IN FERNEM LAND

EL SIEGMUND DE JONAS KAUFMANN


Jonas Kaufmann (Siegmund) i Eva -maria Westbroek (Sieglinde) al MET 2011

He trigat dos dies a tenir l’àudio sencer de Die Walküre que el passat 22 d’abril es va representar al MET, en l’esperada estrena de la nova producció i que suposava el debut de Jonas Kaufmann com a Siegmund i el de Deborah Voigt com a Brünnhilde de la primera jornada, així com la sempre reclinatoriable Eva-Maria Westbroek com a Sieglinde, Bryn Terfel  com a Wotan, Stephanie Blythe com a Fricka i Hans Peter König, el recent i esclatant Gurnemanz del Liceu, com a Hunding.

Un cop escoltat el tercer acte, que ha estat el que ha trigat més a arribar, ja us puc assegurar que la part masculina del cast m’ha convençut plenament i que en canvi la femenina amb el sobtat canvi de Sieglinde a partir del segon acte, després d’escoltar el primer i que aparentment res fes témer que la senyora Westbroek seria substituïda per una cridanera Margaret Jane Wray, ha estat a un graó per sota de la solidíssima contribució dels senyors. Ni Voigt amb la seva desagradable i insuficient veu per la Brünnhilde, ni la Blythe que semblava fer Santuzza, m’han convençut i tan sols la Westbroek al primer acte, va ser capaç de donar la justa replica al gran nivell vocal que tant Kaufmann, com Konig i Terfel  van oferir en la funció del 22.

Deixeu-me doncs que centri l’apunt d’avui en l’esperat Siegmund de Kaufmann, que atorga amb la veu de càlides i heroiques sonoritats, tota la dignitat que el rol mereix, molt lluny de tenorets escardalencs o definitivament caducs, que ens han maltractat de mala manera al pare de Siegfried. No obstant, Bryn Terfel ja us anuncio que ens reserva un comiat del tercet acte molt i molt emotiu, malgrat que algunes sonoritats en les notes agudes, són de dubtosa emissió i qualitat.

Kaufmann que no deixa de ser, malgrat l’atractiva foscor del seu timbre vocal, un tenor líric amb l’arrogància juvenil del enamorat, ens ofereix un primer acte per gaudir-lo en cada nota, en cada frase i  en cada esclat melòdic i dramàtic.

Jo ho tinc molt clar, per a mi hauria de deixar definitivament el repertori verista italià que segurament li portarà més fama, diners, gravacions innecessaris i cues de fans a la sortida de les representacions, però que ens deixarà sense el tenor líric wagnerià que degudament dosificat, profundament estudiat i amb la prudència que no caracteritza precisament a la majoria de cantants i als tenors en particular, l’hauria de situar com el referent líric d’aquest repertori.

M’importaria ben poc que ens perdéssim un Maurizio de Saxonia (ja veus quina pèrdua!) o un Mario Cavaradossi, si guanyem un Lohengrin (sembla que ja no el vol cantar!!!!), Parsifal, Siegmund o qui sap si un llunyà Tristan. Sé que la majoria no estareu d’acord i ni ell mateix si atenem a aquestes declaracions i que molts/es direu que es pot fer tot sense renunciar a res, però els anys arrossegats per aquest món tan peculiar, com decididament boig, em fan témer un cop més que l’absència del seny ens aboqui a un tastaolletes que endut per la voràgine consumista d’agents, teatres i contractes milionaris, ho acabi fent tot, sense acabar d’arrodonir res.

El privilegiat material vocal de Kaufmann semblaria que el predestinés, sempre amb cautela i degudament dosificat, a un rols que no estan a l’abast dels altres tenors, amb les suficients garanties per assolir resultats més enllà de la correcció en que ens hem hagut de conformar en els darrers anys, és per això que desitjaria que en els propers anys, Kaufmann s’apliqués en aquesta tasca, però si ell és el primer en no voler-ho, ho tinc francament difícil.

