Em sembla que ahir per la tarda al Liceu no hi havia cap seient buit, i a fora el carrer, cua a la recerca d’entrades, molt buscades.
Expectació màxima en aquesta tercera representació d’Anna Bolena, que m’ha confirmat allò que vaig defensar i continuaré defensant. El rol protagonista no pot ser cantat de manera plenament satisfactoria per una soprano líric lleugera, ja que aleshores ens quedem amb el 50 % del rol.
Independentment del estat vocal de la Sra. Gruberova, ara i fa 20 anys, la tessitura la sobrepassa en molt moments puntals de la partitura. En els duos del primer acte amb Enrico i Percy, així com en el segon concertant, o en el gran duo amb Seymor i en la cabaletta final, la tremenda “Coppia iniqua”, la tessitura dramàtica, quasi de mezzo, exigeix una força que l’allunya totalment del cant de tendències elegíaques que la soprano practica a perpetuïtat.
En els intensos recitatius Gruberova desapareix, no hi ha força i aleshores la tensió dramàtica esdevé mel·líflua i tova, tant que m’avorreix molt. De la mateixa manera quan canta en aquesta tessitura central i greu, la força de la veu perd potència i tan sols quan té l’oportunitat de llençar un pianíssim o un agut, o potser seria millor dir crit, la veu torna a tenir aquell tremp que enlluerna al públic.
Gruberova és una malabarista de la veu i és capaç, malgrat estafar-nos la meitat de l’obra, desafinar o calar, d’enlluernar amb una demostració sobirana de la seva tècnica llegendària, en un “Al dolce guidami” en pianíssims lligats, farcits de reguladors, escales i portamenti, on es fa difícil esbrinar en quin moment respira. Sorprenent i captivador, però aquests màgics sis minuts no em poden fer oblidar la quantitat inclement de crits que la soprano eslovaca ens ha regalat, ni que res està més lluny de la meva Bolena desitjada, que la seva concepció i interpretació d’aquest rol.
La veu, no pas la tècnica, està en franca decadència i no respon com anys enrere. Manté el control de la coloratura, però no pas el control de l’afinació, que moltes vegades esdevé problemàtica i alguns dels aguts acaben calats i cridats, però ella els manté sabent que en acabar un allau incontrolable de bravos li donaran la raó a ella i no pas en a mi.
El contrast vocal amb l’esplendorosa Elina Garanča és sagnant. Segurament la mezzosoprano letona està més aprop de Giudita Pasta que moltes de les sopranos que es fan càrrec del rol principal. Garanča té una veu plena, poderosa i resplendent, amb un fraseig precís i intens i una adequació d’estil belcantista, sense màcula. Podria fer la Bolena, ara que encara té un registre agut tan segur i poderós i no cal que us recordi que molts dels aguts que fa la Sra. Gruberova, com altres sopranos que interpreten aquest rol, no estan escrits i si han de ser cridats, més valdria que ens evités el martelleig en el que vàrem estar sotmesos ahir per la tarda.
El rol de Seymour és difícil i té moments de lluïment, Elina Garanča no cal dir que els aprofita tots i embadaleix i sedueix, amb un poder i bellesa vocal de gran classe, però no puc estar de lamentar-me que aquest rol em sembli poc per a ella, ja que estant en aquest gloriós estat vocal, sap greu no poder gaudir-la més estona. Penso en una Favorita, òpera tan estimada al Liceu i de la que estic segur que ella en feria una creació inoblidable.
Per altre part veure a Garanča et transporta al Hollywood dels anys 50, on l’elegant bellesa a lo Kim Novak, afegeix un plus de perfecció al festival artístic vocal.
Edita Gruberova i Elina Garanca, acte 1er Anna Bolena (Liceu 2011)
Sonia Prina m’ha agradat molt en el rol de Smeton, que ha resolt amb un bon registre acontraltat i amb totes les coloratures i l’estil precís. La projecció i el volum, m´han semblat més notables que no pas a l’Ariodante de la temporada 2006-07.
Josep Bros ha sortit a cantar l’exigent rol de Percy en un bon estat vocal, però altre cosa és que aquest rol li convingui, ja que el registre agut penso que supera les possibilitats del tenor català i jo crec que l’hauria d’evitar. L’estil belcantista hi és, és marca de la casa. Bros sap dir i frasejar, amb elegància i molt bona línia. Com a prova concloent el preciós “Vivi tu, te ne acongiuro”, però tot seguit ha demostrat perquè aquest rol l’hauria d’evitar, ja que en la temible cabaletta “Nel veder la tua costanza”ha patit i ha fet patir, amb uns aguts al limit, oberts i d’emissió tibant. Tan bonica que li havia sortit l’ària!.
Ja en el primer acte li ha passat quelcom similar en l’ària de sortida, però ell s’entesta en emetre sobreaguts, encara que el so sigui absolutament nasal i l’emissió tingui aquella perillosa tendència a oscil·lar. Per altre part el registre s’ha eixamplat i arriba amb facilitat a la tessitura més greu i això és un altre símptoma que hauria de canviar els rols del seu repertori, intentant anar a buscar el seu futur, penso jo, que en l’elegant repertori francès que no li exigeix els extrems sobreaguts del belcanto. Em sap molt greu, ja que Bros és molt bon cantant i no és gaire fàcil trobar cantants amb la seva línia i classe.
Carlo Colombara m’ha decebut altre cop. La veu és d’autèntic baix i potser aquí lluïa més que en el seu Alvise de La Gioconda, però ha desafinat molt. La veu anava i tornava sense gaire control. A moments sonava autoritària com correspon, però en altres perdia tremp. No sé si tenia un mal dia, però escoltant a Simon Orfila fent el petit rol de Rochefort he pensat que ho hagués fet millor. Ho confirmaré quan vegi el segon repartiment. Orfila no desafina mai.
Tant Orfila com Plazaola han complert amb escreix les exigències dels seus rols.
La direcció orquestral del ucraïnès Andriy Yurkevych va estar al servei principal de la diva. Potser és difícil fer un gran treball amb una obra com aquesta i un repartiment tan condicionat, però potser el millor és no molestar, deixar cantar i sobretot controlar que ningú s’escapi en els magnífics concertants. Pensar en una visió dramatúrgica global, potser és anar en contra del propi sentit d’aquestes representacions, centrades en les cabrioles circenses de la protagonista i després tota la resta.
