Em sap greu, avui no hi haurà post, tot i que això ja és un post.
No es pot anar corre-cuita, tot esperant que mentre dormo, els Youtube’s que he previst publicar vagin pujant, sense tenir en compte que l’ordinador té vida pròpia i es reinicialitza quan li sembla, engegant a norris allò que havia previst.
Aprofitant l’avinentesa, us diré que també em sap greu alguna cosa que ha passat al blog aquest estiu. En realitat algunes, unes més evidents que les altres, i totes elles han motivat un cert malestar, alguns malentesos i alguna que altre lamentable deserció .
Perdre infernemlandaires em sap greu, em dol. Arribeu sense avisar i alguns marxen de la mateixa manera o deixant entreveure l’enuig. És impossible acontentar a tothom i com és lògic, jo no demano fidelitats indestructibles, però m’acostumo aviat a veure aparèixer els vostres noms o nicks, alguns amb una assiduïtat engrescadora i em sap greu quan me’n adono de la seva mancança i del buit que deixen. Alguns potser em direu que m’ho prenc tot massa a la valenta, però si sóc patidor de mena, a aquestes alçades em costa molt canviar el xip.
M’aturaré un momentet en un cas particular, en un atac personal que he tallat d’una manera poc ortodoxa, però quan la cosa sobrepassa els límits de l’educació que sempre procuro no traspassar i per tant demano ser correspost amb el mateix tracte, vaig decidir censurar a l’il·lustre comentarista, més per la manera de dir-me les coses, que pel que em deia, al cap i a la fi, una opinió respectable.
Quan vaig començar amb això del blog no tenia ni idea del que suposava i no era conscient de fins a on podia arribar. Ara, amb l’experiència de 42 mesos editant cada dia o quasi (1308 post), i sobretot després de 14.040 comentaris, molts per emmarcar, em sento orgullós però també, cada cop més humil i petit, ja que me’n adono de la responsabilitat d’una tasca en aparença intranscendent, però que en realitat no ho és tant.
Em sap greu crear tensió i fins i tot animadversió, però els blogs són una eina d’expressió i sempre amb responsabilitat, cal preservar la llibertat del que exposo i de la mateixa manera que hem de respectar les opinions deixades per tots vosaltres, cal ser tolerants i acceptar que la veritat, en qüestió de gustos, no existeix, ni la meva, ni la vostra, però el blog és meu i en ell, agradi o no, parlo de les meves veritats, que si són coincidents amb les vostres em fan sentir feliç i si no és així, com a mínim em feu pensar.
A mi m’agrada parlar-vos de coses i dir el motiu per el qual m’agraden o no, no pretenc convèncer a ningú, malgrat que la meva vehemència, passió i a vegades radicalitat, pugui semblar-ho. El blog fins i tot no està obligat a guardar les formes, tot i que com és fàcil copsar, faig esforços per mantenir la concòrdia. Qui cregui que les meves opinions del blog, per molt que surtin per Internet, són màximes que van a missa, està molt equivocat. Si les dels crítics especialitzats i erudits, ja s’ han d’agafar amb pinces, imagineu-vos les meves, però ningú em pot negar el dret a fer-ho, a expressar-ho i a anar contracorrent, si cal. Vosaltres òbviament, teniu el dret a discrepar i marxar quan us sembli oportú.
Em sembla que després de les 1.308 entrades i uns quants comentaris d’aquests sorprenents 14.040, ja he ensenyat quasi totes les cartes i a ningú puc sorprendre. No puc agradar a tothom i això si que no em sap greu, si fos així voldria dir que el blog és com un llistí telefònic i aquesta no era, ni és, ni serà mai la meva finalitat.
Si aquest “no post”, serveix per alguna cosa, ja estarà bé, si deixa les coses com estaven fins ara, ves, i si les empitjora, em sabrà greu, ja que és justament el que no pretenia.
Si jo fos un tipus molt erudit, potser no em caldria utilitzar la intel·ligència emocional, però ja sabeu que sóc conscient de les meves limitacions (les monteverdianes i totes les altres), i espero que sapigueu encaixar aquest sermonet, que no té altre finalitat que la terapèutica necessitat que tinc de tant en tant, d’auto analitzar-me.
Fins demà, que espero i desitjo, en la normalitat habitual.
IN FERNEM LAND 
Comentario 14.041
Hasta mañana!!!
