Una obra preciosa, de cap a peus.
Una interpretació mediocre.
Pensava que a Josep Pons li aniria bé aquesta obra i que podria extraure de l’orquestra i el cor una versió digne, amb les carències esperades tenint en compte l’estat de les forces de la casa però, rodona, amb un so ple, cuidat, decididament romàntic. No ha estat així, a l’obertura el so era escardalenc, tísic, descompensat, amb una corda pràcticament inexistent i un metall estrident però mai contundent. Ni les timbales sonaven!
Què li passa a l’Orquestra del Liceu que és tan irregular?. Dissabte passat al Faust del torn PB va tenir, malgrat la direcció més que millorable, moments esplèndids i ahir en canvi, va costar molt que comences a sonar mínimament conjuntada. Ahir faltava corda, els violins en prou feines sonaven, les violes?, ni cellos ni contrabaixos donaven la solidesa que el romanticisme germànic necessita. El metall hagués hagut de sonar retallat, precís, no importa si hagués estat un pel sec, però no estrident. De les fustes us diria que potser són les que han mantingut una mica la sonoritat schumaniana, tot i que insisteixo que la versió, en excés manierista, no era apta per a formacions en estat de precarietat.
A Ofèlia Sala en prou feines audible, quan arribava era amb una veu de so un tant estrident i timbre poc grat. Em sap greu dir-ho ja que a l’Ofèlia sempre li he professat una particular estima, però la Gretchen (millor a la Poenitentium de l’última escena) està quasi al nivell de l’oblidable Ännchen de la temporada passada.
Quan ha entrat Michael Volle tot ha canviat una mica, l’orquestra ha començat a sonar bé, o el magnífic cant del baríton alemany ens ha fet oblidar les mancances orquestrals i directorials. Volle ha patit una mica en la zona més aguda, però ha cantat de meravella, amb gran expressivitat i una exhibició de gust i musicalitat a oferta a dojo. Mitges veus i pianíssims tot recollint la veu amb extrema delicadesa, culminant amb una dolça mort i un deliciós i climàtic “Hier ist die Aussicht frei” del Dr. Marianus. Tan de bo el Sr. Volle torni aviat, a ell quasi en exclusivitat es deu l’èxit de la nit.
Magnífic també Günter Groisseböck com a Mephistopheles i l’Esperit maligne. La veu no és d’un baix profund, però el cant i la intenció són de categoria. Per ell també paga la pena acostar-se dissabte al Liceu.
Roberto Saccà, d’emissió engolada i veu projectada al clatell, no en sabria dir gaire cosa. No ha aprofitat l’ocasió de fer guspirejant el seu Ariel, això si, estava molt entonat amb la versió decididament ensopida amb la que el mestre Pons ha embolcallat aquestes escenes tan poc romàntiques.
Attila Jun, el baix coreà ha demostrat sobretot que és un baix de veritat, altre cosa és que a vegades la seva entonació perdés el bon camí desitjat, però és un baix cavernós.
Molt bé Sara Fulgoni, la contralt anglesa que s’ha fet notar en totes les seves curtes però decidides intervencions com a Insolvència, Mater Gloriosa i Mulier Samaritana.
Susana Cordón ha projectat molt bé la seva veu incisiva, però quasi mai estrident (a la Magna Peccatrix una mica) i a més d’un ens ha fet pensar que segurament hagués fet una excel·lent Gretchen.
Bé en el conjunt Elena Copons i Gemma Coma-Alabert, així com els solistes del Cor Min A Baek i Airam Hernández en les seves breus aportacions solistes. També molt bé i amb seguretat les solistes del Cor Vivaldi que la fulla parroquial, que no programa, oblida de manera inexplicable. Sembla que per ser menors d’edat no tinguin dret al reconeixement. Lleig!
El Cor del Gran Teatre del Liceu ha tingut moments de tot, però en general han estat sempre correctes, malgrat que no sé si atribuir-ho a la direcció en moments massa preciosista del mestre Pons, s’han desquadrat en algun moment de la fuga i han tingut alguna entrada més que dubtosa. També s’han apreciat algunes mancances de gruix en la corda del tenors i les sopranos, així com alguna que altre habitual estridència en el conjunt femení. Potser amb una mica més d’assaigs, que m’ha semblat que amb els que han fet no n’han tingut prou, tot hagués sonat més arrodonit i harmoniós.
El Cor Vivaldi ja sabeu que sempre em mereix una valoració entusiasta. Si avui no han estat a l’alçada d’altres vegades, amb el so compacte que ens tenen acostumats, és potser per la direcció del mestre Pons, que m’ha semblat en més d’una ocasió que no controlava amb total autoritat l’obra, però quan les seves intervencions han estat en solitari, han lluit moments del seu so habitual, bellíssim, de colors tornassolats i d’emissió càlida. Fantàstiques veus!
