La “culpa”, si és que d’això se’n pot dir tenir la culpa, de que l’ària triada per escollir la cantant del mes d’abril hagui estat “Se come voi piccini io fossi” de Le villi de Puccini, és de Olympia.
Olympia no t’esveris, sense saber-ho, quan em vas regalar aquell CD de la Krassimira Stoyanova que tant em va agradar, com bé saps, vaig decidir que la versió magnífica d’aquesta soprano búlgara, tenia que compatir amb altres sopranos que tenia cantant aquesta ària i segons la meva opinió, amb clares opcions al triomf.
Vaig equivocar-me, tot i imaginant que la Caballé arrossegaria la majoria de vots amb la seva excel·lent versió, no creia que la 3 acabés sent la que rivalitzaria de valent amb ella. Coses que decidiu vosaltres i que sobirans com sou, fan que el cantant triat sigui el que és.
Hi han hagut 61 vots, la segona edició més votada, repartits de la següent manera:
VILLI 5 22 36%
VILLI 3 19 31%
VILLI 2 9 15%
VILLI 6 7 11%
VILLI 7 2 3%
VILLI 1 1 2%
VILLI 8 1 2%
VILLI 4 0 0%
VILLI 9 0 0%
No m’agrada que quedin opcions sense vots, però comprenc que la 9, malgrat ser una de les sopranos que més m’agraden, aquí no està especialment reeixida i la 4 sense fer-ho malament, no és una opció que pugui fer ombra a les altres.
Aquí teniu el nom de les 9 sopranos:
VILLI 1: Nina Rautio
VILLI 2: Krassimira Stoyanova
VILLI 3: Angela Gheorghiu
VILLI 4: Mélanie Diener
VILLI 5: Montserrat Caballé
VILLI 6: Kiri Te Kanawa
VILLI 7: Miriam Gauci
VILLI 8: Amarili Nizza
VILLI 9: Leontyne Price
Jo us diré que tot i que la versió de la Stoyanova m’agrada moltíssim, quan vaig escoltar a Caballé (no recordava que estigués tan bé), vaig anar a buscar el reclinatori i també em va sorprendre molt Kiri Te Kanawa i Miriam Gauci. Amarili Nizza ho diu de manera magnífica, potser la millor, però el vibrato i el color no l’ajuden gaire, la matèria prima és poc rellevant. Gheorghiu també m’agrada molt, però menys del que heu dit vosaltres.
Bé us deixaré altre cop la versió que Montserrat Caballé va gravar entre els mesos de març i abril de 1970, ara fa 41 anys!!!, amb la London Symphony Orchestra dirigida per Sir Charles MacKerras, a la Kingsway Hall de Londres.
A la columna de la dreta i durant el proper més, trobareu acompanyant la foto de la guanyadora i com a regal per a tots els que vulgueu gaudir de valent, un recital que Montserrat Caballé va fer el 28 d’abril de 1967 acompanyada per Miguel Zanetti, al Palau de la Música Catalana. Per sucar-hi pa:
Haendel:
Giulio Cesare
Se pietà di me non senti
Piangerò la sorte mia
V´adoro pupille
Franz Schubert:
Die junge nonne
Ungeduld
Richard Strauss:
Wie sollten wir geheim sie halten
Morgen
Ich liebe dich
Enric Granados:
Elegia eterna
L´aucell profeta
Cançò d´amor
Eduard Toldrá:
Canticel
Maig
Romanç de Santa Llúcia
Enric Morera:
Melangia
La nova amiga
Lo que et diria
Lluís Millet:
Sospirs
Muntanyenca
La Balali
Miquel Zanetti, piano
Montserrat Caballé, soprano
Palau de la Música Catalana 28 d’abril de 1967
Per tornar a escoltar les 9 versions, premeu aquí
IN FERNEM LAND 
Bueno mi primera elección fue la 2 (Stoyanova) pero cuando llegué a la 5 le adjudiqué un 10 (Caballé). Seguí escuchando y me gustó mucho la 6 (Te Kanawa). Las demás no tanto. Volví a escucharlas todas y me decidí por la 5, resultando ser Montserrat Caballé. Vaya lujo de voz, qué fastuosidad y qué increíble final! No recordaba que fuera tan sensacional esta grabación y es que hace mucho tiempo que no la escuchaba.
