Feia molt temps que no vivia una nit d’estrena com la d’ahir, al Liceu.
Millorable si, no tot va rotllar com jo hagués volgut, però la impressió general és d’un espectacle d’una categoria a l’alçada de qualsevol dels millors teatres del món.
Carmen és una òpera difícil. Trobar el punt just per no caure en els tòpics, en la modernor o la provocació més gratuïta, és quasi una quimera. Però com sempre començaré per la part musical.
Tot just arrancar els primers acords de l’orquestra he pensat, caram! això sona bé i a fe de Déu que ha sonat, i com ha sonat!.
Marc Piolet ha concertat amb autoritat, criteri, idees i resultats molt brillants en els moments més vius de la partitura i ha tret sons bellíssims, també en els moments més lírics, amb un inici del tercer acte de delicadíssims matisos, en part avortats, per l’acció “terrorista” de quatre brètols que en veure el gegantí toro d’Osborne presidint l’escenari han protestat, sent aturats per uns aplaudiments tebis i uns quants xiuxiueigs que reclamaven el silenci necessari per assaborir el màgic i poètic moment de veure un paio en boles, torejant a la llum de la lluna, pràctica molt habitual en el món clandestí del toreig i que Bigas Luna va immortalitzar a Jamón Jamón, i que ha servit de clara i brillant inspiració per aquesta Carmen ideada per Bieito.
Doncs bé, el mestre Piolet ha fet sonar l’orquestra com feia molt temps que no sonava i en justa correspondència s’ha emportat a casa, un èxit molt merescut.
Si l’Orquestra del Liceu ha sonat molt bé, tret d’un moment poc feliç del primer violoncel, el cor ha estat immens. En les darreres temporades la corda d’homes mostrava un nivell molt alt, mentre que a les senyores els recriminava un sons molt feridors, tirant a gallinacis, quan ascendien a la zona aguda. En aquesta ocasió, no ha estat així i talment semblava un cor renovat. Si alguna cosa se’ls pot retreure és l’excés de volum en alguns moments punta, però potser el responsable d’això és més el mestre Piolet. Si han estat bé en els dos primers actes, en el climàtic inici del tercer i en la gran escena inicial del quart, han estat magistrals en tots els aspectes, tant els vocals com els escènics, però d’això en parlaré al final.
Un altre menció memorable, és la del prodigiós Cor Vivaldi. L’entrada de “Avec la garde montante”, amb un so vellutat, de molta qualitat i d’afinació perfecta, ha estat un moment d’impacte que trigaré a oblidar. Aquest Cor Vivaldi-Petits cantors de Catalunya, sota la direcció del mestre Òscar Boada val un imperi i no em cansaré mai de lloar-lo, són molt bons i cal dir-ho i congratular-nos-en.
Beatriz Uria Monzón ha estat o és, una Carmen de referència. Les anteriors visites amb la Reina Gertrudis del Hamlet i la Venus del Tannhäuser ens van deixar constància de la seva grandesa com artista i cantant, però les coses de la vida han fet que amb el seu rol més emblemàtic, no estigués a la mateixa alçada. La veu desapareixia a la zona greu i el fiato i l’afinació, l’han traït més d’una vegada, però és una artista de classe i és molt aplicada, tant, que penso que ha sacrificat la part vocal, per donar-ho tot en l’enorme exigència escènica a que la sotmet Bieito i el resultat és espectacular. És cert que vocalment ha mostrat moltes llacunes, però l’actuació global ha fet que al final el públic la premiés amb una gran ovació.
Roberto Alagna que va estrenar aquesta producció en el seu primer Don José a l’agost de 1999 al Festival de Peralada, ha estat sense discussió el gran triomfador de la nit. El seu conegut Don José és magnífic, no cal dir que per dicció i intenció, però a més a més, el seu estat vocal a la nit d’ahir va ser pletòric. També va tenir algun dubte d’afinació, però l’entrega i veracitat del seu vençut Don José com a legionari marcant paquet i espitregat, però fatalment atret per l’encís eròtic i la personalitat destructiva de la cigarrera, és antològic. Un Don José fabulós, de ressonàncies més líriques que tràgiques, però que en els moments més dramàtics del final del tercer acte i en el gran i esfereïdor duo que tanca la tragèdia, sap mantenir la tensió vocal en un crescendo que el situa al costat dels grans Don José que jo he vist.
Maria Bayo, la Micaela del segon repartiment ha assolit el rol en la nit de l’estrena per malaltia de la sorprenent i en principi poc adequada Marina Poplavskaya. La Bayo no és una cantant que m’aprecii gaire, el seu timbre penetrant i feridor pot més que la musicalitat i l’entrega que demostra en cadascuna de les seves interpretacions, però és evident que és una cantant carismàtica. En el duo amb Don José al primer acte ha arreplegat bé la veu, que conjuntava força amb Alagna, malgrat no ser el tenor amb el que ella ha assajat. En l’ària del tercer acte, tot i el sentiment, m’ha semblat que forçava massa l’emissió i abusava del seu generós volum. En les frases finals del acte tercer ha mostrat molta convicció vocal i escènica. L’èxit al final, ha estat clamorós, després de les d’Alagna, les seves han estat les ovacions més sonades.
No havia escoltat mai a Erwin Schrott en directa. M’ha decebut molt la seva entrada. Ja ho sé que el “Votre toast” és un fragment difícil i que a Schroot, sempre que li he sentit, li ha portat problemes. L’any passat sense anar més lluny, la seva participació en la inauguració de la temporada de la Scala, em va semblar vergonyosa. Ahir al Liceu va estar millor, però la veu és menys important del que creia i m’havien dit, i té, avui per avui, molt poc de baix baríton. Potser el seu repertori és el mozartià, però el que és segur, és que la seva veu no té la importància que el seu disc vol fer creure. M’ha agradat més en el tercer i quart acte, quan l’he notat més centrat de veu i menys pendent de l’emissió difícil, ara greu, ara aguda, de la famosa cançó del Toreador. Això si, dona el tipus com ningú i malgrat tot, sense impressionar, se’n ha sortit molt dignament.
Correctes, però una mica dubtós el Zuñiga de Josep Ribot i el Morales d’Alex Sanmartí.
Molt bé, incisiva i musical Eliana Bayón com a Frasquita i segura la Mercedes de Itxaro Mentxaka, així com Francisco Vas com a Remendado i Marc Canturri com a Dancairo.
Bieito dona molta rellevància al rol actuat de Lilias Pastia, omnipresent en tota l’obra i interpretat per l’actor del Marroc, Abdel Aziz El Mountassir de manera molt convincent amb la seva inquietant, perversa i degenerada actuació.
Bieito o més ben dit, el Liceu ens han fet creure que la producció era nova i no és cert. Bàsicament estem veient el mateix espectacle que el que es va veure al Festival de Peralada, amb algun que altre afegitó, però és igual. En canvi, jo no sóc el mateix, he canviat i he evolucionat, i ahir, tot i veure la representació utilitzant la televisió del teatre, em va semblar una representació de gran categoria i nivell.
Quasi tot el que a l’any 1999 em va exasperar, ara m’ha semblat que tenia tot el sentit i m’he cregut i he seguit perfectament la història.
Bieito és Bieito i provoca gratuïtament, ja ho sabem i això és criticable. Tot el joc de la bandera espanyola i sobretot quan una senyoreta incomprensible en l’acció escènica del quart acte, l’utilitza de tovallola de bany mentre ella s’estira a bronzejar-se i al darrera té tot el cor cantant “À deux cuartos”, és tan gratuït, com ridícul i provocador, però per contra i com ja succeïa a Peralada, el “Les voici” que ve immediatament després, és antològic. Com tot el primer acte i el segon, un cop superat el xoc estètic i una mica caòtic del inici, en el vibrant duo entre Don José i Carmen i el final, ha tornat el gran teatre. El tercer té un inici esplèndid i el quart, amb algun retret en el duo final, però magistralment interpretat, acaba per arrodonir un gran espectacle. I és que Bieito és un director d’actors immens i alhora, també sap moure al cor, on cadascun dels seus components, sembla que tingui un rol estudiat i marcat, en això no té ni discussió, ni rival possible.
No m’agraden les exclamacions, cops i sorolls aliens a la partitura, que Bieito introdueix, ja que molesten i aporten poca veritat escènica. Tampoc m’agrada l’extrema violència amb la que atonyinen a Zuñiga, tot i no veure-la directament en escena, però s’intueix i el soroll que produeixen els cops de puny i de peu, tornen a molestar.
Però el conjunt és tan potent, veraç, enginyós, brillant i colpidor, que aquest cop si, aplaudeixo fervorosament el treball que ha fet i li demano disculpes per l’esbroncada que li vaig fer fa onze anys al Festival de Peralada, amb el mateix espectacle.
L’acurat i climàtic disseny de llums de Xavi Clot, supleix en molts moments la manca de decorats i l’ordinari i llampant vestuari de Mercè Paloma, acaba per donar veracitat als personatges habituals del Lumpen que el director utilitza en tots els seus espectacles, però totalment justificats en aquesta Carmen.
L’esbroncada que ha rebut al sortir a saludar ha estat històrica, tant que ha tapat els pocs bravos i bastants aplaudiments que també ha rebut, però avui no podran dir que hi ha hagut divisió d’opinions, no, no és cert, la protesta ha sigut molt generalitzada i ves per on, a mi m’ha agradat.
Potser hi té a veure, que he seguit la representació per la televisió de les butaques sense visió, i me’n he adonat molt millor, del intens i extraordinari treball de tots i cadascun dels participants en aquest gran espectacle que ha inaugurat feliçment la temporada 2010-2011. Ja era hora, BRAVO.
Seguint la pràctica iniciada aquest cap de setmana a L’Auditori, us diré que la inversió dels 9,50€ que em va costar l’entrada em sembla totalment amortitzada i si m’hagués comprat una butaca de platea, hagués dit el mateix.
Encara em queden dues funcions de la primera tongada, però sé que en veure un altre i al mes de juliol, sense cap mena de dubte, vull veure a l’Antonacci sortint de la cabina telefònica i arrossegant-se com una gata calenta per sobre el cotxe, mentre Don José assegut al seient del darrere, s’escalfa. Genial i inspirat moment del millor Bieito.
Prement AQUÍ, accedireu a imatges de TV3.
IN FERNEM LAND 
Ayssssssssss, que me has hecho reir 🙂 Entre el Zuñiga atonyinat (me encanta esa palabra) , el Alagna espitregat y la gata calenta….estoy segura que me lo voy a pasar pipa en esa función. Y en la de Julio, casi mas.
Gracias por la crónica nocturna 😉 Hay que ver lo que dan de sí 9’5 euros !
Ahora que le has cogido el “truco” a Bieito…animate a ir al Fidelio de Munich con JK, jejejeje. Es para Navidad.
M'agradaM'agrada
Le tengo muchas ganas a esta Carmen, y espero que el 17 estén todos todavía enteritos. Schrott tiene mucha presencia, pero creo que es un ser superficial ( es una hipótesis arriesgada, ya lo sé), y casi nunca me lo he creído, si bien no lo he visto en directo. Está más pendiente de estar guapito que de cantar con el corazón.
En cuanto a la Antonacci, yo también quiero estar ahí, pero quedan muchísimas entradas y no me he precipitado a comprar. Su Rodelinda todavía me tiene enamorada.
Coincido también en cuanto a la Sra. Bayo; no es santa de mi devoción aunque no le niego la entrega y la calidad vocal, pero ese timbre hiriente…esos ojillos… (¡qué mala soy!).
Muchos saludos.
M'agradaM'agrada
Gracias por la crónica y recalco lo de los “terroristas operísticos” que han silbado en una función de ópera la aparición del “toro de Osborne” al inicio del tercer acto : seguro que tales especímenes no sabían que estaban en un teatro de ópera ( y me callo otros calificativos).
Ya me habían “soplado” que en los ensayos, tanto Piollet como Alagna, estaban en plena forma.
A Alagna ya le he escuchado desde la famosa CARMEN de Peralada y en varios teatros, diversos D.José y realmente cuanto está con la voz descansada (deja de acometer durante algún tiempo roles demasiado spintos como Radamés, Turiddu, Canio, etc..), es en repertorio italiano y francés la más bella voz de tenor lírico ancho y para mi gusto el más interesante tenor de los últimos diez/doce años.
Espero poder gozar de alguna de estas CARMEN.
M'agradaM'agrada
Que bé!
