IN FERNEM LAND

UNA COL·LABORACIÓ PER LA LUVI


L’amiga Luvi ha engegat una iniciativa en el seu blog dedicat a Josep Carreras, que crec que podria interessar a alguns dels grans seguidors del tenor català que visiten In Fernem Land i ella m’ha invitat a convidar-vos a participar-hi.

El leimotiv és escriure-li les impressions personals que recordeu del dia 27 de febrer de 1988, que així de sobta, comprenc que us desconcerti, però aquell dia, per a tots els que tenim a Josep Carreras sempre present, va ser el dia de retorn a casa, després de la seva estada a Seattle, on com tothom sap va ser tractat i guarit de la leucèmia que patia.

La Luvi (Ludovica Segú) ho publica al seu blog, i quan hagi recollit totes les impressions possibles, té la intenció de publicar-ho en un llibre. Aquesta setmana  ha publicat el que vaig enviar-li jo, però ja n’ha publicat molts i espero que en publiqui molts més.

Ho publica en l’idioma que li enviem hi després ho tradueix al italià i a l’anglès, i si escriviu en català, també al castellà. Una feinada que sens dubte agrairan molts dels seus visitants.

Us deixo, a part d’una perleta musical,  la seva adreça per si voleu enviar-li la vostre col·laboració, estic segur que ho agrairà moltíssim i ho podeu fer en català, el domina molt millor que jo.

blog.josepcarreras.tenor@gmail.com

Aprofito l’avinentesa per deixar un àudio de’n Josep Carreras a l’any 1972 a la inauguració de la Temporada del Liceu 1972-1973 amb l’Adriana Lecouvreur de Cilea, cantant “La dolcissima effigie”, on escoltareu a part de l’apuntadora a Montserrat Caballé.

Els “bella tu sei” marca Carreras són inoblidables.

Demà tindreu la crònica de Colbran de La Passió segons Sant Joan que va tenir lloc ahir al Palau amb TON KOOPMAN de sumo sacerdot.

11 comments

  1. Concep

    Jo no podré escriure res doncs no ho tinc present. La iniciativa està molt bé i espero que la Luvi tingui moltes aportacions.
    M’ha agradat molt l’ària d’Adriana Lecouvreur i és que Carreras era molt bo.

    M'agrada

    • Gràcies Concep, espero que la Luvi tingui una resposta provinent del blog més gran que els comentaris o impressions que ha provocat la proposta.
      Efectivament en Carreras d’aquells anys era l’emoció feta cant.

      M'agrada

  2. Tens tot el meu agraïment, Joaquim, per la col·laboració que has demanat per la meva iniciativa. Només voldria aclarar una cosa. El “llibre” que faré només és una recollida dels records que he rebut i aniré rebent, però no és una cosa que publico com per vendre, sinó que imprimeixo per regalar-lo a en Josep. és una cosa, diguem, feta a casa…

    En Joaquim ho ha explicat tot molt bé. La data és el 27 de febrer, però si no recordeu allò que va passar aquell dia mateix, allò que s’ha de escriure i compartir son com veu viure la noticia del seu retorn a casa, curat… com veu portar la seva malaltia…i tot això. Algo molt subjectiu, res més!!

    Moltes gràcies si voleu col·laborar!!

    M'agrada

  3. colbran

    Así es como yo considero que debe cantarse “La dolcissima effigie”, en esa línea, y si Luvi, como buena italiana, también lo considera así por algo será.

    Yo intentaré comunicar también mis vivencias de aquellos días a Luvi, ya que ceñirme concretamente al 27 de febrero me es un poco difícil, por no decir dificilísimo.

    M'agrada

  4. Pepita CastellA

    MOLTES GRACIES Joaquim . Primer per donar-me a coneixer aquest magnific blog de la Luvi i en 2º lloc gracies per la teva tan emotiva carta de participació en aquest blog. Has dit tot el que jo hagues volgut dir però que no soc capaç d´expresar tan bé com tú. Jo i les meves germanes en tenim un gran record d´aquell dia.
    Feia poc més d´un mes, que havia mort el nostre estimat pare i la veritat estavem molt tristes. Aquell dia varem sortir de Coroleu ,varem decidir anar a escampar la boira a Sitges però pel cami varem ascoltar per la radio del cotxe, que el Josep Carreras havia aterrat en aquell moment a Barcelona i com que de sempre l´haviem admirat molt ………. rapidament, cap al aeroport. La veritat es que no hi havia massa gent i de sobte ens varem trovar amb una pancarta a la má que ens va donar una Sra. que no coneixiem. Desprès d´esperar una mica, va sortir el Josep i l´emoció d´aquell moment no l´hem esborrada mai. Despres varem veure les fotos del moment publicades a la prensa (en una d´elles ens veiem nosaltres amb la pancarta ) i d´una revista vaig aconsseguir el clichè d´una de les fotos d´en Josep.
    El dia que a instancies de Placido Domingo va sortir al escenari del Liceu, també hi erem i també ho varem viure amb emoció en majuscules però crec que aixó es historia per un altre dia.
    També hi hem sigut sempre que ha cantat hi hem pogut anar-hi.
    Amb aquestes dues emocions tan fortes, tu creus que podiem deixar d´estimar-lo mai.
    Podria seguir explicant anecdotes del Josep però ho deixó per un dia que ens veiem
    Creus que aixó ho tindria que enviar a la Luvi ?

    M'agrada

    • Moltes gràcies Pepita, per diversos motius.
      En primer lloc per decidir-te a comentar (Ja era hora!)
      En segon lloc per fer-ho en aquest apunt que estic ben segur que haurà agradat molt a Ludovica.
      En tercer lloc, ÉS CLAR QUE LI AGRADARÀ aquesta experiència. Això si que és de primera ma i ara quan ho has comentat, crec recordar que fins i tot vareu sortir per la TV i a casa ho vam comentar. Espero veure ben aviat el vostre viscut comentari publicat al blog de la Luvi, o sigui que no ho dubtis a enviar-li.
      No triguis gaire a tornar-hi, d’acord?

      M'agrada

  5. KÀTIA

    HOLA.
    Joaquim soc un perfecte toxo,no soc capaç de saber com entrar i fer un comentari al blog de LUVI.Ho he provat tot però no hi ha manera.Em podeu ajudar,sisplau??
    Gràcies d’antuvi

    M'agrada

    • Kàtia, pots entrar al seu blog?
      PREM AQUÍ
      Un cop hagis accedit, és com qualsevol blog, això sí, en italià. Vas a l’apunt que t’interessi i trobaràs al final de cada apunt, el níumeo de comentaris (commenti), prems i s’obrirà un quadre per comentar.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: