IN FERNEM LAND

L’IDIL·LI


La casa Tribschen a Lucerna on va viure Wagner i on es va estrenar l'Idil·li de Siegfried

Avui ni tinc gaire temps, ni gaires ganes de fer el post. Estic cansat després de moltes hores al despatx i el que em ve de gust és anar a dormir, però repassant el correu, abans d’allitar-me, he vist un concert molt atractiu del que avui us deixaré la primera de les dues obres programades.

El concert es va celebrar el 25 de juny al Concertgebouw d’Amsterdam, amb la meravellosa orquestra de la casa, sota la direcció d’un dels directors omnipresents en totes les grans orquestres i sales de més prestigi, el milanès Daniele Gatti.

El programa estava integrat per L’idil·li de Siegfried de Richard Wagner i la Cinquena simfonia de Mahler, que ens visitarà més endavant.

El mes de juliol és el mes wagnerià per excel·lència, doncs el proper dia 25 s’inaugura el Festival de Bayreuth amb un Lohengrin tan temut com esperat. Ja en parlarem en el seu moment i per aquest motiu m’ha semblat adient portar-vos altre cop, no és la primera vegada que ens visita, el fabulós regal que Richard va fer a Cosima, L’Idil·li de Tribschen, que és com s’anomenava originalment la peça i que ens ofereix a tall de primícia, el material temàtic que el mestre va emprar per l’escena d’amor de la segona jornada de l’Anell.

Les dificultats econòmiques de la família Wagner va possibilitar que és publiqués una obra que en principi estava destinada per al consum intern i per a una orquestra de 15 instruments.

La versió de Gatti m’ha semblat molt romàntica i extraordinàriament lenta i alhora molt intensa, ja em direu el què. És una obra bellíssima que encara que s’hagi escoltat infinitat de vegades, no cansa mai. Gatti l’allarga fins als 24 minuts de durada, quasi 7 més que Furtwangler, si hem de fer cas dels 2 YouTubes disponibles o 8 minuts més que els YouTubes de Norrington i 6 minuts més que Solti. Encara que sembli mentida, és així

Em servirà per fer front a aquesta setmana tan feixuga laboralment parlant i xafogosa si la definició ha de ser climatològica. La suma d’ambdues condicions es fa difícil de suportar, però l’Idil·li m’ajudarà, segur!.

I si, també teniu la possibilitat de baixar l’arxiu, prement AQUÍ.

Que vagi de gust

5 comments

  1. José Luis

    Sí, parece imposible. Tengo las versiones de Klemperer y Bruno Walter que me gustan muchísimo y ambas rondan los 18 minutos. Siete minutos más parece que tendrían que dormirte, y en parte es cierto, porque hipnotiza. Y ya solo falta mirar mientras la foto de la casucha para quedarse absolutamente fascinado. 😯
    Muchas gracias, y que sea leve, que pronto refrescará.

    M'agrada

  2. tristany

    Moltes gràcies, Joaquim. Com sempre, amb cansament o no, un post magnífic.

    Tens raó amb el que dius de Gatti, però és que l’home -almenys quan he tingut ocasió de veure’l i/o escoltar-lo- té una tirada manifesta als tempi lentíssims. Recordo en especial una 6a de Mahler que em va fer l’efecte que em creixia la barba. No dic, però, que no sigui un bon director. Sempre és una opció.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: