IN FERNEM LAND

DAS LIED VON DER ERDE: VON OTTER, KAUFMANN, ABBADO


Claudio Abbado - Anne Sofie von Otter - Jonas Kaufmann - BPO 18-05-2011

Com ja us vaig anunciar en l’apunt del dia 18, Claudio Abbado va dirigir a la Berliner Philharmoniker a la seva seu berlinesa, un concert dedicat a Gustav Mahler, en la commemoració del centenari de la seva mort.

El programa estava integrat per l’adagi de la simfonia número 10 i Das Lied von der Erde, amb la participació d’Anne Sofie von Otter i Jonas Kaufmann.

Aquest concert que ha commocionat  a tots aquells que el van veure pel canal ARTE en HD, és el protagonista de l’apunt d’avui.

Us el deixaré en dos formats, l’àudio i el vídeo, per bé que tan sols del Cant de la Terra, ja que l’adagi amb els mateixos intèrprets, encara que del dia 14, ja va ser el motiu del apunt del dia 18.

Del concert us puc dir, a part que el mestre Abbado torna a constatar el magisteri i l’altíssim grau d’excel·lència que ha assolit dirigint les obres de Mahler, que Jonas Kaufmann està pletòric en una obra que s’adapta perfectament a les seves característiques vocals i que alhora li permet lluir una projecció exultant, amb un registre agut d’una seguretat i fermesa magnífic.

Anne Sofie von Otter és una gran artista, però la seva veu denota massa sovint que els anys han passat i pateix més del que seria desitjable de la zona central a l’aguda, on la veu grinyola una mica, tot i així la seva extraordinària musicalitat fa commoure al més escèptic, quan escoltem Der Abschied (El comiat), tot i un inici més aviat problemàtic, que acaba de manera veritablement colpidora.

La interpretació global, guiada i sentida amb la màxima precisió i intensitat, és un prodigi tan sols a l’abast d’un grandiós director com Claudio Abbado, en una maduresa fascinant.

Ara que estan tan de moda els directors que voregen la post adolescència, escoltar una direcció d’un grandiós veterà, reconforta, l’experiència continua sent un valor molt preuat.

Us deixo per escoltar el lied inicial, on Kaufmann aclapara.

Das Trinklied vom Jammer der Erde
poema de Hans Bethge (1876-1946)

Schon winkt der Wein im goldnen Pokale,
Doch trinkt noch nicht, erst sing ich euch ein Lied!
Das Lied vom Kummer soll auflachend
in die Seele euch klinge. Wenn der Kummer naht,
liegen wüst die Gärten der Seele,
Welkt hin und stirbt die Freude, der Gesang.
Dunkel ist das Leben, ist der Tod.
Dein Keller birgt des goldnen Weins die Fülle

Herr dieses Hauses!
Dein Keller birgt die Fülle des goldenen Weins!
Hier, diese lange Laute nenn’ ich mein!
Die Laute schlagen und die Gläser leeren,
Das sind die Dinge, die zusammen passen.
Ein voller Becher Weins zur rechten Zeit
Ist mehr wert, als alle Reiche dieser Erde!
Dunkel is das Leben, ist der Tod.

Das Firmament blaut ewig und die Erde
Wird lange fest stehen und aufblühn im Lenz.
Du aber, Mensch, wie lang lebst denn du?
Nicht hundert Jahre darfst du dich ergötzen
An all dem morschen Tande dieser Erde,
Nur ein Besitztum ist dir ganz gewiss:
Das ist das Grab, das grinsende, am Erde.
Dunkel ist das Leben, ist der Tod.

Seht dort hinab!
Im Mondschein auf den Gräbern hockt
eine wildgespenstische Gestalt – Ein Aff ist’s!
Hört ihr, wie sein Heulen hinausgellt
in den süßen Duft des Lebens!
Jetzt [nehm]9 den Wein! Jetzt ist es Zeit, Genossen!
Leert eure goldnen Becher zu Grund!
Dunkel ist das Leben, ist der Tod!

Cançó de taverna de la misèria terrenal

El vi ja titil·la en la copa daurada,
però no beveu encara, primer us cantaré una cançó!
La cançó de l’aflicció us ha de ressonar amb rialles
dins l’ànima. Quan la pena s’acosta,
s’assequen els jardins de l’esperit,
es marceixen l’alegria i el cant.
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.
[ En el teu celler tresoreja l’abundor del vi daurat ]

Senyor d’aquesta casa!
En el teu celler tresoreja l’abundor del vi daurat!
Aquí, declaro com a meu aquest llaüt!
Tocar el llaüt i buidar els gots,
són les coses que més bé harmonitzen.
Una copa plena de vi en el just moment
val més que tots els regnes d’aquesta terra!
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.

El firmament blaveja eternament, i la terra
romandrà llarg temps impertorbable, florirà cada primavera.
Però tu, ésser humà, quant de temps vius tu?
Ni tan sols cent anys t’és permès de delectar-te
en les caduques banalitats d’aquest món!
[ Només una possessió tens assegurada:
el sepulcre que, sorneguer, somriu dins la terra.
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.]

Mireu allà baix!
A la llum de la lluna, damunt les tombes s’arrauleix
una figura salvatge i fantasmagòrica. És un mico!
Escolteu com fa ressonar els seus udols per tot arreu
en la suau flaire de la vida!
Preneu ara el vi! Ara és l’hora companys!
Buideu els vostres daurats vasos fins al fons!
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.

Traducció Salvador Pila

Das Lied von der Erde
Gustav Mahler

Anne Sofie von Otter, mezzosoprano
Jonas Kaufmann, tenor

Berliner Philharmoniker
Director: Claudio Abbado

18 de maig de 2011, Philharmonie, Berlín

ENLLAÇ D’ÀUDIO

ENLLAÇOS DEL VÍDEO

Estic segur que us agradarà moltíssim

ACTUALITZACIÓ

Si voleu el vídeo de l’adagi de la desena simfonia de Gustav Mahler, que Claudio Abbado i la Berliner Phlharmoniker varen interpretar a la primera part del concert del dia 18 de maig de 2011 a Berlín, tan sols heu de prémer el següent enllaç i ja obtindreu el vídeo en format AVI.

Un comentari

  1. Josep Olivé

    Moltes gràcies Joaquim, ja tinc nit de divendres amb catàrsi (ei…musical, clar) assegurada! Vaja orquestra, vaja director, vaja cantants…i amb “Das lied von der erde”!!!

    M'agrada

  2. joanela

    Jo no vaig puguer resissistir-me a comprar una entrada al Digital Concert Hall de la Filarmónica de Berlin.Va ser superb.Abbado extreu unes sonoritats molt especials, la seva fragilitat, la delicadesa de com diriges, els texts, els solistes ,tot La meva estimada von Otter…., encara m’emoociona, el magnific Kaumann
    Aixi dons, tenir un document d’ aquesta meravellosa obra em fa molt feliç i t’ho agraeixo moltíssim.

    M'agrada

  3. saisbcn

    Gràcies Joaquim!! Quines perles ens estas deixant aquests darrers dies!!! A veure si tinc temps de baixar ho tot i gaudir-ho amb tranquilitat. Bon divendres a tothom!

    M'agrada

  4. tristany

    Jo ja no trobo les paraules justes per demostrar-te l’immens agraïment que et mereixes per tots aquests meravellosos obsequis que ens fas. Corro a baixar-m’ho ara mateix.

    Que et sigui lleu el “freixut” d’avui. Jo encara no l’he patit en viu. Per CM em va semblar e·s·p·a·n·t·ó·s, que ja és difícil, i això sense posada en escena…

    M'agrada

    • colbran

      Te contesto aquí porque no sé si Joaquim hará mención del segundo reparto de “Der Freischütz”.

      Me he marchado al terminar la primera parte. Con esto queda todo dicho, pero voy a comentar los 105 primeros minutos de la ópera.

