Joaquim, en el meu vocabulari no hi cap la paraula orgull i a tu tampoc t’escau fer-la servir. Ja sé que és una manera de parlar però sols escollir molt les paraules i l’orgull, si té raó de ser, demana un mèrit previ, anterior al sentiment. Què hem fet per ser catalans? Nèixer aquí?. Tu i jo estimaríem sempre la nostra terra fos quina fos.
Joaquim et dic el què et dic guiada per l’estimació que et tinc i que no em cal provar-te. L’orgull és propi de sers bàsics i acomplexats i parlo en contra de sentir-lo perquè l’orgull d’altres. a mí, m’ha fet, de vegades, molt mal. Evidentment tu no ets gens ni mica bàsic i ni molt menys acomplexat. No tindries perquè ser ni una cosa ni l’altra.
Una vegada més felicito la teva audàcia: No has disfressat per res els teus profunds sentiments nacionalistes davant dels teus nombrosos lectors que en són molts i d’arreu. La civilització ha regit el discurs i els comentaris d’aquest post. Victòria teva poder mostrar-te tal com ets i romandre tan respectat com sempre.
Rep la meva abraçada, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Gràcies Olympia, però mira, no sé si acabo d’estar gaire d’acord amb el tema de l’orgull. Tret d’això, gracies per ser-hi.
M'agradaM'agrada
Yo creo, que todos estos tira-y-afloja de esta oleada de comentarios, es la constatación de una necesidad NEGADA por unos y DESEADA por otros.
Necesitamos un REFERENDUM ya!!
Y que las urnas …decidan……
Pero claro , eso sería una leccion de civismo y democracia que quienes lo impiden, no poseen.
M'agradaM'agrada
Volviendo a los tribunales. De mi amigo Montaigne:
“Admitamos alguna forma de sentencia que diga: ‘La corte no entiende nada’, con mayor libertad e ingenuidad que lo hicieron los aeropagitas, que, viéndose apremiados por una causa que no podían desenmarañar, ordenaron que las partes volviesen al cabo de cien años”
M'agradaM'agrada