(Tosca, uno de los niks que no piensa “desaparecer”)
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu aixó que expliques Joaquim.
Només vull dir que sempre em sento molt bé quan entro al blog i llegeixo els teus posts, penso sempre que aprenc coses noves : ja he confesat que la meva ignorància en qüestions musicals és total .
Més tard quan els contertulis del blog expressen les seves opinions tinc a l’abast perspectives, en ocasions, diferents però sempre enriquidores.
Vull afegir que per a mi aquest fòrum ens un estímul diari que, a més a més, em fa sentir bé. És així com m’agrada imaginar-vos.
T’envio una abraçada forta i càlida
M'agradaM'agrada
Aquest procés és inevitable allà on hi hagi una comunitat virtual, sigui un bloc, un fòrum, etcètera. Jo mateix vaig marxar fa uns mesos de UNelO per desacord amb com es feien les coses. Però el més important és mantenir la integritat i saber que el món és molt gran i hi ha molt per descobrir.
I si em permets la broma, qui no en faci prou amb el no-post d’avui pot passar pel meu nou bloc, que ja és obert i s’hi pot sentir Mompou.
M'agradaM'agrada
Yo siento anunciarte , Joaquim, que aunque no sea en cada post (una no siempre tiene cosas que decir) no te vas a librar de mi tan facil :))))
M'agradaM'agrada
Aixó…fins demà!!
M'agradaM'agrada
Yo creo que las deserciones pueden ser debidas a múltiples razones y no sólo a discrepancias con tu blog. Si los que han desertado ven un día algo que les provoque un comentario lo harám y si deciden visitar este espacio pero no comentar, también están en su pleno derecho de adoptar esta opción.
Comentar por comentar puede llegar a constituir una obligación y puede crear cierto estrés. Por consiguiente, considero que en lo que te debes fijar es en las visitas diarias, para comprobar si tus posts interesan o no, aún cuando sea para no coincidir con tus opiniones, de lo que te darás cuenta si alguien decide comentar, y tampoco eso debe preocuparte tanto, ya que estar al frente de un blog puede ser algo transitorio y no para todo el resto de tu vida.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, moltes son les vegades que t’he dit, “no ens deixis mai” unes t’ho he dit mig en bromes ,altres , formalment i de tot cor, sempre he sigut conscient que jo no aportava coneixements tècnics ni masses experiencies viscudes amb relació a la Música, que més voldría jo….aquest mateix motiu fa que encara em senti molt més agraïda a tu i també a tants amics que m’omplen de coneixements d’alló que tan estimo crean al mateix temps un vincle amistós molt valorat suposso que per tots nosaltres , hauría de ser així, doncs aixó, ho has teixit tu ….
Joaquim, jo no tinc molt clar els motius del teu desencís i el teu inici de …cabreix.? hi han coses que em passan per alt doncs, no pùc llegirme tot alló que s’escriu, (he apreciat alguna coseta desagradable) d’avegades tots necessitem que ens estirin de les orelles i si tu ho fas segur que tens els teus motius, per els meus anys viscuts, sé el que dól quan s’actua altruistament i amb il.lusió, i per culpa d’un cigró negre ……però Joaquim ,ara es quan has de treure la balança i valorar … tens tot el dret del món a sentirte cansat, es més, jo sempre penso…quan descansa aquest noi ? aquest estiu no haurá sigut doncs, no ens has fallat un sols dia i amb un treball d’artesania amb concursos molt més que distrets, ha estat fantástic ! hi ja no em púc enrotllar més doncs es veritat que no aporto res gaire profitós en aquets blogs però m’enrotllo un pel massa, tot i aixó Joaquim em queden tantes coses per dir-t’he !!! no t’espantis,només FINS DEMÁ!!! una abraçada.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
El teu no-post d’avui no m’ha semblat de cap manera un sermonet sinó una intel·ligent reflexió sobre el fet de ser un “blogger” d’èxit.
Se’n van uns, per les raons que siguin i, en venen d’altres. És la tònica natural, sense gin, que segueixen tots els espais públics físics o virtuals.
Jo, moltes vegades, no he coïncidit amb tu però sempre ho he pogut dir. Crec que l’educació, en el moment de deixar un comentari, és imprescindible i em sento bé a la teva Terra.
Així que, allò que diuen: Yours faithfully,
M'agradaM'agrada
BRAVO COLBRAN!