      Parecía que la orquesta sonaba algo mejor, pero un fallo notorio de una trompa me ha despertado de esta ensoñación para volver a la realidad. Decididamente no suena bien, más pachanguera que otra cosa, sin misterio, sin profundidad, sin clase, pero creo que en esta ocasión la “culpa” es atribuible a Michael Boder que no se ha creído lo que está dirigiendo y comienza, continúa y acaba sin demasiado interés. Al menos esto es lo que llega a mis oídos y lo siento de veras porque el maestro Boder me ha hecho disfrutar mucho con otras óperas y esperaba lo mejor de él. Ya puedo decir que “Der Freischütz” es lo peor que ha dirigido en el Liceu.

      Muchas veces el segundo reparto supera al primero. En esta ocasión no, pero puntalizando. Lars Woldt es una buena y voluminosa voz pero no es el gran cantante que Albert Dohmen es. Si alguien dudaba sobre “lo del carro”, sólo tiene que escuchar a Lance Ryan; su zona de oscilación no es la aguda -que la disimula, pasando por ella sin emitir nada- sino la central. Además interpreta el rol como si fuera un niño mal criado con saltitos y todo. Su aria no ha recibido ni un sólo aplauso. Y a este señor se le contrata…, lo cual no deja de ser curioso. Comparado con Christopher Ventris, Ryan es muy inferior.

      La soprano Bettina Jensen tiene más volumen vocal, y además más agudo, más centro y más grave que Frau Seiffert, pero es una cantante algo vulgar que probablemente mejorará, si se pone en manos de un buen instructor vocal. En eso hemos mejorado. Pero Elena de la Merced no es la soprano que nos hubiera sorprendido, después de escuchar a Ofelia Sala en tan malas condiciones. La voz de la Merced es de escaso interés, no ha evolucionado nada, canta bien pero su voz es impersonal y aniñada. Digamos que con ella también se mejora algo. El coro ha tenido intervenciones más felices que éstas.

      El resto del reparto es de calidad similar al primero, pero no puedo juzgar las intervenciones del segundo acto porque he desertado por fatiga y aburrimiento.

      La escena es un auténtico despropósito que no conduce a ninguna parte y una segunda visión empeora aún más el juicio de la primera. Los fallos de sincronización de disparos, etc, siguen vigentes. Sólo un disparo ha sido correcto, de los tres únicamente el segundo, siempre refiriéndome a la primera parte.

      Yo creo que con esta producción y esta mala selección de cantantes, la dirección artística del Liceu ha conseguido superar su desacierto del reciente “Il trovatore” y se ha cubierto de una espesa capa …de gloria negativa.

      Los que aún no habéis visto este “Der Freischütz” id preparados, quizás así no lo encontraréis tan deleznable y absurdo.

      M'agrada

      • Hagués estat millor comentar-ho a l’apunt de Der Freischütz del primer repartiment, però ja està fet.
        Jo he arribat tard a la primera part, no podia de cap manera ser al liceu abans de les 8, ni tan sols a les vuit en punt. Quan fas tard et col·loquen a la bombolla de l’Espai Liceu, on pots seguir amb un so força natural la retransmissió per circuït tancat, però com que ara han retallat, la càmera és fixa i per tant ho veus com si estiguessis assegut a la fila 15 de la platea.
        L’escena terriblement fosca feia que pràcticament no es distingís res i m’he volgut concentrar en el que escoltava. Al cap de vint minuts mal comptats he decidit anar a regirar cd’s i dvd’s a la botiga.
        Lo de Lance Ryan no té nom. No és animadversió personal, encara que ho sembli, però és absolutament preocupant que un cantant que com aquell qui diu “fa dos dies que va començar” ja ofereixi uns signes alarmats de fatiga i oscil·lacions. José Luis si vols anar a comprovar en directa el que és fer el carro, ho tens molt fàcil.
        L’orquestra feia molt temps que no sonava d’aquesta manera i les senyores, sent millors que les del primer cast no m’han fet deciodir a entrar a la sala per veure la segona part.
        És la primera vegada que entro al Liceu i surto sense entrar a la sala. Què fort!
        Laboralment ha sigut una setmana lamentable, sort de Claudio Abbado i Mahler, Definitivament aquests Freischütz m’han agafat en molt mal moment i ells no ha fet res per millorar-lo.