Em sembla molt interessant i assenyada la teva reflexió sobre la valoració de les modernitats. A mi m’ha passat mes de una vegada, que amb el temps he acabat adorant el que inicialment m’havia semblat una presa de pel. Per això en aquest terreny miro de ser prudent (cosa rara), encara que també es veritat que, de preses de pel, n’hi han i n’hi hauran.
M'agradaM'agrada
No sabeu com m’alegra llegir la crònica d’avui!!! Jo hi vaig aquest divendres i les meves espectatives eren força baixes en referència a les interferències que es poguessin crear amb la posada en escena. I és que aquesta òpera té una càrrega emocional molt forta per mi. En un dels meus solitaris viatges a China per feina va ser l’òpera que em vaig endur i durant aquells dies va ser el meu lligam amb “casa meva”… tinc images molt impactants a la meva memòria lligades a aquesta banda sonora (si em permeteu utilitzar l’expressió) i per mi és molt emocionant poder-la veure per primer cop al Liceu. Ara hi aniré molt més relaxada i disposada a deixar-me seduir pel paticular món d’en Bieito.
Salutacions!!
M'agradaM'agrada
¡¡Vaya diferencia con el Trovatore del año pasado!! ¿Verdad?
Salí encantada del teatro. El viernes repito y es probable que algún día más de esta primera tanda.
Y en julio más, por supuesto.
Alagna impresionante. Bieito, otro tanto.
M'agradaM'agrada
Pues que buena pintaaaa!!! Siento lo de Schrott .. agrr, a ver si hasta dentro de 2 semanas este controlando un poco mas ese votre toast. Y Gabriela, voy a discrepar y mucho. El que vocalmente el Escamillo no se le de y quiza nunca sea su cosa, no quiere decir que es mal cantante y muchisimo menos superficial. Por ejemplo mira esta entrevista http://www.elpais.com/articulo/cultura/Erwin/Schrott/voz/cabeza/elpepicul/20100927elpepicul_2/Tes
Yo tb estuve muy desilusionada por su Escamillo de la Scala, pero me lleve una gran y muy agradable sorpresa escuchando su Figaro en le Nozze de ROH hace poco. Genial! Mozart es lo suyo, definitivamente. Y me atreveria decir que esta mal juzgar sin oir en vivo o ver mas papeles de este cantante. Por un lado no es como Joaquim dice lo que el disco siguiere, pero diria tambien que lo que si es el disco tampoco capto muy bien. Y de superficial no tiene nada, no hay q juzgar solo por el “empaque” 😉
No sabes lo que me alegra lo que dices Joaquim de Alagna! Un descando del dichoso Turridu le habra venido de perlas, por este papel mas q nada! Lo ultimo que me apetecia tener en Carmen es visiones de Cavalleria :p Espero con ganas y alegria la funccion!!!
M'agradaM'agrada
Es verdad, al cabo de 11 cortos años aceptas y valoras cosas que entonces ni aceptabas ni valorabas, pero hay una cosa que no puedo superar y es lo de la modernidad, la actualización, sean los años sesenta o setenta, la encuentro innecesaria y además para esto ya existe “Carmen Jones”. Tanto es así que la entrada del torero con sombrero (en los años sesenta/setenta nadie lo llevaba) y vestido de negro como un gangster me recordó inmediatamente la entrada del boxeador Husky Miller, en la adaptación
que en 1943 hiciera Oscar Hammerstein II para Broadway de la inmortal ópera de Bizet.
Aceptada esta innecesaria trasposición en el tiempo, he de decir que esta versión supera en mucho a la de Perelada de 1999, aún siendo la misma con pequeñas variantes. Calixto Bieito ha dirigido a todos los que intervienen en el espectáculo como si fueran primeros actores, tanto los cantantes principales como el rol de Lillas Pastia, casi mudo en esta versión, pues en la “Carmen” íntegra (la que nos ofrece el Liceu tiene numerosísimos cortes) interviene con varias frases, ya que se trata de una ópera comique con mucho diálogo, aquí muy reducido. Y esta dirección actoral es magnífica (un aplauso fuerte para Bieito). Ciertas “chorradas” señaladas por Joaquim y alguna más que no me ha gustado, no empañan un espectáculo teatral de primera clase. Mira por donde esta “Carmen” que protesté en Peralada me parece ahora la mejor puesta en escena de este controvertido director.
En cuanto a la parte musical, me quito el sombrero ante la dirección de Marc Piollet. Puede que sea una de las mejores versiones musicales que yo haya escuchado de “Carmen”. La orquesta parecía otra. Un milagro. Qué pocas veces he escuchado la orquesta del Liceu con esta calidad!.
Bèatrice Uría.Monzón ha interpretado “Carmen” en el coliseo de la Rambla diez años tarde. Vocalmente potente desde el centro hasta la zona aguda, pero muy débil en la zona grave, a menudo inaudible. En la “Habanera” no ha encontrado el ritmo justo y me ha decepcionado muchísimo. Yo creo que estaba muy nerviosa y emocionada porque ya había anunciado hace años (cuando vino para “Hamlet”) que era la ópera que quería cantar en nuestro teatro. Sea lo que sea vocalmente ha tenido bastantes flaquezas, pero como actríz ha estado magnífica y muy disciplinada, haciendo cuanto a Bieito le ha venido en gana.
Espléndido Roberto Alagna, lo mejor de la velada junto a la orquesta y coro (qué coro infantíl!, un verdadero sueño, nunca he escuchado tan bien cantado “Avec la garde montante”). En estos momentos es probable que sea el tenor más indicado para este difícil rol. Sólo Jonas Kaufmann puede competir con él, con versiones muy diferentes pero válidas ambas.
María Bayo no me satisface habitualmente (sin embargo estuvo sobresaliente en “Les mamelles de Tirésias”), pero me ha sorprendido en el primer acto, tanto como cantante como actríz, en una Micaela inusitadamente marcada como muy “lanzada” por Bieito. No me ha gustado en su aria (me ha costado reconocer la machacona melodía) y ha estado de nuevo brillante en las frases finales del tercer acto.
De Erwin Schrott me esperaba lo peor después del cúmulo de desafinadas en La Scala, pero ayer estuvo
vocalmente correcto, con una voz que no destaca por su volumen, con escaso registro grave, pero de color muy agradable. Escénicamente ha estado muy poco histriónico y muy convincente, aunque su vestimenta gangsteríl en el segundo acto, más propia de Husky Miller que de Escamillo, no me ha gustado, pero él no tiene la culpa.
Enfín, un espectáculo muy digno, vocalmente muy interesante con un Roberto Alagna pletórico y un director musical, coro y orquesta de primera. No os lo perdáis, os gusten o no las excentriciades de Calixto Bieito.
M'agradaM'agrada
A mi m’ha decpdionat molt la Uria-Monzón. Fent la Venus del Tannhäuser la vaig trobar molt millor. Encara que la Carmen no dugui “caracolillo” al front, ha de ser poderosa, excitant, ha de dominar amb el gest i la veu. Aquesta Carmen era de mosqueta morta, no li veies enlloc la exhuberancia. No física, perque la Uria-Monzón es poqueta cosa i, ni amb el vestit ajustat i lluent rosa del final, era contundent. Pero una bona cantant pot superar el seu físic, com feia la Dessay amb la Manon, que et creies la joveneta sucosa, malgrat la magror de qui la cantaba. Vocalment, semblava que cantés un Requiem, no una Carmen.
El Robertino ha estat el rei de la festa, ell si que ha estat “torero” (bé, el guapo Erwin també) i ens ha mostrat tots els matissos del Don José, sense escatimarne cap. Molt, molt bé.
A la Bayo la continúo trobant molt patosa en escena, i té una gesticulació facial horrorosa, pero ha cantant acceptablement.
I la posada en escena del Bieito m’ha encantat! També he trobat a faltar que “los del toro” (els dels aplaudiments) quedessin tan calladets quan l’han derribat…certament mhan vingut ganes de tornar els aplaudiments, pero no era el moment. Al sector on jo era, l’esbroncada i els aplaudiments se sentien parells, potser més dels segons. Suposo que devia anar a zones. Però alguns al Bieito l’escridassen “d’ofici”, faci el que faci. Ai, els defensors de les esencies!
M'agradaM'agrada
Gracies per la teva cronica tan ben elaborada com sempre acostumas a fer Nosaltres tenim l’abonament per divendres i ja tenim ganes de disfrutar CARMEN, l’opera que a mi particularment em va obrir aquest mon tan desconegut de l’opera, fins a les hores.
A mi Bieito SEMPRE m’ha agradat moltisim i no hi entes la reacció del public del Liceu que sempre m’ha semblat penos i ridicul…. a mi em fa vergonya aliena, i em treu de pollaguera . Jo també com amant del Teatre de “text”, em sap molt greu que Bieito deixi la direcció del Romea, que tan be ha portat aquets ultims anys. Li desitjo el millor en la direcció d’altres teatres a reu del mon…… el trovarem a faltar.
Os recomano, el proper dijous 30/09 la asistencia als cinemes de Barcelona i altres ciutats, ja que retransmitiran en directe i en HD l’opera Ascensió i Caiguda de Mahagoni de Kurt Well, com inauguració de temporada del Teatre Reial de Madrid. Nosaltres estarem als cinemes GIRONA de Barcelona ( 13 euros si les compres amb 24 horas d’antivipació)…. 3 euros menys que a la cadena CINESA o YELMO….. i es que amb la crisis bons son 3 euros. També la retransmeten als cinemes GRAN VIA 2 de l’Hospitalet.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Una ‘Carmen’ a flor de piel, dirigida por Calixto Bieito, inagura la temporada del Liceo 2010-2011 || Correo Ciudadano
Espero amb ansietat el meu debut a la tanda de Carmens el proper divendres.Celebro que finalment t`haigi agradat el treball del Katalanische regisseur Calixto Bieito (aixi el nomenen a Alemanya).A mí és un director que m`entusiasma i les seves posades en escena em fan sentir viu i no una cortina d`un museu…Per cert em sembla just que tothom pogui expressar la seva opinió(positiva o negativa) lliurament pero crec que el teatre hauria d`advertir a la gent que no és permès mentre no hi haigi una pausa escènica i/o musical.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
El proper divendres hi anem a veure-la (i dissabte hi tornem amb el repartiment popular). M’has donat una sèrie de pistes que esperem que el cap de setmana es repeteixin (orquestra, cors, Alagna…) . L’Erwin Schroot no em convenç, tot i que cantant altres coses m’agrada bastant. D’el Bieito no n’espero massa cosa, tot i que pel que sembla aquest es el seu millor muntatge. Ja ho veurem.
M'agradaM'agrada
Hay comentarios que apuntan que los aplausos y bravos superaron a las protestas, cuando salió Calixto Bieito. Eso no fue así, al menos no se oyó así desde el quinto piso. Cuando salió el director escénico los “buuus” superaron con creces los aplausos y bravos. “Buus” que se repitieron cuando fue a buscar a sus ayudantes y saludó con ellos. Hubo un espectador que incluso le insultó. Yo entendí “memo”, pero pudo haber dicho “bobo”. Bieito por otra parte a cada “bu” alzaba la vista y las manos y aplaudía a los que protestaban. Así fue. Merecidos o no los, abucheos fueron mayúsculos, de los más grandes que haya recibido Bieito en el Liceu, si no los más estentóreos.
Por otra parte no es cierto que al toro de Osborne se le aplaudiera y luego protestara. Fue exactamente al revés. Hubo “bus” y carcajadas sonoras primero y luego tímidos aplausos. No es correcto tergiversar las cosas.
Yo, francamente, en esta ocasión no pensaba que hubiera tanta protesta, pues hemos visto cosas peores de él y de otros “ilustres” y “aclamados” directores escénicos y ya estamos curados de tanto espasmo.
M'agradaM'agrada
Colbran, no sé si quan dius “hay comentarios que apuntan” et refereixes al meu, pero, com bé dius, el lloc on està cadascú fa que senti diferent la proporció de “buuuuus” i d’aplaudiments. Jo en vaig sentir més dels segons, i a altres blogs he llegit el mateix, pero es imposible afirmar que va ser a tot el teatre: va anar per zones, suposo. I tampoc he llegit (disculpeu si se m’ha pasat) que ningú digui que es protestés quan al toro d’Osborne se’l fa caure. Des d’on jo era (quart pis central) només vaig sentir aplaudiments quan es va veure per primer cop, i silenci quan el van derribar. No dubto que algu rigués al veure’l per primer cop, i que hagués alguna celebració aillada en derribar-lo, pero no va ser perceptible desde el meu lloc.