Us deixaré tot el primer acte, on podreu gaudir de la Westbroek i de König amb un temible Hunding, així com de les escenes de Siegmund en el segon, amb l’escena amb Sieglinde i el duo amb Brünnhilde, amb una Voigt recuperada de les penoses i quasi lamentables frases de sortida, que en el duo de l’anunci de la mort, s’imposa malgrat la lletjor en l’emissió d’algunes notes, que denoten sonoritats properes a l’ancianitat vocal.

Cal dir que el mestre Levine rep a l’inici de tots els actes, un veritable homenatge de part del públic del MET que l’adora, després de 40 anys davant la direcció del teatre i ara amb greus problemes de salut que limiten molt les seves compareixences al front de la seva orquestra. Els seus enemics continuaran dient que el seu Wagner és execrable, però jo em rendeixo a la calidesa del seu discurs sonor, tot pensant que estimant-me més altres directors, ell té la l’enorme virtut de conferir a la seva direcció un detall en profunditat i preciosista de l’acompanyament orquestral, encara que això vagi en detriment del discurs narratiu, que a vegades fins i tot decau. És un gran acompanyant dels cantants i sap com ningú aixecar del tedi que ell mateix ens imposa, amb una teatralitat orquestral de primer nivell i un so sumptuós en els moments decididament brillants.

Aquí teniu tot el primer acte: Si triga una miqueta a carregar-se, paciència!

Estic segur que us ha agradat i abans de deixar-vos l’enllaç, deixeu-me que us posi els fragments de Siegmund del segon acte. Comencem amb l’escena amb Sieglinde, ara a càrrec de la soprano Margaret Jane Wray.

Immediatament després ens trobem amb la cabdal escena del anunci de la mort entre Brünnhilde i Siegmund. Escoltem-la per Deborah Voigt i Jonas Kaufmann tal i com van cantar-la el 22 d’abril al MET.

I ara ens queda la mort de Siegmund, on escoltarem a Terfel, Margaret Jane Wray, König, Voigt i Kaufmann, amb un petit descuit que el fa entra abans d’hora.

Metropolitan Opera House
22 d’abril de 2011

DIE WALKÜRE
Richard Wagner

Brünnhilde…………..Deborah Voigt
Siegmund…………….Jonas Kaufmann
Sieglinde……………Eva-Maria Westbroek [Act 1], Margaret Jane Wray [Acts 2 & 3]
Wotan……………….Bryn Terfel
Fricka………………Stephanie Blythe
Hunding……………..Hans-Peter König
Gerhilde…………….Kelly Cae Hogan
Grimgerde……………Mary Ann McCormick
Helmwige…………….Molly Fillmor0e
Ortlinde…………….Wendy Bryn Harmer
Rossweisse…………..Lindsay Ammann
Schwertleite…………Mary Phillips
Siegrune…………….Eve Gigliotti
Waltraute……………Marjorie Elinor Dix

Conductor……………James Levine

I ara si, els enllaços que us permetran obtenir l’òpera sencera

Cal esperar que el proper 14 de maig i al cinema, no tinguem cap ensurt i la Westbroek ens canti tota l’òpera. Esperar que la Voigt sembli la millor Varnay és demanar un impossible, és clar.

Si em permeteu, jo agafaria les senyores de la Tetralogia de la Scala i les portaria al MET, és clar que si Westbroek es recupera, l’alternaria. Quina Walküre!

A les ovacions, al final de la representació, no cal anar amb el cronòmetre a la ma per adonar-se’n de qui s’emporta l’èxit més sorollós i llarg.

Espero que ho gaudiu tant com ho he gaudit jo.

Un comentari

  1. Eva D

    Moltes gràcies, Joaquim! Com sempre, un privilegi. Esperem que Kaufmann es mantingui bé, m’encantaria veure’l per Barcelona! A veure si la propera vegada tenim més sort!!

    M'agrada

    • Gràcies Damià, espero que us agradi.
      He trigat ja que el tercer acte s’ha demorat molt i ja tenia previst publicar sense aquest tercer acte i aquesta tarda ha arribat.
      Fins que no ho veiem al cinema, és una excel3lent aproximació.