Al final de la primera part l’habitual col·laborador de la casa, Mr Bravo Bravo s’ha desbocat, però no havia previst que unes quantes butaques més enllà, tenia a una senyora o senyoreta que també s’ha desbocat amb protestes isolades però notòries, tot plegat era còmic amb tendència al patetisme més desesperant.
Al final de la segona part els aplaudiments han estat de notable cortesia pel conjunt i decidit entusiasme per Volle i Groisseböck. Una mica més de intensitat per totes dues formacions corals i correcció a la resta. Tan aviat els solistes han abandonat l’escenari, el públic ha decidit que ja estava bé.
Una menció especial per la fulla parroquial, que no programa de ma.
Les restriccions han fet reduir a mínims ridículs el full informatiu que s’entrega al públic. Ni una trista ressenya de l’obra i l’autor, ni una trista biografia dels cantants, res de res, això si un misteriós full solt, amb idèntica i inexplicable informació del repartiment. No ho entenc.
I per últim, ha de durar molt la batuta amb les tres papallones?
IN FERNEM LAND 
Coincido. Lo escuché por radio y la sensación de “noia“ era increible.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord. No tornaré el dissabte. Bon dìa
M'agradaM'agrada
Vaig arribar molt d´hora i m´agrada jugar a “les et diferències”. Després d´uns minuts d´atenta observació, ho vaig trobar: al “full informatiu” no apareixen el cor Vivaldi i el seu director, i al “full solt” els afegeixen.
A banda d´això, com a mínim caldria indicar que hi ha pausa i la seva durada. Jo no coneixia l´obra i de poc marxo a la mitja part pensant que s´havia acabat. Quines coses em pasen… 🙂
M'agradaM'agrada
(el joc és “les set diferències”)
M'agradaM'agrada
Amb l’orquestra hi ha quelcom de més greu Joaquim. En totes les funcions, siguin de concert o siguin d’òpera, em fixo en “l’actitut” dels músics, em com viuen lo que estan interpretan, la seva conexió amb el director. Ho faig sigui quin sigui el lloc i sigui quina sigui l’orquestra. La música tambè m’entra a mi per a questa via. I sento moltissim dir que alguna cosa molt greu esta passant portes endins a aquesta casa. Ahir, estava clar que no sols es coneixia molt poc l’obra, es que la motivació per a interpretar-la era nul.la. El gest i la imatge d’un music és important. Molt. Hasta en la manera de seure i hasta en els moviments corporals es pot percebre perfectament si un músic esta dins o fora. En Pons té feina per a fer. Molta. I la primera no és d’abast tècnic, que tambè.
Res a dir a una crònica que subscribeixo al 100%. És per això que el meu comentari estará més dedicat a un extraordinari músic i millor (que ja es dir) persona: Robert Schumann, pel que sempre he sentit una especial estima, des de que vaig poder fer una “immersió” de la seva vida i la seva obra a la mateix ciutat de Bonn durant dues setmanes, en el museu i auditori dedicat a la seva obra, que és, al capdevall el mateix edifici on va esta internat. Doncs que li vull agrair l’haver compost aquesta meravellosa obra, i haver-se “enfrentat” de la manera que ho ha fet (ni Berlioz ni Gounod ho van fer), a la segona part del Faust de Goethe, segona part gairebé de ciencia ficció, un viatge al passat al.lucinant, unes històries i reflexions a tenir en compte per anar per la vida. Schumann possa música sublim a una prosa que deixa intacta. Una meravella absoluta.
M'agradaM'agrada
Hola, no em sorpren. El nomenament de Josep Pons com a nou director musical, és un error absolut per l’institució. La ONE artísticament està com està, ja poden dir el que vulguin els amiguetes de torn, que son molts i influents.
Salutacions, Manu
M'agradaM'agrada
Crec que la obra i Volle m’agradan una mica menys que a tú. Llevat aixó, idéntica percepció. La “estrella” ahir va ser la orquestra. No sé per qué tan sovint no es a l’alçada.
M'agradaM'agrada
Estimat Joaquim:
Moltes vegades et faig cas i decideixo anar a un concert o a una òpera, motivada per l’entusiasme dels teus posts.
Ahir també. No me’n penedeixo, però el concert va ser una plasta molt soporífera i estic convençuda que amb Michael Boder aquesta obra i amb exactament els mateixos intèrprets, hagués sonat molt millor, a Schumann com a mínim.
Anem a pitjor
M'agradaM'agrada
Jo he titulat “Un rollo”, he utilitzat el qualificatiu “soporifero” i escrit “con una buena orquesta, seguro que hubiéramos disfrutado, aunque Schumann no sea Haydn ni Mozart,que anoche tampoco sonaron”. La única diferencia es que tu atribueixes la culpa al director, i pot ser tens raó. (No se que es pitjor)
M'agradaM'agrada
Em sap greu Joaquim.
Gràcies per la crònica !
M'agradaM'agrada
ais,ais!!….tardaré una mica més en dir algo…jejeje…vull llegir més opinions. Encara que,més o menys,era d´esperar. 😦
M'agradaM'agrada
benvolgut Bernardo, vols dir que cal dir alguna cosa més?
M'agradaM'agrada
Coses hi han, clar que si!
M'agradaM'agrada
Doncs que s’espavilin Bernardo.
No pot ser que els concerts que ens encolomen en l’abonament o que comprem il·lusionats, acabin sent el que són. Cada temporada passa el mateix.
El concert Brahms de la temporada passada, l’Elies, el concert Szymanowski, l’últim i oblidable Requiem de Verdi,….
Van passant els directors musicals i no s’arregla res i la sensació evident és que anem a pitjor.
Amb tot l’afecte i de tot cor.
M'agradaM'agrada
Ja t’ho vaig comentar,Joaquim.Entenc les fustracions del públic,que amb aquest sistema és qui paga.Em vaig desilusionar l’altre dia en veure la sala mig buida i això no és culpa de l’orquestra.Les carències de la casa no son sempre el que es veu a dalt de l’escenari i més si està “en hores baixes”.Abans volia dir un futur menys incert,m’he deixat el “menys”.El mestre Josep Pons té un gran treball a fer i,els músics soms el primers que volem que açò canvie,perquè sempre som els primers en rebre per tots els llocs,dia si i dia també.Si realment algú vol fer gran el Liceu no dubteu en que l’orquestra i cor ho volen.Hi ha un llarg camí a recorrer i molts canvis a fer però no tots son als que avui,com l’altre dia,interpreten el concert.
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim:
El número dels Lemur, gairebé al final de la primera part, va ser cantat amb veu de “monstruito” per indicació del mestre Pons. Personalment, no m’agrada gens fer aquest tipus de coses, amb el que costa que cantin amb un sò rodó i avellutat!
Pel demés, trobo que tan cor com orquestra com solistes, pateixen de l’acústica gens generosa del Liceu, i això si que és difícil de solucionar! Ahir vaig escoltar-ho des de la platea i l´ensemble sonor no brilla el que deuria, no ho entenc! Vaig arribar a pensar que estava sordejant….
Salutacions cordials i moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Senyor Boada, moltes felicitats per l’extraordinària tasca que està duent a terme amb el Cor Vivaldi. Només vull dir-li que per la ràdio les veus del seu cor van sonar fantàstiques (i amb una excel·lent pronúncia de l’alemany, per cert).
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! haig d’escoltar aquesta gravació. En Javier Pérez Senz també m’ho va dir en acabar el concert.
Una abraçada i si vol tornar-nos a veure i escoltar, el diumenge 13 fem un programa fantàstic a l´Auditori de música religiosa del segle XX i XXI. Serà un plaer poder-lo saludar personalment.
M'agradaM'agrada
Bé, tant sols comentar que el Cor Vivaldi (junt amb Michael Volle) m’han semblat, de lluny, lo millor de la funció. M’encanta el cor que dirigeixes i em va agradar molt un fet extra-musical però que denotava un ànim, que com he dit abans, vaig trobar a faltar a la resta: la “energia” amb la que el teu cor s’aixecava quan havia de participar, la mateixa “energia” amb la que desprès seia. Denotava il.lusió, participació i profesionalitat. Un goig doncs per la oïda…i pels ulls!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Josep per la teva apreciació d’ aquests detalls que, per a mi, són absolutament vitals. Avui els diré a les nenes ( i al nen) el que has comentat. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Mestre Boada, no sé que dir-li, altres vegades el magnífic Cor que vostè dirigeix, ha sonat en el mateix teatre d’un altre manera.
Jo penso que l’orquestra a dalt de l’escenari desllueix el so, a part que deixi’m dir-li altre cop, que la versió no em va agradar gens i Schumann va estar incomprensiblement absent.
No era, malauradament, una qüestió tan sols de l’acústica, ja que els comentaris dels que ho van escoltar per ràdio, no deixen de ser susceptibles de controvèrsia.
Gràcies, com sempre, per entrar i comentar.
M'agradaM'agrada
Només faltaria, Joaquim! Aprecio molt la teva apreciació sobre el nostre apreciat Cor. Jo, però, i ara ho dic després d’escoltar-ho per la ràdio, n’ estic molt content de la nostra participació. Entenc, però, que amb una obra com aquesta no hi juga només el, o millor dit, els cors, sinó que la direcció, l’orquestra i els solistes hi tenen una gran part de força i responsabilitat i això afecta al total de l’obra, evidentment.
Fins aviat. Per cert: et vull enviar un programa sencer del nostre cicle, que comença el proper 13 de novembre amb un programa molt bonic de música religiosa (inofensiva….) del segle XX i XXI. On t’ho puc fer arribar?