M'agradaM'agrada
Em “chiflan” aquestes cròniques i aquests comentaris.
Joaquim i Dandini : estic d’acord amb vosaltres: No s’ha d’interrompre la representació . Ya hi ha temps per expressar el beneplàcit o el rebuig a la obra o a algunes parts d’aquesta .
Gràcies a tots .
M'agradaM'agrada
Sento discrepar Joaquim.
El teatre de Bieito és brut, tot gira sempre sota les seves obsessions i ara no és original, potser no molesta tant com altres coses que li hem vist, però és “más de lo mismo”.
Ahir em van agradar aspectes musicals, no tots i alguna cosa escènica, però no puc compartir el teu entusiasme davant d’una Carmen com aquesta.
Modernitzar-la als anys 70 del segle passat no em sembla precisament modern i tota la conya amb la bandera espanyola és d’una gratuïtat tan provocativa que és senzillament brut, que és el que aquest director li agrada, barrejar-se amb la brutícia.
Jo no protesto a crits al teatre, però al costat meu em van deixar ben sorda, gent ben jove, per cert.
No sempre podem estar d’acord
M'agradaM'agrada
Teresa, al toro se le protestó y carcajeó primero y luego se le aplaudió tímidamente, al comienzo del tercer acto, y la percepción de estas manifestaciones no dependían de la situación de tu asiento, la intensidad probablemente sí. Yo no he hablado para nada del desmonte del toro. En cuanto a las protestas generales, me remito a las expresiones de Bieito alzando la vista y las manos a las alturas y premiando con sus aplausos los rechazos absolutamente audibles, creo yo, por todo el teatro, ya que él bien que los percebía.
M'agradaM'agrada
Joaquim gracias por la crónica.
Yo iré a verla el próximo viernes y espero disfrutar.
M'agradaM'agrada
Ahhhh! Quines ganes d’anar-hi. No sé si em podré esperar el dia 7.
Segur que Bieito n’encerta alguna però sempre m’ha semblat gratuït. Vol ser “tan diferent” que es tracta de que posar-li un xandall del Barça a Leporello o fer miccionar públicament a Don Giovanni hagi de ser pres per manifestació de geni. Amb el que podria estar d’acord és en la vàlua que sap donar a cada actor, des del rol més petit al més gran. En possible desagravi puc dir que vaig veure el seu Don Carlos de Schiller al Grec i Deu n’hi dó el que em va agradar.
Jo vaig veure l’Alagna la passada tardor fent un Don José sensacional. M’agrada que us hagi agradat!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pels teus generosos comentaris, Joaquim.
Estem molt contents que t´agradés la nostra actuació. Procurem sempre fer-ho tot al nivell màxim possible.
Rep una abraçada
M'agradaM'agrada
El senyor Bieito rep comissió de Mercedes Benz? Al “Don Giovanni” també en va treure un.
Per descomptat que aquest senyor és un gran director d’actors, nomès faltaria! Que jo sàpiga, no treballa a Correus o al Caprabo i al vespre fa teatre d’afeccionats. Ara bé; el seu malt gust és directament proporcional a la seva supèrbia. Un altre Mourinho.
Una altre cosa: si un director (Piolet) ha fet sonar tant i tant bé l’orquestra, amb la de pals que ha rebut aquesta darrerament… qui té la culpa? Els músics que son uns mantes o que TOTS els directors que han passat des de la re-inaguració son dolents?
La última: quin problema tenen tots vostès amb la Maria Bayo? Ahir va ser tant aplaudida com l’Alagna!
Dit això, vaig disfrutar. Espectacle total.
Felicitacions pel post, Joaquim; i felicitacions als bloggers pl nivell de rèpliques i contrarrèpliques.
M'agradaM'agrada
Aquesta associació que fa el pitjor pianista del món, entre Mou i Bieito, és del tot genial, però no acabo d’entendre que si troba de mal gust l’espectacle, li acabi agradant.
Jo detesto la grolleria i no m’agrada gens que s’estalviïn la intel•ligència per ser tan explícit i brutal. No tothom és tan primari com el Sr.Bieito i on està escrit que l’òpera hagi de ser el reflex de la realitat? i cal actualitzar-ho tot?
M'agradaM'agrada
A sobre de que m’he de esperar al dia 11 i perdre’m a Monzon-Uria i a Alagna, ara encara no puc dir la meva, amb la calor i el color que esta agafant aixó. Però, de moment, també d’acord amb que els responsables del Liceu farien be demanant una mica de respecte i deixar les esbroncades per el final, i molt d’acord amb el comentari del pianista sobre la orquestra, que si no sempre sona bé, potser caldria també pensar en la responsabilitat no sols del director de torn, sinó de la direcció del Liceo. Trobo vergonyós que podent sonar bé sigui aquesta la excepció i no la norma.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquesta crònica tan detallada.
Nosaltres hi anem aquest divendres i si he de ser sincer, no hi tenia gaires esperances perquè els altres muntatges del Bieito m’han decepcionat tots.
Ara ens ho agafarem amb una ment més oberta i esperem coincidir amb les apreciacions d’en Joaquim i els altres que ja han escrit en aquest blog
M'agradaM'agrada
Caram, he d’admetre que sóc absolutament voluble (per no dir contradictori). M’havia jurat a mi mateix no tornar a veure cap altre espectacle del senyor CB després de l’empipada monumental que vaig agafar amb els “seus” Don Giovanni i Rei Lear (ja té trons que hàgim de dir sempre els tals i quals dels registes, com si els haguessin compost o escrit ells…), però ha estat llegir la teva crònica i els comentaris que ha suscitat i he pensat, caram, això no m’ho puc perdre! Total que m’ha faltat temps per mirar d’aconseguir una entrada amb aquest repartiment i he estat de sort, n’he trobat una de potable per aquest divendres i apa, cap a Barcelona a fer gasto…
Estic segur que pagarà la pena, i si no, no te’n culparé pas, tranquil. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Espero que tot l’equip mantingui la bona forma fins al 17. Em fa molta il·lusió veure aquesta Carmen, però em queixo d’una sola cosa blogaires: EXPLIQUEU MASSES DETALLS i treieu l’element sorpresa bieitià!! del que m’alegro és que aviat us agradarà també les escenes Konzeptuals. Per fi! 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies per la teva crónica Joaquim!
Nosaltres tenim entrades per anar-hi el diumenge d’aqui a tres setmanes. Llàstima que la versio de Bieto no sigui apta per anar-hi amb el nen. Ell está molt il·lusionat pero li tindré que explicar que aquesta versio només es per els grans… Encara que sabía que la posta en escena era de Bieto vaig pensar que no seria tan ‘dura’ i que podriem anar-hi junts.
No obstant a mi em fa molta il·lusió i estic molt expectant pel que descobriré.
M'agradaM'agrada
Yo creo que, por lo que me explican (pues yo sólo veo telediarios, o a lo sumo Aruscitis antes de sintonizarlos al mediodía), en la tele se ven cosas más fuertes y explícitas que esta “Carmen”, según la visión de Carlos Bieito. No considero que sea esta versión recomendable para niños, pero tampoco pienso que un niño vaya a escandilzarse con lo que sucede, excepto por el degüello final (si lo entiende), pues lo verá desde una distancia que no le permitirá pormenorizar los hechos. De todas formas los padres tienen la última palabra respecto de lo que deben o no deben ver sus hijos. Es una pena porque cualquier niño que sienta un cierto interés por la ópera, es “Carmen” uno de los títulos que pueden crearle afición por el género.
M'agradaM'agrada
Continúo. Una solución sería que la vieran los padres solos y luego decidieran si pueden verla sus hijos pequeños, en otra función y aprovechando, por ejemplo, un reparto distinto. No creo que el Liceu haya prohibido la entrada a menores en estas funciones de “Carmen”.
M'agradaM'agrada
Lógicamente cuando digo escandilzarse quiero decir escandalizarse. Errores de dedos poco ágiles. Pido disculpas.
M'agradaM'agrada
Kenderina, ya me lo contarás cuando lo veas con tus propios ojos, lo que te parece Alagna de legionario, marcando biceps, mostrando pecho y quizás alguna que otra prótesis viril (ventajas de la tele, que por 9,5€ mira por donde, no está nada mal).
Gabriela, yo también tenia esa impresión, pero no es el caso, al menos en este Escamillo, que le va de perlas por porte y aunque vocalmente le presenta problemillas, para opinar con más fundamento, será conveniente verlo en otro rol. La voz es bonita y hemos de suponer que con unos cuantos años más adoptará la rotundidad de la que ahora me ha parecido que carece.
Alex, yo he añorado el agudo en piano que tu tanto aborreces, en “la fleur” y continuo pensando que su Radamés lírico, es tan encomiable como este Don José, al fin y al cabo son para tenores similares, o eso quiero creer yo.
José Luis, haig d’admetre que és un espectacle idèntic i m’ha provocat reaccions molt diferents, malgrat que hi ha coses que em continuen desagradant, però el conjunt, no.
eVa, no m’agrada crear expectatives, però m’agrada que la meva opinió us engresqui a anar al teatre. Ja ens ho explicaràs.
Marga, lo de ayer era, como dice el bolero, PURO TEATRO, pero TEATRO DEL BUENO.
Hariclea, creo que disfrutarás, este montaje tiene todos los ingredientes para enganchar, sin desvirtuar para nada la historia, que se sigue a la perfección, sin necesidad que el programa de mano te hable de la dramaturgia de Carmen según Bieito. Se comprende todo y es todo lo que hay en la opera original.
Colbran, pensem que Uria-Monzón tenia una mala nit i que en les properes funcions sortirà a relluir la cantant estupenda que tots coneixem i aquesta Carmen tan reconeguda i premiada. Ella està encantada amb la producció i si les deficiències vocals d’ahir es superen, podrem gaudir de la seva reconeguda interpretació del rol fetitxe.
Teresa, jo tan sols parlo del que he vist i escoltat jo des de la butaca que ocupava al extrem dret del cinquè pis, tenia tota la sala quasi en front i el brogit de desaprovació que vaig escoltar quan Calixto Bieito va sortir tot sol a saludar va ser, històric, tant que no s’escoltava res més. Potser això es percebia de manera diferent en altres llocs del teatre, entre ells el teu, però per a mi això és un misteri, com segurament ho serà per tu el que jo dic. El mateix puc dir d’altres persones, crítics o blogs, que discrepen en aquest aspecte i en altres de la meva versió dels fets, però con que la meva pretensió no és altre que parlar subjectivament, aquí i així, ho he deixat. Ara bé, l’inici del tercer acte si que no té discussió possible. Tan bon punt es va alçar el teló, hi va haver una temptativa de protesta, que jo creia, recordant l’escena de Peralada, que era deguda al torero despullat, però no, el torero encara no havia entrat en escena i la protesta era clarament pel toro d’Osborne. Immediatament hi va haver una part petita del públic, que tímidament van aplaudir i uns atres que volien fer callar-los a tots. per un moment vaig témer el xou del Ballo, en el “orrido campo” de la violació, però no, per sort, quan va sortir Xavi Estrada a fer el bany de lluna, quasi tothom va agafar els prismàtics i tot va acabar plàcidament. Quan dic aquest “quasi tothom”, és una figuració, com que ja et conec, em sortiràs amb allò de quin mesurador utilitzo per saber-ho.
miquelputxet, jo no sóc gens Bietià, però ahir m’ho vaig passar en gran.
dandini, jo mai em sento una cortina de museu i a vegades em sento tan viu, veient un muntatge de Bieito, que marxaria (Don Giovanni), malgrat tot, sempre em quedo i després opino.
Josep, espero amb anhel la crònica cafetera.
nati, hi aniràs?
Concep, ja està bé que discrepem, tot i que aquesta brutícia jo també li veig sempre, però la Carmen no és precisament La Cenerentola i trobo que Bieito ha sabut trobar-li els personatges el punt de credibilitat contemporània.
Fedora, casi convencido que te lo pasarás en grande.
Olympia, si, gratuïtats moltes, masses, però també veritats com punys, que fan mal i que alhora són tot un espectacle. Ja ho veuràs.
Mestre Òscar Boada, un honor, com sempre que comenta al blog i un goig escoltar aquesta feina excel·lent del Cor Vivaldi. Moltes gràcies per fer-ho possible.