M'agradaM'agrada
Ya hemos hablado alguna vez de que en realidad no hay nadie, absolutamente nadie que te obligue a que cada día, estes cansado o no, harto hasta la coronilla, no bajen los vídeos de YouTube, o sea el motivo que sea, repito no hay nada ni nadie que te obligue a colocar un post cada día en el blog. Yo entro a primera hora cada día, me extrañó que no hubiera nada nuevo, pero ya ves vuelvo a entrar por la tarde y me encuentro con el no-post y si no hubiera habido ninguno nuevo, pues todos tan contentos y amigos. A pesar de que entro a mirar no siempre hago comentarios, hay cosas que no me interesan o no tengo los suficientes conocimientos, además de no tener abono al Liceo, así que sólo comento alguno de vez en cuando. Si en el camino hay algunos que abandonan, pues allá ellos y si alguno se pone farruco o sube el tono del leguaje, pues a darle caña.
M'agradaM'agrada
Yo responderé a tu post en lo que a mí me toca con sinceridad. A partir del famoso concurso de tenores, y de lo que ahí se dijo, me sentí, como te dije, tocada. No soy muy antigua en el blog, ni conozco a los tertulianos. Voté a Rolando no porque sea su fan, que también, sino porque me gustó mucho su versión y no me esperaba lo que se dijo después. Me sorprendió en ese momento y me inhibió después. Y perdón por sacar de nuevo el tema, pero es relevante en mi respuesta a lo que has escrito hoy.
Sin ser demasiado consciente de ello, pensé que sería mejor no votar más, y comentar sólo cuando hubiera visto de qué trataba el post (caso de la Ifigenia). En cuanto a Bellocchio, escribí porque conozco su obra cinematográfica aunque no vi el Rigoletto. Esos son los comentarios y alguno más, que he hecho a posteriori. Me sigue inquietando lo que pasó, lo que se dijo, el cómo se dijo. También la hipercrítica me inquieta. La rotundidad de ciertos juicios no me acaba de convencer. En pintura, ningun crítico analizaría pincelada a pincelada un cuadro de Van Gogh o de Velázquez, ni tampoco cada frase de una novela de Stendhal. En cambio, parece que en la ópera se analiza hasta la saciedad un matiz, una nota, una respiración en tal o cual compás. Me veo incapaz de juzgar esto como positivo. A no ser que estuviéramos en un ámbito reservado a los superespecialistas. Todo esto que te cuento, se refiere no a tus escritos, sino a algunos comentarios muy exigentes, a veces hasta agrios con relación a los cantantes o directores que no son del gusto de uno o de otro comentarista.
Como otras personas que aquí también comentan, yo soy sólo una aficionada que va a disfrutar, que puede percibir los errores, sí, pero que no gusta de exacerbarlos a través de una frase lapidaria. Ya escribí una vez sobre el tema de lo que significa la parlabra “intérprete” y después, sobre la diferencia de las grabaciones en estudio y de las transmisiones en vivo y más todavía, de las grabaciones subrepticias de móviles colgadas en youtube sobre las que se emiten los juicios más perentorios.
Y por todo ello, leo, pero no tengo casi nunca nada que decir, o por el contrario, tendría demasiado que decir, y no es el caso de agotar al personal con consideraciones teóricas. A veces pienso que se escribe para demostrar a los demás lo mucho que se sabe, forma adulta de jugar a ver quién la tiene más larga.
De todos modos, como otros han dicho aquí antes, vengo porque aprendo cosas o contrasto lo que oí, lo que vi, lo que sé.
Aprecio mucho tus posts, tu estilo y tus opiniones.
Saludos cordiales.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, Joaquim, per compartir amb nosaltres la teva veritat. A mi m’ajuda a formar-me la meva pròpia i això és un acte de gran generositat per part teva. Les teves constants aportacions són un tresor que no tothom s’atraveix a compartir per por a la rèplica i tu ho fas desinteressadament i transmets un gran amor per la música. Jo també espero cada matí poder llegir i escoltar el que ens vols comunicar. Malgrat que fa molt poquet que segueixo el blog, aquest espai d’intercanvi ja forma part de la meva quotidianitat. Gràcies de tot cor per les teves reflexions.
Salutacions per a tothom.
M'agradaM'agrada
Soc un anònim visitador d’aquest blog (o com es digui) i mai he escrit rés; simplement en gaudeixo, com tants d’altres.
