IN FERNEM LAND

15.000 COMENTARIS!!!


Ahir varem superar els 15.000 comentaris, una xifra que realment impressiona i que em fa pensar amb la importància decisiva que tots vosaltres heu tingut per tal de que dia rere dia, o quasi, jo tingui ganes de dir-vos coses.

La importància de la xifra encara s’engrandeix quan es llegeixen moltes de les valuoses aportacions que heu fet i que alhora fan que el blog sigui tan visitat.

Avui vull que el post sigui un reconeixement de gratitud a tots vosaltres, però suposo que em permetreu personificar-ho en la persona que ha fet el comentari 15.000 sense saber-ho.

La Leonora, com podeu veure en la copia del tauler d’In Fernem Land que he copiat en el moment que s’ha produit l’esdeveniment, és la persona que figura en el primer lloc, és a dir, ella ha estat qui ha deixat el comentari que motiva aquest post de reconeixement.

I per a ella, gran admiradora de Plácido Domingo, entre molts altres cantants, he pensat que aquest fragment que avui us deixaré, li farà especial il·lusió.

Es tracta de “Amor ti vieta”, l’ària del segon acte de l’òpera Fedora d’Umberto Giordano, que canta Loris Ipanof. La versió és la del Liceu de 1977, és a dir el debut de Plácido Domingo en aquest rol, al costat de la soprano Virginia Zeani, sota la direcció d’Alfredo Silipigni.

La gravació té el so i la qualitat típiques de les transmissions d’aquella època, però el document paga la pena i espero que us agradi, a ella i a tota la legió de seguidors del tenor madrileny.

Va por ti, Leonora!

I ara, per deixar constància escrita de la meva gratitud, deixaré el nom de tots els infernemlandaires que durant els darrers tres mesos, heu deixat algun dels últims 1960 comentaris. M’agradaria pensar que a part de tots els que es poden anar incorporant, seguiré comptant amb vosaltres per fer el blog més interessant.

Gràcies:

Leonora, Neus, Mercedes Parera, José Luis, Titus, maac, Juli Carbó, Branca, Gabriela, Wimsey, Nati, Atticus, Josefina, Emilio-Bcn, Angels, Kucharón, Miquelputxet, Kalamar, Montserrat Tur, saisbcn, julianen, El compte, joaquim, colbran, allau, Olga, Marta B, Olympia, El pitjor pianista del món, pfp, Anita, Dandini, Oliver Gomez, Bocachete, Gemma, Marga, Kàtia, Nibelungo, Pere, Carlos R, Anna, alex, Ferran, Tristany, Kenderina, Maria Teresa, Estrella, Roberto, Josep, Julia, Jaume, Concep, Glòria A., Hariclea, Antoni Juanet, Nina, Imma, Jordi, Teresa, carme, Assur, Salarino, Xavier L’H, Awake, David, daniel, Landahaluts, Procsilas,Trepit, Isolda, raimon, Manuel, Juan manuel, Ricard, Tosca, Josep Grau, Barbebleue, brunilda, Albert, Domènec, Elvira, Silvia, Jordi Magrinyà, josep malloll, Jaumíssus, Antonio Sanchez, Julien, Ceph, Josep Rumbau, Vicent, Oscar Boada, Fedora, eVa, Jaume T, aurora, Luis, Jordi C., Dalia, Albert Ferrer, Elio, Daniel More, Gallaret, manuel, L’apuntador, Papagena, Marcio di Freitas, fessolsandnaps, Maribel i Victor, Olave, guernantes, Glòria, Benigno, Josep R.Noy, Daniel, Valentí, manu, Roser, Rosa, Minimontse, JORDI001, A queer one (Julie Jordan), joanela, Pink, Victor Pàmies, carme, Ferran, 58wotan, Joanpau, assai, xavier, Quim, elisenda, Rafael Tereros, purno87, Rex, Xavier Ribera-Vall, paco, marcela harris r., Mei, Danièle, Golaud, pere, maruxa, Nilda, Jordi, Lorenzo, Nelida, Rosalia, Tiresias, Ferran un que passava, Tona, Zerlina, Lola, catherine (la parisienne),  Nilda, monzoo, Emilia, Cristina, Elektra.