M'agradaM'agrada
No he escoltat la gravació de ràdio, per tant no puc dir-te res al respecte, per bé que sempre el que escoltem per ràdio i en el directe tenen una notable i evident diferència, d’entrada a Ofèlia Sala de ben segur que se l’escolta perfectament, mentre que a la sala (quart pis a la primera part, segon pis a la segona) arribava amb dificultat.
Si el programa que em vols fer arribar i del que en faré esment a l’agenda i un apunt en el cas que pugui venir, és en format pdf o qualsevol altre que es pugui adjuntar amb facilitat a un correu electrònic, me’l pots fer arriba a l’adreça del blog ximowb@gmail.com. Sinó, m’escrius en aquest mateix correu i ja ens posarem d’acord.
Sempre honorat de la teva visita
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo con lo de la orquesta, empecé a oírlo y cambié de dial a los dos minutos para no hacerme mala sangre , 😦
Mks.
M'agradaM'agrada
P.D. Para colmo, estoy oyendo ahora a la Sinfónica JUVENIL “Teresa Carreño” dirigida por Dudamel y es para tirarse de los pelos por la comparación (a favor de la Sinfónica, claro), X-S
M'agradaM'agrada
Otra ocasión perdida de nuestra orquesta del Liceu. A quién atribuirlo? A Josep Pons, a la propia orquesta, a la acústica del Liceu? Estoy seguro que nunca más volveré a escuchar esta pieza en nuestro coliseo de ópera y esta oportunidad se ha desaprovechado.
Lo mejor Volle, Groisseböck, Cordón, Fulgoni y el Coro Vivaldi. Lo peor…, ya os lo podéis imaginar, comenzando por una Ofelia Sala completamente perdida y una orquesta sosa, empastada y sin brillo. Mejoró algo en la segunda parte, pero el mal ya estaba hecho.
Deseo a los que vean posteriores funciones que tengan más suerte que nosotros y que los “peores” mejoren; el concepto de Josep Pons, sin embargo, dudo que varíe.
Sí que estamos bien Si esto no se arregla, vaya futuro para el Liceu.
Y lo de los programas de mano no tiene nombre. Mejor dicho sí: miserable.
M'agradaM'agrada
Amics, tan de bo avui la cosa canvií de manera radical, al menys que tot plegat faci més goig, que soni millor, que hi hagi més alegria, més ganes de fer música, gaudint-la i fent-la gaudir.
La rutina és horrorosa i el dijous les escenes en lloc del Faust de Goethe, talment semblaven d’una oficina governamental de l’Alemanya de l’est, abans de caure el mur.
M'agradaM'agrada
Ojalá sea así,de verdad.
M'agradaM'agrada
la diferència entre el programa i el full era un nom que apareixia al final d’aquest amb el director del cor, crec…
sigui com sigui, miserable, no deia pas ni la durada de cada part ni com estava repartida, quan va acabar la primera part hi havia gent que marxava convençuda de que havia acabat!!!
M'agradaM'agrada
Tots esperem que el futur siga cada dia una mica incert. Per a d´això hi ha molt de treball a fer. Molt de treball que no agradarà a molts i a altres,no tant. Avui, esperem que siga un concert millor o ja es veurà.
Molt de treball supose que hi ha, bo!..hi ha…però per a tots!. Ja m´enteneu.
Referent a si coneixem o no l´obra, doncs tinc que ser culpable perquè mai habia escoltat parlar-ne d´ella i quina grata sorpresa en trobar-me una magnifica obra,sóc culpable. El coneixement o no de l´obra no impedeix que s´interprete millor o pitjor perquè es segueixen les directrius d´un mestre director, i que sempre tindrà que lidiar amb les crítiques perquè les versions no agraden a tots per igual. Els músics si es mouen o no, no ha de justificar si s´entreguen més o menys a la partitura o si la saben millor o pitjor. La motivació esdevé per moltes raons…i això és un altra discusió.
Supose que si l´orquestra sona diferent amb cada mestre director….voldrà dir què, en certa forma, és flexible.Això sempre és bó.
No us puc llevar la raó a ningú del que dieu, sols que amb una mica de paciència les coses aniran a millor.
M'agradaM'agrada
Hola,
Vaig anar-hi ahir nit. No puc comparar amb l’altra funció, és clar (per cert que no sé si el Bravo-bravo es duplica o té seguidors, o va a totes les funcions, però n’hi havia un entusiasta bravejador, també), o sigui que no sé si va anar millor o pitjor. Vaig trobar la interpretació correcta, però realment poc brillant, molt apagat tot i, certament, un pèl avorrit, sense gaire relleu. No conec tant l’obra, s’ha de dir, però sí que penso que una mica més de brillantor o de profunditat sí que s’hi podria donar, des de l’obertura a alguns moments orquestrals que sembla que demanin quelcom més del que se sentia. El baríton, el millor; l’Ofelia Sala se sentia bé, no quedava tapada i diria que se’n va sortir; potser el dijous no tenia el seu dia. Potser és una versió correcta, en general, però massa plana i poc engrescadora. L’obra és bonica, la veritat. No sé si el tall per a la pausa va ser adequat… són dues hores, però no sé, el vaig trobar una mica descentrador i molta gent va pensar que havia acabat l’obra: sort que a la sortida els porters anaven demanant l’entrada per passar-la pel lector, que si no, bona part del públic ja no hagués tornat.