Al sortir a saludar, un espectador l’ha protestat. No ho he entès, a no ser que fos algú que no li ha agradat gens la Gruberova o algun altre cantant i tenia ganes de protestar i no s’ha atrevit a fer-ho a qui corresponia. Si no és així, la veritat és que abans que ell, jo penso que hi havia altres que s’ho mereixien més i no perquè m’hagi agradat especialment. A vegades m’he oblidat que hi havia una orquestra que teòricament acompanyava.
Escena final de l'Anna Bolena. Producció Rafel Duran Liceu 2011
La presumpta producció escènica de Rafel Duran, m’ha semblat indigne d’un teatre de la categoria del Liceu. Ni clàssica, ni moderna, ni transgressora, ni conservadora, ni polèmica, ni estètica. Barata, ridícula, vella malgrat ser nova, lletja i amb pretensions, plana i dramàticament desaprofitada i en definitiva, avorrida
Per acabar d’arrodonir-ho, ni el decorat pobre i omnipresent de Rafel Lladó, ni el desconcertant vestuari de Lluc Castells han ajudat a centrar la pobre acció escènica, on tres ballarins al primer acte, i uns quants figurants amb caps de corbs o amb unes ridícules banderoles de rància tradició teatral, ha ajudat gaire a fer digerible una proposta decididament dolenta. Potser es pensaven que amb la incorporació d’unes risibles ulleres de sol per a la Reina al segon acte o les pantalles televisives que m’han recordat constantment, juntament amb banqueta en primer terme i les escales, en un vestíbul d’aeroport “bofillesc”, que això era una producció moderna.
Que s’ho facin mirar al Liceu amb les produccions pròpies i casolanes. No superat l’ensurt de Il Trovatore, ens topem amb aquesta Anna Bolena, que estic pràcticament segur que serà reciclada per a mil i un muntatges on es necessitin unes escales i poca cosa més.
No cal dir que l’èxit ha estat grandiós. En el primer acte m’ha semblat una mica forçat per la legió d’incondicionals, mentre la resta del atònit públic esperava el moment gruberovià, que com us he dit ha arribar en l’ària i només en l’ària, però que ha servit per embogir al 99% de l’aforament i fer que al final el clamor abraces a tothom per igual i no és això companys, no és això. Per a mi el clamor tan sols el mereixia la nova reina.
Què tingueu un bon dia.
ACTUALITZACIÓ:
Per a tots aquells que vulgueu comprovar tot allò que s’ha dit aquí, us deixo la retransmissió de Catalunya Música del dia 4 de febrer de 2011.
http://rapidshare.com/files/446318851/ANNA_BOLENA_Liceu_04_02_11.rar
IN FERNEM LAND 
Lo que has escrito de Gruberova y Garanca, concuerda casi exactamente con lo que yo aprecié el pasado martes 25 en el teatro.
Por cierto, Garanca anuncia ya porfin 2 funciones como Leonora de Guzmán ( LA FAVORITA) aunque sea en versión concierto, en la Deutsche Oper de Berlín próximo Diciembre; y este pedazo de inmaculada cantante y artista que es la rubia letona, me la veo ojo! ya como Eboli a medio/corto plazo
M'agradaM'agrada
Añado a lo dicho anteriormente que me alegro que vierais a un Bros mejorado y valiente, el pasado martes 25 estuvo a un muy brillante nivel ( pese a ciertos apuros en la cabaletta del 2º acto) y me alegra doblemente que su próximo compromiso vocal acabados estos Percys, sea el Werther en el real con una tesitura mucho más central y sin sobragudos confiando que Josep esté brillante realmente porqué cantar con estilo , con línea y con su excelente fraseo, pocos belcantistas hay actualmente como él ( por cierto, me dijo el pasado martes que está muy ilusionado con estos próximos Werthers en el Real)
M'agradaM'agrada
Quasi completament d’acord. Jo encara crec que la Gruverova és la Gruverova, però te 60 anys i a aquesta edat aquestes produccions per força han de perjudicar el seu rendiment vocal ja que sobretot s’ha de concentrar en no caure per les escales o fotre’s d’altabaix de les plataformes.
La gent protesta quan es veu un pit o un cul però no quan l’escenografia és una espècie de ParcAventura per als cantants i que perjudica el seu rendiment vocal.
A mi tampoc m’ha convençut Carlo Colombara tot i que desprès de llegir la “contra” de La Vanguardia i saber que viu a Barcelona i que admira el Barça ( ja tenim el Madrid a 7 punts !!!) hi anava ben predisposat.
I en quant a Elina Garanča que més és pot demanar: canta molt be, és jove i és guapíssima. Tant de bo quan sigui més gran, canti més justet i l’edat l’hi hagi passat factura poguem dir el que ara diem de la Gruverova.
M'agradaM'agrada
Edita Gruberova cumplió 64 años en diciembre del año pasado y yo creo que es una edad respetable para retirarse. A todas las particularidades de su voz que gustan a muchos y a otros no, hay que añadirle ahora una dificultad de control de emisión en la zona aguda con estridencias y gritos. Sin embargo sí que controla la emision de pianísimos, pero un Donizetti no puede cantarse sólo en base del piano-pianissimo. Al carecer de registro grave ha de elevarse a los agudos y sobreagudos inexistentes en la partitura para compensar la zona vacía, con lo que produce cansancio auditivo a buena parte del público. El rol de Anna Bolena tiene más graves que el de Jane Seymour y algún asistente a la función de ayer se quejaba de que Elina Garanca emitía pocos graves, mientras que se pasaba por alto los que Gruberova omitía. En realidad la Garanca tiene la tesitura para el rol principal y al de Jane Seymour pueden acceder desde sopranos lirico-spinto o dramáticas hasta mezzos, aún cuando éstas no tiene por qué forzar el grave, ya que esto le corresponde a Anna.
Lo mejor de toda la función fue el resultado artístico-vocal de Elina Garanca que ofreció auténtico bel canto.
Determinado público se excedió en bravear a su diva, hiciera lo que hiciera y en todo momento, hasta tal punto que “Al dolce guidami…” que fue lo único destacable de la actuación de Gruberova fue vitoreado sólo con algo más de intensidad que otros momentos que merecían, como mucho, el silencio más respetuoso. Pero yo ya sabía que esto iba a suceder. Ya quedan algo lejos los tiempos de sus maravillosas Zerbinettas, Adeles, Gretels y Reinas de La Noche que Gruberova bordaba. Una vez se introdujo en el bel canto dejó de interesarme.