Aquesta vegada ho faig per dir que estic totalment d’acord amb el comentari de “colbran”. Ànims i felicitats per aquesta tasca gratuïta (i esgotadora) que estàs fent.
M'agradaM'agrada
Yo, por una vez 🙂 coincido con todos los que ya han comentado, con Roberto, con Olympia, con Nati y muy especialmente con Gloria A (cuyo simpático no-rollo que suscribo al 100% ha evitado el si-rollo mío) incluyendo el no haberme enterado de ningún rifi-rafe tan trascendente ni de los abandonos. Lo único muy fuera de tono que recuerdo no era de un asiduo, sino de un “aludido” que no andaba muy bien.
En todo caso, este es un mundo nuevo y parece que entre unos y otros se van construyendo las reglas del juego. Felicidades, gracias, y adelante con los faroles (aunque me sumo a lo que te dice Roberto, y me parece que no debieras exigirte el post diario: dos al dia si conviene 😆 Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Ara ja fa un cert temps que comento amb certa assiduïtat, però no sempre tinc ganes de fer-ho. Algunes vegades no m’interessa gaire el tema i d’altres vegades m’has fet descobrir coses estupendes.
Si alguna cosa m’ha cridat l’atenció, respecte a altres blocs, és la quantitat de comentaris que tens, no m’estranya que n’estiguis orgullós i vulguis tractar-nos a cos de rei, amb tants regals com ens fas. Inevitablement, hi haurà sempre una rotació de visitants, però no veig perillar aquest bloc, doncs tens uns fidels i entusiastes visitants, que presents o anònims i muts, traíem el cap cada dia per veure quina ens has preparat.
El dia que ho deixis, algú o altre haurà d’agafar la torxa, al menys a mi, em crees una sana addicció.
M'agradaM'agrada
Això d’auto-analitzar-te que dius està molt bé, però en petites dosis, eh! Si hi ha gent que no comprén la naturalesa intrínseca del que és un blog, o bé té la cua de palla o és d’aquells que disfruten generant conflictes allí on només hi hauria d’haver intercanvi d’opinions. Sempre m’ha agradat d’IFL la passió -fins i tot vehemència- amb què t’expresses sobre allò que t’emociona o et displau, que per això el blog l’has creat tu, sempre -això sí- amb una exquisida correcció (excepte la correcció política, que és una autèntica llauna…)
Pel que fa a mi, mentre m’ho permetis, continuaré participant així que pugui aportar-hi alguna cosa.
Endavant, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Ei…! Ànim i fins demà que et necessitem.
M'agradaM'agrada
Ànim Joaquim i una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ànims! no paris que tot això és molt interessant i enriquidor i els que estimem la música ens ho passem molt bé. Naturalment, és impossible que estiguem tots d’acord amb tot el que diem. Però aqui està la gràcia, sempre que les discrepàncies s’expressin civilitzadament i de manera raonada. Endavant!!!
M'agradaM'agrada
Joaquim Gracies Gracies i Gracies. Jo fa poc que dic alguna cosa (perque no en sé més ) inclus perque soc bastant novata en informática i !!no sabía a on posar el meu comentari!! .Hem va ajudar una neta que es va quedar al.lucinada de que aquest senyor fes un blog nou cada dia .I aprenc molt i t’agraeixo molt la tasca que fas .!!No te enfadis que tens una colla de seguidors incondicionals !! encara que poca cosa jo també mi conto. Una forta abraçada i endavant.
M'agradaM'agrada
Segueixo, per demostrar la meva vena novata he posat blog allá on había de posar POST.
M'agradaM'agrada
No t’has d’amoïnar, Joaquim. Amb la projecció que té el teu blog, podria ser molt pitjor. Són els riscos d’Internet.Tens un públic educat i respectuós. En gaudim molt i volem continuar entrant en aquest País que ens és tan proper.
M'agradaM'agrada
hola Joaquim:
acabo de llegir el teu no-post d’avui. Malgrat fa temps que no deixo cap comentari no he desertat del blog. És més, cada matí, mentro m’organitzo la feina que he de fer obro el teu blog per veure què ens proposes, fins hi tot algun dia ho comento als companys de la feina. Després, a la tarda o al vespre, quan ja sóc a casa, em llegeixo amb tranquil·litat el post i els comentaris. Ara bé si és un post que m’interessa molt i si la feina m’ho permet, el vaig obrint per llegir els comentaris que s’hi van fent. Fins i tot ens creuem correus amb una amiga comentant el post i els comentaris.
Durant els anys, crec que des de 2008, que el segueixo he après moltes coses i m’he baixat quasi tota la música que hi penges, gràcies a això he passat moments molt bons, més que bons, feliços, perquè a mi escoltar música em fa molt feliç. O sigui que indirectament m’has fet feliç.
Pel que fa als comentaris, és el que diu en Colbran, no sempre tens ganes de comentar, unes vegades perquè no saps què dir o d’altres perquè et fa mandra. Pel que fa a les opinions hi pots estar d’acord o no, però aquí s’opina sobre gustos i sobre això no hi ha res escrit. El que si que és veritat és que opinar per escrit és a vegades complicat, sobretot quan un tema t’apassiona,
Bé, no m’enrollo més. Només donar-te les gràcies pel temps que hi dediques i que per molts anys ens el puguis oferir.
M'agradaM'agrada
Aunque pueda parecer un tanto melodramático,te diré que para mí – y creo que también para muchas otras personas- este ricón de encuentro es un privilegio.Un abrazo entrañable.
M'agradaM'agrada
querido Joaquim,es lo que tiene levantar pasiones …a veces nos disparamos, a favor o en contra… condición humana¡¡¡
besos
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per tots els grans “regals” que dia a dia
ens fas. Aixó no té preu. Els que estimem la música,
valorem com es mereix aquesta dedicació diaria, amb
una qualitat extraordinaria.
Es motiu de joia per a mi, diariament, descobrir quina
“sorpresa” ens has preparat. Ens permet estar al dia
i incrementar els nostres coneixements, compartits
amb tots els amics del teu blog.
Endevant i una abraçada
.
M'agradaM'agrada
Escric molt lentament perqué la mà dreta està enguixada i l’esquerra encara em fa mal de la intervenciò que m’hi fan fer el mes de Maig,o sigui que estic una mica inútil.De tota manera en quàn estigui recuperada tornaré a dir les meves torpeses habituals que sé que no em teniu en conte,disfruto moltissim de les vostres opinions i m’agrada escoltar les mneravelles que ens regala en Joaquim.
Joaquim,ha degut ser seriòs per prendre aquesta decisiò però si ens has de tocar el “crustó” no en tallis.
Una abraçada i fins aviat
M'agradaM'agrada
Me sumo a la opinión de los demás y para mi (que por desconocimiento de la materia apenas dejo comentarios y la mayoría de estos pocos suelen ser dándote las gracias) tu blog es una espléndida ventana a un maravilloso mundo que voy descubriendo desde hace bastante poco. ¡Gracias Joaquim por todo el tiempo que le dedicas! Que dure mientras tu tambien lo disfrutes y respecto a los comentarios de los demás – hay muchos de los que también aprendo, por lo que gracias a todos porcompartir vuestros conocimientos.
M'agradaM'agrada
Al Cafè de Nit no deserta ningú, seguim esperant els escrits diaris. Gràcies per l’esforç!.
Una abraçada i fins aviat
M'agradaM'agrada
No sé quiénes han desertado, entre las vacaciones, post atrasados y el intento de volver a la normalidad no he tenido tiempo de ponerme a fijarme en ese detalle de la deserción. Hay que tener en cuenta que la no intervención no significa necesariamente deserción, puede ser falta de tiempo o de motivación personal. Deberías dejar un plazo más largo a esos supuestos desertores. Aún con desertores seguimos siendo muchos y eso también es importante. No se puede contentar a todo Dios, entre otras cosas porque, a veces, no vale la pena. Ánimo y adelante, que cuando cojamos las pilas, si tenemos que batallar, batallaremos :-), Y, aunque nos han dado algo de cuerda por ahí arriba, esta vez lo dejaremos correr.
M'agradaM'agrada
A mí me encanta leerte. Lo hago siempre, aunque no comente. Ahora que lo pienso, estos 1308 posts han sido para un servidor una mezcla de terapia, máster musical y curso acelerado de catalán. No puedo pedir más, y sí agradecértelo.
M'agradaM'agrada
Òndia!
En primer lloc deixeu-me donar la benvinguda a eVa i a Trepit.
En segon lloc, tot el “no post” se’n va a norris amb aquesta allau de comentaris, tot i que ben bé, no del tot.
Fixeu-vos en el títol, em sap greu, i ja està. Entenc i comprenc que hi ha gent que per circumstàncies mil deixen de comentar o visitar. Ja ho he dit alguna altre vegada que a mi em satisfà molt més que comenteu en el blog, que no un número molt elevat de visites.
Jo també crec que aquest és el fet diferencial de In Fernem land i m’enorgulleix molt que sigui així.
Comprenc que si no hi ha res interessant a dir, molts passeu de fer-ho, de fet sempre em sorprenen els comentaris, pel nombre i pel caire que van agafant molt d’ells, a vegades vida pròpia, un subpost.
Volia, aprofitant que el post d’avui m’havia fallat, parlar-vos d’una cosa que ja feia dies que em rondava, una cosa que em sap greu, simplement, tot i que al darrere hi han petites cosetes que han anat creant un pòsit i hi ha infernemlandaires que fins i tot han anant desertant, em sap greu i prou.
A mi m’agradaria que moltes coses fossin d’un altre manera, però les coses van com van i pel que em pertoca a mi, que també, ja he aprés més d’una lliçó de tot aquest afer.
I per últim dues coses:
No em cansaré de repetir que el post diari me’l demano jo mateix, ningú més i potser si algú m’ho volgués imposar aleshores, per portar la contra, no el faria.
I l’última. Ja ho sé que el blog no serà etern, però mentre tingui vida, vol dir mentre jo li dediqui part de la meva vida, m’importa molt, el dia que deixi d’importar-me, penjaré un cartell de tancat per liquidació del negoci.
Moltes gràcies a tots, ara em sap greu haver ocasionat aquest rebombori i és que ja us he dit abans, sóc patidor de mena.
Molt bona nit a tothom
M'agradaM'agrada
Escrivint ara, després del teu comentari-resum, em fa el mateix efecte del que em deia la meva mare quan era petit: “Sempre has de ser el que té l’última paraula, punyeta!”, però com que sóc el desordre personificat, tan dispers i, a la vegada, tan propens a enrotllar-me quan tinc un teclat a les mans, arribo, com en aquest cas, la gran majoria de les vegades quan ja tot és dat i beneït…
(Ho veus?… Encara no he dit res i mira si en porto, de línies escrites!)
A mi el que em molesta molt és copsar el to dels que podríem anomenar els comentaristes “buscadors de raons”, i com molt bé diu la Gabriela, en el món de l’òpera són molt propícies les anàlisis exacervades del tipus “aquell do massa imposat tenint en compte que ve d’un fa poc expeditiu i que si tomba i que si gira…” (Ja veus si en sé, de música, eh?), però a la vegada, també, són propícies les no-anàlisis sobre el gust de cadascú, i és que jo no puc entendre, posem per cas, que hi hagi qui no entengui que em pot agradar més o menys una òpera o un intèrpret i, en canvi, jo he d’entendre que a ell sí li agradi.
Jo fa molt de temps que passo completament d’aquestes, a vegades, absurdes baralles, però entenc que tu, com a autor del blog, no et toqui altre remei que haver d’aguantar-les, i de debò et dic que aleshores em sap greu, però ja veus, nen, la quantitat i quantitat de respostes que has originat amb el que tu anomenes “sermó”.
La gran majoria de la gent, enviï amb més o menys freqüència comentaris i que entra a In fernem Land, ho fa per llegir i escoltar el que a diari s’hi ofereix, i suposo que, si té ganes de discutir, qui més qui menys té un conegut que és seguidor de l’equip rival de futbol o del partit polític que ell detesta.
Una abraçada, nen, i no puc evitar, i disculpa que utilitzi el teu blog, però veig que hi ha tret el nas en Salarino, al qual, des d’aquí (ho escriuré en lletres majúscules perquè si hi torna a entrar ho vegi) li dic: SALARINOOOOOOOOOO. DÉJATE DE “FEISBUKS” Y VUELVE AL MUNDO DE LOS BLOGS, PORFA!!!!!
M'agradaM'agrada
Fa temps que no dic res, però sóc fidel al blog perquè m’aporta molts coneixements que d’una altra manera no assoliria.
Joaquim gaudeixo amb tot el que ens expliques i comuniques i és enriquidor després llegir les contestes de totes les persones que hi participen.