Leontyne Price está francamente fuera de estilo y eso que este fragmento pertenece a un CD dedicado íntegramente a Puccini. No encontró la emisión adecuada para este aria.
Mis más sinceras felicitaciones a Montserrat Caballé. Así cantaba entonces esta grandísima soprano.
M'agradaM'agrada
És una culpa que no em pesa, Joaquim. Jo vaig votar la 6 però celebro que hagi guanyat la Caballé que estic tornant a escoltar i ben mirat no sé com la vaig poder descartar…
Bon cap de setmana i gràcies pel recital!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, yo voté y sin dudarlo a la Caballé.
Algunas veces puedo discutirla, pero de las 9 versiones, para mi la suya es la mejor.
Las escuché por el orden lógico y tras escuchar la 5 pensé que sería improbable que las cuatro que quedaban, aún sin haberlas escuchado, pudieran superar tanta belleza.
Muchas gracias por este ejercicio mensual.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig ser una dels 22 que vaig votar a Montserrat Caballé.
Fabulosa veu i cantant.
També em va agradar molt la 6, que no vaig saber identificar com Kiri Te Kanawa i la tercera opció era la 7.
No he pogut baixar-me el recital. Aquesta nit ho faré. Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Jo vaig escoltar, i a la primera la Kiri Te Kanawa va ser la que em va agradar més, sense saber qui era… A la Caballé la vaig reconèixer i em va encantar. Però no vaig votar perquè volia tornar-ho a escoltar tot… I se’m va passar. Felicitats Joaquim, M’encanta el teu bloc.
M'agradaM'agrada
Vaig votar a Montserrat Caballe, doncs ès la que em va agradar més.
El seu estat de veu, era excepcional.
Gràcies per aquest magnífic blog.
M'agradaM'agrada
Ejem… soy el que votó la uno, que no tengo ni idea de quien es. Pero es que, salvo la 9, con perdón, me gustaron todas.
M'agradaM'agrada
Sóc una de les responsables de la guanyadora de la medalla de plata, però és que es tan dificil votar una entre tanta excel.lència!
M'agradaM'agrada
Escolhi a Caballé, claro. Se pudesse votar duas vezes, teria a opção 2, que me agradou muito, ou Kiri te Kanawa.
Gràcies pel regal.
M'agradaM'agrada
La meva tria 6-5-3
M'agradaM'agrada
No comprendo como habiendo 61 votos ha habido tan pocos comentarios. Quizás es que los respetables asiduos se han cansado del cantante del mes…Y es una pena pues era una buena ocasión para escuchar diferentes voces interpretando el mismo fragmento, lo cual te permite comparar y luego con los comentarios comprobar los motivos por los cuales se vota uno/a y no otro/a.
Sólo Kalamar ha explicado por qué votó a Angela Gheorghiu y eso que consiguió 19 votos. Misterio…
Está bien visto que nos cansamos de todo.
M'agradaM'agrada
Certament Colbran, a mi també m’ha sorprès molt que els 61 vots emesos, 41 repartits entre les dues primeres classificades, hagin motivat pocs comentaris i discrepàncies.
Si us haig de ser franc, també em va estranyar que de cop i volta en un únic dia es doblessin els vots, però com que no tinc una explicació lògica als fets, m’estimo més obviar-ho.
El fet és que la gran Montserrat Caballé, amb una gran versió i en un moment vocal gloriós de la seva carrera, ha estat la més votada, i potser immersos com estem en una certa fase de “negació” per part dels seus detractors acèrrims (comentaris al respecte en trobareu per donar i vendre a In Fernem Land) que penso que s’han generalitzat massa i ens fan veure les coses en la curtíssima distància d’un final de carrera plegat d’errors de tot tipus i de franca i lògica decadència vocal, segurament han fet que molts votants d’altres “se come voi piccini” no s’hagin manifestat.