M'agradaM'agrada
Coincido (casi) totalmente con tu reseña. El primer acto se me hizo eterno, aburrido, frío, inverosímiles los sentimientos que teóricamente estaban en juego, excepto cuando intervenían la gloriosa Elina y Bros.
Me gustó mucho Smeton, en la voz y en la actuación, y extrañé que Sonia no fuera más aplaudida y Bros (y aquí es donde disiento) me gustó mucho. Me pareció que daba por fin sentido a la trama de la obra: que su Percy estaba enamorado, dolido, dispuesto a morir por Anna. Bros me sonó bien, musical, elegante, entregado y apasionado.
Gruberova no sólo me pareció gritona, sino también desafinada en todo el primer acto en los agudos e inaudible o ronca directamente en los (pocos) graves; hasta a mí (que no sé casi nada de ópera) me parecieron exagerados sus portamentos, aunque como bien dices, en el aria del segundo acto se desquitó y nos dejó un muy buen sabor de boca. Por esos minutos gloriosos valió la pena todo lo demás. Resulta extraño ver la que se montó al final del primer acto, en que yo pensé que serían de cortesía los aplausos y se desataron los bravos.
Colomara me pareció todo el rato frío e inexpresivo, pero tal vez eso pueda atribuirse a la dirección de escena, que en ningún momento dejaba ver las emociones desatadas de los protagonistas. En ese sentido, y excepción hecha de Elina y de Bros, sentí que estaba viendo una producción antigua, estática, en la que la actuación quedaba muy relegada, muy en último plano. Y la orquesta, puf, me sonó a banda de pueblo, como te dije a la salida, retardando los tiempos de manera casi agónica, plana, sin matices ni brío.
No cabe duda que Elina reinó sobre el escenario con su canto potente, elegante, y su bellísima voz y presencia escénica. Y como le dijo Enrique VIII: Tú eres la reina…
En cuanto al decorado y al vestuario, no hacen más que subrayar el absurdo histórico del argumento de la obra, que nada (y digo nada) tiene que ver con la verdadera historia de Enrique y Anna, excepto por el hecho de la condena a muerte.
Por cierto, el palco de anfiteatro que estaba al lado del mío ( el 20), mostraba 4 hermosos asientos vacíos, no sé a qué se deberían. Y se desmayó alguien en la fila de delante, además de que todo el mundo tosía a mi alrededor y sacaba caramelitos o cuchicheaba. Yo tenía en primera fila de palco a un elegante alemán en smoking ( a las 5 de la tardeeee??) y estaba indignadísimo. Todo ello “animó” el primer acto.
Un placer veros al final, aunque fuera un momentito.
Yo hasta lo de Villazón ya no vuelvo al Liceu pero seguiré pendiente de tus impecables entradas.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
No hace falta que diga que coincido, pero me resulta especialmente interesante un análisis en el que se explican mis sensaciones.
Para mí la orquesta estuvo sólo bien, precisamente porque no se la notó, que a veces es preferible.
No me queda claro: ¿Interrumpieron también las ovaciones el primer acto?
M'agradaM'agrada
¡Sip!
M'agradaM'agrada
Ha estat molt trist per a mi constatar el declivi vocal de la Edita. Declivi en picat. Ahir va calar, va desafinar, va cridar, i em van arribar notes absolutament estripades i esgarrades, gens agradables. Les esencies del seu art tant personal i particular nomes es van notar en el bellissim “Al dolce guidami”. La Edita es mereix molt de respecte, si, d’acord, i de mi no sortirà mai un rebuix sonor a una actuació dolenta seva, però crec que tambè no se li fa cap favor regalant-li ovacions absolutament desproporcionades. Crec que l’Edita necessita de persones al seu costat que l’estimin i l’aconsellin. El que no necessita es una professo d’aduladors incondicionals.
La Garanca superba, magistral, una veu i una presencia imponents.
En Bros molt recuperat i es una alegria epr a mi. L’any passat estava fatal i em temia ahir el pitxor.
El Colombara molt fluix.
La direcció d’escena i escenografia per oblidar. Sencillament molt dolent. El primer acte avorridissim, a mi tambè m’ha recordat Il trovatore de fa un any i el segon acte la cosa ha millorat, degut principalment a una presencia mes destacada de Garanca i Bros.
Finalment, algu em pot dir que volia dir la “peixera” del primer acte? Algu m’ho dir? Que volien dir els peixos? Qui ha estat el “geni” que ha perpretat això?
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb tu en gairebé tot. La Gruberova i el Bros em van fer patir molt al primer acte; al segon, la cosa va millorar. Esplèndida la Garanca (com pot ser que hi hagi gent que ho tingui tot, la presència física i la veu!). Sonia Prima molt bé i Colombara absolutament fred.
L’escenografia no em va molestar però tampoc no em va provocar cap mena de reacció, ni fu ni fa.
M'agradaM'agrada
D’acord am tot el que dius.
Vull més Elina!!! La vull de protagonista…
El mes maco de l’escenografia d’ahir eren el gossos!!! Que ben educats!!
M'agradaM'agrada
Doncs sí: val la pena anar-hi per veure i sentir l’E.G. (l’Elina, no l’Edita): mentre actuava (que també ho fa bé), amb el vestit i aquell pentinat ros amb el monyo en espiral, realment “era” la Kim Novak de Vértigo… Però amb una veu prodigiosa: l’escena del duet, l’ària i la cabaletta de després van ser impecables, el millor de la tarda. Bros bé; segurament es va saltar aguts i sobreaguts, però va fer bé en no forçar: potser sí que hauria de dedicar-se al repertori francès, per al que té la veu idònia: a més, no tindria tanta competència, sembla. De la Gruberova penso el mateix: és un personatge pla, sense cap dramatisme; al duet amb Seymour, on hi havia la tensió? Era com una mama que aconsellés la filleta, sense cap ombra de rivalitat o de por, o res… Espectacular al final, certament, però, com a la Lucrezia Borgia, no és un paper per a ella. ¿Per què es consenteix que en un paper on els greus deuen ser més importants que els aguts, els primers desapareguin? Segurament, si una contralto cantés la Reina de la Nit, li donaria una “visió del personatge” més dramàtica i acord amb el que podria ser, accentuaria els greus i no faria cap agut: algú l’aplaudiria? Segurament no; en canvi, en cert repertori belcantista, sembla que tot valgui. Això que la Pasta o la Colbran fossin contralto-mezzo-sopranos, o que la Callas pogués cantar gairebé de tot ha fet molt de mal entre altres sopranos que pensen que poden abordar, com diu el Joaquim, una part del paper i cobrir així les mancances de l’altra part.