Cordialment
M'agradaM'agrada
Nosotros hace tiempo que no entramos. Yo como Marta B. entro todas las mañanas cuando abro el ordenador en la oficina. Tu blog me acompaña con el café y es un momento delicioso que me da ánimos para afrontar la jornada. Pero, no es momento para enviar mis comentarios. Me digo, cuando llegue a casa, por la noche. Pero casi siempre llego tan tarde que ni siquiera enciendo el ordenador. Y Victor llega más tarde que yo.
Los fines de semana, ya no es momento de hacer comentarios porque muchos han quedado obsoletos y además ¿ que podemos aportar cuando hay comentarios tan entendidos ? .
Solo queremos que sepas que te seguimos cada día en el momento que podemos y que tanto tu blog como los comentarios de los habituales nos enseñan mucho y lo más importante, nos hacen disfrutar.
Colbran como casi siempre tiene razón. Fijate estás cerca del ¡millón de visitas!. De todas maneras y sabiendo que te gusta que dejemos algún comentario, intentaremos hacerlo más a menudo.
Gracias Joaquin por hacer el blog cada día
M'agradaM'agrada
Suscribo al pie de la letra el comentario de Colbran.
Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Assur, jo crec que hauríem de fer un grup al feisbú per demanar que Salarino torni a bloguejar.
Em va fer molta il·lusió veure el seu comentari.
Maribel, el meu “em sap greu”, no era una queixa a tots els que de tant en tant em comenteu coses i sou fidels seguidors del blog, creia que això estava força clar. Era més per les tensions acumulades en els darrers mesos i alguna que altre deserció més o menys manifestada en públic o de manera privada.
Altre vegada, gràcies a tothom.
M'agradaM'agrada
Con un poco de retraso…..
Aunque te comprendo, porque yo soy peor que tú…. te digo que no te tomes tan a pecho los problemas o disgustos que generen este blog.
Hay mucho raro, raro,raro por ahí, que sólo piensan en joder al projimo, y la envidia les revienta. Tu blog, Joaquim, aunque a veces no llego, pues mis conocimientos musicales y de otra indole son limitados, me hacen pasar unos grandes momentos, y me enriquece operisticamente hablando . Y sobre todo para mi lo más importante, … es que escribe tanta gente maja de verdad, que le da valor añadido al blog.
Yo si me permites, seguiré con mi léxico un poco personal. Y si alguno no le gusta, flores….
Sigue, sigue y no pares …….con tu blog….. que pensabas…….
Ah …niños y niñas. os recuerdo que faltan….. tic, tic, tic…….23 días…………
Besos
M'agradaM'agrada
Otra que llega con retraso. Te sigo, pero tengo problemas de conexión. Volvemos muchos al trabajo y ya falta algún tiempo. Sin embargo, saco tiempo para leerte. Un beso y seguimos por aquí.
M'agradaM'agrada
Aquest és un blog magnífic sense reserves i que comparteixis amb nosaltres els arxius que hi pengen no té preu. Per tot això, mil gràcies i que sàpigues que sempre és un plaer llegir-te, encara que siguis un monteverdià incondicional, com ara jo sí que ho sóc.
Una abrac,ada des de terres gòtiques.
M'agradaM'agrada
També amb una mica de retard i encara que habitualment no escric comentaris, m’agradaria dir-te que el teu blog enganxa i fa que el trobi a faltar el dia que no hi es quan em poso en marxa al mati. Molt sovint està molt per sobre dels meus coneixements musicals però sempre trobo interessant llegir-ho. Gràcies per la teva feina.
M'agradaM'agrada
Desprès de una setmana de vacances el primer que faig cuant torno es possar en marcha el ordenador per possarme al corrent del teus blocs Joaquim i emb trobo amb un que m’ha fet sentirme una mica triste ja que al llegirlo he notat una mica d’amargor en les teves paraules, paraules que jo entenc , pero que no comparteixo ja que per mí es tan magnific el qué fás que la meva balança s’inclina totalment al teu favor ,amb aixó no vull dir que sempre estic d’acord amb tú , peró si més no en serveig per tindre un altre visió del tema; per tot aixó et vull donar les graciès i també et diré que gracies aquest bloc m’he decidit d’anar ha millorar el meu catalá escrit que falta l’hi fá
M'agradaM'agrada
No sé perque s’ha afegit una m al meu segón congnom
M'agradaM'agrada