Pianista, et podria fer una llista llarguíssima de directors escènics que no saben moure al cor, i no són precisament de teatre d’aficionats. Recordes Il Trovatore? o l’Aida de Mestres Cabanes, amb el coristes anant marxa enrere?
M’agradaria saber si els assaigs d’orquestra per aquesta Carmen han estat els mateixos que per altres títols passats, presents o futurs, i podríem trobar una explicació, tot i que hi poden haver altres factors lligats a la reestructuració recent, que tinguin la seva incidència.
Compte, dic el mateix que he dit una mica més amunt, que la meva opinió mobilitzi la gent a anar al teatre, m’agrada molt i no cobro comissió de “chez Liceu”, altre cosa fora que la meva opinió fes que molts de vosaltres no hi volguéssiu anar. Si després no t’ha agradat, hi podem tornar i debatre.
Tristany, has fet ben fet, aquest és un espectacle que un home com tu no es pot perdre..
Kalamar això no és Hitchcock, no desvetllem cap secret, coses que s’expliquen i altres que no, ja que és impossible detallar totes les accions paral·leles que succeeixen en escena, que prenen tot el sentit, en el seu conjunt i en la seva programació dramàtica. No hem desvetllat cap secret i suposo que ja saps que la noia mort al final, oi? 😉 Per altre part, em sembla que si hi ha algú allunyat del konzep pedant alemany, aquest és Bieito. En els seus espectacles mai es necessita un manual de instruccions, tot està molt clar, a vegades massa.
saisbcn, no sé si fas bé o malament em deixar al teu fill a casa, potser mirarà la tele i com diu Colbran, el que vegi serà molt pitjor, però sí, aquest espectacle és per adults.
Amics, hi ha molts dies i moltes funcions amb repartiments diferents, per comentar, de ben segur que hi tornarem i de moment aquest post, en menys de 24 hores ostenta el record absolut de visites al primer dia (a punt d’arribar a mitja nit, 506 de les 1452)
M'agradaM'agrada
Joaquim, no sé si anar.
Bé ho explicaré d’una vegada : ting problemes auditius, pateixo acufens (o tinnitus) e hiperacúsia . Això em provoca malestar i ansietat quan estic en llocs on hi ha molt de só o molt soroll.
M’encanta la ópera i els concerts de clàssica i jazz, però he deixat d’anar-hi per por a no poder aguantar i haver de montar el número de marxar abans de temps .
Però quan sento les vostres cròniques en moro de ganes d’anar-hi i compartir-ho. Em feu tanta enveja i és que a més a més parleu amb tanta passió que sense tenir gaires coneixements m’encomaneu la déria .
No sé com millor dir-ho : m’encanta llegir-vos, sentir-la vostra passió és també viure-la una mica, ni que sigui de lluny.
M'agradaM'agrada
nati, no en sabia res, ho sento. Amb aquests condicionants entenc la teva prevenció i que ho gaudeixis a petites dosis. ka saps que a In Fernem Land, aniràs trobant provisions per a quan ho necessitis.
A disposar
M'agradaM'agrada
Colbran, tienes toda la razón con lo de la tele, pero en casa no tenemos tele, si vemos algo – poco – es algún DVD en el portátil. Y aunque vea tele en casa de otros no será lo mismo que en directo y además en una ópera. Carmen le encanta, por esto estará bastante decepcionado de no poder ir pero también tengo entradas para una función del año que viene, por si al final la considero “apta”. En el Liceu no ponen pegas para que entren niños, en este caso me parece que las pondré yo (lástima) porque mi hijo aún es bastante pequeño (hará 6 años dentro de un mes). En cualquier caso, para compensar de alguna manera veremos la versión en DVD que me recomendó Joaquim en casa de alquien que tenga una pantalla bien grande.
Joaquim, ja coincidirem en un altre opera – potser al Freischütz.
M'agradaM'agrada
saisbcn, segur que coincidirem i també podràs valorar tu mateixa si la representació és adient pel teu fill i portar-lo a les representacions del mes de juliol, que prometen també molts punts d’interès.
M'agradaM'agrada
bon dia! Joaquim, em queixava que donaven, sobretot els blogaires, detalls de la posada en escena, no de la trama. M’agradaria el dia 17 trobar-me amb les sorpreses que ens ha preparat en Bieito. També a les crítiques de diaris avancen masses coses. Suposo que és inevitable..hauré de llegir-les al final.
M'agradaM'agrada
Ja ho sé Kalamar, que no parlaves de la trama, era una mica de conya 😉
Jo crec que és normal que parlem dels detalls de l’escena, i més tractant-se d’una posada en escena de Bieito, sempre tan farcides de coses i provocacions. Potser si no en parléssim, seria un gran fracàs.
M'agradaM'agrada
Jo no he dit res perque me la vaig perdre (estic amb un “trancasso”) espero pogueri anar no sé quan, però m’esteu fent molta enveja.¿potser al juliol?
M'agradaM'agrada
Àngels, millorat i al juliol t’espera l’Antonacci, que pot ser tot un festival.
M'agradaM'agrada
Joaquim, i tant que me’n recordo de “Il Trovatore”! Les meves filles al cole ho farien millor! Veuràs, m’explicaré millor:
Calixte Bieito és un enorme director, no cal dir-ho. I l’altre dia em va entusiasmar ( no és contradicció, Concep) la seva “Carmen”. Però em fa gràcia que a un home amb tant de talent li calgui ser tan groller amb les seves propostes. No, no sóc un purità, ens al contrari. Però no puc evitar que em recordi l’Almodóvar, un senyor amb indubtable capacitat filmogràfica però que em fa distanciarme de TOT el que filma pel seu imaginari grotesc de travelos. En Fellini era poètic, tenia VARIETAT, a l’igual que el Joan Miró un univers propi i el compartia amb tot hom. I ens agrada.
Bieito (i Almodóvar) són persones que, per a mí, ho espatllen tot amb la seva proposta “transgresora” de pa sucat amb oli.
Benet i Jornet, Galceràn, Rigola, Serrat, Belbel, Font, Padrissa… en tenim una pila de supercracks al teatre, i no els hi cal anar de “enfant terrible” per a demostrar el seu art; n’estic segur que si el senyor Bieito decidís fer una obra (parlo sempre de Liceu) amb parametres “convencionals” ens deixaria a tots bocabadats. Però el ser innovador no és directament proporcional a ser ordinari.
John Cage mai va ofendre. Ni Duchamp. Ni Gropius. Ni Guardiola.
M'agradaM'agrada
Pianista: 1000 polzes cap amunt, o un per cada lletra d’aquest darrer comentari.
M'agradaM'agrada
Benet i Jornet, supercrack,
Galceràn, supercrack,
Font, supercrack.
Necessito vacances, llargues
M'agradaM'agrada
Lamentándolo mucho, no podré asistir a la primera tanda de funciones de esta Carmen, pero espero en julio ir a Barcelona.
No soy muy afín a Bieito, pero no dejan de sorprenderme esas valoraciones basadas en algo tan pasajero y liviano como la vulgaridad, sobretodo si hablamos de Arte.
No estoy muy al tanto de todos los nombres que cita el pitjor pianista del mundo, pero pese a los años que llevaran haciendo teatro, ninguno de ellos, ni todos juntos, tienen el prestigio internacional de Bieito.
Cuanfo Francis Bacon exponía su obra, no hace falta que les recuerde el malestar que causaban sus obras, también tildadas de vulgares e incluso pornográficas, por no hablar de Truman Capote o del propio Picasso y entre los cineastas, desde Passolini a Paul Morrissey, los que Ustedes quieran.
Almodovar, que en Francia e Italia es considerado un cineasta de referencia o Bieito, que en los círculos más influyentes de la cultura alemana, está considerado uno de los directores teatrales más innovadores e interesantes, aquí, entre sus compatriotas y como no podía ser de otro modo en España, son vapuleados. Espero que no sea la famosa y habitual envidia que caracteriza a nuestro País.
No soy un defensor a ultranza ni del director teatral, ni del cineasta, pero en ambos hay cosas que me gustan y otras no tanto, aunque siempre me enorgullece saber que ambos artistas son españoles y reconocidos internacionalmente de la misma manera que me enorgullezco de los triunfos de Nadal, el Barça, Alonso o la roja.
Señores, quédense Ustedes con Garci y Plaza, seguro que llegaran a sus cómodas casas sin haberse retorcido en la butaca, pero menos estimulados sensorial y artísticamente, más pobres sin duda.
M'agradaM'agrada
Carlos R.
Creo que no es una cuestión de orgullo nacional, o no, respecto a las actuaciones de compatriotas. Se trata de opinar sobre cada obra en singular, entiendo yo .
Recuerdo ahora una película de Almodóvar -“Kika”- que me resultó francamente repugnante, en cambio ha habido otras que en mi opinión han sido magníficas -“La ley del deseo” o “Mujeres al …. de nervios”.
No es bueno generalizar ..
M'agradaM'agrada
Mati, no soy yo quien generalizo, cuando se habla de travelos y de vulgaridad, sin más.
He visto cosas extraordinarias de Bieito, La casa de Bernarda Alba, Macbeth o Wozzeck entre ellas y de Almodovar tambien.
Me fastidia que los artistas valorados y laureados fuera de nuestras fronteras, aquí sean menospreciados con argumentos poco sostenibles.
Enorgullecerse de Bieito más que Benet i Jornet, supongo que no es nada malo.
M'agradaM'agrada
De Bieto no puedo hablar, pero de Almodovar opino en la linea del pianista. Ni la mejor de sus peliculas, para mi “Todo sobre mi madre” se libra de unas estridencias que la echan a perder. Como guionista, me parece una catástrofe total, y un sarcasmo que le dieran precisamente como tal un Oscar. Acepto como es natural que a muchos les guste, pero no que a los que lo rechazamos se nos condene al Garcismo, ni que el hecho de que triunfe en el extranjero sea en si mismo un valor, o que se presuponga que se le critica por ser del pais o por inmovilismo cerebral. Y es que es muy sencillo: Ni estan todos los que son, ni son todos los que están.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Ja estic delint per anar a veure aquesta Carmen, però no em toca fins el 17 d’octubre (el darrer dia). Costarà que m’agradi la posada en escena del Sr. Bieito però faré un esforç i intentaré entrar-hi, que no sigui dit que hi vaig amb idees preconcebudes. Em crida l’atenció la teva clara opinió favorable del director musical i que en Jaume Radigales, avui a la Vanguardia digui tot el contrari.
Josep Rumbau
M'agradaM'agrada
Hola Josep, doncs no he llegit el que diu en Jaume Radigales a La Vanguardia, però com ell, altres veus tampoc han trobat la direcció orquestral tan bona com jo. Vagi per les vegades que ens han lloat direccions que a mi no m’han agradat gaire o gens.
El so de l’orquestra en aquesta Carmen, em va semblar magnífic, cuidat i es notava una tasca d’assaig important. Si després hi van haver desquadraments amb l’escenari, això ja és un altre tema, atribuïble al director, però no només a ell.
Noi, no ho sé, potser vaig assistir a un altre funció o des de el meu lloc de 9,5€ les percepcions acústiques són diferents, tant pel que fa a l’orquestra, com als fets extra musicals.
A veure que et sembla la funció del 17, de ben segur tot estarà molt més lligat, com acostuma a succeir i al cap i a la fi, com també succeeix sempre, la teva opinió serà la prioritària, malgrat el que haguem dit tots els altres. Oi?
M'agradaM'agrada
Jaume Radigales es una opinión más. No por el hecho de ser locutor y criticar en rotativos tiene la razón y los demas no. Por ejemplo, siempre que le escucho le detecto “pifias”. Alguna ya se la comenté en su blog. La última en la reciente entrevista difundida por radio con Erwin Schrott, al hablar del barítono madrileño Antonio Blancas, pero ahora no corresponde hablar de este tema.
Un crítico y locutor, en mi opinión, debe ser objetivo y dejar a un lado sus filias y sus fobias, pues se dirige a todos y debe informar y sobretodo DOCUMENTARSE bien, para que nadie le retraiga fallos.
Los que no habéis asistido todavía a estas funciones ya juzgaréis la labor de Marc Piollet y de la orquesta. Desde las últimas funciones de Bertrand de Billy en el Liceu, no se había conseguido un sonido como el de esta “Carmen”. Ese es mi parecer.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim.
In Fernem Land, és el meu paradís musical particular, amb el teu permis. Poso el volum que puc escoltar i a més gaudeixo dels vostres comentaris.
