Le Sacre de Napoléon de Jacques-Louis David (1805-1808) 629 x 979 cm Museu del Louvre (Paris)
En primer lloc us haig de donar les gràcies per la magnífica acollida d’aquesta tria final. La més difícil de totes les edicions, ja que es tractava de triar quin cantant us agradava més de tots, cantant el que cantava. És important aquest matis, ja que estic plenament convençut que molts, no sé si tots, però molts dels vots aconseguits per cadascun dels cantants, ho han estat per ser qui eren i no pas per la versió que interpretaven, però com que el resultat és inapel·lable i fruit d’una votació democràtica, l’accepto amb gran satisfacció, tot i que jo no he votat al guanyador.
Tots sabeu que Jonas Kaufmann m’agrada molt i tots sabeu que he dit moltes vegades que quan m’agrda més és quan canta òpera alemanya o francesa. En “È la solita storia del pastore” de L’Arlesiana de Francesco Cilea, ja va commocionar per aquestes dates ara fa un any, a molts dels infernemlandaires, ocasionant una interessant batalla de vots amb Rolando Villazón i ara ha tingut que lluitar sobretot, ni més ni menys que amb Montserrat Caballé cantant l’ària de Le villi de Puccini, seguida molt de prop per dues deesses del cant com són la Ferrier i Victoria de los Ángeles, ambdues cantant dues àries en versions absolutament referencials.
És ifícil pensar que algú pugui cantar millor el “Pie Jesu” o “l’Erbarme dich” que elles dues i per això encara sorprèn més que aquest tenor de veu estranya i emissió molt discutida, s’hagi endut la corona de llaure que presidia l’apunt, però per altre part em sembla normal, ja que es tracta d’un cantant d’ara que alguns fins i tot poden gaudir en directa i això té la seva importància, no cal treure-li mèrits. Connecta amb el públic i ho fa molt bé, amb la particularitat de ser posseïdor d’un segell personal que el distingeix de la majoria tan sols emetre la primera nota.
És un cantant sensible, no cal dir-ho, que sap extraure amb les seves virtuts i defectes, l’emotivitat justa per connectar amb el public, cosa que altres, amb instruments més purs i més nets, no acaben d’assolir mai.
De tot això és desprèn una vegada més que la predilecció del gran públic, aquell que potser no anirà mai amb la partitura sota el braç, el metrònom a la ma i el diapasó enganxat a l’orella, és per aquest tipus de cantants que saben emocionar a la majoria, tot i no ser el paradigma de la perfecció. És així i no cal donar-hi gaires voltes. Ens costarà més o menys d’acceptar, però aquests cantants creen afició i arrosseguen al gran públic. A qui, que li agradi l’òpera, li pot molestar que això sigui així?
La meva tria va ser ben diferent, car jo vaig seguir les meves pròpies regles i vaig anar a buscar de totes les interpretacions possibles, quines eren les que més s’acostaven a la meva perfecció i aquí Caballé, Ferrier i Victoria eren per a mi inqüestionables. És clar que Terfel, Christoff o Weber m’agradaven moltíssim o Radvanovsky, Keenlyside i Araiza. Haurem de reconèixer que totes les versions eren per sucar-hi pa.
Bé doncs, abans de deixar-vos a Kaufmann cantant l’himne de blog, us deixaré els resultats finals
Tenint en compte que la majoria heu votat, tal i com us vaig demanar tres opcions diferents i que la totalitat de vots emesos han estat 237
| 237 | Total de vots | ||
| 3 | vots per votant | ||
| 79 | votants | ||
| Resposta | Vots | Percentatge Global | Percentatge votants |
| Jonas Kaufmann | 33 | 14% | 41,77% |
| Montserrat Caballé | 30 | 13% | 37,97% |
| Kathleen Ferrier | 27 | 11% | 34,18% |
| Victoria de los Ángeles | 26 | 11% | 32,91% |
| Boris Christoff | 21 | 9% | 26,58% |
| Bryn Terfel | 21 | 9% | 26,58% |
| Sondra Radvanovsky | 17 | 7% | 21,52% |
| Simon Keenlyside | 16 | 7% | 20,25% |
| Joyce DiDonato | 10 | 4% | 12,66% |
| Waltraud Meier | 8 | 3% | 10,13% |
| Ildebrando D’Arcangelo | 7 | 3% | 8,86% |
| Sesto Bruscantini | 6 | 3% | 7,59% |
| Ramón Vargas | 5 | 2% | 6,33% |
| Ludwig Weber | 5 | 2% | 6,33% |
| Francisco Araiza | 5 | 2% | 6,33% |
I ara deixem al “cantant dels cantants a In Fernem Land“, interpretant In Fernem Land, el comiat de Lohengrin, l’òpera de Richard Wagner, tal i com ho va cantar amb la Münchner Rundfunkorchester dirigida per Michael Güttler a Munic, 25 de maig de 2010 a la sala de la Philharmonie am Gasteig.