Infinitament agraït a tothom.

Un comentari

  1. Leonora

    Cielos…Me has dejado sin palabras…Es mi fragmento favorito, el que se me arrebata el corazón…¡y me encanta! ¡Qué belleza!
    ¡Gracias a ti, Joaquim! ¡A ti y al resto de “infernemlandaires” porque así escribimos en unblog que, a mí, particularmente me maravilla!
    ¡Felicidades y a por más!
    ¡Besos!
    “Amor ti vieeeeta”…;)

    M'agrada

    • Marta B

      cuando he leido la lista por primera vez tampoco he visto su nombre, mis ojos no daban crédito, pensaba: como puede ser que Joaquim se haya olvidado de Colbran! A mi parecer el más docto en la materia que comenta en este blog! al volverlo a repasar ya he visto que si que estaba y me he quedado tranquila.

      M'agrada

  2. Enhorabuena a la comentarista 15.000, gracias a la cual hemos podido disfrutar de este precioso fragmento.
    Como dice Maac, el mérito de la cifra de comentarios es tuyo, Joaquim, que has logrado crear un espacio en el que tus visitantes siempre encontramos una reflexión inteligente, un destello de belleza y un rincón en el que intercambiar opiniones para conseguir el mutuo enriquecimiento.
    Gracias por tu trabajo diario que ha convertido este In Fernem Land en una cita diaria inexcusable.

    M'agrada

  3. GLORIA. A.

    Mamma mia !!! felicitats per tots, especialment es clar, per el culpable, en Joaquim, fins i tot em sento important ! de nou amics i amigues , gràcies a tots i que mai acabi aquesta gran festa …!!!

    M'agrada

  4. Més que el nombre (que és realment impressionant), el que importa és la qualitat de molt dels comentaris que completen els excel·lents escrits d’en Joaquim, rara virtut que no es troba en gaires blocs. Felicitats doncs a tots i a seguir sumant!

    M'agrada

  5. Tosca

    ¡Redonda y bonita cifra!

    ¡Felicidades!

    ¿Y que decir de Plácido?… ¡Se me agotaron los calificativos!

    Me habían dicho que esas Fedoras del 77 fueron geniales y ahora he podido comprobarlo.

    ¡Gracias!

    M'agrada

  6. alex

    Felicidades Leonora y enhorabuena para Joaquim.

    Grandes noches , las dos FEDORA que nos regaló a los Liceistas D.Plácido, la del 77 con la gran Zeani y la siguiente del 88 con la no menos grande R.Scotto ( en esta última y como los antiguos liceistas pudieron comprobar, Domingo que siempre ha sido y es el mejor maestro de ceremonias y de las relaciones públicas, paró la función e invitó a su colega Josep Carreras recién aterrizado de Seattle donde fue tratado de su leucemia, a salir al borde del escenario y recibir los bravos del público)

    M'agrada

  7. Enhorabona a Leonora pel comentari 15000 i a Joaquim per tindre un blog tan exitós, i bé que s’ho mereix. Per cert, fa dos dies Virginia Zeani, a la que sentim uns instants en l’àudio, va complir 85 anys.

    M'agrada

  8. Mercedes Parera Arnó

    Felicidades Joaquim, a mi ya casi no me queda nada que decir, si tuviera il mágico yelmo de Siegfriet transformaria todos esos comentarios y tan merecidos en una inmensa nube que abarcase todo tu ser y te transportara al `Paraiso del Whalhala!allí están los DIOSES! para que ellos te rindieran los honores que tanto mereces.Un abrazo con toda mi al ma Mercedes p d. perdón mi dislexia me jugó otra vez una mala pasada creo que me equivoqué en un nombre disculpas mil

    M'agrada

  9. saisbcn

    hui, arribo una mica tard pero em sumo a toootss, enhorabuena i gràcies, no, GRACIES majuscules Joaquim!!! (aixo per engroixar el comptador de ‘gracies’ del blog, jeje!)

