Si una de les funcions que ha de acomplir un museu és la de sorprendre, el Museu de Badalona ho assoleix amb escreix.
Si un altre ha de ser preservar tot interactuant amb el visitador i fent-lo protagonista dels tresors que amaga en les profunditats, el Museu de la ciutat de Badalona esdevé un exemple modern del que ha de ser un recinte viu, on se’ns mostre el passat en un circuit establert que ens sorprendrà en cadascuna de les espectaculars balconades que penjades sobre la història, ens mostre la quotidianitat d’una ciutat romana, amb la subtil ambientació sonora i l’elegant proposta lumínica, que ens va mostrant a mida que la nostra caminada s’endinsa a lo llarg i ample dels 3.400 metres quadrats, ja sigui sobre les Termes republicanes, les cambres senyorials de les mansions o els humils habitacles i botigues dels comerciants que s’aplegaven al llarg del Cardo Maximo, on podrem veure l’espectacular entremat de carrers i l’enginyós clavegueram, que aprofitava la pronunciada pendent que separava la part alta de la ciutat amurallada, fins la part baixa que voreja el mar.
Hem vist molts museus que ens ensenyen amb més o menys encert, els budells arqueològics del nostre passat, però en cap cop aquest de Badalona, se’ns mostre amb aquesta detallada i precisa ambientació i amb aquest acurat sentit teatral al servei de la pedagogia històrica.
Les restes prenen tot el protagonisme, amb l’encert de pintar de negre totes les columnes, sostres i parets, de tal manera que l’encertat disseny de llums, tan sols en ensenya, les esplendoroses restes, a mida que anem avençant per unes passarel·les metàl·liques i de vidre, que no deixen de produir en certs moments, una sensació d’espectacular vertigen sobre les mateixes restes que literalment es troben als nostres peus.
La reforma efectuada que s’acaba de inaugurar aquest passat gener, ens mostre en un itinerari circular, que no admet pèrdua possible, la vida al voltant del Fòrum de la Badalona romana, és a dir Baetulo.
Per si les restes del subsol no eren suficients, el recinte exposa en acurades vitrines, restes arqueològiques de la prehistòria, l’edat del ferro i la cultura ibèrica, així com de la cultura romana. Entre elles llueix amb delicada i lluminosa lleugeresa la Venus de Badalona, l’espectacular Tabula Hospitalis o l’egregi cap d’Augusta.
Per acabar-ho d’adobar i per atrapar als més joves i a tots els que ja no ho som tant, el museu ens proposa una projecció virtual de l’esplendorosa Baetulo, a partir de l’arribada per mar de les naus romanes a Empúries, al més pur estil hollywodià, i l’expensió per tot el territori català.
Quan arribem a Baetulo, se’ns mostre la ciutat amurallada amb tota la quadrícula de carrers, el Fòrum, un teatre impressionant, les Termes i tot allò que justament ens envolta, però recreat amb una precisió, no sé si absolutament fidedigna, però si que totalment efectiva.
Nosaltres hem tingut la sort de tenir una guia particular, que ens ha endinsat amb passió erudita, pels mil i un secrets del museu. Es nota que ho viu amb quelcom més que professionalitat, ja que el seu contagiós entusiasme acaba per atrapar i fent viure i veure detalls, que d’haver-hi anat sols, de ben segur no haguéssim vist o no ens en haguessin adonat.
balconada sobre les Termes, amb el detall del preciós mosaic
Acabat el recorregut pel subsol, un modern ascensor ens ha pujat a l’exposició pictòrica retrospectiva dels germans Santilari (Josep i Pere) i que podreu admirar fins el 20 de març, que va ser motiu d’un preciós apunt de la Glòria (l’Olympia infernemlandaira) en el seu Arbre de Foc i que us recomano fervorosament.
Extasiats pels aromes d’una tarda romana, hem acabat amb un plaent, distés i excel·lent sopar a casa de la guia. No és que haguem lligat, no, és que tot estava previst de bell antuvi.
Gràcies Edipa Maas i Olympia
Si sou de Badalona no cal que us digui res. Si els que llegiu l’apunt sou de Barcelona o rodalies, aprofiteu la proximitat per apropar-vos a Badalona (la parada de Pompeu Fabra de la Línea2 del Metro us deixa a tocar) i si sou de més lluny, quan vingueu a Barcelona, reserveu un matí o una tarda per visitar-lo, estic segur que m’ho agraireu.
Aquí us deixo la visió del Museu de Badalona per Florestán.
IN FERNEM LAND 
Gracies per l’informacio. Ens apuntarem a l’agenda i a veure si ens podem apropar el mes aviat possible.
M'agradaM'agrada
Ja m’ho sabreu dir!
M'agradaM'agrada
Celebro que te haya gustado. Secundo totalmente tus palabras, es una experiencia única y cercana para no perderse.
Cuando veo estos ejemplos o reportajes de rigor pero a la vez amenos, pienso en lo que desperdician muchos estudiantes actuales,…… si nosotros hubiéramos tenido estás herramientas que fácil hubiera sido todo…….
Buen Domingo
M'agradaM'agrada
Bueno, lo tenemos ahora. Nosotros tuvimos que dejarnos llevar por la imagineria pemplunesca, pero tampoco nos ha ido tan mal.