        M'agrada

        • tristany

          Gràcies per les cròniques, Colbran i Joaquim (per estricte ordre d’aparició). Lamento haver-les propiciat en un fil inadequat. Després del balsàmic visionat que ens has facilitat (l’he vist aquest vespre havent sopat) de Das Lied von der Erde, topar de nou amb la trista realitat del Freischütz que m’espera resulta ben decebedor. De tota manera hi aniré i aprofitaré per fer alguna cosa de profit a la capital.

          Pel que fa a Lance Ryan, només he patit el seu Siegfried a Bayreuth (i aquí el verb patir és gairebé un eufemisme) i així que pugui en penso fugir com de la pesta. I és que a part del carro (indiscutible) va fer uns bramuls de proporcions homèriques, rebuts per cert amb unes ovacions que em van deixar tan atònit com la seva actuació. Però bé, també van bravejar la Watson i altres proferidors d’esgarips.
          I segons diuen l’han aparaulat per fer-lo al Liceu d’aquí uns anys (si encara és capaç d’articular alguna mena de so). Déu meu, Senyor!

          En fi, prefereixo anar-me’n al llit encara sota els efectes d’aquesta -insisteixo- meravella de Mahler…

          M'agrada

  5. Jo no puc superar la intensitat i l’expressivitat dels agraïments que ja has rebut, de forma que em limitaré a un senzill però sentit “moltes gràcies”!
    Bé, també podia ser original i dir-t’ho en un altre idioma, hehe! MUITO OBRIGADO!! 😀

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Toc, toc, toc…Puc entrar per segona vegada? Moltes gràcies!

    Sap el Claudio que és la tercera vegada que surt a Infernem Land aquesta setmana? Catxis! Si ho sabès potser vindria més per aqui, i aixi comprovar, en viu i en directe, que aqui se l’estima i se li professa culte. I merescudament.

    Ho haig de dir: quan va desapereixa en Kleiber, l’Abbado va passar a ser el meu guia musical. Admiro a molt directors, estic dispossat a viatjar per veure’ls, però abans Kleiber, i ara Abbado em transmeten des del podi quelcom més. No sé explicar-ho bé. Em captiven, i sento la música gairebé a través dels seus gestos, dels dits de les seves mans, de la seva mirada, tant concentrada, tant expresiva.

    I Abbado, des que va superar la greu enfermetat, està en un altre dimensió. Dirigeix tot lo que li agrada, lo que més li agrada, es nota, sap que algú li ha donat l’oportunitat de comunicar un altra vegada les partitures que més estima. Es nota. Es veu. I nosaltres ho disfrutem.

    M'agrada

  7. colbran

    Después del comentario anterior que no pertenecía a este apunte, pero que he aprovechado para dar contestación a Tristany, estoy escuchando esta espléndida grabación, en la que mi único pero estriba en la colocación de los micros, cuyas tomas de sonido son mas presentes que las del cantante solista, con lo que se pierde algo del equilibrio sonoro.

    Jonas Kaufmann sorprende por lo adecuado que es para esta fenomenal partitura de Mahler. Quizás Torsten Kerl tenga la voz más impactante, pero Kaufmann canta con más dulzura y se adhiere a la música como pocos y llega al registro agudo sumamente afinado y sin ningún tipo de problemas. Alemania ya dispone de excelentes tenores para su música lírica, después de bastantes años de sequía tenoríl.

    No puedo enjuiciar a Anne Sophie von Otter porque aún no dispongo de la copia para hacerlo.

    La orquesta, bajo la dirección del magistral maestro Abbado, suena de ensueño aunque repito que técnicamente está demasiado presente.