Un privilegi .
Gràcies a tots; Al Carlos R. també, encara que tinguem opinions diferentes sempre agreixo la sinceritat en els contertulis.
M'agradaM'agrada
“Poble Nou”, “Nissaga de Poder”, “Laberint d’Ombres”, “El Cor de la Ciutat”, “Ventdelplà” i “Amar en Tiempos Revueltos” està clar que són seguits per mil·lions de iaies amb el cor senzill.
“El Mètode Grönholm” l’han vist dos mil·lions de persones a 35 països; uns altres indocumentats.
“Comediants” han marcat tendència amb la inauguració i cloenda de grans esdeveniments. Altre cop mil·lions d’espectadors han gaudit de la seva proposta. Per descomptat, una colla de mediocres que no han llegit a Rilke.
Luxúria, Gola, Avarícia, Accídia, Ira, Enveja i Supèrbia. Aquest darrer el podriem canviar per Prepotència.
L’altre ja insulta directament. És un pais lliure per a opinar.
M'agradaM'agrada
Estudié la carrera en Barcelona y creo que entiendo perfectamente el catalán, tanto oral como escrito, pero aún así, pudiera ser que la última frase del comentario del pitjor pianista del mon “L’altre ja insulta directament. És un pais lliure per a opinar”, no la hubiera captado correctamente. ¿Quiere decir que Usted cree que yo le insulto?
Me gustaría saberlo e incluso antes de contestarme, le pido disculpas, no era en absoluto mi intención y no tendría sentido que lo hiciera y menos en este blog, donde siempre he admirado el grado de civismo y educación que impera entre sus participantes.
Dicho ello, no creo y perdóneme de antemano si estoy en un error, que las obras que hacen llorar a las “iaies amb el cor senzill”, sean comparables a lo que estamos tratando.
Si el argumento es la gran aceptación popular, Sálvame de Luxe o Gran Hermano, serían merecedores del Pulitzer,
Joaquim, creo que mis comentarios siempre han sido correctos y respetuosos, pero si crees que no es así, te rogaría encarecidamente que me lo hicieras saber.
Buenos días a todos.
M'agradaM'agrada
Estimado señor:
Tiene usted toda la razón. Las disculpas se las pido yo a usted. Es cierto, no insulta.
Reconozco que me sentó mal lo de Garci; dicho sea de paso, aunque es un cursi, el caballero rueda bien.
En cuanto a comparar las series reseñadas, creo humildemente que hace usted un poco de trampa; es un hecho que no son dignas del Nobel (adoro como usted a Capote), pero dan muestra de una dignidad televisiva que, sin pasar a la historia, no merecen el desprecio.
Y para acabar, si a usted le place, me gustaría contarle que Bacon (y Freud) es uno de mis pintores favoritos junto a De Kooning; participo completament de su explicación en respuesta a un post anterior mío; y aprovecho, a fuer de ser pesado,a insistir en mi exposición acerca del señor Bieito. Lo que quiero exponer, es que “me sabe mal” que un señor con tanto y tanto y tanto talento demostrado aquí y allá, no varíe su registro. Sólo eso.
Le ruego de nuevo acepte mis disculpas.
M'agradaM'agrada
Me agrada y tranquiliza su comentario. Muchas gracias.
Entiendo lo que dice sobre Bieito, yo no he visto tantos montajes suyos como para poder generalizar y los que he visto, a pesar de algunas licencias y provocaciones, siempre me han parecido de gran categoría, fuerza y creatividad.
Digamos que la trampa es común, puesto que comparar a un director de teatro con un guionista televisivo o autor teatral ya que ahora me he informado de quien es el Sr. Benet i Jornet, o incluso mezclar a Guardiola, que si no estoy equivocado se refiere al fantástico entrenador del Barça, de ahí mis referencias posteriores, lo es.
Como ya comenté, satisface encontrar este nivel de dialogo.
Muchas gracias.
M'agradaM'agrada
Jaume Radigales acaba de “pifiarla” de nuevo en la presentación de la retransmision de “Carmen”, diciendo, entre otras cosas, que es una “opera comique” i por consiguiente el público que asistió a su estreno en la Opera Comique de Paris quedó muy sorprendido porque no era una obra divertida (sic) como corresponde a una opera comique…Luego ha añadido que además de divertidas las operas comiques tenían parte hablada… Como muchos de los frecuentadores de este blog saben, una ópera en Francia se denomina comique cuando tiene diálogos hablados, cuando es divertida se llama bouffe. Ya me diréis qué tiene de comique “Faust” que también se estrenó como tal en el Teatre Lyric de Paris, con diálogos hablados, motivo por el cual Eugenia de Montijo no quiso asistir a su estreno, hasta que no se estrenara toda musicada en la Opera de Paris.
Por otra parte ha manifestado Radigales que Carmen es una cigarrera de Triana. Bien, que yo recuerde el personaje de la protagonista nunca se define como andaluza sino como navarra, aún cuando en la versión actual del Liceu se haya suprimido esta explicación, así como unos 20 minutos de música y el 80% de los diálogos hablados.
M'agradaM'agrada
Y dále, ahora en el entreacto ha vuelto a repetir lo de la opera comique y esto que este señor es catedrático. A ver si se entera de una vez que una opera comique no es una ópera cómica, sino con mucho texto hablado, el equivalente de nuestra zarzuela o el singspiel alemán (“Die Zauberflöte”, “Die Entführung aus dem Serail”, etc…).
Por otra parte el hilo argumental se basa en un hecho historico acaecido en Málaga alrededor de 1830 y que la madre de Eugenia de Montijo le contó a su amigo Prosper Merimèe, pues podría ser material para una obra literaria. El escritor francés trasladó la acción a Sevilla y la inicia como un relato que Don José le hace en persona en la cárcel, donde espera que se cumpla su sentencia de muerte.
Aparte de “El arreglito”, la habanera de Iradier que Bizet calcó para su habanera de “Carmen”, creyendo que era un canto popular, pues lo vió publicado sin mencionar autor en una revista, Bizet adaptó para la “Aragonesa” o preludio del Acto IV una pieza del compositor sevillano y famosísimo baritenor Manuel García, titulada “Sevilla”, según manifestó Marcel Pravy, célebre locutor e historiador musical austriaco, en un programa de la televisión de su país, dedicado a la ópera “Carmen” y que conservo grabado n vídeo.
M'agradaM'agrada
Colbran, me encantan tus explicaciones. Me merecen mucho respeto, además .
Gracias por el ofrecimiento.
M'agradaM'agrada
Ja és ben curiós que la retransmissió d’avui divendres 1 d’octubre s’hagi tallat per causes alienes a Catalunya Ràdio, segons ha dit Jaume Radigales, en el moment problemàtic del nu i el toro d’Osborne i quan s’han produït petits aldarulls, tot i així s’ha sentit una frase memorable per tot Europa, quan s’ha tornat a reprendre la transmissió.
Ai Ai Ai
👿
M'agradaM'agrada
Me dan unas ganas de decir la frase…Pero no, me callo. Yo la he sentido perfectísimamente.
M'agradaM'agrada
Yo no!
M'agradaM'agrada
Doncs segons m’ha dit un ocellet, OLÉ TUS HUEVOS; que tant podia anar dirigit a la valentia de Bieito, com als atributs del ballarí que fa de torero i balla nu durant el interludi del acte tercer, o als del gegantí toro d’Osborne que presideix l’escena.
Ves a saber, quan tingui el tall sonor, el penjaré
M'agradaM'agrada
Cualquiera que haya grabado la retransmisión la tiene. Dicha clarísimamente, después del Nocturno del Acto III.
M'agradaM'agrada
Parlar de petits aldarulls, potser és una exageració. Sí que hi ha hagut una frase contundent d’un espectador, però que no ha quedat fora de lloc en el context. Per cert, aquest inici del tercer acte és preciós.
M'agradaM'agrada
Allau, per ràdio no hem pogut escoltar el que passava i hem imaginat, pel final divertit, que hi havia hagut alguna cosa.
Si noi, el recés poètic d’aquest inici d’acte és meravellós, ja va ser el que més em va agradar a Peralada juntament amb el cor enganxat a la corda al quart acte, mirant el paseillo que no es veu, però que es veu en la seva integritat. Genial Bieito, el millor Bieito.
M'agradaM'agrada
Hola a tots,
Ahir vaig anar a veure aquesta Carmen, que com vaig dir no em feia gaire gràcia però després de la crítica del Joaquim, ja m’ho vaig agafar amb un altre aire.
Us confirmo que va ser un molt sonor “OLE TUS HUEVOS” que va ser cridat aprop meu i que jo vaig interpretar dirigit al ballarí per algú disconforme amb l’escena (però les interpretacions són lliures, eh?). De totes formes sobrava totalment.
He de reconeìxer que és el primer cop que m’agrada un muntatge del Bieito, malgrat alguns detalls molt “calixteros” que hi van sobrar.
L’orquestra fenomenal, l’Alagna va brodar musicalment i escènicament el Don José, la Uria va ser millor actriu que cantant però de nivell i la Micaela de la Poplavskaya em va convencer. I els cors molt bé, principalment el Cor Vivalvi.
Fent servir el mateix simil d’en Joaquim, la meva valoració del espectacle és de 9.0: no us ho deixeu perdre
Un molt bon inici de temporada!!!!!
M'agradaM'agrada
¡Saludos!Varias cosas. La primera, felicitaros porque tod@s realizais una gran labor, me encanta el blog. Por otra, el hecho que sucedió en esta mi Málaga fue exagerado a Merimée quien lo engrandeció y convirtió en una breve novela(a mi gusto, no demasiado buena)y sublimado por Bizet. Si lo que aquí no pase…
Por otra, anoche escuché la transmisión por Catalunya radio y espero reescucharla el 5 pues en líneas generales me gustó. Mejor la orquesta, el coro muy bien y fantástico Alagna, me convenció(apasionado, línea de canto y fraseo adecuados a Don José, por hoy el que más me gusta); ignoro si fue una mala noche pero Uria Monzón no existía en los dos primeros actos y al final, medio medio; Poplasvkaya en su línea y Schrott sonó como en La Scala. No puedo hablar de la escenografía, no la vi. Eso sí, puntualizar que las “opera-comiques”son habladas y destinadas a ese teatro pero no necesariamente divertidas. Segundo: se interrumpió el sonido en el preludio del acto III, ya me han dicho que se alabó al bailarín por cuerpo serrano. Lástima, porque es un momento bellísimo y, hubiera lo que hubiera, que se escuche. ¿O no fue así al inicio del Chenier movidito de este año en el Real?
Un saludo a tod@s.
M'agradaM'agrada
El preludio del 3º acto de Carmen me parece un fragmento muy inspirado que sabe crear una atmosfera muy especial y creo que seria conveniente oirlo en silencio como muestra de respeto al oido del público en general.
M'agradaM'agrada
Leonora, en Málaga sóis geniales!
Te voy a citar unas cuantas operas comiques:
“Le devin du village”, de Rousseau-
“Jean de Paris”, de Boieldieu-
“Joseph”, de Mèhul-
“Médée”, de Cherubini-
“La dame blanche”, de Boieldieu-
“Lakmè”, de Delibes
“Louise”, de Charpentier…
Entre otras muchas, incluídas las primeras versiones de “Faust”, “Manon” y “Carmen”.
Todas románticas o dramáticas. Podemos incluir, claro, “La fille du règiment” y en esta coincide el ser “comique” y semiseria (como mínimo tres arias son absolutamente serias), pero las óperas estrictamente cómicas los franceses las denominan “bouffes” y se estrenaban en otros teatros que no fueran el Palais Garnier (L´Opera) o la Salle Favart (Opera Comique), teniendo su sede en el teatro Bouffes-Parisiens a partir de 1855.
M'agradaM'agrada
¡Ay, gracias Colbran!
A las pobres “boqueronas”nos viene bien alguna alabanza(estas semanas y en meses estamos avergonzados por los sinvergüenzas juzgados malayos y se nos cae la cara pensando que fue aquí cerca), estamos muy faltitos de ellas.
Voy a buscar “Le devin du village”y “Jean de Paris”que desconozco y serán interesantes, seguro. Aquí se han representado dialogadas “Carmen”, “La fille du regiment”, “Manon” y ya hace algunos años me contaban mis padres que “Lakmé”y “Louise” se representaron al igual que el “Faust”con(¡ojalá la hubiera visto!)Pilar Lorengar, Carlos Munguía y Ausensi.