M'agradaM'agrada
Hi vaig anar convidada al 2º milenari de Baetulo amb el meu marit ,però (com era ala nit ) hem vaig quedar amb les ganes de visitar el museu de la ciutat o poble (com més t’egradi ) es una visita que tinc pendent i me alegro molt que ho hagin fet tan bé. Badalona s´ho mereix Bon dinar i una abraçada..
M'agradaM'agrada
CIUTAT Àngels, ciutat. No et perdis la visita.
M'agradaM'agrada
Massa sovint Badalona es noticia negativa als noticiaris i a la premsa, i massa sovint el seu desempvolupament cultural es veu afectat (lógicamenent) per la proximitat de Barcelona. I massa sovint es mes coneguda per una canço de Serrat que per la seva meravellosa rambla. Es per això que ha estat una sorpresa feliç i m’ha alegrat molt llegir aquest post, pel seu contingut i…perque soc de Badalona.
M'agradaM'agrada
Josep, suposo que ja l’has vist, i sinó, a què esperes?. Te’n sentiràs molt orgullós.
M'agradaM'agrada
Jo visc a Badalona i ja he vist l’espectacular reforma.
L’única pega és que abans l’entrada era de franc i ara s’ha de pagar, però el canvi és molt positiu i donarà notorietat al museu i a la ciutat, que falta ens fa, com diu més amunt en Josep Olivé.
M’han dit que el museu té més obres que no es mostren, no sé si per manca de diners o d’espai. D’espai no crec, ja que el museu té molt més espai del que es visita públicament.
El Museu d’Història de Barcelona hauria de prendre exemple de la reforma badalonina, i donar el relleu necessari a la ciutat romana situada al subsol de la plaça Reial i la Laietana.
M'agradaM'agrada
Benvingut Pau. Gràcies per deixar un comentari a In Fernem Land.
Suposo que tal i com estan les coses, fer pagar per entrar a un Museu és una de les mesures que s’han de prendre per tal de que no ens els tanquin.
Al de Barcelona fa molts anys que no he anat. No fa gaire vaig dir a unes amigues italianes, de visita a Barcelona, que els visitessin i els va agradar molt, però em van comentar que necessitava una millora per fer més entenedor el circuit, cosa que el vostre de Badalona ha fet a la perfecció.
Potser que un dia m’acosti per comprovar-ho.
Espero tornar a veure’t per aquí.
M'agradaM'agrada
Després d’ haver llegit aquest article, m’ acostaré a veure’l, sens dubte.
M'agradaM'agrada
Espero els comentaris
M'agradaM'agrada
Ha sido una visita interesantísima e inmejorablemente documentada por alguien que domina el tema y a quien estoy muy agradecido, a pesar del pequeño “repelús” que produce caminar por encima de tantos años de historia.
Los que no hayáis visitado este museo, o tal como está ahora, no os lo perdáis. Además la muestra pictórica de la obra de los hermanos Santilari es interesantísima y sus cuadros son verdaderas filigranas de técnica, sensibilidad y buen gusto.
Las hermanas A. nos obsequiaron además con su compañía y una sabrosa cena, por lo que desde aquí quiero expresarles mi agradecimiento.
M'agradaM'agrada
Us agraeixo molt , Joaquim i Colbran, les lloances que dediqueu al Museu de Badalona que, efectivament, ha quedat -ens ha quedat- espectacularment bell. Jo també dono gràcies a la guia per la seva erudició. Sopar junts després de veure l’exposició dels fantàstics germans Santilari va ser la culminació d’un”Shabbat” pel record.
Gràcies a vosaltres!
M'agradaM'agrada
Tot un programa magnífic. Gràcies per fer-lo possible.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim!
Ets la segona persona en menys d’una setmana a qui sento parlar meravelles d’aquest museu. Hi haurem d’anar… Gràcies!
M'agradaM'agrada
I ja veuràs apuntador com el boca a boca farà la resta. Paga molt la pena
M'agradaM'agrada
Por suerte, algunos museos SÍ tienen claro que tan importante O MÁS que los propios fondos son el modo en que los presentan. Y por cómo lo cuentas, este debe ser una auténtica MARAVILLA, babeando estoy… 🙂
Mks.
M'agradaM'agrada
Efectivament, aquí és molt important el com. No dic pas que el que se’ns mostre no tingui interès, no, però en el món hi ha molts museus amb fons molt més importants que els de Badalona, però la manera de mostrar-ho, el fan molt singular i s’entén molt bé allò que ens ensenya.
És un museu ideal.
M'agradaM'agrada
Sembla una molt bona suggerència per dissapte el matí. Gràcies per la idea
M'agradaM'agrada
No coneixia aquest bloc teu Joaquim (em surts per tot arreu 🙂 Estic totalment d’acord amb tu, ja ho saps. És impressionant ara el Museu!
M'agradaM'agrada
Hola Gemma benvinguda i gràcies per comentar.
Bé, no sóc conscient de ser omnipresent però si tu em dius que surto per tot arreu, et creuré.
El Museu és veritablement magnífic i cal que ho diguem, ja que és de visita obligada per tot allò que conté i per l’excel·lent forma de exposar-ho.
Torna quan vulguis, estarem encantats
M'agradaM'agrada