    M'agrada

  10. raimon

    Joaquím, és un blog magnífic, extraordinari … i no solament per tu, l’anima de tot ell, sinò també per tots els que hi poseu comentaris fets des del coneixement, el cor, l’amor a la música i el plaer del compartir opinions, cultura i (si m’ho permeteu) afecte.

    M'agrada

  11. Marta B

    Felicitats Leonora pel comentari 15.000 i sobretot, per molts anys a tu, Joaquim. Captar l’atenció de tanta gent avui dia és molt complicat, només són capaços de fer-ho aquells que tenen passió pel tema, en el teu cas l’òpera i que tenen el talent per a transmetre-ho. Moltíssimes gràcies per aquests bons moments que ens fas passar. I moltíssimes gràcies a tots els que participen del blog amb els seus comentaris, en certa manera per a mi sou com una família virtual.

    Una abraçada a tots!

    M'agrada

  12. nati

    Felicitats Joaquim ! Estic tant contenta!
    Per a mi entrar al blog cada dia es un estímul, una raó per seguir endavant : el contacte amb la música que ens proposes és una manera de copsar la felicitat.
    Sabem la feina que fas i la dedicació que hi poses per aixó t’ho agraïm cada dia, perquè som conscients de la teva il.lusió per fer-nos felissos .
    Aquest blog em dóna també la possibilitat d’aprendre d’altres persones i de saber què en pensem per aixó també els hi dono les gràcies, per la generositat dels seus comentaris.
    Per acabar , només dir que espero que continui aquesta rica participació de la que tant gaudeixo.
    Felicitats Leonora!
    Gràcies Joaquim, sempre.

    M'agrada

  13. montserrat tur rosello

    Moltes grcies Joaquim per aquest magnific bloc que condueixes tant bé i que gracies a ell he trobat tans amics que compartim una mateixa afició encara que no sempre tingem el meteix punt de vista cosa que valoro molt doncs en permet coneixer d’altres opinions tan o més validas que la meva. Espero amb el teu permís continuar enviant comentaris per mols anys. Visca els infernemlandaires. Per cert jo també estic frisosa per que vingui aviat en Jonas

    M'agrada

  14. La intenció inicial era posar el nom de tots els infernemlandaires que havien fet un comentari durant l’any 2010. Després de 46 pàgines vaig veure que havia comptabilitzat els darrers 3 mesos i vaig desistir, ja que a hores d’ara encara no hauria arribat al gener del 2010.
    L’ordre d’aparició, amb una petita trampa, és el de publicació, és a dir a partir de la Leonora cap enrere.La petita trampa és que la Neus, que es va estrenar ahir com a comentarista, just després del comentari 15000, vaig creure oportú incloure-la a la llista.
    Era literalment impossible que m’oblidés de Colbran, IMPOSSIBLE.
    I ara, un cop més, utilitzant la paraula estrella dels comentaris (Atticus dixit):
    G R À C I E S

    M'agrada

  15. Jordi Magriñá

    Moltes felicitats a tots els infernemlandaires i especialment per en Joaquím el seu creador. Llegir aquest blog per a mí és quasi una obligació per conéixer millor l´òpera i altres tipus de música.

    M'agrada

  16. Moltes felicitats!
    15.000 comentaris no s’aconsegueixen així com així, per tant l’única conclusió possible d’aquest èxit és que els posts s’ho valen. Una abraçada i a pels 15.000 següents!

    M'agrada

  17. tristany

    Joaquim, t’honora -entre altres moltes coses- que siguis agraït, però penso que tothom estarà d’acord que aquí el que es mereix les gràcies més sinceres ets tu, pel teu extraordinari blog, que ens acull a tots i al que tornem un i altre cop. Gràcies, doncs. Una abraçada mooooolt gran.