Por cierto, maravillosa la Salle Favart; solo estuve este año para escuchar”Mignon”, otra “opéra-comique”y me encantó.
¡Un saludo!
M'agradaM'agrada
¡Ay, gracias Colbran! ¡Así sé mucho más!
A las pobres “boqueronas”nos viene bien alguna alabanza(estas semanas y durante meses estaremos avergonzados por los sinvergüenzas malayos y se nos cae la cara pensando que fue aquí cerca), estamos muy faltitos de ellas.
Voy a buscar “Le devin du village”y “Jean de Paris”que desconozco y serán interesantes, seguro. Aquí se han representado dialogadas “Carmen”, “La fille du regiment”, “Manon” y ya hace algunos años me contaban mis padres que “Lakmé”y “Louise” se representaron al igual que el “Faust”con(¡ojalá la hubiera visto!)Pilar Lorengar, Carlos Munguía y Ausensi.
Por cierto, maravillosa la Salle Favart; solo estuve este año para escuchar”Mignon”, otra “opéra-comique”y me encantó.
¡Un saludo!
M'agradaM'agrada
Leonora, gracias por tus amables, generosas y vitamínicas palabras para el blog y todos los que participamos en él.
Lástima que el 5 no vaya al Liceu para saludarte, me encanta que entres, comentes y encima nos lances piropos.
la verdad es que esta carmen, pese a algunas mejorías, está resultando un éxito, cuando se preveía un escándalo.
Yo creo que es el mejor montaje de Bieito, de los que he visto yo, y los cantantes, a pesar que a Uría Monzón le han pasado ya los años de esplendor, resultan apropiados.
El caso de Schrott sigue siendo un misterio para mi. En el teatro suena mejor que por radio, donde se le aprecian unas irregularidades, por ser benévolo, bastante insoportables.
La orquesta muy bien y el coro también, aunque por radio y seguramente por una colocación de los micrófonos muy mejorable y sin la amplitud de sonido de las emisoras alemanas, por ejemplo, el sonido me pareció peor.
M'agradaM'agrada
¡Gracias a vosotr@s,felicidades a ti por crearlo y a tod@s por ser una maravillosa ventana! Ojalá dispusiera de más tiempo para leerla a diario, ay…Mira que confieso que ver vestido de legionario a Alagna ya llama la atención a una boquerona y te explico; aquí, en Semana Santa, sale la Legión procesionando al Cristo de Mena de bellísima factura, menos mal que no escucha las voces de los legionarios. Por eso, escuchar y ver a un “legionario”(¡que canta y encima bien!)pues motiva.A Schrotto lo”escuché”y vi en cine en la “Carmen”escalígera y me pareció un hombre con buena planta pero la voz no me acabó de convencer. A La pobre Poplavskaya sí la he escuchado en directo y pienso que el día que calmen los nervios lo hará aún mejor(es una humilde hipótesis), eché en falta el recitativo, que es importante por el contraste con su aria.
Seguro que todo mejora y si no, tranquilo, tiempo habrá; en”Falstaff”o en las”Bolena”o en caso contrario, por aquí sigue una.
¡Un saludo afectuoso a tod@s desde Málaga!
M'agradaM'agrada
Nati,un consell pels teus acúfens.He estat audiometriste durant 25 anys i sé el que passas.Jo provaria de posar-me taps de cera no massa endins de les orelles,aliviaràs els sorolls que sens i la hiperacúsia pot remetre una mica.Si encara et molesta el volum posa’t les mans planes a les orelles,es incómode pero de vegades resulta.Si ja has provat tot aixó aleshores ho sento.Aquestes eran pistes que donava als pacients que tenien aquest problema i a algú li va funcionar.Sort
M'agradaM'agrada
No veuré la Carmen. La nit del Ballo in Maschera vaig decidir que el Sr. Calixto Bieito no obtindria de mi el preu de l’entrada. Ingenu per part meva, perque ja li pago la meva part corresponent d’impostos al tractar-se d’un teatre públic. La meva posició és només testimonial, és clar. Fa tres anys que no sóc abonat, després de ser-ho durant 35 anys (vaig començar als 15). M’avorria sobiranament la majoria de les vegades.
Sóc un gran afeccionat al teatre, però les posades en escena actuals em distreuen constanment de l’essència musical de l’òpera. Sóc incapaç de reconèixer el treball d’un cantant emmig d’un guirigall escènic com el que ens acostumen a oferir.
És evident que hi solen haver moments teatrals magnífics. Només faltaria. Som al s. XXI i tècnicament les coses han millorat força. Però la lletjor s’ha imposat als escenaris operístics i pateixo. A vegades em deprimeixo pensant que als meus 51 anys ja no tornaré a gaudir mai més d’un espectacle operístic i m’indigno per això. Semblo del segle passat? Crec que no. HI ha muntatges actuals que m’agraden (em ve al cap el Barbiere del Covent Garden amb Di Donato i Florez). Trobo a faltar la lluminositat d’Strehler i Ponelle i la serenor i bellesa dels seus espectacles. El Rosenkavalier de la darrera temporada em va agradar força i aquest any he agafat entrades per Falstaff, Cavalleria i Anna Bolena. Veurem com van les coses.
Malgrat tot, veig que la majoria de vosaltres gaudiu d’aquests muntatges i, per tant, probablement el problema és meu. Sincerament, m’ho passo malament i em dol immensament haver deixat el Liceu, com acostumo a dir “amb llàgrimes als ulls”.
M'agradaM'agrada
Pere, hola.
Em sembla que ja t’ho vaig dir en ocasió d’un altre comentari que vas deixar, en la mateixa línia. Crec que t’equivoques, però també crec que si has d’anar a patir al teatre, més val que no hi vagis.
Però m’agradaria recordar-te que en les èpoques que assities assíduament al Liceu, ens empassàvem unes escenificacions infumables i mai et vas plantejar deixar d’anar, no entenc ara el motiu, i no ets l’únic que ha decidit fer el mateix, que et fa deixar d’anar al teatre d’òpera a veure una de les coses que més t’agraden i possiblement en el teatre de prosa si que hi vas, sent les escenificacions molt similars al ser en molts casos, els mateixos directors.
A mi també em remouen els budells moltes de les escenificacions, però en cap cas i mentres pugui, no deixaré mai d’anar a veure un espectacle en viu. Si he nascut en una ciutat privilegiada que té una temporada d’òpera de gran nivell i agradant-me l’òpera com m’agrada, trobo absurd que els “enfants terribles” et privin d’escoltar una Carmen (vocal i musicalment molt millor del que s’escolta per la ràdio).
Et recomano una solució, et treus una localitat sense visió, malauradament el teatre en disposa de moltes i llestos. baratet i sents les veus i la música en directa. Què et sembla?
M'agradaM'agrada
Vull agrair-te, Joaquim, els teus elogiosos comentaris -que sempre valoro tant- sobre aquesta Carmen i que em van fer decidir d’anar a veure-la. No me’n penedeixo. És, de lluny, el millor treball de Bieito que hagi vist, tot i que no em va acabar de convéncer, però té moments bellíssims i d’altres d’una força teatral inqüestionable. Un bon muntatge.
Estic totalment d’acord amb tu (i la majoria dels altres blogaires) pel que fa a la magnífica prestació de l’orquestra i els cors. Alagna va estar fabulós en tots els aspectes. La Poplavskaia -que va ser molt aplaudida- la vaig trobar absolutament fora d’estil i sense cap presència escènica, francament (preciós, per cert, el moment en què al final del tercer acte s’acosta -amistosament?- a Carmen i aquesta retrocedeix, espantada). Res a afegir al que vas dir sobre els altres intèrprets.
El pitjor, el públic. A la zona del tercer pis on em trobava no van parar de fer comentaris i exclamacions de rebuig o sorpresa, a banda de l’incident esmentat, que va trencar la màgia d’un fabulós moment musical i teatral. No puc comprendre de cap manera com ben entrat el segle XXI encara hi hagi tanta gent que s’incomodi en veure una persona nua en escena, sobretot si -com és el cas- no és un fet gratuït o de mal gust. És significatiu comparar la reacció de divendres amb la naturalitat total amb què es va acceptar el nu de Gabriel Bermúdez a Les mamelles de Tirésias, on sí que era un detall podríem dir-ne innecessari. Eren funcions populars. Se’n poden treure conclusions, oi?
Els sobretítols no van funcionar durant el primer acte (més o menys) i després les pantalletes van anar com boges, encenent-se i apagant-se totes soles durant molta estona. Coses que passen.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Kàtia, gràcies pel teu interès.
Utilitzo taps de silicona, fets per a la meva orella, quan estic en llocs on hi ha soroll : al tren, al metro … m’aïllan del soroll ambiental però fan que senti més fort l’acúfen .
Procuro estar en llocs on no hi hagi soroll. És la millor solució que he trobat .
T’agraeixo molt els teus consells. I la teva mà com evoluciona?
M'agradaM'agrada
De lo escuchado por radio el pasado día 1, Alagna incluso mejor que en Londres y en el Met ( con Garanca): fraseo y dicción extraordinarias, voz que se nota descansada y notablemente más brillante, sin problemas en el agudo, bravooo! ( espero que esté así en las próximas funciones).
No me gustó Uría M. ( mal en los dos primeros actos sobre todo, cantando casi de soprano porque sus graves son inaudibles, además que la voz tenía un excesivo trémolo, falta de consistencia y volumen y sin proyección).
Discreta la Poplavskaia ( voz muy correcta, pero emisión notoriamente nasal y su francés inintelegible).
Decepcionante Schrott ( centro lírico correcto más o menos, pero tirante y engolado en el agudo). Estoy convencido que A.Odena, de largo, será el mejor Escamillo de todos los previstos.
Espero incorporarme al Liceu a partir del próximo martes, superado ya un problema familiar
M'agradaM'agrada
Felicitats Joaquim per l’allau de comentaris que provoques !
Varem estar en la funció del divendres 1 ,coincideixo amb tu que ha sigut un inici de temporada impactant, desde el primers compassos la música ha sonat amplificada,”vivacce”,la Carmen d’acord que potser afluixa en el registre greu però interpreta de fàbula, l’ Alagna perfecte,els cors incommensurables,de seguida s’acosegueix una atmosfera sordida on els protagonistes criden i discuteixen amb un realisme aclaparador,(El pitjor pianista del món m’ha robat l’encertat paral·lelisme Bieito-Almodovar que pensava durant la funció).
No sé de qui és el mèrit, de Bizet? de Piollet ?de Bieito? de Xavi Clot? de com canten els protagonistes?……………o de com es mouen? etc.
No cal desgrenar-ho, l’objectiu de l’òpera és emocionar, i aquest “espectacle total” , aquí s’ha aconseguit. No m’agrada ser fan incondicional de ningú ni anti. Bieito, com tu dius sovint provoca gratuïtament, jo retallaria la violència desmesurada, la noia del biquini a la plaça de toros i els clàxons, però aquí ha funcionat. Val la pena. Repetim el dia 16 amb nou repartiment. Jaume
M'agradaM'agrada
Hola Jaume, benvingut, crec, malgrat que “jaumes” en sou varis, que és la primera vegada que escrius, al menys amb aquest correu que m’envies.
Estic content que t’hagi agradat, el que més m’agrada és que el Liceu faci bons espectacles i aquest ho és. Fer un post d’un espectacle com aquest, és una gran satisfacció i també que hi hagi molts comentaris, amb idees i punts de vista diferents.
Moltes gràcies per participar-hi, espero que tornis.
M'agradaM'agrada
Sento que no m’hagi identificat prou bé ! .No sabía lo dels ” Jaumes ” varis,jo soc el de la Mª Jesús “Misús”,precissament varem coincidir l’ultima vegada amb la Carmen de la Garança a Valencia i sí que et varem enviar comentaris amb aquest mateix correu ,pero potser posaba Jaume i Misus.Haurem
de buscar un mot,…..podría esser de moment Jaumissus.
Aprofito per afegir una reflexió que vaig oblidar en el correu anterior,em va sorprendre que cantessin tant be ,tenint en compte que al mateix temps estan obligats a saltar i bellugarse d’aquell manera.Tot i que la Caballé (La Vanguardia 30-9-10) a Suïssa ,li va dir a Bieito ” Tu no afluixis ” , m’hagues agradat veurel.la sota les seves ordres intentant un ” fiatto” mentre salta d’un Mercedes a l’altre.