A l’estiu no us deixaré aliens a l’activitat del blog i us proposaré un concurs que durarà durant tot el mes d’agost, de la que ja aniré donant més detalls, i pel que fa al mes de setembre, estic rumiant una nova formula participativa.
Gràcies a tots.
Aquí us deixo l’etiqueta que prement a sobre, us portarà a tots els apunts relacionats amb el cantant del mes: El cantant del mes
IN FERNEM LAND 
Enhorabuena al triunfador, aún cuando yo no le he otorgado niguno de mis tres votos que fueron para Montserrat Caballé, Victoria de los Angeles y Boris Christoff, en tres pletóricas y referenciales interpretaciones de las piezas cantadas.
Cantando “In fernem Land” es otra cosa…
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Celebro que hi hagi hagut tanta participació ja que és el que et mereixes atesa la teva dedicació a un blog del que en podem fruir tants.
Em vaig baixar els quinze tracks i n’he fet un CD preciós: Joaquimträume.
Gràcies per la teva imaginació que, afortunadament, ens acompanyarà TAMBÉ el mes d’agost.
M'agradaM'agrada
Wunderschön! Encara que no era el meu “favorit” començar el dia amb aquesta musica fa goig,
Bon estiu!
M'agradaM'agrada
Aunque lo tengo un poco “castigado”, por su anulado, concierto del Liceu… Jonás siempre está en el altar de mi personal Olimpo.
Y vuelvo a repetir que Jonás cantando In Fernem Land, es de un orgasmo completo.
Junto a a algún pasaje de mi Tosca y de mi Cavallería, está canción forma parte de mi peculiar y atea, Santísima Trinidad.
Probad una cosa…….
Elegid vuestra butaca o sofá preferido,….. serviros una copa, si bebeis,….. encended un cigarrillo, si fumais….relajaos … escuchad esta canción….. relajaos…….. Olvidaros de la crisis… el Strauss-Kann…. la SGAE……. sólo disfrutad……..
No pensais que maravilloso es vivir!!!!.
Perdona , Joaquín, este lapsus de en plan consultorio astrólogico de Madame Casandra…..
Besos a todos/as……Feliz verano
M'agradaM'agrada
Joaquim, com triar entre tantes i tants tan excel·lents? JK tampoc era el meu “number one”, pero per supost es fantástic! Gràcies per fer nos gaudir d’aquesta tria i totes les perles qu ens deixes. Quina bona idea Olympia de fer-ne un CD! Tin curiositat per la teve proposta per aquest estiu. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Nosaltres no podrem participar en el joc del mes d’agost però espero
el que prepares per el setembre “en candeletes”. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Aquest ha estat un dels meus vots, juntament amb la Joyce DiDonato i l’Ildebrando d’Arcangelo. La tria es va fer difícil.Jo sóc d’aquest grup que mai no anirà amb la partitura sota el braç, el metrònom a la mà i el diapasó a l’orella, ja m’agradaria !!!!!, però no en sé prou, per tant, em deixo portar “només” per les emocions i aquesta veu m’emociona de veritat.
Com l’Emilio, jo també crec que el Kaufmann ens en deu una al Liceu.
Gràcies Joaquim per la teva iniciativa i me n’alegro que el bloc ens acompanyi també durant l’estiu. Ja estic esperant les noves propostes per a l’agost i el setembre.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Nos debe una más los intereses de demora!
M'agradaM'agrada
Felicitats, Joaquim, per l’alta participació.
Com sempre,ès un goig participar-hi.
Quina tria! d’absolut “reclinatori”.
Espero amb interès i il-lusió les teves noves propostes per l’agost i el setembre.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Bien por Jonasito!
M'agradaM'agrada
La primera felicitació per tu, amic Joaquim. Estic molt content que la teva proposta hagi estat tan ben acollida pels que et visitem diàriament i que hem gaudit mes rere mes de la tria que ens proposaves. No et mereixies menys.
Felicitats també a Herr Kaufmann i els que l’heu votat. Crec, com en Joaquim, que no és en aquest repertori on lluu amb més força, però ara no es tracta de discutir això, i el resultat és inapel·lable. En qualsevol cas, un grandíssim cantant, com s’aprecia magníficament en la seva interpretació d’In fernem Land.
Jo hauria donat el meu vot a tres “clàssics”, però després de molt rumiar vaig decidir guardar un vot per a un cantant en actiu i finalment em vaig decantar per Ferrier (insuperable), Christoff (idem) i DiDonato, que canta amb un gust mozartià exquisit.
Suposo que en les properes setmanes la nostra presència (jo el primer) anirà sent més intermitent i vull aprofitar ara per desitjar un molt bon estiu a tots els infernems, començant pel nostre estimadíssim amfitrió, l’admirat colbran, l’encantador José Luis, la senyora Mercedes i tots els altres, que ja sou com de casa.
M'agradaM'agrada
¡Felicidades a Her Kaufmann y a sus devot@s admirador@s! Tampoco era de los míos pero la deportividad ante todo…¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Quería poner, Herr Kaufmann.
M'agradaM'agrada
Yo esta vez tenía muy clara mi terna: Ferrier, Christoff y De los Ángeles.
Gracias por el concurso y aguardamos expectantes la sorpresa veraniega.
M'agradaM'agrada
La tria era molt difícil, al menys per a mi, J. Kaufmann estava entre els meus candidats, però al final no el vaig votar, tot i així em sembla molt bé el resultat.
Enhorabona Joaquim per aquestes activitats que ens organitzes, per aquests apunts que ens deixes cada dia, per mantindre’ns, almenys a mi, al dia de tot el que es cou en el món operístic principalment, però també en el món musical.
Faré com l’Olympia i em baixaré els 15 tracks i els inclouré tots a la mateixa llista de reproducció.
M'agradaM'agrada
El nivell era tan bèstia que dubtava i dubtava fins que clar, havia de decidir-me i triar. Aleshores el que em va passar és que en la meva elecció van influir bastant lo que cantaven. Falstaff es per a mi una “debilitat” insuperable i si es canta l’ària de Fenton “Dal labro il canto” com ho fa en Ramón Vargas aleshores té molt números per a ser escollit. Podría dir el mateix del Rèquiem de Fauré i el seu “Pie Jesu” sublim, ni més ni menys que amb la sublim Victòria dels Àngels, aixi com del “Parto, parto” de la Clemenza di Tito cantat per una de les millors mezzos de l’actualitat sens dubte, Joyce DiDonato. Tanmateix res a dir amb la classificació final. La trobo molt correcte. I és que el vencedor té moltes qualitats, moltes, ho té pràcticament tot. És, probablement, el cantant d’òpera més valuós i carismàtic del moment. La perla del post? Definitiu, el llorejat Jonas Kaufmann a In Fernem Land interpretant… precisament… “In fernem Land, unnahbar euren Schritten…”
M'agradaM'agrada
Tots eren bons així que qualsevol guanyador hagués sigut fantàstic, peró jo me’n alegro moltissim de que hàgi guanyat el J.K.!!!
M'agradaM'agrada
Enhorabuena, Jonas. E seguido de perto pela Montse, muito bem.
Vou sentir falta del cantant del mes, mas menos mal, aguardamos as novidades.
M'agradaM'agrada
Estic contenta del resultat de la votació, encara que estic segura que tots tenien les mateixés opcions de guanyar ja que són els que durant uns cuants mesos varem votar com els millors. Referent a que un dia pogem tenir a Kaufmann al Liceu , ho veig dificil mentre que els responsables del teatre siguin els actuals, per el qiue vaig deduir de les paraules del sr. Matabosch en la presentació de la temporada, no es aquesta la seba prioritat, tant de bó m’equivoqui.
M'agradaM'agrada
Magnífica tria i gran guanyador! Tan de bo el poguem tenir aviat al Liceu. Segueixo sovint el teu blog, Joaquim, i fins ara no havia sortit a la palestra a comentar… enhorabona.
M'agradaM'agrada
Benvinguda a In fernem land,
No sé per què m’ho sembla, però penso que el Liceu “castigarà” al Herr Kaufmann i per tant als seus seguidors, i no el tornar-lo a contractar. No sé si farà el mateix amb la senyora Damrau que ens va deixar sense concerts Mozart per anar al japó a cantar la Lucia amb la companyia del MET i això que va dir que estava malalta. En Kaufmann al menys no va cantar enlloc, però ens va deixar amb un bon pam de nas.
M'agradaM'agrada