No sé, tot plegat. Com diu el Bernardo, no penso que calgui conèixer l’obra prèviament: de fet, quan s’hi fa una estrena, no es pot conèixer i no per això ha de sortir malament; ara, potser sí que cal treballar-la més o amb més intensitat i això és temps, i dies d’assaig, suposo que més costos per al teatre… El que em preocupa del que comentes, Bernardo, és que sembla que diguis que un dels problemes reals és la manca de motivació del personal i, és clar, això és pitjor perquè pot acabar nstal·lant-s’hi permanentment i fer-vos caure en la rutina, amb tot el que pot comportar. Deixes entreveure raons internes que suposo que no poden aclarir-se, però en fi… Esperem que vagi millorant, però tot i que les circumstàncies siguin dolentes, no perdeu la motivació per fer bona música, home, que si no, ja veus tu quina gràcia.
M'agradaM'agrada
No soc dels que viatgen pel món a veure òpera però he vist algunes coses a Salzburg i a algun altre lloc. Evidentment el Liceu no és Salzburg, però la comparació m’ha portat a la conclusió que el que manté el Liceu com un teatre de segona no és ni la programació, ni les posades en escena, ni els repartiments ni el cor. És l’orquestra i potser (aquest és un terreny que em costa d’objectivar) l’acústica. L’orquestra no només no és virtuosa (això és comprensible) si no que és avorridíssima. I pel que fa a l’acústica és preocupant la sensació de que les veus es queden sempre allà i la manca de presència de les cordes.
El tema del programa de mà és força trist, particularment en una obra que es basa en un clàssic literari i que per tant podia donar de si “per escrit”. El de “Jo, Dalí”, en canvi, estava força bé.
Sobre la valoració dels cantants estic d’acord amb el tema Volle, però no puc entendre l’entusiasme generalitzat per Groisseböck. Em sembla de la vulgaritat més completa. Pel que fa a l’Ofèlia Sala crec que la part li va dramàtica. És una molt bona cantant, però en zona central la veu no li passava i quan l’expressió exigia dramatisme es veia clarament que estirava més el braç que la màniga, però en passatges lírics i en zona mitja alta no estava malament. Per acabar voldria dir que no crec que la cosa vagi sobre en Pons o qualsevol altre. Naturalment hi ha directors millors que altres i el rendiment d’una orquestra depèn, entre d’altres coses, de qui la dirigeix, però la regularitat amb la que l’orquestra del Liceu aconsegueix matar-me d’avorriment té a veure amb altres causes que no puc analitzar per què mai he treballat en una orquestra i no sé com funciona.
M'agradaM'agrada
Benvingut Terenci (fa respecte utilitzar aquest nick, és un homenatge?)
Un teatre de segona?, si potser si, que el Liceu és un teatre de segona, però que l’orquestra en tingui la culpa no em sembla just. Més aviat que no s’hagi invertit en una orquestra com cal, o com ens agradaria si, però carregar aquesta responsabilitat sobre els musics (quan diem l’orquestra ens referim als seus components), no crec que sigui del tot encertat, si m’ho permets.
Un teatre el fan gran moltes coses, però no hi ha cap dubte que si el nucli no compleix els mínims, la valoració trontolla. L’orquestra no és avorrida per natura, és pobre, però avorrida no. Tot i així et podria enumerar representacions on l’orquestra ha sonat amb notable decència i quasi et diria que amb brillantor. No comparable a les grans orquestres d’alguns teatres, però si amb una dignitat notable.
Sembla que el Liceu no tingui un projecte clar al respecte i si el té, no l’explica per por al rebot que pot agafar la cosa.
El mestre Pons, que provoca opinions ben contrastades entre l’ambient musical, no ha fet cap declaració al respecte i després de patir aquestes escenes de Schumann, em comença a preocupar. Se’ns demana paciència, estic d’acord, però la paciència sense res al darrere que ens il·lusioni és tan perillosa com poc reconfortant.
Què pense fer la direcció del teatre en aquest aspecte?, Això no és competència del Sr Matabosch, ni de les discutible i interessants programacions i artistes contractats, això és un projecte més ambiciós i que caldria que el Sr. Marco presentés amb la claredat i contundència, sense pors, i sobretot amb el Sr Pons al costat, avalant-lo.
Com que de tot això de moment no en tinc constància que s’hagi fet i la premsa calla, perquè deu tenir l’ordre de callar, qui dies passa anys empeny i sembla que ens haguem acostumat en aquest anar fent de un dia sona fatal i l’altre pitjor, i au! a esperar que el divos de torn salvin la funció.