      M'agrada

  2. Rob V.

    It’s a shame Westbroek turned out to be sick. When healthy I think she’s a much better Sieglinde then Kaufmann’s Siegmund. No doubt about it. Kaufmann adapts Siegmund to his own voice, instead of the other way around. I don’t really like it: too slow, too ‘cultivated’, too lyrical, lacks bite and passion. He’s showing off his trademark singing but he isn’t a real Siegmund. Essentially, I don’t really think of him as Heldentenor. He never will be. But he might improve over the years, loosen up his traditional singing and becoming more close to the Siegmund character. We’ll wait and see.

    M'agrada

    • Welcome to In Fernem Land, Rob V.
      Above any other consideration, I like singers who do not mistreat the score and music.
      Kaufmann is a lyric tenor who plays with extreme sensibility roles that are often slaughtered for tenors unable to extract anything from musical notes
      I really like the Siegmund of MET and I’m sure that he, if he frequents this repertoire, eventually is going to become a modern reference.
      As for your compatriot, Ms. Westbroek, nothing to say, I am a surrendered and enthusiastic fan. I hope she is going to be completely recovered the next day 14 May when this Walküre is going to be broadcasted in HD for cinemas.

      M'agrada

      • Rob V.

        Thanks for your kind response. I think Jonas has a fantastic voice, but I just think it’s not the ideal Siegmund voice, especially in the lower registers. Maybe my comment sounded a bit harsh, but all these elements came to my mind when I listened to the Live stream and listened again to the downloads. But I also think he’ll grow into Siegmund over time, he’s an intelligent singer, and I’m curious to see what his Siegmund will be like in a few years. As for Eva, even if she wouldn’t be my compatriot (but I’m sure that’s not how you meant it), I think her voice suits Sieglinde better than Kaufmann’s Siegmund. It’s just the kind of voice she has. I love your blog, very nice to see in Spain there are also people quite enthusiastic about her, like yourself and Atticus. I’m a devoted Eva follower and I do have a lot of documentary stuff about her, Wesendonck Lieder etc. I hope she’ll be back. Today is probably too soon. Greetings

        M'agrada

        • Thanks again Rob V.
          While awaiting the logical evolution of Mr. Kaufmann, enjoy your current status and especially the vocal intensity of Ms. Westbroek singing a high soprano category.
          Excuse me, you thought that was Holland, but in reality to enjoy art and music really, nationalities have no relevance.

          M'agrada

      • Rob V.

        I’m not sure Eva-Maria is doing very fine at the moment. We’ll see later today in the HD broadcast. I just heard the news that she totally cancelled her Ariane et Barbe-bleue in Barcelona, due to health issues. Maybe a little bit off-topic, but you might be interested to hear this.

        M'agrada

        • Rob V.

          I’m afraid it’s the truth. A dutch magazine, Place de l’Opera, just made the announcement that the management of Eva-Maria Westbroek has officially confirmed she isn’t going to sing in Barcelona. She’ll not sing again until the end of July. It wasn’t my intention, of course, to make you feel sad about it. I guess it will be on the Liceu website soon. I hope you enjou the HD broadcast (if you are planning to see it).

          M'agrada

  3. Marta B

    Bon dia Joaquim:

    Fa una estona quan m’he llevat em rondava pel cap com obtenir aquesta Walquíria del MET i ves per on a can Fernem ja la tenim! Fantàstic. Ara la baixaré i la podré anar escoltant a poc a poc per anar fent boca pel dia 14.

    Això que dius dels cantants i el repertori tens raó, cadascú hauria de fer els rols més adequats per a la seva veu i característiques, ara bé desconec del tot com funciona el món de l’òpera per dintre i suposo que com a tot arreu s’hi belluguen molts interessos que moltes vegades no són estrictament artístics.

