Plácido Domingo i Ana María Martínez
De manera imprevista avui assistirem a un concert d’aquells que un parell d’estels operístics rutilants acostumen a fer a l’estiu, on s’alternen àries conegudes, amb fragments de música molt popular.
En el cas que ens ocupa el protagonistes són el cantant incombustible (ara ja no puc dir tenor) per excel·lència, Plácido Domingo i la soprano porto-riquenya Ana Maria Martíne, que passen de l’òpera a l’opereta i la zarzuela, per acabar en el musical i la música popular, un amplíssim ventall estilístic, on la soprano llueix distinció i adequació, amb una veu prodigiosa, que malauradament no podem escoltar en els nostres teatres, i on Domingo, amb els problemes afegits del seu estat de salut, mostra signes de necessari repòs. Segurament no hagués hagut de sortir en aquestes condicions, però tots el coneixem.
Ara, si pretén incorporar el Carlo Gerard d’Andrea Chènier al seu repertori baritonejant, més val que s’ho tregui del cap, al menys en aquest concert no li va sortir gens be. És cert que a mida que el concert anava avançant, la veu de Domingo va anar dissimulant les defallences inicials (del que no ens han censurat), però jo crec sincerament, que hauria d’anar pensant allò de iniciar noves activitats.
El concert es va celebrar dins el marc del Festival de Música de Český Krumlov a Txèquia i la Radio Televisió txeca no el va retransmetre en la seva integritat. Potser ha omès els fragments on el cantant madrileny afectat per un refredat, no va estar a l’alçada o es reserva el dret de retocar-lo i passar-lo més endavant per la televisió. De moment tenim l’àudio “censurat”, on Domingo alterna rols de tenor amb un de baríton i altres fragments on la indefinició del registre necessari, ho fa tot més fàcil.
En l’àudio que us deixo, no escoltarem ni l’obertura d’inici, ni l’ària de Le Cid, “Ô souverain, ô juge, ô père”, ni la de Cavaradossi “E lucevan le stelle”, com tampoc escoltarem la versió del tango de Carlos Gardel “El día que me quieras”, que els dos cantants van oferir a duo, en la penúltima propina. La resta del concert el teniu aquí a disposició:
Cançó de la lluna – Rusalka (Dvorák)
Ebben? Ne andrò lontano – La Wally (Catalani)
Nemico della patria – Andrea Chenier (Giordano)
Obertura – Don Pasquale (Donizetti)
Già nella notte densa – Otello (Verdi)
Obertura, Dichter und Bauer (von Suppé)
Dein ist mein ganzes Herz – Das Land des Lächelns (Lehár)
Heia, heia, in den Bergen – Csardasfürstin (Kálmán)
Lippen schweigen – Die lustige Witwe (Lehár)
De España vengo – El niño judío (Luna)
Amor, vida de mi vida – Maravilla (Torroba)
Canción de Paloma – El barberillo de Lavapiés (Barbieri)
No puede ser – La tabernera del puerto (Sorozábal)
PROPINES:
Muñequita linda (Grever)
Bésame mucho (Velázquez)
I could have danced all night – My Fair Lady (Loewe)
The impossible dream – Man of La Mancha (Leigh)
Granada (Lara)
Plácido Domingo
Ana María Martínez
Prague Radio Symphony Orchestra
Director: Eugene Kohn
Ceský Krumlov
20 d’agost de 2011
Jo us deixaré un tast, amb l’excel·lent soprano, que ja sabeu que m’agrada molt, començant per l’ària de La Wally “Ebben? ne andrò lontana” d’Alfredo Catalani.
I ara “Heia, heia, in den Bergen” de Csardasfürstin de Kálmán. La magnífica, lluminosa i expressiva veu d’Ana María Martínez llueix esplèndida.
Iniciem amb la tanda de zarzuela amb el famós “De España vengo” de El niño judío de Pablo Luna.
Ara, continuem amb la cançó de Paloma de El barberillo de Lavapiés de Barbieri.
I per finalitzar el tast “Martínez”, escoltem-la cantant l’encisadora “I could have danced all night” del musical My Fair Lady amb música de Frederick Loewe
De Domingo, francament, m’estimo més que l’escolteu vosaltres. Ell sap com ningú sortir de paranys vocals i estats problemàtics, però una cosa és el directa i un públic decididament entregat a la llegenda i l’altre és que jo us deixi un tast, així tal com raja i en un estat vocal afectat per un refredat que el castiga molt.
L’orquestra, en mans d’Eugene Kohn, és d’autèntica festa major.
Per escoltar-la a ella, tan difícil de fer-ho a casa nostra i en directa, paga la pena, de veritat.
Demà no sé pas on anirem, vaig una mica de bòlid amb tants concerts amunt i avall, però alguna cosa tindrem.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, primer de tot gràcies pel post, que amb la que està caient sempre va bé per refrescar-se una mica. Dius que malauradament no podem escoltar a Ana María Martinez als nostres teatres. És per raons econòmiques? És que ja té un “catch” molt alt? Per agenda ja massa plena d’aquesta artista? No sé la raò, però en tot cas una pena i una veritable llàstima. Si aquesta nova temporada tindrem a Damrau, Denoke, Frittoli, Gheorghiu, Harteros, Radvanovsky, Stemme i Stoyanova, figures ja consagrades (i algunes ja en molts altars d’Infernemlandlaires), per què no Ana María Martínez?