Torna quan vulguis, els teus comentaris seran sempre ben rebuts.
M'agradaM'agrada
Vaig assistir a la funció d’ahir i, si m’ho permets, només faré uns breus comentaris sobre les meves impressions, que coincideixen gairebé totalment amb la majoria de les expressades fins ara:
– l’orquestra no em va semblar poc motivada, simplement no va sonar bé; atesos els últims concerts penso que tot es deu a 1) manca d’assajos (el concert Brahms amb el mestre Luisi, que tan bons resultats va obtenir amb el Falstaff, crec que n’és una mostra evident) i a 2) que efectivament l’acústica del teatre no deu ser la idònia per aquest tipus d’obres; em sembla una combinació letal.
-quin enorme artista és Michael Volle! només per ell dono per ben invertit “l’esforç” de desplaçar-me a veure el concert.
– el Cor Vivaldi em va agradar tant com per la ràdio (i es va suprimir el ridícul xiscle de la primera funció).
– per a poc implicat el públic: darrera meu unes (venerables) senyores no van descobrir fins a la segona part que no assistien al Faust de Gounod; no m’estranya que no se n’adonessin, perquè van estar pendents en tot moment del seu smartphone i no ens van estalviar el seu entusiasme per cada gol que feia el Barça, immunes a les mirades assassines del seu entorn; a més a més, començo a estar fins als nassos de l’ínclit del 5è. Sí que era ell, bocachete, és inconfusible.
M'agradaM'agrada
Molt bons comentaris, Joaquim. L’obra em va agradar molt. però la interpretació, amb les excepcions que dius, no em va convèncer.
Molt bona “El full parroquial” .
Molt “Lleig” com tu dius que no mencionar el Cor Vivaldi.
En conjunt una obra important que hauria d’haver estat tractada d’una altra manera.
M'agradaM'agrada
També hi vam anar ahir i vam sortir-ne força contents. No em sé l’obra i no sóc capaç de valorar la diferència amb el que hauria pogut ser i no va ser. Però l’obra ens va agradar i molt. Potser l’obertura no sembla a l’alçada de la resta de la partitura. Defecte de Schumann o d’aquesta versió?
És una obra difícil, probablement, per a molts espècimens d’aquests que anomenem “liceïstes” en contraposició implícita amb els melòmans “del Palau” (encara no hi havia Auditori quan es va encunyar la paraulota).
És una obra molt alemanya però no de Wagner, no és coneguda. I encara no “toca” ser devot de Schumann…
El que si que vam trobar imperdonable és l’absència de programa, d’introducció a l’obra, al seu context musical i literari. Si una representació mereixia, exigia, aquesta tasca educativa del públic era aquesta.
Quan he escrit tasca educativa del públic és perquè penso que no s’acaba tot amb el “Petits Liceus”. No tot el públic són venerables dames que han anat a la pelu o sonats que criden bravos. Els adults també mereixem que ens apropin la cultura fins als 103 anys.
I encara sort que les retallades, de moment, no han suprimit el sobretitolat (no donem idees!). Aquest beneït invent ha canviat completament la meva percepció de les òperes: com que no en tinc prou amb una veu i un pinyol ben posat per excelsos que siguin i convençut com estic que l’òpera és teatre amb música, resultava absurd entomar llargs monòlegs (o diàlegs) sense entendre res de res.
Prou. Deixem-ho.
Exigim el millor però, mentrestant fruïim el que tinguem
M'agradaM'agrada
ostras!!…es que no sé per on començar.
Realment penseu que quants més assajos millor surtirà??…Uns dels majors problemes que en tenim es que som orquestra de, perdoneu el comparatiu, de reserves…ens demanen que entrenem però mai sortim al camp i, quan ho fem no donem el nivell perquè estem cansats. Vull dir, mai podem fer 6,7 assajos d´orquestra per a un Donizzeti, Mozart, Schubert, Schumann, …no dic que per un Wagner ( per la seua durada) o un Richard Strauss( per la seua dificultat tècnica), acabes avorrint lo que no es pot avorrit mai.Passar-ho tot de rosca no és bó. Hi ha una manca de programació correcta i no es pot programar assajos com cauen i que no son consecutius com pasa a l´OBC (per exemple)que és el que demanem. Va pasar al concert de Bramhs amb Luisi, i més o menys a passat amb aquest de Schumann, on sols ha hagut un assaig amb cor i cantants i amb una sala que acústicament és un autènctic desastre. Estic segur que aquest concert en una sala com l´Auditori, hagués sigut totalment diferent. Un músic ha d´estar preparat per a tocar el seu paper a primera vista. El mestre director ha d´estar preparat per a plasmar la seua visió de l´obra a l´orquestra i en pocs assajos i, tornat al músics, aquestos han d´estar preparats per a recollir aquestes idées e interpretar-les en poc de temps.