    M'agrada

  18. Trepit

    MOLTES FELICITATS!!!!! No solament per els 15.000 comentaris (quin poder de convocatòria!), sinó també per les 1.347 entrades. Això demostra una capacitat de treball, i un entusiasme, extraordinari.

    M'agrada

  19. elisenda

    Felicitats per aconseguir aquesta fita guanyada amb la molt bona feina de cada dia!! M’ha fet il·lusió trobar el meu nom encara que la meva participació fins ara hagi sigut molt discreta.
    Gràcies i endavant!!

    M'agrada

  20. Oh benvinguts passeu passeu,..casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú.
    M’honoreu molt, de veritat i de tot cor, GRÀCIES!!!
    Aviat celebrarem la visita 1.000.000, haig de fer alguna cosa sonada

    QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (Jaume Sisa)

    Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
    els convidats van arribant i van omplint tota la casa
    de colors i de perfums.

    Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
    el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
    l’Ali-baba i en Gullivert.

    Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
    a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d’algú.

    Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
    i Frankenstein, i l’home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
    la mona Chita i Peter Pan,
    la senyoreta Marieta de l’ull viu ve amb un soldat,
    els Reis d’Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
    la Pepa maca i Superman.

    Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
    Roberto Alcazar i Pedrín, l’home del sac, i en Patufet,
    senyor Charlot, senyor Obelix.
    en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
    hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
    i el Capitán Trueno en patinet.

    I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
    en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
    i l’emperadriu Sissi,
    i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
    la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
    en Cocoliso i en Popeye.

    Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
    o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,
    també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
    el temps no conta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

    M'agrada

  21. Maribel i Victor

    Jaume Sisa no se deja a casi ninguno de mis compañeros de aventura cuando era una niña. Con casi todos ellos he vivido momentos maravillosos que me transportaron a paises lejanos o cercanos y a mundos de fantasía.
    Ahora disfrutamos con tu blog y con los comentarios de todos y casi cada uno de los que entran.
    Llevamos unos días sin entrar a comentar nada porque hemos estado de viaje y aunque es difícil creer, hay países donde es casi imposible conectar con la red e imposible envíar correos.
    Enhorabuena para ti especialmente para ti Joaquim y para todos los que disfrutamos cada día de tu blog y gracias por mencionarnos

    M'agrada

  22. Felicitats Joaquim !!!!! encara avui en dia estic al·lucina’t d’haver trobat el teu IN FERNEM LAND. Com podia viure abans sense llegir el teu Blog a diari ?.
    Gracies de debò per tota la feina que et porta fer-ho i mantenir-ho. Has creat una petita família de seguidors que esperem dia a dia una entrada nova i enriquidora.

    M'agrada

  23. Com que quan vas celebrar els quinze mil comentaris jo estava “missing” i és imperdonable no haver-te fet arribar cap felicitació, aquí la tens; tard, però un mica pencada per fer-me perdonar el retràs.

    Deixa’m explicar-te que he anat agafant el noms dels comentaristes perquè quadressin el millor possible i, per tant, i per altra banda com també és lògic, “ni tots els que hi ha hi són, ni hi són tots els que hi ha”. Espero, doncs, que ningú es senti molest per no ser-hi i que tampoc ningú es pensi que el personatge de la cançó tingui res a veure amb el nom del nick amb què ha estat substituït.

    Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum,
    i els convidats d’In fernem Land omplen el blog de comentaris
    d’amistat i gratitud.

    Heus aquí en José Luis, la Gabriela
    i en Joanpau,
    en Quimet-Ximo i el seu secretari en Colbran
    i en Ricard,
    en Magrinyà, i en Josep.

    Oh! Benvinguts, passeu, passeu!,
    de les tristors en farem fum.
    A casa meva és casa vostra,
    si és que hi ha cases d’algú.

    Hola Jaumíssus, senyora Nati,
    i Oscar Boada, i Barbeblue,
    Titus i Maac, Josep Mallol,
    Floria-Tosca, i Kalamar,
    totes les T(e)reses i en Ricard.