A reveure Jaumíssus
M'agradaM'agrada
Òndia Jaume, tens raó, ja m’havies escrit amb aquest e-mail, però em vaig fer una mica d’embolic i al “oblidar-te” la Misus, wordpress et va identificar com a nou comentarista.
Si, noi Bieito treu un rendiment extraordinari dels cantants, ara, jo no sé si això pot anar en detriment, en algun moment, de la qualitat del cant.
Records a la Nisus.
Josep Malloll, em sembla que aconsellar a les amistats que no hi vagin, sense haver vist l’espectacle, no acaba de ser quelcom honest i perdona, no voldria pas ofendre’t, ni mancar al respecte, però senzillament, no tens arguments per defensar la teva postura.
Tot i haver vist altres espectacles de Bieito, pots deixar d’anar, però aconsellar que la gent no hi vagi, no, però tot són maneres de veure la vida.
M'agradaM'agrada
Realment fantàstica la representació de Carmen de divendres, esplèndida la posada en escena malgrat el que opinen alguns espectadors recalcitrants, la interpretació de Alagna-Don José m’ha captivat molt per sobre de la resta. El cor Vivaldi i la orquestra han completat una sessió inoblidable.
Un fet curiós va ser que el company ocasional de butaca , tot just acabada la representació em comenta : ah! i quan han cremat la bandera espanyola ?? es que no ho he vist i els diaris ho deien ….. Sorprenent, es ben clar que cadascú interpreta las paraules a la seva manera.
Gràcies de nou per aquest blog.
M'agradaM'agrada
Gràcies Imma a tu per fer-ho possible, amb els teus comentaris i el teu entusiasme.
Cadascú veu el que vol veure, sobretot quan hi han idees, propostes i alguna que altre provocació, lo més important és que un espectacle susciti opinió, interès o fins i tot controvèrsia, sempre i quan no sigui tan sols per via de la provocació gratuïta. Aquesta Carmen, per sort, crec que ofereix moltes més coses.
M'agradaM'agrada
Doncs jo volia anar a veure aquesta Carmen, ja que la conec pràcticament de memòria, però en assabentar-me que la perpetrava el pseudoprogre provocador Bieito, no només m’he quedat sense anar-hi, sinó que he recomanat a tots els meus amics que no hi vagin, si no volen sentir-se estafats.
Espero temps millors
Josep
M'agradaM'agrada
Joaquim he disfrutat molt en la funció d’ahir 5 d’octubre. Estic d’acord pràcticament en tota la crònica que fas, només afegir que m’ha agradat molt la Micaela de la Marina Poplavskaya. Ja l’has vista? I reconec l’excel·lent treball d’en Bieito, a partir d’ara el valoraré d’una altra manera. Per a mi té crèdit per un bon temps. I les coses que intuia més discutibles doncs m’han sorprés per bé. L’obertura del tercer acte amb la màgia de la lluna, el brau i el binomi militar-torero, aquesta masculinitat primària aberrant i bella ens porta a sentir dins nostre grans contradiccions. Això és el que jo demano a qualsevol obra contemporània. Encara que fora de lloc en l’argument, però no en el discurs de l’escenografia, m’ha agradat també la imatge de la turista amb la tovallola. Aquesta visió d’Espanya amb ulls d’estranger que és Carmen, sustentada per estereotips que ja són arquetips i per tant eterns, trova una picada d’ull en aquesta imatge. La sorra que és la del sacrifici ara és platja, el sol que és duresa i fam ara és broncejat; la bandera que és masclisme ara es tovallola…
M'agradaM'agrada
Domènec benvingut al blog. Em sembla molt interessant el teu punt de vista escènic, m’agrada.
No he vist encara la Micaela de Poplavskaya, fins el diumenge de la setmana vinent no la veuré, però en tinc ganes.
Ja ho comentaré.
Gràcies per comentar i ja saps que estàs a cas teva i que pots entrar quan vulguis.
M'agradaM'agrada
De la función de ayer día 5 y además de decir que esta vez, salvo detalles, sí ha funcionado sobre todo en el movimiento actoral la reggia de Bieito.
Vocalmente, esta CARMEN podría denominarse DON JOSE, porque Alagna en este aspecto y canoramente ha barrido al resto de sus colegas. Hemos tenido la suerte ( al menos en estas 3 funciones) de reencontrarnos con el brillante y excelente Alagna de hace bastantes años : se nota que ha descansado vocalmente de tanto role inconveniente de spinto para su voz ( canio, turiddu, radamés, etc..) y ayer estuvo espléndido ( vaya do agudo, pegó al final del acto 2º, ….la liberté!); además su fraseo y su expresividad , una maravilla.
En cuanto al resto, Uría Monzón mejor escenicamente que en la parte vocal ( mal en el primer acto, reservona y sin graves, mejoró a partir del2º); la rusa Poplasvkaia me pareció una voz de lírica con agradable timbre, pero que canta deficientemente ( estrangula la zona de paso y el agudo le sale abierto y hasta chillado a veces): Schrott vocalmente, rozando el cuasi desastre ( cambio de color constante, desafinaciones numerosas y agudo estrangulado).
Coros muy bien y orquesta bien sobre todo en los dos últimos actos ( en los dos primeros, me pareció muy plana la dirección de Piollet)
M'agradaM'agrada
Abans de tot, felicitar aquest blog per la gran quantitat de seguidors i participants molt actius que hi té. Només cal veure els molts comentaris respecte a la “Carmen” del Liceu.
Soc un seguir del bloc, i aquesta es la segona vegada que hi escric. Algunes consideracions:
Primer de tot, tema Bieto: Soc dels que no sempre m’agraden les dramatúrgies ‘modernes’; en moltes ocasions desvirtuen el sentit de la òpera. Aquesta vegada, haig de reconèixer, que m’ha agradat bastant (amb alguns detalls discutibles, com la senyoreta prenent el sol). Crec que l’hi ha donat una gran força. Fa uns anys, ja en va agrada el Wozzeck.
Tema cantants: Soc abonat del torn F i també vaig a totes les funcions del torn A. Resulta que, tant un com l’altre, no ens ha tocat el primer repartiment, i malgrat ser el mateix preu, sembla que hi ha una certa diferència. No recordo haver vist cap comentari d’aquest segon repartiment (no parlo de les funcions populars). Jo, que hi entenc molt menys que vosaltres, m’atreveixo a dir el que en va semblar (el passat diumenge 3), esperant si algú en pot fer el seu comentari.
La mezzo Jossie Pérez crec que va estar bastant bé, segurament la molta atenció a la interpretació escènica també perjudica una mica al cant.
El tenor Brandon Jovanovich ja en va semblar més discret, com a molt correcte. L’ària de “la fleur” va estar discretament bé (encara que a aquest torn ho aplaudeixen tot).
El baríton Jean François Lapointe en va semblar bastant fluix, amb poca veu.
De la Maria Bayo ja hi ha comentaris en aquest blog.
Tornaré el proper dilluns dia 11 amb aquest repartiment, i tinc una entrada en un recó del 5é pis per el dia 17 per sentir l’ Alagna i Beatrice Uria-Monzón. Espero que Robert Alagna encara estigui bé !
M'agradaM'agrada
Trepit me’n alegro que hagis gaudit d’aquest espectacle, que em sembla que ha estat molt més ben rebut del que jo mateix creia.
No veure aquest segon repartiment, si el tercer i espero que el del juliol, per tant, t’agraeixo molt la valoració que ens deixes i que pot encetar una nova via de comentaris en tots aquells que hagueu vist aquest altre segon repartiment.
Per altra part, per molt que el teatre vulgui fer creure que els repartiments estan a la mateixa alçada, en la majoria dels casos no és així i entenc el teu enuig i la mala sort d’ensopegar en les dues tandes d’abonament, amb els mateixos cantants. Ja és mala sort!
Gràcies per comentar i compartir, espero tornar-te a llegir aviat.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, seguiré entrant al teu bloc. M’és molt més fàcil racionalitzar temes conceptuals o visuals que musicals. En la música Intento intelectualitzar el menys possible, prefereixo sentir. Salutacions des de l’interior del país, i quan vulguis pujar al Pedra ja ho saps…
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Fins dimarts dia 5 no vaig anar a veure aquesta Carmen i abans no havia llegit cap crítica ni els teus comentaris. Tenia por de que no fossin bons i no hi volia anar condicionada. El que si vaig fer va ser escoltar-la per radio el passat divendres.
El roberto Alagna, com tothom diu, va estar magnífic i vaig gaudir molt amb la seva interpretació. Ja et vaig dir que jo també l’havia trobat bé quan va cantar la Tosca a Orange. A més a més, la seva veu és de les més maques que hi ha actualment.
La resta de cantants no em van acabar d’agradar. El divendres passat el baríton va estar malament encara que dimarts va millorar. La Beatrice Uria Monzon em va decepcionar bastant. Interpreta molt bé però la seva veu no em convenç.
Pel que fa a l’orquesta i el cor un 10.A mi el cor sempre m’agrada.
Respecte al Calixto Bieito nómes estic d’acord amb tu en una cosa. És un magnífic director d’actors. No m’agraden gens les seves interpretacions de les obres. Les trobo barrueres, obsesives i lletges i sento que m’està prenent el pél. D’aquesta Carmen només em va agradar el solo del ballarí. Si no l’hagués cantat el Roberto Alagna possiblement no l’hauria anat a veure.
Compte que aqualsevol dia no tinguem un disgust amb algun cantant. Fer-los barallar saltant de cotxe en cotxe a vegades pot ser perillós. Fa uns quants anys una actriu que treballava amb Els Joglars, en un muntatge gens ortodox, va caure i va quedar paralítica.
Ja ser que això és un fet aillat però segeixo pensant que no cal temptar massa la sort.
M'agradaM'agrada
Anna, si te sirve de consuelo o de satisfacción, quiero decirte que estoy prácticamente de acuerdo contigo en casi todo. Ya somos dos.
Arriesgar la piel y los huesos de los cantantes en segun que situaciones me pone frenético.
Una de las cosas que no pude soportar de la escenificación de “L´incoronazione di Poppea” fue el riesgo a que exponía a la soprano, subiendo por las paredes. Si llega a car se rompe una pierna.
O las grúas que La Fura del Baus ponen por todas partes, obligando a los cantantes a interpretar suspendidos por las axilas a 15 metros del suelo, o a hacer “footing” a una pobre Gutrune a la misma o más altura, en un espacio de 1 metro cuadrado, también suspendido por grúa.
Pronto los cantantes tendrán que tener más cualidades de trapecistas y pasadores de maroma que voz.
Pese a ello, la dirección actoral de Calixto Bieito es colosal y la adaptación a “nuestros días” ni original ni necesaria, pero con muchos logros.
Musical y vocalmente ya lo hemos dicho muchos, lo mejor la dirección musical, la orquesta, los coros y sobretodo Roberto Alagna, a años luz del resto del reparto.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim.
Una colla d’amics vam decidir, ara fa dos anys, anar a veure quatre òperes cada temporada, i aprofundir en aquest món meravellós del “bel canto”. Previament a cada òpera fem una audició i repassem els trets més importants per poder apreciar una mica millor cada representació
A poc a poc anem aprenent algunes coses sobre l’òpera, a base de veure’n i d’escoltar-ne i també de llegir la teva pàgina. Dimarts passat vam anar a veure Carmen i ens va agrador gairebé tot, des de la feina de Bieito passant per la llum, els cors, fins als cantants, sobretot Roberto Alagna i Marina Poplavskaya. Però vam tenir una decepció amb Beatriz Uria Monzón (pel que he llegit no vam ser els únics)… i no sabem ben bé perquè. Vull dir que ja es veu que canta bé i que encaixa amb el personatge, però la seva veu no em resulta agradable. La referència més propera que teniem era Teresa Berganza, diguen’s tontos, i és clar, en sentir a aquesta noia ens va semblar que alguna cosa no anava bé. Tu creus que té un timbre de veu especialment diferent que la majoria de les Mezzos ? Semblava una veu impostada, poc natural, especialment quan havia de ser més potent. En els passatges més suaus ens va agradar més.
Per acabar, t’he de dir que ningú va xiular en cap moment, només hi va haver els clàssics aplaudiments després d’alguna ària, i crec que si al final hagués sortit a saludar Calixte Bieito la majoria hauríem aplaudit. Jo m’hagués trencat les mans, perquè em va semblar un muntatge esplèndit, amb un sentit de l’estètica impressionant, una sobrietat elegantíssima, amb la duresa i la sensibilitat adequades a cada moment, i amb alguna genialitat memorable, com la sorpresa de la caiguda del toro o la plasticitat del torero despullat.