A veure la Piscitelli… Potser el resultat, amb la Ganassi, serà més equilibrat. Jo l’orquestra la vaig trobar bé; va tenir ritme i trobo que va tenir una certa densitat poc habitual: no sé, vaig trobar detalls d’instrumentació que altres vegades ni me n’havia adonat. Penso que la protesta al director deuria ser d’algun gruberovista que considerava que en algun moment no l’havia deixat lluir prou…
El pitjor, realment, l’escena: m’esperava molt més del Duran, que ha fet coses prou interessants en teatre. Dolenta és poc; com es pot aprofitar tan malament un escenari gran? Hagués sortit més barat un teló de fons per retallar-lo i ja està. Mira que es va protestar aquell Don Carlo “de la franja central”, però almenys allí el vestuari estava bé: el d’ahir és un dels pitjors vestuaris en anys, i el modelet de la Bolena en vermell, ensenyant les cames per davant, és d’antologia. Els corbs, a banda de l’estudi ornitològic que han fet els comparses, molt encertats movent el cap i saltironant com aus, són d’un simbolisme pueril i els peixos… No sé: potser són d’aquells que s’arrosseguen pel fang i van menjant-ne els detritus, en una metàfora de… de què? Si s’haguessin projectat imatges del Mur de Berlín, de foques de l’Àrtic o d’una aranya a la teranyina hagués produït el mateix efecte… De moment, premi “Trovattore de Deflo” a la pitjor proposta escènica de la temporada (i difícilment el perdrà).
En general, però, vocalment és interessant d’anar-hi, sobretot pel segon acte.
M'agradaM'agrada
Quin patir amb la Gruberova, semblava una sirena d’ambulància, salvant el deliri de l’escala. Garança molt bé però molt inexpressiva. En general em van semblar molt freds en el moments més dramàtics. Bros millor que altres vegades. De l’escena, neutra, algún detall interessant i altres molt inadecuats. Els peixos, són els “basureros” dels aquaris, mengen caquetes, no entenc el lligam amb el dúo Seymour-Enrico..?
Masses ovacions per la Edita: al costat meu, una colla d’incondicionals estrangers amb samarreta amb la Gruberova serigrafiada!!
M'agradaM'agrada
Una reseña completísima y certera. Has dado en el clavo en tus análisis.
¡Qué placer escuchar, sobre todo, a Elina Garança…!
M'agradaM'agrada
Aunque desearía hacerlo en catalán escribo en castellano, pues a nivel escritura me desenvuelvo mucho mejor. Estoy completamente de acuerdo con todo lo que has escrito Joaquim, Para mi la mejor Garanca hace ya mucho tiempo que sigo su trayectoria y me parece magnífica, a veces un poco fría pero su voz y presencia son de gran belleza.También yo espero verla en un rol más importante. Muchas gracias por tus crónicas.
M'agradaM'agrada
Com que encara no he hi anat, no sé si n’hi perdut les ganes.Bé només hem illusiona la Garança.
Gracies per la crónicai la informació que ens donas Adéu i una abraçada.
M'agradaM'agrada
Yo estuve el martes pasado y fue SOPORÍFERO… De hecho, me escapé en el descanso aburridísima (tengo entrada para más adelante y ya la veré entera, tragármela dos veces me parecíó un sacrificio innecesario).
Me ENCANTÓ Elina Garanca (y Sonia Prima estuvo muy bien), pero el resto del reparto estaba a un nivel tan inferior que dormía a las piedras. Lo de la Gruberova al principio fue de juzgado de guardia (desafinando, portamentos, gritos…) Bros correcto, pero nunca me ha gustado. Colombara para echarlo a los leones. De la puesta en escena, prefiero ni hablar.
En resumen, una cantante buena no puede levantar una función ella sola, por mucha Garanca que sea… Habría preferido un recital a este rollo.
M'agradaM'agrada
Para los que saben y entienden, les dejo el análisis completo en plan CSI….
Yo pasé una tarde de opera fenomenal, viendo a una Gruberova, que claro que tiene años y que ya no es lo que era. Es que nosotros no cumplimos años, ….es que no hacemos cosas impropias de nuestra edad, o no las hacemos por poco osados…….
Yo disfruté el momento y ese momento no me lo quita nadie. El tiempo pasa inexorablemente para todos/as……
Besos a todos/as.
Emilio-Bcn.
M'agradaM'agrada
Uf!! M’està agafant un telele.Tinc l’abonament el dia 9 i la “ilu” que em fa aquesta òpera es grandíssima però els comentaris que no dubto son molt pensats m’està tirant enrera.M’agrada molt Gruberova,he d’escoltar-la per poder opinar,probablement ja no està en el seu millor moment però si s’atreveix a fer-ho voleu dir que no hi ha alguna cosa positiva???M’ho esteu pintant tan negra que m’arronso.També tinc moltes ganes d’escoltar Bros i Orfila i no em titlleu de “rara” si us dic que a la Garanca encara em quedan molts anys per disfrutar-la,i ella per fer-ma feliç.
Envio el comentari perquè ja està escrit però potser no hauria de ser tan espontánea.
Fins aviat
M'agradaM'agrada
Estàs totalment equivocat i vas contracorrent. L’únic que et valoro és la gosadia, la resta és ben poca cosa i encara qie sembli que sàpigues del que parles, no en tens ni idea.
M'agradaM'agrada
Llucifer:
– Salut! Rei de l’avern
Satanàs:
– No em vinguis en compliments que la paciència se m’acaba. Digues que hi ha, que és diu pel món.
Llucifer:
– No sé pas com començar. Tot mon ser tremola pensant que una dona sola ens pugui així humiliar.
Satanàs:
– Així resulta cert el que diuen els profetes?