Hi havien versions francament bones, que han obtingut 20 vots, tenint en compte que dues no han rebut cap vot, fet que també seria lògic comentar, sobretot degut a que una d’elles és la Price.
Sigui el que sigui, i algú em preguntarà per què em queixo, potser si que la fórmula, tot i ser prou seguida ja cansa i ja és hora de buscar altres opcions participatives, de curta durada que no acabin per convertir aquestes propostes mensuals, en una rutina.
M’ho haig de pensar, com tantes altres coses, però tots aquells que comparteixen amb mi aquesta afició blocaire, sigui amb més o menys assiduïtat, saben que aquest món està ple de misteris.
Heu fet 13 eleccions, més d’un any, no sé si és la xifra, que porta malastrugança o que toca tornar a regirar les neurones.
Qui sap si aquella idea de treure els comentaris ha matat el debat.
Veurem com acaba tot plegat.
Gràcies a tots els que heu participat, i a la Caballé, que m’agrada molt que presideixi durant el més d’abril, el seu mes, In Fernem Land i que amb el seu irresistible cant, tècnica i veu ho ha fet possible.
M'agradaM'agrada
Em deixava una cosa.
A algú no li deu haver agradat gens que hagi sortit la Caballé ja que a les estrelletes de valoració del post ho ha valorat amb una, que qualifica l’apunt com dolent amb ganes.
M'agradaM'agrada
Padre, me acuso de que yo voté a Gheorghiu. Y voy a explicarlo aunque no tenga mucho fuste.
Normalmente hago una primera escucha de todas las versiones que propones y selecciono mis 3 ó 4 favoritas y luego oigo estas con más detenimiento valorando todos los matices.
En esta ocasión de mi primera escucha me quedé claramente con (por este orden) 3, 5, 6 y 2. Me gustó mucho la versión 3. El problema vino en que identifiqué las voces y yo, que no soy precisamente fan de Gheorghiu, estuve tentado de dejarme llevar por filias y fobias y pasar mi voto a la 5, pero pensé que se trataba de votar aquella que más nos hubiera gustado, dejando aparte otras consideraciones, así que por ser honesto conmigo mismo voté la 3. A pesar de ese final de Caballé que, ciertamente, no tiene rival.
Bueno, todo este rollo venía para decir que mi explicación del voto en este caso no tiene nada de técnica sino de belleza auditiva a primera escucha.
No creo que esta sección esté agotada ni mucho menos. La participación así lo demuestra. Más bien creo que el bajo número de comentarios se debe a que ha venido el fin de semana primaveral y nos hemos apartado un poco de la blogosfera. Al menos ese ha sido mi caso.
Vaya mi abrazo y mi voto para que siga el cantante del mes, sección que algunos disfrutamos especialmente.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, Joaquim, per l’esplèndid document sonor amb què ens has obsequiat per celebrar que la Caballé ha estat votada com la cantant del mes, del qual m’han resultat molt interessants els poemes catalans musicats per diferents compositors, tant és així que d’alguns que no coneixia -la majoria- n’he volgut poder llegir la lletra per poder gaudir millor de la interpretació un cop les he llegides.
De les que coneixia m’ha agradat molt especialment “La nova amiga”, un poema PRECIÓS de J. M. de Sagarra musicat per l’Enric Morera i, de les que no, m’ha emocionat moltíssim, tant la lletra de l’Apel·les Mestres com la musica amb que la va vestir Enric Granados, l’”Elegia eterna”.
No he sabut trobar les lletres de la “Cançó d’amor” (només he pogut esbrinar que és un poema de Josep Maria Roviralta), ni de “Muntanyenca” ni de “La Balalí”, de Fèlix Millet.