    Un que passava ve fent broma
    amb un tal Fesolsandnaps,
    l’Apuntador, en Daniel,
    la Julie Jordan i l’Allau
    les dues Glòries i en Ferran.

    Bona nit senyor Juanet,
    senyor Raimon, i Jaume T,
    Roberto, Kàtia i Trepit,
    l’Albert Ferrer i en Gallaret,
    senyor Tristany, senyor Rumbau.

    En Dandini ve amb la Isolda,
    tot fent gresca pel camí,
    ve la Pinedo de l’Anfortas,
    l’Assai, i en Wimsey,
    l’Olave, en Pere i en Valentí.

    I a les dotze han arribat la Papaguena i Kucharón,
    en Noi i en Manu, El pitjor pianista
    l’Estrella i en David,
    i la Imma, que ve amb en Quim.

    I Salarino i en Monzoo
    i Josep Grau i Josep Noy
    la Leonora guanyadora
    la Josefina, la Roser,
    i l’Hericlea i la Mei.

    Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no hi falta ningú,
    o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,
    també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
    el temps no conta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

    M'agrada

    • Si no ho haguessis dit no ho hauria mirat, però, tenint l’immens honor d’encapçalar la llista, m’ha tocat ser la Blancaneus, i t’ho agrairé com si fóssim a la peli:

      Assur, ets un artista,
      però faltes a la llista.
      De tu t’has “oblidat”
      i mira que has pencat.
      Assur, que bo que ets
      vals més que els nou nanets.

      M'agrada

    • Moltes gràcies noi, moltes gràcies AMIC.
      La versió assuriana és preciosa- Això si, he provat a cantar-la i em passa com a les caçons d’en Serrat, hi ha més síl·labes que notes on col·locar-les.
      Un retret amic, tot i que la mateixa lletra original d’en Jaume Sisa diu:
      Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
      o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,
      també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.
      el temps no conta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

      Aquí, com bé dius hi ha un mostrari i no pots posar a tothom, però no m’agrada gens que entre els “oblidats”, hi faltis TU.

      15000 abraçades per a tots, també per a tu, és clar.

      M'agrada

  24. Moltes gràcies, Nati, José Luis i Colbran. Com m’heu fet riure tots dos darrers amb els nou nanets, la versió no autoritzada, i els efectes de les dinou simfonies de Beethoven!!! 🙂

    Pel que fa als versos, Joaquim, ja saps que moltes vegades a l’hora de musicar un poema els compositors tenen problemes amb les síl·labes tòniques i les àtones, així com en segons quins enllaços entre dues paraules seguides.

    Un cas ben flagrant del primer que et dic bé podria ser el del nostre admirat Lluís Llach i la versió del “Viatge a Ítaca” de Carles Riba, en la qual Llach es veu forçat a convertir Ítaca (esdrúixola), en Itaca (plana), i en la lletra de “Qualsevol nit…” el vers on diu “la família Ulisses”, en Sisa “estira” la “i” fins on pot i més, o sigui que el el pobre Wimsey es convertiria, si algú cantés aquesta versió, en un mot agut (Wimséy) i amb una bona “estiramenta”, també, de la lletra “i”…, però, en fi, tampoc és una versió pensada per anar a uns Jocs Florals, sinó que, simplement, ha volgut ser un petit homenatge a la teva empenta i il·lusió, i a tots els comentaristes a qui ens fas sentir com a casa, i com que fa temps, des que no fas l’antic concurs, que no podia fer “l’índiu”, em va semblar una bona oportunitat per a tornar-lo a fer.

    La raó principal per la que no he posat el meu nick ha estat perquè, com era lògic, era impossible posar-los tots, i posant el meu evitava que en pogués encabir-ne un altre. De tota manera, però, em sembla que l’esperit assurià ja hi queda reflectit, oi?

    Una abraçada a tots!

    M'agrada

Deixa un comentari