    M'agrada

    • El problema Marta B és que potser som nosaltres els equivocats, però jo m’estimo més a Kaufmann en el repertori alemany i el francès, que no pas en l’italià on les seves característiques vocals i d’emissió no m’acaben d’encaixar del tot.
      En qualsevol cas és un cantant que corre el perill ser devorat, com ho ha estat Villazón, tot i que l’alemany no té el gran carisma del mexicà.
      M’agradaria que es centrés en aquest repertori on no hi han cantants amb la sensibilitat i la matèria primera idònies i deixés per ocasionals capricis, el repertori italià, però així suposa uns sacrificis que estic segur que no assumirà, com diu ell mateix en les declaracions que us he deixat a l’enllaç de l’apunt.
      Gràcies per comentar.

      M'agrada

  4. M’ha agradat Kaufmann en aquest paper, més que en repertori italià i francés, on no m’agrada gens, i molt més que en Lohengrin, on em va agradar amb reserves. Ací la pronunciació i la declamació són bones, normal tractant-se de la seua llengua, i la seua emisisó engolada i sonoritat oscura no resulta tan estranya com en altres repertoris. Jo també estaria content si es centrara en aquest repertori, però tot pareix apuntar que no ho farà.

    M'agrada

    • Hola Titus, me’n alegro que també t’agradi, tu que ets tan crític amb Kaufmann.
      Jo preferiria que fes el repertori alemany, amb el seu fabulós Lohengrin inclós, abans que l’italià, però no pas el francès, on m’agrada molt la manera que té de fer front a les particularitats de l’estil.
      Centrar-se en el repertori alemany significaria fer uns sacrificis que no està disposat a assumir i malauradament ens perdrem el millor del seu art, n’estic segur.

      M'agrada

  5. Estic al minut 44 reclinada i fent la pregària per la continuïtat de Kaufmann com a viril i jove Siegmund. Que no ens castigui així, serà pesseter?
    Friso per veure’l el dia 14, amb la lletja cueta gitana que li han posat. Crec que quan tregui l’espasa del freixe m’agafarà algo!!!

    M'agrada

  6. Isolda

    Moltes gràcies “pencaire” per aquest regal. Em pregunto; vols dir què els teus dies no són de 48 hores?, d’altre manera no sé d’on treus el temps. ja m’ho explicaràs.
    Espero el dia 14 amb molta il.lusió. Espero que la
    Westbroek estigui guarida del tot.
    Fins La Walküre.

    M'agrada

    • En aquest cas, estimada Isolda, l’únic secret és la coincidència entre la retransmissió i els 4 dies de vacances, és clar que sense vacances el més segur és que ho hagués publicat igualment.
      Em sembla que el 14 gaudirem de valent, tot i que si canviéssim a Voigt per Stemme, la felicitat podria ser extrema.

      M'agrada

  7. Josep Olivé

    Ara ho has dit, la Stemme, catxis, aqui només hi falta la Stemme! Westbroek, Stemme, Kaufmann, Koning i Terfel! Vaja alineació! Bé, ens haurem de conformar, però al menys possem un ciri per a que la Westbroek es recuperi. Hi ha temps però mai se sap. Si, si, possem un ciri, pascual, clar.
    En Kaufmann va cancel.lar al Liceu per enfermetat, no? No sé, algunes coses que he llegit poden donar a entendre que va ser per altres causes. Agrairé si algú m’ho pot confirmar. La veritat és que va ser una autèntica pena no poder-lo escoltar en viu i en directe amb Schubert. Una autèntica pena.
    Pena tambè és que no vulgui cantar més Lohengrin, i a l’entrevista diu que Sigfried va per llarg, i si a més al Liceu ni vol ni se l’espera ens haurem de conformar amb les retransmissions o anar fent una bona guardiola. Quina llàstima!