Aprofito per dir que si algú està interessat en les lletres d’aquestes cançons, amb molt de gust us les faria arribar si m’envieu un e-mail (assurbaye@gmail.com). Els poemes són de: Apel·les Mestres, Isabel Maria del Carmen Castellví Gordon, Josep Carner, Trinitat Catasús, Josep M. de Sagarra (2), Ignaci Iglésias, Emili Guanyabens i Jacint Verdaguer.
Tot i que no he pogut votar aquesta vegada, no penso que la secció estigui esgotada.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Assur, a les cançons catalanes (ja t’he escrit a l’adreça que molt amablement ens convides i que t’agraeixo) la gran, la immensa Caballé està “pubillesca”, com cal i particularment a l’elegia eterna em fonc de gust, però on aquesta Caballé del 67 em pot amb tot el seu magisteri és amb Schubert i Strauss.
El seu Handel belcantista és d’una bellesa infinita, tant discutuble com genial, però el lied alemany és tan canònic com aclaparador.
La Caballé era molt bona, quasi la millor.
M'agradaM'agrada
He escoltat vàries vegades el disc sencer i no em cansaré d’agrair-te l’obsequi, ja que en molts moments de l’audició m’he d’agafar a la cadira per no sortir volant.
Saps prou bé, perquè t’ho he dit moltes vegades, que sóc molt de gaudir amb les “donnas inmóbiles”, però a la vegada, també, sóc un gran desconeixedor de moltíssimes de les vertents de l’univers de la lírica, un món al qual vaig començar a treure el cap, ja de ganàpia, precisament gràcies a moltíssimes germanes, cosines i altres parents més o menys llunyans de “donnas inmóbiles” i que desconeixia del tot.
I no, home no; no he volgut en cap moment destacar unes cançons, o lieds, o àries damunt d’unes altres, i és per això que en el comentari t’he dit que “m’havia resultat molt interessant” escoltar aquests poemes catalans musicats, i és que la meva ignorància en aquesta faceta de la música catalana és tan gran (i no és falsa modèstia) que m’he quedat molt, però que molt gratament sorprès de descobrir que de la mateixa manera que vaig saber que a les òperes hi havia molt més que “donnas inmóbiles”, no només hi havia “Rosós” en la nostra música, i l’aura gairebé intangible que al principi i al final del poema “Sospirs” amb què Fèlix Millet va saber embolcallar el misticisme que brolla d’aquest poema de mossèn Cinto n’és un delicadíssim exemple.
M'agradaM'agrada
Não creio que “El cantant del mes” esteja esgotado ou tenha cansado os leitores, Joaquim e Colbran. E espero que o passatempo continue bem vivo no In Fernem Land. Muitas vezes também não comento, ou por falta de tempo, ou porque só teria a dizer “Obrigado, Joaquim. Que belíssimo post, hombre!”
O recital da Caballé foi magnífico. Como dizes, “El seu Handel belcantista és d’una bellesa infinita, tant discutuble com genial, però el lied alemany és tan canònic com aclaparador.
La Caballé era molt bona, quasi la millor.”
🙂
M'agradaM'agrada
Aquests darrers dies he anat una mica de corcoll i no he pogut donar la meva opinió vers la cantant d’aquest mes , estic contenta de que guanyes la Caballé doncs está magnifica, peró el meu vot va ser per la Gheorghiu , tinc debilitat per la veu d’aquesta Sra. no tant per la seba actitut de diva .Joaquim ,aquesta secció del cantant del més ha de continuar doncs és una magnífica ocasió per escoltar diferentes versións d’una mateixa peça i poder donar la nostra opinió, encara que et diré que tenia mes morbo quant podiem opinar abans de botar , pero tu manes i nos obeim.Bona nit
M'agradaM'agrada
Maravillosa Montserrat Caballé…¡Maldito trabajo, me lo he perdido! ¡MIL GRACIAS, por el regalo, Joaquim! ¡Un saludo a tod@s!
M'agradaM'agrada