Llucifer:
– Totes les profecies fetes pels profetes s’han complert i ja veuràs com el Messies a venir no trigarà.
Satanàs:
– Condemnació!
Fragment del primer acte d’Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres
Benvingut Llucifer!, potser si m’haguessis comentat amb un nom més terrenal, t’hagués contestat d’altre manera.
Teló
M'agradaM'agrada
Imagino que estàs parlant de mí oi?Si estic equivocada és cosa que no saps,no m`has llegit mai amb la qual cosa igual no saps que soc només una gran aficionada a la lírica,no sembla que sàpiga del que parlo perqué es cert que no ho sé,es possible que tampoc en tingui ni idea,peró t’han me fa,en aquest blog aprenc un munt de coses.Soc una persona molt humil,potser n’hauries de aprendre i mentre Joaquim no em digui el contrari seguiré opinant amb la meva senzillesa i discreciò habitual.
Que tinguis un bon dia.
M'agradaM'agrada
Kàtia em sembla que no anava pas dirigida en a tu, aquest comentari diabòlic, però més val que ho deixis estar.
M'agradaM'agrada
Jo, respectant totes les opinions, tractaré d’anar-hi sense influències (serà difícil). Tinc ganes de veure també el segon repartiment, però encara hauré d’esperar uns quants dies.
M'agradaM'agrada
Jo com diu el sr. Lucifer , tampoc ni en tinc ni idea doncs estic totalment d’acort amb la cronica que fàs de la Bolena d’ahir, la sra. Gruverova no ha estàt mai sant de la meva devoció i només a un cert fanatisme vers aquesta cantant pot probocar l’explosió de crits , brabos i aplaudiments al meu entendre completament desmesurats, el seu estat bocal actualment , amb tots els respectes , no crec que sigui el més idoni per abarcar aquest tipus de repertori. Josep Bros millor del que pensaba doncs encara recordo el seu pesim Cavaller de la Rosa, peró de lluny la millor Elina Garanca , jo també la vull al Liceu amb papers molt més importans per poder gaudir de la seva magnifica beu i de la seva magnifica presencia, tant de bó sigui aviat
M'agradaM'agrada
“Oveja negra” voy a ser,en fin. En mi opinión,ayer eché en falta más pasión en la dirección musical;los cantantes y la orquesta iban disociados,no creo por causa de aquellos,es lo que pasa al dirigir Bolena a ritmo de vals.Desde tercer piso se escuchaba bien y fue apreciable la valentía en el canto de Bros,la gran belleza vocal(y física también)de Garança a la que le faltó tan solo cierto arrojo(había cantado los dos días anteriores)y Gruberova me dejó en vilo(cosa nada fácil).Obvio que no tiene 30 años y se nota.No olvidaré que se me cogió el corazón con varias de sus frases,ya su “Piangete voi?”me estremeció y se me paró el tiempo. Me olvidé del hilo musical,de la puesta,de Colombara.Y me maravilló.Eso sí,salí corriendo.PD:no te vi,no te pude saludar,¿viste una joven de metro ochenta,ojos verdes,rubia y largos cabellos recogidos en cola?Pues no era yo;eso sí,era la más “fresca” del teatro,con los brazos descubiertos.¡Saludos afectuosos!
M'agradaM'agrada
He tingut la sort de poder-me passar mitja tarda escoltant Anna Bolena en varies versions de la Callas. Després he llegit el teu post. No sé si és desafinar cantar de manera sostinguda una nota un semitò per sota de la musica. Jo més aviat crec que expressa un recurs que a molts ens va sorprendre i entristir pel que representa a la carrera d’una persona tant estimada i admirada com la Gruverova.
La reacció del públic la puc comprendre. Teníem ganes de sentir l’Anna Bolena i la profusió de bel canto que comporta. Em sento molt identificat amb la majoria dels teus comentaris i per això no vull ser reiteratiu, només que malgrat tot, ahir vaig assaborir l’obra i avui en volia més.
M'agradaM'agrada
Benvingut Gergiev.
Em penso que desafinar és no donar el to exacte de la nota o notes d’una partitura. Efectivament si vas copsar un fragment cantat un semitò més baix, allò era una desafinada, si tan sols era una nota, podríem dir que va calar la nota.
Quan t’estimes molt a un cantant, és trist veure com el temps inexorable passa factura i aconsella prendre determinacions. Ens ha passat a tots. En molt poques ocasions, els cantants ho han notat abans que nosaltres, i han decidit deixar-ho.
M'agradaM'agrada
Es veritat la Sra Gruberova amb 64 anys ja no es la que era fa 20 anys.El fiato s’ha escurçat, el mi bemoll sona destemplat i el greu se li sent menys que abans pero encara manté una rara habilitat per la coloratura,pel trinats,pels pianíssims i sobre tot aixó a mi em sembla que la seva intervenció va deixar claríssima la seva gran profesionalitat.Caram aguantar un mi bemoll en forte i corregir-lo si és necessari és segons el meu entendre ben arriscat.Ara está clar qui fa 20 anys ja opinava que el bel canto de la Gruberova era horripilant(malgrat haver triunfat de forma apoteòsica als “top four” :Scala,Met,ROH i Viena en Lucia) doncs crec que ha fet un mal negoci .Sense ánim de manipular vull repetir que ella ha tingut el privilegi de ser cantant predilecte de Karl Böhm,Herbert von Karajan,Carlos Kleiber(també en Traviata),Riccardo Muti,Georg Solti,etc.Tot i no haver-li dirigit la Bolena no está gens malament .Crec que aquesta fita només l’iguala avui en dia Placido Domingo.
M'agradaM'agrada
Te olvidas de Montserrat Caballé, a quien también dirigieron varios de los directores mencionados y alguno más, por ejemplo Abbado, Chailly y Giulini, sólo por nombrar algunos de renombre, aparte de Mehta, Levine, etc.
Cuántos directores de prestigio de los nombrados la han dirigido en “Maria Stuarda”, “Linda di Chamounix”, “Roberto Devereux”, “Lucrezia Borgia”, “Semiramide”, “Norma” y Anna Bolena, es decir en auténtico “bel canto”?
M'agradaM'agrada
Colbran plantea unos hechos más que objetivos y son relativamente sencillos de responder.