    M'agrada

  8. Elio

    Moltes gràcies per els arxius. “Das Lied” és la meva obra preferida, i en tinc un munt de versions diferents, en part perquè cap director fins ara m’ha permès gaudir de tots els detalls de la partitura en una mateixa grabació (vocalment ho tinc més clar: em quedo amb el duo Wunderlich-Ludwig). A falta d’una audició més atenta, crec que aquesta magnífica versió que ens poses a l’abast passarà a ser una de les meves preferides. En Kaufmann està superb i la direcció d’Abbado s’acosta a la que jo sempre he volgut sentir, llevat d’alguns detalls, com un tempo massa ràpid a “Von der Jugend” (de referència per mi la lectura de’n Klemperer) i el bellíssim solo de clarinet a “der Abschied” (amb les paraules “Oh sieh! wie eine Silberbarke schwebt der Mond”) que queda massa tapat, per exemple. Al marge d’això, crec que la transparencia orquestral és exemplar, i discrepo amb en Colbran, ja que en aquest tipus d’obres prefereixo que l’orquestra ressalti més que els cantants (dins d’uns límits, és clar).
    Només faria un canvi: von Otter (que m’agrada molt) per la Podles. Em va impressionar la grabació que vas penjar fa pocs dies.
    Gràcies de nou!

    M'agrada

  9. Jo no puc disposar amb els arxius perquè Rapidshare no me’ls deixa baixar. Està clar que hi tinc un litigi que hauré de solucionar per correu.
    De totes formes, Joaquim, te’n dono igualment les gràcies. Ens estàs fent malbè amb tants “mimitus”.
    A reveure!

    M'agrada

    • Olá Paulo,
      Não pude resistir à tentação de cumprimentar um conterrâneo! Se o Joaquim me permitir –Joaquim, m’ho permets??–, dou-te as boas-vindas a este blog. 🙂
      No que diz respeito ao vídeo, tens de fazer o download das 3 partes e depois juntá-las. Individualmente não sei se se podem reproduzir… A julgar pelo que dizes, pode-se ouvir mas não ver o vídeo.
      O Joaquim recomenda utilizar o programa hjsplit para unir os ficheiros. Eu pessoalmente faço o download dos ficheiros com o programa jDownloader, que os une automaticamente uma vez se descarregam todos.
      Se continuares a ter problemas, diz e tentamos outra solução.
      Cumprimentos! 🙂

      M'agrada

    • Olá Paulo!
      Acabo de fazer-te um comentário mas não sei por quê não aparece aqui…
      Bem, dizia-te que não tinha podido resistir à tentação de cumprimentar um conterrâneo! 🙂
      Também te dizia que para veres o vídeo tens de fazer o download das três partes e, depois, uni-las. Para fazer isso, o Joaquim recomenda usar o programa HJ Split. Eu pessoalmente prefiro um programa específico para fazer download de ficheiros, como o jDownloader, o qual une os ficheiros em um só uma vez feito o download de todas as partes.
      Não sei se o que digo te ajuda. Caso continues a ter problemas, indica-o noutro comentário (espero que o Joaquim não se importe que diga isto, como se estivesse em minha casa… 😉 ) e tentaremos outra solução.
      Cumprimentos!

      M'agrada

  10. Hola Joaquim,
    És la segona vegada que intento contestar-li a en Paulo però després els missatges no surten aquí… Pot ser que estiguin retinguts a causa dels dos enllaços que hi poso?? Ho dic perquè de vegades si hi ha més d’un enllaç el sistema els reté en el cas que sigui spam…
    Gràcies! 🙂

    M'agrada

  11. Obrigado, David.
    Não percebi bem como funciona o JDownloader. Estou a aguardar para poder baixar o último ficheiro e depois tentarei o HJ Split.
    O áudio a que me referia era mesmo o do ficheiro mp3.

    Cumprimentos, conterrâneo.

    M'agrada

  12. Fred

    Hello!!

    As always thanks for sharing all this great music!!

    I was trying to download this concert but it looks like the second file of the lied von der erde is not working. I tried with a couple of browsers, but had the same problem.
    Is there any chance you could post a new link?

    Thanks a lot in advance!
    fred

    M'agrada

Deixa un comentari