    M'agrada

    • Josep, veus, amb algunes coses i decisions hi estic d’acord. Siegried no hauria de ser una prioritat i si res s’espatlla, amb Torsten Kerl anirem ben servits.
      De la cancel·lació del Liceu, conec la versió oficial, és a dir una malaltia i la impossibilitat això si que mosqueja molt) de trobar una data adient a l’agenda del cantant, com si un recital de lied fos molt difícil d’encaixar en una temporada. Ara, per les ràdios no oficials m’ha arribat el malestar del teatre per la cancel·lació i “no voluntat” de comptar amb artistes que no ho posen fàcil al teatre.
      Certament és una llàstima i per altre part, si els dinerons són una prioritat, amb Kaufmann al cartellone, tindrien assegurat el cartell d’exhaurides les localitats.
      Haurem d’esperar i mentrestant tirar d’infernemlandades vàries, ja que lo de la guardiola és més complicat.

      M'agrada

  8. joaquim

    Mercés per aquesta versió de Die Walküre.
    M’ha agradat Jonas Kaufmann, si bé encara li
    falta per arribar al punt òptim per ésser una refe-rència.
    Estic totalment d’acord amb el que esmentes refe-
    rent a que ens podem quedar amb una mica de tot
    però mancat de la qualitat desitjada al no centrar la
    seva carrera.
    És una llàstima que, avui dia, la majoria dels can-
    tants es “cremin” tan ràpidament. (Mal aconsellats, diners…)
    Confiem. Mirem el got mig ple.
    Permet-me, Joaquim, canviar de tema i agrair-te les “perles” que ens has deixat a “Els teus Videos”, aquesta vegada sobre Der Freischutz, de Weber.
    Escoltar (una raresa) a Hermann Uhde, és fantàstic, i no diem de Margaret Price, que està esplèndida. De Toscanini, no cal afegir res.
    Ara, per a mi, la Obertura dirigida per Carlos Kleiber, és de referència. Aquest gran artista, sempre em fa posar “pell de gallina”. Ha estat un dels més grans i dels més estimats, al menys per a mi.
    Moltes gràcies, Joaquim, per tot el temps que ens dediques i per la teva sensibilitat.

    M'agrada

    • Joaquim, aviat publicaré l’apunt dedicat a Der Freischutz, en l’imminent estrena liceista i de ben segur Kleiber fill i la seva fabulosa versió tindran protagonisme.
      Pel que fa a Die Walküre, estic segur que el dia 14 a la retransmissió als cinemes, tot anirà més rodat, però caram! ja molts tenors que no han arribat mai al nivell de Kaufmann en el seu primer Siegmund.

      M'agrada

  9. alex

    Totalmente de acuerdo contigo Joaquim en tu comentario de que te gustaría que J.K. deje de cantar verismo, para centrarse roles de lírico y lírco spinto wagnerianos.
    Opino exactamente como tu y yo que no he sido nada “pro J.K.” en sus actuaciones de tenor de ópera italiana ( Rodolfo, Maurizio y Cavaradossi que igualmente citas), no me duelen prendas reconocer que para roles tipo Siegmund, incluso Fidelio y porqué no en un futuro Tristán y hasta Siegfried, J.K puede ser la referencia actual y de futuro.
    De lo poco que escuché del audio del Met, mucho me convenció Kauffman ( no tanto, Terfel)

    Por cierto, Joaquim ¿ a que tenores”caducos” te refieres cantando el Siegmund?
    saludos

    M'agrada

    • Jo alex vaig de cara a lo pràctic i em costa trobar algú que faci ombra a Kaufmann en aquest repertori i per un Maurizio de Saxonia o un Cavaradossi, te’n puc anomenar uns quants i potser millors.

      M'agrada

      • alex

        Coincido contigo Joaquim; yo sí te cito uno de estos, para mi mejor en ambos roles veristas y que la temporada que viene veremos y escucharemos en el Liceu como Maurizio : Roberto Alagna

        M'agrada

  10. dandini

    M’ha entusiasmat Jonas Kaufmann en el seu primer Siegmund(cantat com a mí m’agrada) pero hem de dir que en diversos blogs que han vist la funció en viu he llegit que la seva projecció és una mica limitada al teatre(fet imperceptible a la radio i encara menys al cinema.Crec que la seva decisió de fer poquíssim repertori wagnerià no obeeix a motius econòmics sino a intentar preservar el seu material vocal el major temps possible.A mí també m’entusiasmava el Lohengrin de Domingo pero ell va dir prou i es va acabar per sempre i al ROH on l’havia de cantar es van haver de comformar amb el substitut.Respecte a Eva-Maria Westbroek sembla ser que la seva veu en el registre greu no brilllava massa i hi havía problemes de fiato i de concentració inclús al curtain call.Es possible que a part del factor salut hi hagués molta pressió per un debut importantíssim al Met i en una funció tan esperada.Esperem que la salut i/o nervis tornin a la normalitat i ens ofereixi lo millor del seu art el esperadíssim dia 14.Demà escoltaré les entrades dels actes 2 i 3 .

    M'agrada

    • No sé perquè cantar Wagner ha d’espatllar més la veu que cantar Puccini, el secret deu ser cantar bé, moderar-se, estudiar i no fer més funcions (del que sigui) de les que permeti la veu.
      Cantar forçat, sigui un Verdi, un Massenet o un Wagner, deu ser igualment perjudicial i em sembla que per les característiques vocals de kaufmann, que allò que li escau millor és el repertori que ara per ara, ningú com ell pot afrontar.
      Possiblement Cavaradossi millor que Kaufmann en trobarem, però Siegmund?
      Potser no arribava amb rotunditat, però el públic a qui premia més és a ellm tan sols cal escoltar les iovacions al final del tercer acte.
      Per altra part és ben curiós que després del primer acte li agafessin les pors a la Westbroek, ja que la Sieglinde al segon i al tercer acte, ja no té les dificultats del primer, però estem d’acord que el 14 estarà millor.

      M'agrada

  11. colbran

    Me extraña muchísimo que en un teatro como el Met -que hace uso de la amplificación de sonido- no se oiga bien a Jonas Kaufmann, cuando yo le oí perfectamente en el Liceu, sin amplificación.

    Cantantes con voces más pequeñas como Kathleen Battle, Cecilia Bartoli y Juan.Diego Flórez no han tenido ningún problema para ser oídos en el Met y Kaufmann sí? Me parece que a los norteamericanos no les hace ninguna gracia que haya varios tenores alemanes (Peter Seiffert, Torsten Kerl, Jonas Kaufmann,…) que puedan estar, en la actualidad, por delante de americanos o canadienses en el repertorio wagneriano. Los norteamericanos se creen los reyes de la lírica y luego los oyes y resulta que no. Tienen algunos/as intérpretes destacados y muchos que no lo son, pese a ser vendidos como tales.

    M'agrada

  12. Hello there!

    I like the excerpts you showed on your page. The quality was really good too.
    What I could distract without speaking your language, is that you liked Eva-Maria (despite her illness), Jonas Kaufmann, and Bryn Terfel. I’m surprised you didn’t care for Stephanie Blythe. What is it, you didn’t like about her interpretation?
    Who would be your ideal Brünnhilde now a days?
    I was wondering if anyone knew if Eva-Maria Westbroek sang yesterday.
    Many greetings. I will check out your blog in the future. Hopefully my Spanish/Catalàn improves.

    M'agrada

    • Welcome daughterofwotan and tank you for comment.
      I have not said anything about Stephanie Blythe, that’s true.
      For me Blythe is a great, great, great voice and her singing is very interesting, but I like a most elegant Fricka for those poignant and sibyline lines.
      If I have to speak about what I have heard of Ms. Blythe I must say that she is closer to Santuzza than to Lady Wotan.
      I wait to see the broadcast in the cinema, where I hope really to enjoy all the singers.
      For the moment Brünhilde is Nina Stemme for me and I like very much Katharina Dalayman, as well.