Por mi parte y en relación a su segundo párrafo, al único gran director y especialista en belcantismo italiano que ha dirigido las mencionadas óperas enumeradas a E.Gruberova, diría de memoria que solo Richard Bonynge dirigió la BOLENA del 92 en el Liceu ( con ella, más Grunewald, Bros que debutaba y Dohmen).
En los recientes y últimos años, los directores que han dirigido las óperas de belcantismo italiano con intervención de Gruberova han sido fundamentalmente Haider, Reck y ahora Yurkevich.
( No recuerdo si otros afamados directores especialistas en belcantismo como Campanella, Gatto y Pidò, p.ej. han llegado a dirigirla)
M'agradaM'agrada
Alex, Muti la dirigió en unos famosos I Capuleti e I Montecchi en la ROH, junto a Baltsa, no se si repitió.
Es obvio que los grandes directores que menciona Dandini lo hicieron básicamente en el repertorio mozartiano y straussiano, algún Verdi (Rigoletto y Traviata), pero el belcanto donde ella “rehace” la partitura, no acaba de ligar con las grandes batutas, no muy propensas a este repertorio en el cual la orquesta queda relegada a un gris segundo plano.
Ella, para este repertorio, ha preferido acompañarse de sus directores de confianza, como han hecho muchas divas.
M'agradaM'agrada
Yo no puedo ser objetiva con la Gruberova porque siempre me ha producido ALERGIA, pero cualquiera con dos dedos de frente sabe que ya no está para estos trotes. Mejor sería que se dedicara a hacer recitales de lieds y cosas similares, o a dar clases magistrales, ains…
Por otro lado, si tanto te gusto la puesta en escena, sugiero que hagas un concurso a la PEOR escenografía del Liceu durante el año pasado, jijiji…
Mks.
M'agradaM'agrada
Awake, seria un concurs interessant i molt disputat, però millor positivitzar la casa i la cosa.
M'agradaM'agrada
P.D. “gustÓ”
M'agradaM'agrada
Ja s’ha dit gairebé tot. Garanka meravellosa, no tinc paraules. Gruberova, també, però no tant, i s’ha fet gran…
La resta deu n’hi do.
I l’escenografia? que esperàvem dels decorats, la llum, els moviments dels actors, el vestuari. Volíem el clàssic decorat grandiloqüent, amb grans salons, canelobres, portes enreixades immenses, vestits recarregats, llum per enlluernar tota la platea ?
A mi m’agrada que em sorprenguin, que fugin de classicismes, i que, a risc d’equivocar-se, em proposin imatges que m’impactin i m’ajudin a gaudir d’un espectacle “global”. El decorat era elegant, fins i tot bonic, i, si bé limitava els moviments dels actors, contribuïa d’una manera definitiva a ressaltar el dramatisme d’algunes escenes, amb aquelles escales que acollien l’Edita Gruberova estirada, o permetien que l’Elina Garanka lluís la seva elegància i bellesa i destaqués per damunt de l’encertada llum daurada que cobria tot l’escenari. Defectes? Sí. Pantalles petites, projeccions poc vistoses, en alguns moments llum escassa, peixos! perquè peixos ??…
Però a mi m’ha agradat la proposta, i l’atreviment de plantificar una escalinata que es menja escenari però dona majestuositat i profunditat a l’espai. Més es menjava el decorat de Falstaff …
Bé, només dir que m’ho passo molt bé llegint aquest blog i que potser si el segueixo visitant acabaré entenent una mica aquest món fabulós i màgic de l’òpera.
Gràcies !!!!!!!!
M'agradaM'agrada
Es veritat la meva memoria em falla i havia oblidat de mencionar també a Seiji Ozawa,Giuseppe Sinopoli,Claudio Abbado,Wolfgang Sawallisch,Bernard Haitink,James Levine,Zubin Mehta etc.A jutjar per la extensa i inacabada llista sembla ser que la Sra Gruberova ha tingut un bon feeling laboral amb gent força important del món de la batuta que no s’han bloqueijat amb els seus celebres portamentos(ni en Mozart ni en Bellini).Respecte al bel canto podem dir que de forma habitual els grans directors no s’hi han dedicat gaire doncs es un terreny on de costum les dives es salten el que diu la partitura per lluir-se.Sincerament no crec que Carlo Felice Cillario(una pèsima direcció de Norma,llastima no haver contractat a algú millor) o Gian Franco Masini poguin ser etiquetats com grans directors.
M'agradaM'agrada
Però tampoc Muti crec que l’agafés mai a ella per cantar Norma i altre cop tu mateix ens dones la raó, al enumerar als millors directors que l’han escollit a ella en els rols que a la majoria també ens agrada. Això no t’ho ha discutit mai ningú, però com que tens la costum de no llegir el que posem i anar a la teva, se’t passa per alt i repeteixes el que ja hem dit, fent creure, això si, que nosaltres diem el contrari.
Una tàctica estranya però que no serveix, sobretot si et dediques a llegir fil per randa, tant els apunts, com els comentaris. Potser et sorprendries de que fins i tot, a vegades coincidim parlant d’aquesta senyora.
M'agradaM'agrada
Aqui tens un enllaç on Edita Gruberova canta bel canto sota la batuta del grandíssim James Levine.A jutjar per la reacció d’en Jimmy sembla ser que li agrada(com també al públic) i li envia petonets.Hipocresia,ganes de desprestigiar en una altra diva,amnesia del que ha de ser Lucia,desconeixement de la Grisi,la Colbran i la Pasta juntes,despreci per la Callas, mal rollo amb els fans de la Caballé,ignorància del significat de la paraula portamento,affair sentimental que li causa hipoacusia,gust hortera,(ha ha ha ,que em peto).Tot fals simplement crec que el Sr Levine que sap més música que tot In fernem land junt i part del del Walhalla(amb perdó) disfruta ,gaudeix sentint cantant el” Regnava nel silenzio” a Edita Gruberova.És així de senzill.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel regal Dandini.
Continua lamentant que vulguis imposar-me aquesta senyora cantant belcanto. No m’agrada gens, ni ara que està en franca decadència, ni quan les facultats estaven al 100%.
És el seu estil, la seva manera d’atacar les notes, de desdramatitzar tot el que canta en funció dels seus amanerats i preciosistes sons, el que em fa que m’avorreixi, un cop he admirat el prodigi tècnic. Si a més a més, el seu arriscat cant, porta calades i desafinades associades, aleshores encara m’agrada menys, i no l’admiro tant.
