Lars Cleveman

El 25 de juliol de 2011 s’inaugura l’edició d’enguany del Festival de Bayreuth, una edició de transició, sense Tetralogia i amb una única nova producció, precisament el Tannhäuser de l’estrena que compta amb Thomas Hengelbrock a la direcció musical i Sebastian Baumgarten en l’apartat escènic, com a principals responsables de la nova proposta.

La resta de títols es reparteixen amb els discutits i per a mi horrorosos Die Meistersinger von Nürnberg, la producció del Lohengrin que es va estrenar l’any passat, sense Kaufmann i amb Vogt de protagonista, Parsifal o sigui l’èxit indiscutible dels darrers anys i la fredor psicoanalítica de Tristan und Isolde segons Schneider i Marthaler i amb una parella protagonista tan formal com poc engrescadora com Theorin i Dean Smith.

Vist el panorama casi és d’agrair que el Festival m’envies la decebedora carta anual de “ho sentim molt però degut a la gran  demanda de localitats, no podrem atendre la seva petició….”

Tot i així, m’ha cridat l’atenció del repartiment de l’estrena, que dins la mediocritat generalitzada, el nom del protagonista, és a dir, Tannhäuser, he trobat al per a mi desconegut Lars Cleveman.

He anat a Google i he introduït aquest nom i la sorpresa inicial ha estat més que notable. Resulta que el tenor suec va néixer el 16 de juny de 1958, és a dir debutarà a Bayreuth amb 53 anys !!!.

És clar, he anat a buscar ràpidament material audiovisual que justifiqués aquest debut tan tardà. O bé estem davant d’un fóra de sèrie o definitivament Bayreuth està a les últimes si ha d’anar a cercar un Tannhäuser com el Sr. Cleveman per salvar els mobles d’un festival decididament gris.

M’he trobat un YouTube amb el nostre tenor cantant Nessum dorma per a la princesa Victòria i m’he preocupat una mica. També m’he trobat al Sr. Cleveman cantant Si, fui soldato d’Andrea Chénier i el duo final de Carmen amb una senyora anomenada Stella Grigorian (absolutament descriptible, sigui dit de pas) i he pensat, si, si, però Tannhäuser és tot un altra repte i aleshores m’he topat amb això:

I aleshores he pensat que si tot va bé, les germanes Wagner salvaran la funció, al menys en la part vocal, amb un cantant que els assegurarà acabar el relat de Roma viu, però és això el que esperem de Bayreuth?.

Em dona la sensació que la part vocal, ja sigui per les notòries carències actuals, o pel poc interès que mostren els cantants dignes a anar a Bayreuth, ha esdevingut la part més secundaria d’aquest Festival que viu del mite i les glòries passades, donant tot el protagonisme a les direccions, sobretot l’escènica , que ha fet esdevenir al Festival el veritable laboratori dels directors més polèmics i agosarats, sabent que a allà tindran carta blanca.

Aquesta és la fitxa artística del Tannhäuser inaugural:

Tannhäuser
Besetzung 2011
Regie Sebastian Baumgarten
Musikalische Leitung Thomas Hengelbrock
Bühnenbild Joep van Lieshout
Kostüme Nina von Mechow
Dramaturgie Carl Hegemann
Chorleitung Eberhard Friedrich

Landgraf Herrmann Günther Groissböck
Tannhäuser Lars Cleveman
Wolfram von Eschenbach Michael Nagy
Walther von der Vogelweide Lothar Odinius
Biterolf Diógenes Randes
Heinrich der Schreiber Arnold Bezuyen
Reinmar von Zweter Martin Snell
Elisabeth, Nichte des Landgrafen Camilla Nylund
Venus Stephanie Friede
Ein junger Hirt Katja Stuber

I ara deixeu-me ser dolent. On rau el veritable interès del Bayreuther Festspiele?, amb aquest repartiment, no hi ha cap seguidor amb dos dits d’enteniment que s’esperi 10 anys per anar a aquesta funció o pagui el que valen les localitats i si després ens deixessin sense la producció del senyor Sebastian Baumgarten (fixeu-vos que va per sobre del director musical) i ens canviessin al mestre Thomas Hengelbrock, per un altre?

Decididament si voleu un Tannhäuser bayreuthià, us recomano fervorosament aquest:

O si us estimeu més aquest, no tinc cap problema a recomanar-lo, ans el contrari