      M'agrada

      • Hi Joaquim,

        thanks for your reply! Yes, Blythe has a wonderful instrument. Could you give me an example of a Fricka you deem adequate?
        If you enjoy Nina Stemme and Katharina Dalayman, you should come see the ring in Munich next season. Dalayman is singing Walküre and Stemme Götterdämmerung. I hope I get to see them all. Tickets go on sale in October. Greetings from München

        M'agrada

        • I really liked the Gubanova at La Scala, very incisive and very authoritative, but never ordinary, not flashy.

          and

          I’d really come to Munich, from now until October, perhaps there will be changes required to purchase these tickets.
          Best regards

          M'agrada

  13. saisbcn

    oh, oh oh! m’havia saltat aquest post, Joaquim!! acabo de veure-l..fantástic!! gràcies!! tenim entrades per la retransmissió al cinema el día 14!!! fins aviat! una abraçada.

    M'agrada

  14. Carlos R.

    Estimado Joaquim.
    Aun bajo los efectos deslumbrantes de esta Valquiria quiero ofreceros mi opinión.
    El espectáculo sigue siendo una copia de lo que Lepage se nos ofreció en el prólogo, aunque allí la acción justifica los cambios de escena. En cambio en esta, a parte del esperado inicio del tercero, resuelto de manera espectacular, la historia no se narra con suficiencia teatral y una vez más se centra en el espectáculo visual, dejando a los cantantes sin hacer nada o con el peligro de resbalar por la omnipresente pasarela, como el ocurrió a Voigt antes de su comprometida entrada del segundo acto y es por ello que resolvió sus agudos como pudo.
    Para mi el triunfador es Levine que hace sonar la orquesta del MET con una intensidad y calidez deslumbrante.
    Jamás había visto al público del MET tan rendido a su director, le adoran y el responde con unos tiempos solemnes y amplios que permiten lucirse a todos los instrumentos solistas y a todo el conjunto, siempre acompañando y nunca tapando a los canatntes. Realmente suena como un disco.
    Los cantantes, asumiendo la decepción de la substitución de la Westbroek, pasaron con un notable alto.
    A Terfel la voz se le ha ensuciado y para mi gusto le falta la elegancia que Wotan, a pesar de su ira, siempre debe demostrar. Igualmente le sucede lo mismo a Blythe, que demuestra su autoridad a base alzar la voz, ¡Y que voz!
    Voigt es demasiado lírica para Brünnhilda pero es muy voluntariosa y se implica mucho. Los vecinos de butaca la criticaron mucho y me comentaron que añoraban a Berhens. Me gustó más de lo esperado, sobretodo en el dúo con Wotan.
    Kaufmann se ganó al público con una calidez muy poco habitual en los tenores wagnerianos, aunque su voz suena atípica y quizás le falte rodaje, tiene mucha sensibilidad y ofrece unos matices bellísimos.
    Sensacional el Hunding de König, que recuerda a las profundas voces de los bajos de antaño.
    Westbroek no estaba bien y la voz se proyectaba cansada. Su sustituta sonó más fresca, aunque la voz es realmente estridente. En el MET hay quien dice que será una figura, pero yo lo dudo.
    En la segunda función me han dicho que todo mejoró y Westbroek arrasó.
    No os perdáis la retransmisión en los cines, promete ser sensacional, aunque quizás nos mareen las cámaras.

    M'agrada

    • Moltes gràcies Carlos R.
      T’agreixo molt la teva crònica i la veritat és que em fa molta enveja.
      M’agradaria que em diguessis com arriba la veu de Kaufmann a la immensa sala del MET. He llegit que quedava tapat, és cert?

      M'agrada

      • Carlos R.

        Hola Joaquim.
        Respondiendo a tu pregunta he de decirte que de todos los cantantes, Kaufmann era el que llegaba más justo, aunque perfectamente audible.
        Voigt tampoco llegaba demasiado sobrada, pero tanto Terfel, como König, Westbroek y Blythe, tienen vozarrones.
        En realidad se ha hablado y polemizado muchísmo sobre la presunta amplificación del MET, yo nunca he notado nada especialmente sospechoso, aunque es cierto que voces que en el Real o en el Liceo me han parecido pequeñas, en la enorme sala del MET no me ha dado la misma impresión.