Ni a tu ni en a mi, ens agraden la totalitat de cantants que han estat dirigits i petonejats pel sempre agraït mestre Levine, que sap molt, però encara no controla els meus sentiments i les meves emocions.
M'agradaM'agrada
A part que de tot això “Hipocresia,ganes de desprestigiar en una altra diva,amnesia del que ha de ser Lucia,desconeixement de la Grisi,la Colbran i la Pasta juntes,despreci per la Callas, mal rollo amb els fans de la Caballé,ignorància del significat de la paraula portamento,affair sentimental que li causa hipoacusia,gust hortera,(ha ha ha ,que em peto).Tot fals no he entès res, perdona que no estigui a l’alçada o que no capti la fina ironia.
El que si et puc dir és que un cop vist el YouTube i sense ganes de fer cap anal·lisi d’aquells tan detallats, segon a segon, com a vegades t’agrada fer en a tu, trobo com és habitual, que a part de la carència alarmant de registre greu, el seu sentit dramàtic no té res a veure amb això.
No hi puc fer més, m’agrada molt.
M'agradaM'agrada
. A veces parece que lo de la ópera genera fanatismos que llevan a la gente que debería -por definición- ser educada a ser maleducada. La música no debería tener esta cara fea. Yo le aconsejo al Sr. Dandini que recupere la compostura perdida.
M'agradaM'agrada
En treu de pollegera cuant algú vol imposar els seus gustos personals per demunt dels propis, estic d’acort amb Joaquim respecte les opinions sobre la sra. Gruberova a la meva oida moltes notes em sonen desafinadas i els seus aguts actualment molt forçats i cridaners .
M'agradaM'agrada
Jo no vull imposar el meu gust a ningú, simplement constatava que el Sr Levine semblava disfrutar amb la Gruberova.Aixó evidenment no obliga a modificar el gust de ningú.A mí com be sabeu els grans cantants m’agraden gairebe tots. Uns més uns menys pero si son grans és que hi ha quelcom que fascina al públic i també als grans directors d’orquestra.Per exemple la Giovanna Seymour de l’ Elina Garanca m’agrada bastant més que la de Giulietta Simionato o de Shirley Verrett.Aixó no em porta a dir pestes d’aquestes senyores doncs crec que també ofereixen una molt lloble actuació.Crec que hem d’anar a l’Òpera amb un tarannà positiu i gaudir de les diferentes virtuts dels interprets.Potser soc un” iluso” pero crec que és possible gaudir a tope del bel canto amb Callas,Sills,Gruberova Sutherland,Gencer,Dessay,Zeani,Caballé,Damrau, Deutekom,Ciofi etc.Ara per ara no posaria cap barrera enlloc no sóc vidu de cap cantant i espero no ser-ho mai.
M'agradaM'agrada
Bé Dandini, acceptant que no vols imposar el teu gust a ningú, tan sols et manca acceptar que hi ha altres gustos que poden diferir dels teus i als del mestre Levine, que com és obvi sap moltíssim.
De la mateixa manera que l’altre dia em comentaves que no t’agradava Margaret Price cantant Verdi, a mi no m’agrada la Gruberova cantant belcanto i tots dos anem al teatre amb un tarannà positiu, i ens trobem amb el que ens trobem.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar diumenge i a mi em va agradar. Jo no transito per la mateixa galàxia que la majoria de vosaltres i per tant, com que la meva opinió musical no té prou interès no cal que l’esmenti. Ës veritat que en el primer acte crtidaven massa però a mi no en va molestar. Em van agradar tots els cantants i especialment la Sra. Garanca. El Josep Bros ern va fer patir molt menys del que em
temia. Per mi va ser una bona tarda.
També és cert que la Sra. Gruberova té uns admiradors que l’adoren i ja sabem que l’amor incondicional a vegades no és prou objectiu.
He d’afegir que aquesta òpera no la coneixia i per tant no puc comparar les interpretacions dels cantants.
Joaquim, em va fer molta il.lusió poder-te saludar personalment.
M'agradaM'agrada
Anna, també va ser un plaer per a mi, poder saludar-te i debatre una mica sobre aquesta Anna Bolena i posar cara a Anna. la infernemlandaire alagnista.
M'agradaM'agrada
Ahir em vaig oblidar de comentar l’escenografia Tot i no ser una meravella no era gens ofensiva i això ja és molt tenint en compte la majoria de produccions que ara estan de moda El millor de tot les vuit preciositats de color canyella.
Joaquim tu amb consideres Alagnista (hi ho sóc) però no li arribo ni a la sola de la sabata a la Roser, una amiga meva que a vegades
escriu al teu blog (ho sol fer en castellà).
També m’agraden altres tenors. Sóc una enamorada del Juan Diego Florez.
M'agradaM'agrada
¡Vaya! Ya somos dos “enamoradas” de JDF y de Alagna…Por voz, por voz, digo…
M'agradaM'agrada
Acabo de venir del liceu de presenciar la función del día 4 con una satisfacción grande y personal: Hoy Bros sin ninguna duda ni oscilación en el paso al agudo, ha brindado una de las mejores noches belcantistas y valientes que yo recuerde y hay testimonio para que no penseís sea un exagerado.: la función ha ido en directo por Catalunya Música
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb tu. L’he escoltada per Catalunya Música. Ha estat esplèndid.
M'agradaM'agrada
Despres de veure l’Anna Bolena diumenge pasat i escoltarla ahir per Catalunya música decidida-ment crec que la sra. Gruberova hauria de retirar del seu repertori aquesta ópera. Demano disculpes als fervents admiradors d’aquesta cantant peró és el que penso
M'agradaM'agrada
Benvolguda Montserrat.
He deixat a dalt en l’apunt, però també ho faré aquí, la gravació de Catalunya Música, per a tots aquells que la vulguin tenir i sobretot per tots aquells que no han pogut assistir a les representacions del Liceu, constatin el que hem dit tots, a favor o en contra, d’aquestes representacions.
Prem aquí:
ANNA BOLENA Liceu 4 de febrer de 2011 mp3 Cat Música
M'agradaM'agrada
Nosotros, siguiendo la estela del comentario de Anna, estamos a años luz de Joaquim, Colbran y muchos de los que participan en este blog.