M'agradaM'agrada
Harteros ????
M'agradaM'agrada
Crec que els interrogants deuen venir per saber en quina funció actuarà i no per per la seva qualitat… 🙂
Bé, per a contestar he repassat el llibret de programació del Liceu 2011/2012 i t’haig de donar la raò. Ara bé, no sé si és una errada o que, però a la pàgina 20 es detalla una relació de tots els intèrprets que hi passaran i hi figura Anja Arteros. O sigui, en principi tot una molt bona noticia, que es pot convertir en fum donat que efectivament no la trobo en cap dels repartiments. M’adhereixo doncs a tots els teus interrogants.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Josep. M’ha fet un salt el cor en llegir el nom de la meravellosissíssima Anja Harteros, perquè, efectivament, no tenia constància que hagués de venir al Liceu. He seguit idèntic procés al que has fet tu, amb els mateixos -ai, las- resultats. De tota manera t’agraeixo molt la teva resposta.
M'agradaM'agrada
Veig que estem d’acord en la grandissima qualitat i en el desig de sentir-la al Liceu. Malauradament crec que costarà. Deu tenir una agenda ben carregada i si en Matabosch no està per la labor… En fi, si no es aquest any que sigui a l’altre…o l’altre… Catxis! Vaja decepció tambè la meva tambè no veure-la als repartiments, amb l’il.lusió que m’havia fet!
M'agradaM'agrada
Em sembla que el problema és ben un altre, i que la Sra. Martínez té la mateixa afinitat amb la direcció del Liceu que Mourinho amb Tito (o era Pito?) Vilanova. Però ja ens confirmarà el Comandant de la nau, que no acostuma a llençar pedra i amagar mà.
Salutacions a tots/es.
M'agradaM'agrada
El motiu no el conec, però juraria que es tracta de incompatibilitat amb l’agent artístic de la Sra. Marínez. Sembla mentida que els agents dels cantants siguin tan condicionants a les temporades, però és així.
Aquesta senyora hauria de ser una habitual del Liceu.
M'agradaM'agrada
El motiu no el conec, però juraria que es tracta de incompatibilitat amb l’agent artístic de la Sra. Marínez. Sembla mentida que els agents dels cantants siguin tan condicionants a les temporades, però és així.
Aquesta senyora hauria de ser una habitual del Liceu.
M'agradaM'agrada
Josep, a la contesta que he fet a Xavier, ja he dit quin crec que és el motiu, però no ho sé del cert. Pel que fa a l’afer Harteros, és ben curiós. potser estava previst que cantés en la propera temporada i finalment amb les retallades ha quedat fora, i ves per on, han oblidat treure-la del resum general. És clar que posats a fer volar coloms, potser vindrà de sorpresa.
M'agradaM'agrada
Я смотрел их прошлогоднее турне (видео) У меня на Мартинес положительные эмоции. Спасибо за инфу.
M'agradaM'agrada
You’re welcome villalobos. Martinez is certainly a great soprano.
M'agradaM'agrada
Más o menos, lo ha explicado Xavier.
Si recordaís la famosa FLAUTA MAGICA que se programó a finales de los 90s en el Victoria durante la reconstrucción del Liceu, la soprano Ana María Martinez entonces casi en el inicio de su carrera estuvo programada como Pamina en el 2º cast o de cover del primero.
Le salió un mejor contrato en Austria o Alemania y al parecer, abandonó los ensayos de esta Pamina y se fue con lo que tuvo que buscarse por parte del Liceu una sustituta a Ana María.
Ese digamos incumplimiento contractual sentó fatal a Mr. Matabosch que según la propia soprano ( me lo dijo ella misma en París después de un SIMONE BOCCANEGRA – con C.Alvarez, Furlanetto, etc..-), no sse lo perdonó nunca y la vetó para regresar al Liceu
M'agradaM'agrada
Entenc que no es correcta plegar d’un assaig per anar a un altre teatre i plantar tan panxa un contracte,però si això va succeir pels 90 potser Mister Matabosch s’ho hauria de fer mirar,En moments així es veu la “professionalitat” del susodicho.Home,enfada’t una mica o molts si no tens el dia però no ho allarguis tant que una servidora ja té una edat i m’agradaría molt veure aquesta senyora al Liceu.
M'agradaM'agrada
M’entusiasma Ana Maria Martínez.La seva veu carnosa,la seva impostació natural,la facilitat a l’agut,el seu temperament,l’interès per la dicció amb les errres reforçades etc,etc…Espero que vingui al Liceu ben aviat.Ella està fent una carrera importantíssima i ha cantat en els millors teatres del món pero ara per ara sembla ser que la seva activitat es concentra sobre tot a Houston i Washington.Mes que un problema d’agent artístic em sembla que es tracta d’una situació desitjada per l’artista.
M'agradaM'agrada