Com diu en Joaquim, l´orquestra ha sonat i sonarà molt bé en moltes produccions i en altres no tan bé. Si em permeteu, això vol dir que hi ha base però, si no s´inverteix en orquestra, que tantes i tantes vegades es diu que hi ha que millorar…son paraules que se les porta el vent. Només tinc que recordar-vos que fa sis anys erem 102 músics, a dia d´avui en som 82…poc ajuda això.
Hi ha una política que canviar i, no dic que l´orquestra no tinga culpa, però us dic que jo com molts ens deixem l´ànima en cada concert, perquè és la nostra feina.Ja ho vaig dir, som bons fora de casa però mai a la nostra terra.
Altres vegades, hauriem de deixar clar el que és el gust i la qualitat. Per mi, hi han interpretacions dels grans que no m´agraden i no per això seran roins.
El segon concert del Schumann va estar molt millor que el primer. L´orquestra va sonar més, es va pujar una mica el volum i es van fer més “pianos”. Va sonar més afinada i hi va haver molt més conjunt i, sense dubte, aquesta acústica no ajuda absolutament res. La versió va ser la que va ser. Avorrida o no, totalment equivocada o no, mil histories podriem dir. Però va ser allò.
Dir que el Liceu és un teatre de segona per l´orquestra….Vol dir que el Liceu s´asembla en tot als grans teatres del món, llevat de l´orquestra??…El Liceu té el mateix presupost que un MET, un Covent Garden, un Staatsoper Wien, un Dresde….?…Venen els mateixos mestres directors?…pot ser els cantants si. Tenen els mateix nombre de membres tant en orquestra com en cor??…només, per exemple, a Dresde hi ha una plantilla amb 7 fagotistes( que és el que a mi em pertoca, per això ho comente), al Liceu en som 3 actualment. Vol dir que la programació operistica, ballet, simfónic i cambra és del mateix nombre que a la resta?…i podria seguir…
No em canse de dir que tirar totes les culpes a un sector artístic sense adonarse de tot el que l´evolta, creieu-me que sols posa les coses més complicades. A mi, personalment, les crítiques em revitalitzen i surt amb més ganes al próxim concert. Però…perquè no es parla d´una sala mig buida als dos concerts??…té culpa d´això l´orquestra?…estic segur que ara em vindreu..home, si fora Berliner Philharmoniker i Claudio Abbado…pot ser no estaria buida!..es clar que no! però, és necesari aquest nivell tan alt per a apropar la música a la gent que desconeix el Teatre??…si, un nivell digne si, però es que no està enfocat a d´això. Està buit perquè un cert nombre d´abonats no han estat interesats en aquest concert i, em sembla perfecte, i la resta de la gent??…on ha arribat aquesta proposta??…qui ha fet l´impossible per plenar la sala??… sencillament és un concert més i prou??…però la culpa és de l´orquestra i punt.
En els programes de mà al Barbican Center de Londres, on la London Symphony fa els concerts de temporada hi ha una pregunta que se li fa al públic que ve a escoltar els concerts:
“Sap vosté què l´entrada no paga els gastos del concert?”…La pregunta què és fa per a fer-se “amic de la LSO” i aportar un plus que ajude a la cultura.
Quina gran diferència…
Perdoneu que he sigut una mica llarg i directe en algunes coses. Tot amb bon rotllo. Podria seguir dient causes i causes del perquè però, us entenc, vosaltres voleu el millor resultat.
M'agradaM'agrada
Bernardo, nosaltres no podem saber si falten assaigs o no, però aleshores diguem si-us-plau el motiu per el qual les primeres funcions no surten tan bé com les últimes. Moltes vegades la primera funció sembla un assaig general i a les darreres tot sona molt millor. Si això no és falta d’assaigs que baixi Wagner a dir-m’ho.
L’orquestra del Liceu és una orquestra de teatre d’òpera, i el nivell, avui per avui, és el que és. No hauria d’estranyar que els concerts programats a la temporada d’òpera no tinguin l’acceptació que molts voldríem, però per anar a escoltar concerts a Barcelona ja tenim l’OBC amb un nivell molt millor que la del Liceu (i no omplen) i els cicles simfònics provats, amb orquestres i directors de renom. Sincerament, amb la ma al cor, us estranya veure la sala mig plena?
L’orquestra del Liceu hauria de poder tocar un dia Mozart, l’altre Strauss i el següent Ligetti. En altres teatres passa, al Liceu aquest no hauria de ser un motiu de desmotivació, ara, estic d’acord amb tu en que aixó és impossible amb una plantilla tan reduïda com l’actual.
En qualsevol cas, alternar el Faust de Gounod amb les escenes de Schumann i els assaigs del gran Macabre, no pot ser quelcom impossible. Estem parlant d’una activitat que es dur a terme entre els mesos d’octubre i novembre.