        M'agrada

        • colbran

          Dietrich Fischer.Dieskau lo denuncia bien claramente en el último documental sobre Fritz Wunderlich, editado hace un par o tres de años y que aún se puede conseguir en alguna tienda, aparte de que en su día lo dijo Justino Díaz a la prensa barcelonesa y que es del dominio público mundial: en el Met hay amplificación, ya en los ensayos.

          M'agrada

        • colbran

          Según Justino DíaZ la amplificación se la aplican al cantante que la acepta, al que no no. En tiempos del citado bajo portorriqueño la amplificación era del 2%, la actual la desconozco. Quizás Jonas Kaufmann no quiso ser amplificado.

          M'agrada

  15. Hola amics!! Vam tenir la fortuna d’assistir a la première de die Walküre MET el 22 d’abril, doble fortuna perquè no vam aconseguir les entrades fins el mateix dia de la funció. Per nosaltres ha sigut una sessió memorable. La orquestra sota la direcció de Levine fantàstica, ell ajagut quasibé estirat, movia braços i cames com si flotés sobre les notes musicals. L’escenografia impactant, sòbria però funcional. Les veus potents, pel que fa a Jonas Kaufmann com a Siegmund, té una veu molt maca, canta amb elegància i delicadesa però, hem de fer constar que era el que costava més de sentir, ja que potser un punt de volum. Fantàstica la Eva-Maria Westbroek, i molt meritòria la veu de la suplent, que per a nosaltres, precisament per ser la suplent, té un valor afegit. Referent a la Deborah Voigt, va complir correctament el seu paper, i en quant a les primeres frases “penoses i quasi lamentables” s’ha de saber que les va pronunciar mentre s’enfilava per un pla inclinat des d’on va relliscar uns 3 metres d’alçada amb risc de prendre mal. El Bryan Terfel memorable en el tercer acte. Stephanie Blythe, no sé si amplificada, amb una veu imponent. Finalment, Hans-Peter König, impecable.
    Només destacar, referent al públic, la infantil reacció molt americana, d’aplaudir en plena cavalcada de la Valquíria en veure que els simbòlics cavalls es movien amunt i avall.
    Evidentment, repetirem el 14 de Maig al cinema, ja ens veurem.

    M'agrada

  16. Vicent

    Tota una primícia. Per a mí, el millor Siegmund dels darrers 30 anys, si fem la mitja entre facultats vocals i interpretació, potser amb l’excepció de Ben Heppner, a qui no he escoltat el Siegmund.

    M'agrada

  17. wehwalt

    Estic amb aquest darrer comentari. No entenc que es pugui relativitzar o discutir els mèrits d’una execució que no té equivalent des d’en Windgassen (i no m’estic deixant Vickers, que crec que està un pel sobrevalorat). Segueixo els festivals de Bayreuth cada estiu per la ràdio i no només no he sentit mai un Siegmund com el de Kaufmann si no que molts d’ells semblava que es dedicaven a un altre ofici. És fàcil parlar del que es podria millorar però tenint en compte el museu dels horrors que és de vegades sentir cantar Wagner avui dia (particularment a Bayreuth) trobo que el Siegmund de Kaufmann és històric. En menor grau crec que es pot dir el mateix de Terfel. El trobo massa extrovertit (poc elegant en aquest sentit) però si baixem a la realitat i ens oblidem dels discs d’en Hotter és ridícul comparar-lo amb un Dohmen (quin Wotan més innoble!) i fins i tot amb un Tomlinson (ni un agut audible). Des de quan no es podia sentir un Wotan que cantés “Der Augen leuchtendes Paar” com cal i no en una mena de mezzoforte genèric? Hi ha cantants que tendeixen a generar més reserves de les que mereixen i em sembla que Terfel és un d’ells. Ha fet coses històriques com l’Scarpia d’Amsterdam, un Leporello antològic…

    M'agrada

Deixa un comentari