Una gran nit.
.
M'agradaM'agrada
Benvingut Antoni:
Prendre com a model vocal la Carmen de Teresa Berganza sens dubte condiciona molt, ja que la seva interpretació i visió del personatge, va fer donar un tomb a l’estereotipada Carmen.
És cert que no és l’única Cramen possible, com ella d’una manera una mica “chulapona”, va voler fer entendre en més d’una entrevista, però si que és una Carmen referencial, que ha creat tendència. Ella alhora es va enmirallar en la Supervia i també amb la deliciosament discutible Carmen de Victoria de Los Angeles. Res és original, més aviat, tot és fruit de l’evolució.
A Beatriz Uria Monzón potser calia veure-la deu anys enrera. L’estat vocal sembla cansat i sobretot el registre greu empobrit i fluix, però si tu vas a YouTube, una eina util, per bé que no definitiva, doncs alguns cantants que a YouTube semblen meravellosos, després al teatre deceben força, podràs veure vàries funcions de Carmen de la Uría Monzón, també amb Alagna i l’emissió vocal era molt més uniforme. Mai ha estat una Carmen espectacular i temperamental, jo sempre l’he trobat una mica dura, però va ser una Carmen de primera. Ara, si no arriba a ser pel treball escènic descomunal i la compenetració absoluta amb Bieto, hagués estat un fracàs, però en canvi, és capaç de donar vida a aquesta Carmen tan creible, amb una convicció escènica encomiable.
La Uria Monzón va donar al Liceu, anteriors a aquesta Carmen, dues mostres de la seva extraordinària categoria artística, la primera i millor segons el meu parer, una reina Gertudris del inoblidable Hamlet de Thomas amb Dessay i Kenlyside i després una Venus tota carn i foc, en el Tannhäuser de fa un parell d’anys, al costat de Seiffert i senyora, amb la direcció escènica de Carsen. És una mezzo aguda, sense discussió, altre cosa és que a força de cantar, l’instrument s’hagi deteriorat, malgrat no ser una dona gran o potser és una cosa momentània, ja es veurà.
Ha estat una mica el desencís global i a mi m’han quedat les ganes de saber com hagués resultat l’escènicament freda i distant Garanča (sobretot a Les Arts), però vocalment immillorable, en aquesta producció al costat del pletòric Alagna i una direcció com la de Bieito. Penso que hagués pogut ser una bomba.
Espero tornar-te a llegir aviat.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per les explicacions Joaquim. Faré servir el Youtube per escoltar altres “Carmens” i la Beatrice Uria Monzón de fa uns anys. Ahir vaig comprar una entrada pel 25 de juliol, perquè em fa gràcia veure-la amb uns interprets diferents i poder comparar… ja et diré el què.
Recordo el Tannhäuser de fa dos anys, que vaig veure a través d’una pantalla, a la universeitat oberta, i en tinc un molt bon record.
Ara ja comencem a preparar Falstaff… tenim entrades per al segon repartiment, el dia 14 de desembre. Encara tenim temps per preparar-la.
Bé, et seguiré amb interès.
Moltes gràcies !!
M'agradaM'agrada
Brevisimamente, flash del reparto popular presenciado hace un rato en el Liceu, con Odena como mejor cantante de la función. ( mucho mejor vocalmente que Schrott en el primer cast).
Correctas Montiel y Garmendia y hoy..no ha existido D.José : más que deficiente y casi insufrible el tenor Germán Villar que para redondear la noche, ha galleado claramente el agudo ( más bien el chillido) del aria de ..la fleur…
Lo demás, comprimarios, coros y orquesta en la misma buena línea.
p.d. Joaquim, no estoy de acuerdo con la frialdad atribuible a Garanca ( en Valencia si pudo estar retraida, por la más que aburrida reggia de Saura). En Londres , el pasado octubre la vi y escuché en directo y no me pareció fría en absoluto ( interpretó una Carmen muy sensual y hasta con movimientos bastante eróticos, como también lo hizo en el Met del que existe dvd, en ambos teatros cantando junto a Alagna)
M'agradaM'agrada
Ahir va començar la meva temporada al Liceu i hi anava amb molta il•lusió. Quasi tot el que havia llegit en aquest blog i en algunes crítiques era positiu i molt positiu. Però no em va agradar gens. No sé si jo no tenia el dia o eren els intèrprets que no estaven inspirats, però vaig sortir força decebut.
Em sembla que Carmen és una òpera que requereix tensió, que és una òpera de sentiments a flor de pell; i a l’orquestra, que va sonar molt bé, li va faltar això … a mi em va semblar, la seva, una interpretació freda.
En una representació teatral, quan t’expliquen una història te l’han de fer creïble, i jo ahir no em vaig creure pràcticament res del que m’explicaven …. quan el torero li explica a José que està enamorat de Carmen, en aquella escena no hi ha ni tensió ni ràbia ni gelosia … semblava una conversa de lo més normal; i això succeeix en moltes escenes. A la mezzo, especialment, no hi ha qui se la cregui, a part de que, com a cantant, tampoc es llueix gens. I no parlem de l’escena en que llegeixen les cartes, a la llum d’un foc col•locat sobre el capó d’un cotxe i fet amb quatre espelmes comprades a una botiga de xinos; una escena deplorable.
L’escenografia … sembla demostrar que la crisi ha arribat al Liceu; un pal de bandera, uns cotxes, un petit arbre de Nadal amb llumetes i tot, i la silueta d’un toro; (ah, i uns quants cotxes). En algun moment els actors es mouen bé, hi ha detalls bonics, poca cosa. L’escena en que llencen el toro a terra i en fan miques, sembla el trist estalvi d’una coreografia; l’escena del cor cantant com a poble a la plaça de braus saludant a les cuadrilles, ridícula del tot; l’escena en què llegeixen les cartes ja l’he comentat, per no parlar de la senyora que pren el sol a la platja, o a la sorra, o jo què sé.
Bieito era trencador, tenia imaginació, en alguns moments era certament original; ahir em va sorprendre del tot i negativament. Fer una Carmen sense escenografia , o amb aquests quatre detalls, és un mèrit ben pobre, o al menys jo ho veig així.
I tampoc vaig trobar als cantants en el seu millor moment. Un primer acte d’Alagna francament bo, i en el segon acte, com tots, complint amb la seva feina i prou.
En fi, desitjo que hagi estat jo qui no tenia el dia, o qui no està preparat per gaudir de representacions com aquesta; esperem aconseguir-ho en una propera ocasió.
M'agradaM'agrada
Raimon, ho sento. Fixat que coses que tu trobes ridícules del tot, a mi em semblen senzillament genials. Llàstima, però és impossible trobar la unanimitat i ja està bé que sigui així.
Espero que coincidim altres vegades.
M'agradaM'agrada
Gràcies Colbran pels teus comentaris. Em sento reconfortada.
M'agradaM'agrada
Joaquim, hem coincidit molts cops i tornarem a coincidir, ben segur. Feliçment, com bé dius, és impossible la unanimitat; però personalitats com la teva i com la de la gent que comunica amb el teu blog, permeten un sa diàleg, un aprenentatge continu i una espontània i magnífica comunicació. El meu agraiment i respecte per a tots
M'agradaM'agrada
Una versión de concierto. Mas que una Carmen, diría que estamos ante una obra de Bertold Brecht. Yo fuí a la representación de viernes. La orquesta tuvo buenas prestaciones. El conjunto vocal se entregó al drama de Merimée y supo trasmitir las emociones. Y todo ello a pesar de una puesta en escena en exceso expresionista y a la postre inutil. ¿Porqué el señor Bieito no pone en escena Mahagonny? Por cierto una obra maestra que falta ya demasiados años en Barcelona. La opera es un arte cada vez más alejado de las gentes, de la vida. Ahora ya ni el canto. La puesta en escena parece ser el unico elemento vivo. Y es lástima. Carmen es y será siempre revolucionaria. Es un heroe fuera del tiempo y el espacio, que solo la muerte puede resolver. Por eso arrastra y sobrecoge. Lo dicho al principio, una execelente versión de concierto.
Para acabar, dentro de poco tendremos sorprendentemente la inversión de Carmen en el mismo teatro: Lulu de Alban Berg. Como los viejos y míticos programas dobles que se proyectaban en el Cine Céntrico. Pasaremos de. La voluntad de Ser, a la voragine tropical del deseo ciego y sordo.
M'agradaM'agrada
Anoche Carmen, reparto B: ¡¡¡QUÉ GRANDE ES LA OPERA!!
Emocionómetro a tope en tres momentos:
– Duo final segundo acto. Jossie Pérez bien y Brandon Jovanovich muy bien.
– Coro aplaudiendo la llegada de los toreros. Inolvidable.
– Cuerdas de la orquesta (!!!!!) tras el asesinato. Ni estando avisado, ni estando comprobándolo ya, podía esperarme lo bien que han tocado. Ojalá dure…
Con lo cual ya queda dicho casi todo. Jovanovich el mejor, Jossie Perez, regular, Lapointe (Escamillo) ha empezado ho-rri-ble por arriba e inaudible por abajo. Luego, no se que habrá hecho, pero bastante bien. Maria Bayo me ha parecido… rara, poco operística, pero ha estado simpatica, ha cantado bien y se ha llevado una buena ovación.
Minuto de silencio-silencio en memoria de Sutherland. Pocas toses, ninguna intempestiva. Algunos murmullos y chissssssst, pero bien. Si es cosa del turno, encantado me quedo.
Una única duda-pega: Visualmente me ha gustado todo y mucho, salvo el duo del segundo acto, que con tanto cachivache roto y tirado por el suelo, mejor hubiera hecho jugando con las luces para dejar sóla a la pareja. Y tampoco el suelo que no sé si quería parecer arena pero era feo. El resto, es decir, el 98%, muy bien. Otra cosa es que, siendo estéticamente muy bonito, no estoy seguro de que con tanto impacto no se distraiga la atención y lo cierto es que, un poco de acuerdo con Manuel, la tension emocional del argumento ha ido un poco como las montañas rusas.
Pero, ¡qué bien me lo he pasado!
M'agradaM'agrada
En el caso de que seas el José Luis de siempre, qué icono has escogido ahora?? es una Bieitada?
M'agradaM'agrada
El de siempre, un poco más viejo. ¿Es que no he salido bien en la foto? 🙂
M'agradaM'agrada
No, quita al asno de ahí y ponte tú.
Qué ideas tienes !!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: procsilas » Blog Archive » ¿un caramelito?
Ahir vam tornar a veure Carmen, aquesta vegada desde la butaca del cinema, es cert el que dius Joaquim de que el resultat esta falsejat perquè realment sembla que tots estiguin absolutament genials i amb unes grans veus, però també es cert que veurala al cinema permet observar las expressions de las cares d’una forma magnifica. Ahir vam confirmar la gran actriu que es Bèatrice Uria. També ens va servir per copsar escenes que en la representació del Liceu ni tan sols havíem vist i dono dos exemples, els soldats saquejant el telèfon i quan a la segona part la Micaela deixa una creu a sobre del capó del cotxe…. com en tot, pros i contras.
M'agradaM'agrada
Imma, m’alegre això que dius de la Uria Monzón, ja que valoro molt el treball escènic que fa, trobo la seva Carmen magnifica i la llàstima és que vocalment quedi tan “discreta”.
M'agradaM'agrada
Hola:
Ahit també la vaig anar a veure al cinema. En principi no tenia intenció de veure Carmen, no perquè no m’agradi aquesta òpera, sinó perquè no m’agrada el Bieto. Quan vaig llegir el teu post, Joaquim, em vaig animar, però aleshores ja no vaig trobar entrades pels dies que podia anar-hi.
Sincerament, aquesta vegada la posada en escena em va agradar molt. Tot i que és millor gaudir dels espectacles en directe, en aquest cas una òpera, el cine et permet veure els detalls que no es veuen des de les butaques. Com a vosaltres em va agradar molt la Beatrice Uria-Monzon com a actriu, és magnifica, si que la veu . Tant el meu marit com jo vam disfrutar de valent. La veritat és que entre dilluns amb la Bartoli i ahir Carmen al cinema dono per molts bons els diners invertits.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: 00007#Carmen « Alfred Batlle