Solo somos aficionados que disfrutamos con la ópera.
Aunque tenemos mejores recuerdos de Edita Gruberoba, anoche nos hizo difrutar.
Estupenda la “nueva regina Seymour”.
Josep Bros estuvo francamente bien y no nos hizo sufrir nada.
Carlo Colombara correcto.
Sonia Prina, Orfila y Plazaola muy bien.
Gran noche de ópera y como no grandes ovaciones ya que el teatro estaba lleno de admiradores de Gruberova y también de Garanca.
M'agradaM'agrada
He assistit a la representació del 18 i, encara que està pràcticament tot dit, corroboro el que comenta Joaquim i d’altres.
El millor, de molt, l’Elina Garanča, que ha sobrepassat l’Edita Gruberova en tot moment. Carlo Colombara no ha actuat, per malaltia, i ha fet el paper en Simon Orfila, més que correcte. Vist la crica del Joaquim potser hem tingut sort, avui!
Posta en escena avorrida i sense cap coherència, ni de vestuari ni de decorats. Potser és que quan projecten video ja em poso de mal humor.
Quina dèria tenen alguns directors escènics en projectar video al teatre? Que es pensem que no sabem que existeixen els cinemes, per veure imatges projectades?
El més increïble, però, han estat les ovacions fora de lloc a Gruberova. Al primer acte els “addcites” ja han parat la representació, amb uns aplauadiments que no tenien cap justificació. Sentia vergonya aliena, el teatre semblava un pres per una penya de fan(àtic)s que no se sabia molt ben bé perquè aplaudien, llevat que el seu ídol havia fet quatre crits més intensos que a les altes àries. Em preguntava, estaran pagats? hauran perdut el sentit musical? hauran sentit altres cantants? seran papanates?
D’acord amb el Joaquim i d’altes: Gruberova hauria de pensar en retirar-se d’aquestes òperes i potsr dedicar-se a recitals; la seva veu, a més a més de que ja no està en un bon moment, no quadre amb l’Ana Bolena, no té el timbre adequat, no és prou dramàtica.
M'agradaM'agrada
Estoy muy en lo que dice Ra y ayer incluso que tenía posibilidad de ir a camerinos al finalizar la función, me negué a ello por vergüenza ajena
Lo de Gruberova ya se ha dicho ampliamente y ayer vclvió a suceder como en las 3 funciones anteriores : magnífica para mi en su…al dolce guidami…, pero ¿ esto es toda la BOLENA? ( y la cantidad de agudis chillados a plena voz y algunos notoriamente calados , anteriormente?)
Dos hechos destacables , negativamente ya que otros los ha citado Ra :
uno , en el magnífico duo de Seymour y Bolena del 2º acto, donde Garanca dio una auténtica lección de voz y canto belcantista fácil y fluido, merendándose casi a Gruberova, resulta que se bravea justamente dicho duo y ante la insistencia de algunos, aparece la eslovaca SOLA para de nuevo recoger los bravos!!! ( ¿ no debería haber salido con su compañera?)
segundo, la pancarta gigantesca sacada al final de la función y que ocupó el centro del segundo y tercer piso – cual pancarta de los boixos nois o de la curva jove -, con más o menos “Gruberova la única”. Digo, ¿ la única ?? ( y las grandes Caballé, Freni, Scotto, etc..etc.. que han pisado este teatro?)
Y mientras que se vitoreaba desaforadamente a Gruberova ( ojo! su historial artístico y su paso por el Liceu lo merece, NO la Bolena que ha cantado estos días), Bros que no estuvo ayer fino en su aria del 2º acto ( hizo sufrir y mucho ayer, en la zona de paso al agudo en la cabaletta) mientras que había cantado con un belcantismo nato toda la función, recibió un par o tres INJUSTOS buhs desde el quinto piso al acabar dicha aria y luego al final, al salir a saludar.
Mientras sucedan estas cosas en el Liceu y se convierta a veces en un teatro “pueblerino” ( lo siento, ayer salí del teatro y llevo abonado muchos años, más que molesto porque no hay cosa que me molesten más que las injusticias), cualquier recorte que se anuncie el próximo lunes ya deja de importarme
M'agradaM'agrada
El que va succeir divendres al Liceu és un dels espectacles més vergonyosos que he viscut en els meus 25 anys d’assistència a les funcions d’òpera d’aquest teatre.
No ho dic per la immensa pancarta de discutible contingut, però d’estima a una cantant que ha donat el millor de la seva carrera, agradi o no, al Liceu, però si per les protestes contra Bros i el menyspreu a Garanca. No sé si aquesta gran senyora es va ofendre o no, però el tractament rebut després del duo, sortint la Gruberova sola, sense realment la que va estar millor de les dues, a rebre els aplaudiments exagerats, em va semblar sospitós. Gruberova hagués hagut de declinar la temptació de sortir si la seva companya no ho volia fer. Ho vaig trobar de molt mal gust.
Bros no va estar fi, però la Gruberova va estar terrible i a ningú se li va passar pel cap protestar-la, quan el que ens va oferir era digne del silenci més sepulcral, que és la mostra més civilitzada de demostrar a un cantant que no ha estat bé. Els supporters de la soprano van fer tot el contrari i a algú se li va ocórrer la brillant idea de demostrar la seva sapiència protestant a Bros. Va se una nit trista i injusta, una nit per oblidar.
M'agradaM'agrada
Benvingut IPrat i gràcies per deixar la teva impressió.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord IPrat!
Fue una de las noches más tristes -por injustas- que recuerdo en 35 años de Liceista.
( no solo por lo de Bros – fueron 2 dementes sitos en el quinto piso que le bufaron en el 2º acto-, me imagino los motivos pero al no poderlo demostrar de momento, no los digo; sino por la vergüenza de lo sucedido en el duo de las dos damas)
Creo que Garanca está prevista ( todo puede cambiar por muchas cosas), en un recital o concierto en solitario en las próximas temporadas y en CAPULETTI ED I MONTECCHI en el 2015/16
M'agradaM'agrada
No sé cómo debe haber digerido Elina Garanca el comportamiento de cierto público del Liceu, ya que siendo ella la que cantaba bien ha tenido mucha menos aceptación.
Ojalá no lo tenga en cuenta y regrese.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: A nightingale sang in Berkeley Square | Ancha es mi casa