Vosaltres sabeu la problemàtica interna, però el públic vol anar al teatre a escoltar m´sucica de qualitat. Paguem molts diners Bernardo i si sens dóna qualitat no donarem l’esquena al teatre, però la motivació ens l’heu d’oferir vosaltres.
M'agradaM'agrada
Hola a todos. Entro con un poco de retraso a este tema, pero creo que es necesario volver sobre algunos asuntos. Otros de los que aquí se tocan, como la desaparición del Cor Vivaldi de la “Hoja Parroquial”, es una falta de respeto imperdonable para unas niñas (y un niño, único entre todas, por cierto), que solo por el valor que demostraron sus solistas (¿por qué no salieron a saludar delante como todos?) cantando en un teatro sin que les temblara la voz, merecen un programa de mano aparte. Además, lo hicieron muy bien, ¡qué narices!
Por otro lado, como ya dijo Bernardo se hizo un solo ensayo de Orquesta, Coro y Solistas. Bueno, dos, para ser exactos: uno por la mañana y otro por la tarde el día antes. Eso es una falta de previsión en la programación que mejor no comentar. También como dice Bernardo, podríamos volver a hablar del número de componentes. Tanto de la Orquesta como del Coro. Él ya apuntó que son 82 cuando hasta hace relativamente poco eran 108. El coro consta de 64 miembros (más dos en excedencia), cuando el día que se quemó el teatro éramos 84 y hay un acuedo de Magistratura de Trabajo para evitar una huelga, de que al menos hemos de ser 72… pero la empresa no cumple el convenio que ella misma firmó, así que para qué va a cumplir eso.
La motivación. ¿Qué motivación se pretende cuando no cesan de escucharse voces que hablan de más recortes en las plantillas, o de externalizarlas? ¿Para qué? ¿Para que vengan los correspondientes piratas como Intermezzo a Orquesta y Coro? Así, señores, es muy difícil trabajar ya que para este tipo de trabajo se necesita mucha tranquilidad. Eso lo puede afirmar cualquier solista, tanto Músico como Cantante.
Directores. ¿Nadie se pregunta por qué al Liceu no vienen directores de Orquesta de primera línea? ¿Dónde está Mehta, Muti, Pappano y tantos otros? ¿Cobran mucho, acaso, o será por otras motivaciones? Yo me inclino más por lo último.
Cuerpos Artísticos. Una Orquesta y un Coro necesitan del trabajo diario para obtener el resultado de conjunto que todos queremos. Y ese trabajo diario no se consigue llamando a 100 músicos y 80 cantantes tres días antes de un concierto para que lo lleven a cabo. Por muy buenos que sean. Los cuerpos Artísticos deben sonar empastados, deben realizar matices conjuntamente, deben tener suficientes ensayos como para llevar una obra a escena, y si encima hay que memorizar en un idioma ajeno y lejano, no se pueden robar ensayos.
Pregunta con premio. ¿Cuántas funciones se realizaron la temporada de la reinauguración (por no ir a antes del incendio),y cuantas se realizan actualmente y cuántas se llegaron a realizar en alguna de estas temporadas? ¿Cuántas prestaciones tenían los cuerpos Artísticos y cuántas tienen ahora? Quien lo adivine puede sumar eso a la disminución de los componentes de Orquesta y Coro y sacar conclusiones. Y si se necesita, seguimos hablando.
Un saludo a todos, muchas gracias y buenas noches.
M'agradaM'agrada
Escuche hace algún tiempo el Cor Vivaldi y me entusiasmó. Me sorprendió verles en esta obra pues no estaba anunciado. ¿Porque se dedica tan poca información a este coro? ¿Porque nuestros críticos parecen obviarlo de forma sistemática? ¿Porque no se informa que un coro catalán participará la primera semana de diciembre en el Gran Premio Nacional Coral, que se celebrará en Bilbao? ¿Porque nada se dice de sus próximas actuaciones en el Palau, o en el Auditori? En suma, porque nos olvidamos algo que es nuestro y de lo que nos debemos sentir orgullosos,
M'agradaM'agrada
Hola Tomás García, benvingut.
Acabo d’escoltar per Catalunya Música que a partit de diumenge comença, després de tres temporades, la cuarta temporada de col·laboració del Cor Vivaldi amb la Fundació Mas i Mas, El primer concert és diumenge vinent a l’Auditori de Barcelona a les 7 de la tarda.
Estic d’acord amb tu que el Cor Vibvaldi, com altres formacions, estan bastant “marginats” dels grans titulars, però és un cor esplendit que podem gaudir cada any, o bé a l’Auditori, o en les sevs participacions al Liceu, a part del seus concerts en solitari.
Jo n’acostumo a parlar, però jo no puc abraçar-ho tot, no tinc ni mitjans econòmics per anar a tot arreu, ni el temps material per fer-ho tot i així sempre que tinc el goig d’escoltar-lo, en faig menció i mai m’han decebut, ans el contrari.
Gràcies per entrar al blog i comentar.
Torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada