Rusalka, segons la proposta escènica de Stefan Herheim. Teatre de La Monnaie Brusel·les 2012
Si ahir us proposava la versió videogràfica d’una òpera que ha perillat aquest temporada i que finalment podrem gaudir, avui us obsequio amb la Rusalka de Dvořák segons l’estimulant, difícil i genial producció de Stefan Herheim que l’any vinent s’ha anunciat al Gran Teatre del Liceu, després d’haver passat per Dresden, Brussel·les i Graz, els teatres amb els que s’ha coproduït.
La veritat és que us la deixo sense que l’hagi acabat de veure. El que he vist fins ara, més enllà de que estic segur que els cantants que veurem al Liceu m’agradaran més que els de La Monnaie, m’ha deixat perplex i fascinat. No sóc capaç de pair amb una primera visió tot allò que ens proposa Herheim, impossible. Segurament un dels problemes rau en voler veure allò que la història ens ha ofert sempre i intentar-ho re interpretar, i potser aquest punt de partença és erroni. Per tant prometo fer els deures i un cop hagi vist tota la representació, tornar-ne a parlar.
Herheim sacseja, desconcerta i fascina a parts iguals, i la potència visual és brutal, cal doncs distanciar-se una mica de tot l’allau d’imatges i missatges que com sempre ens ofereix el director noruec, per poder concebre l’espectacle en tota la seva dimensió. Per això dic que la proposta és estimulant i suggeridora, alhora que difícil. No és que em desagradi que em posin les coses difícils, sobretot si després el resultat paga la pena i no em queda la sensació que m’han pres el pèl, per tant com ja va succeir en aquella producció de l’Eugene Onegin a Amsterdam, cal deixar-se portar i sense prejudicis, valorar al final, no abans.
Aquí us deixo l’enllaç que us ha de permetre entrar en aquest món complex que ens proposa Herheim. Tenim nou mesos per endavant, tot un embaràs, per deixar-nos seduir per aquest repte abans que ens la facin al Liceu, però de ben segur que la polèmica està ja servida.
RUSALKA
òpera en tres actes llibret de Jaroslav Kvapil
Música d’Antonin Dvorák
Direcció musical: Ádám Fischer
Direcció éscènica: Stefan Herheim
Escenografia:Heike Scheele
Vestuari: Gesine Völlm
Disseny de llums: Wolfgang Göbbel
Vídeo:Fettfilm Berlin
Dramatúrgia: Wolfgang Willaschek
Director del cor: Richard Lewis
Rusalka: Myrtò Papatanasiu
El Princep: Pavel Cernoch
La Princessa estrangera: Annalena Persson
Vodnik: Willard White
Jezibaba: Renée Morloc
Dryades: Ekaterina Isachenko, YoungHee Kim, Nona Javakhidze
Caçador i capellà: Julian Hubbard
Un carnisser: André Grégoire
El policia: Marc Coulon
Orquestra simfònica i Cors de la Monnaie
Gravació efectuada al Teatre La Monnaie de Brusel·les els dies 14 i 16 de març de 2012
ENLLAÇ VÍDEO:
http://www.mediafire.com/watch/n8475b8c35as6wa/Rusalka-LaMonnaie_March_2012.flv
I aquí teniu uns vídeo del muntatge de La Monnaie i Dresde que de ben segur ens ajudarà a trobar algunes respostes
En anglès
En alemany
Enllaç a la pàgina web del Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/detall-obra/obra/rusalka.html
Enllaç a la pàgina web de La Monnaie: AQUÍ
IN FERNEM LAND 
El divendres vaig veure el primer acte hi vaig quedar fascinat. M`agrada que em faigin reflexionar(si és possible tant per la vessant visual com l’auditiva) quan vaig a l’Opera i aixó ho aconsegueix per exemple el genial Stephan Herheim.
M'agradaM'agrada
Ja he vist tots tres actes i ara haig de pensar que he vist, potser demà estaré capacitat per entendre-ho tot i expliacr-ho
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, només puc dir això perquè encara no l’he pogut veure.
M'agradaM'agrada
Ja ens ho diràs quan ho hagis vist, té molta tela
M'agradaM'agrada
Siento discrepar.
Los hay tan listos, como el Sr. Herheim, que nos proponen cosas tan inconexas como esta Rusalka, sabiendo que la intelectualidad se dejará ganar por un espectáculo visual, lleno de presuntos mensajes y acertijos encerrados en el cerebro traumatizado de este nuevo enfant terrible.
Me sirve poco que todo el mundo se rinda a los pies de Herheim si lo que me ofrece me aturde y confunde sin llegar a decirme nada, y cuando digo nada, es nada.
Vocalmente la versión es intrascendente, con cantantes tan poco estimulantes como un agotado White, un príncipe tan anodino como el vocalmente pálido Pavel Cernoch, aunque en el Liceu será aún más pálido o la escasamente digna Renée Morloc. En cuanto a la Rusalkla de Myrtò Papatanasiu, una voz más, de poca ensoñación y escasa inspiración, claro que desbordada por el Sr. Herheim, no hay quien pueda lucir arte vocal, cuando lo que importa es el aspecto visual y la banda sonora queda como un pretexto para dejar desbordar sus paridas mentales.
En el Oneguin fui capaz de seguir mínimamente el juego, pero aquí no. No he acertado a comprender lo que quiere decir Herheim, si al fin y al cabo está intentando camuflar un cuento, el envoltorio es pedante y me atrevería a decir que carente de interés.
Herheim llena el escenario de ideas oníricas y al final quiere ligarlo todo para encontrar el acertijo a tanta insensatez, como si se tratara de una película de misterio, donde solamente se nos desvela el al asesino al final de una imposible trama.
Dudo mucho que Dvorak pretendiera todo eso, e incluso me atrevo a pensar que estaría molesto si de su ópera se hablara más de los aspectos escénicos que los puramente musicales, que en esta versión, solamente Fischer salva con nota.
Supongo que esta producción vale un dineral, dineral que un precario Liceu deberá sufragar, al igual que otras como Lucio Silla o El oro del Rin, y quizás con producciones menos costosas y pedantes, hubiera sido posible programar otro título.
Solamente me cabe la esperanza que el reparto del Liceu supere esta propuesta escénica que tiene asegurada la bronca, es decir el triunfo buscado.
Hace unos años en la ABAO hicieron una superlativa producción de esta maravillosa opera con una producción de Jean Claude Berruti, que estoy seguro que hubiera deslumbrado en el escenario del Liceu.
Inútil decir que demasiado bonita para presentarse aquí.
M'agradaM'agrada
Hola Fernando.
Escenicamente he de digerirlo, pero vocalmente no comparto para nada tu opinión. White muestra algun desfallecimiento, pero mantiene mucha dignidad vocal y en cuanto al príncipe creo que es un cantante a seguir, como la Rusalka de Myrtò Papatanasiu no posee una voz bella, pero es una cantante muy notable con un registro amplio.
La orquesta, espléndida.
M'agradaM'agrada
Ens baixarem els enllaços i aviam que tal. Ben segur que ni rastre de princeps, sirenites, nimfes, etc…però ja va bé, donat que una vissió edulcorant d’aquesta brillant i preciosa obra pot resultar certament molt empalagosa. El que he vist dels vídeos doncs no m’ha espantat gens i espero amb interés veure l’obra sencera.
És cert, com diu en Fernando, que la producció que és va veure en el 2006 (crec) a l’ABAO va ser preciós, però això no invalida que és poguin veure en el Liceu altres aproximacions a aquest conte, agosserades i/o desenfrenades, ja ho veurem, ni que en el Liceu, per culpa d’una mala gestió, estigui comdemnat per uns anys a representacions de segona divisió.
M'agradaM'agrada
Hi ha tot el que hi ha d’haver, però res és el que sembla.
Producció difícil.
No conec la de l’ABAO, però la de Carsen per Paris que vaig veure al Regio de Torino, amb una Blancas antològica no l’oblidaré mai (també tinc el DVD de la Fleming a la ONP)
M'agradaM'agrada
Estoy con lo que manifiesta Fernando sobre estas intelectualidades o presuntas intelectualidades que tanto – al parecer – gustan en cierto mundo de la ópera actual y que cuestan un pastón cuando actualmente y en el Liceu ( ¿ Verdad Sr. Matabosch?) existen otras prioridades como son sus músicos y sus coros.
M'agradaM'agrada
Alex, ¿Sabes lo que se lleva el coro y la orquesta en sueldos mensuales?
M'agradaM'agrada
Son la parte estable y fundamental de todo teatro de ópera, o sea empleados necesarios y por lo tanto sus retribuciones, fijas en cualquier presupuesto
M'agradaM'agrada
Pero o cobran mucho o trabajan poco y en eso se está ahora.
Las funciones de la próxima temporada son muy insuficientes. Una plantilla fija con unos costes tan elevados es insostenible. La dirección parece que tiene la intención de rebajar esos costes fijos en vez de ofrecer más funciones operísticas y conciertos, dejando Barcelona a un nivel provinciano. Ellos seguro que no se bajan ni un céntimo.
Gusten o no, las producciones de Herheim, Guh o Carsen dan notoriedad y prestigio, eso hay que aprovecharlo ya que es también taquillaje. Puede ser que esta Rusalka traiga mucha gente de fuera y eso es lo que se busca.
Quizás los mismos cantantes con otra producción no serían interesantes para personas que se desplazan, como muy bien sabes tu. Tu no lo harás jamás por una producción, que no acostumbran a cancelar 🙂 , y si por cantantes, pero hay otro tipo de aficionados que sabiendo que el nivel vocal de los repartos del Liceu acostumbra a ser muy bueno, se desplazan por las producciones.
M'agradaM'agrada
Es un tema discutible e interesante y respeto mucho tu exposición aunque no esté del todo de acuerdo.
Yo lo que si no me desplazo ni me desplazaría jamás es por una producción concreta aunque sea la de un genio. Soy ( quizá pueda ser discutible) que en la Ópera, lo que priman son la música ( músicos incl.) y las voces, luego todo lo demás
M'agradaM'agrada
me comí el soy…de los que piensa…
M'agradaM'agrada
Com sempre, els que estem més laterals ens perdrem molta de la teca, snif!
M'agradaM'agrada
En una primera visió tothom és perd coses, impossible abraçar-ho tot. Surt un “Kalamar” que t’emocionarà.
M'agradaM'agrada
Però la setmana santa no era temps de penitència i abstinència?!?!?!? I tu, apa!, vinga! a donar regals!!! Ens malcries.
M'agradaM'agrada
Però avui és Diumenge de Rams…
M'agradaM'agrada
Doncs hi ha gustos ben diferents i tothom té el dret a donar la seva opinió i si vol esbroncar.El que no trovaría coherent és que una persona amb una localitat sense visió protestés una producció(tal com ha passat sovint al Liceu) o que un sord esbronqués a un cantant. En aquest cas podriem parlar de descalificació programada i no espontànea.
M'agradaM'agrada
Bueno, esta tarde/noche hemos visto esta “Russalka” completa y yo no me he enterado de nada de lo que sucedía en escena, pero es que nada de nada.
Este montaje es muy atractivo visualmente y en ciertro modo me ha recordado el del “Boulevard Solitude” del Liceu, pero a mi modo de ver no tiene ninguna relación con la ópera que se canta. Mientras la veía me parecía indicadísima como escenificación de esa espléndida obra de Kurt Weill que es “Street Scene” y que también veremos (supongo) la próxima temporada y de la cual tengo una versión visual excelente y varias en audio; incluso quedaría muy bien para “La del manojo de rosas”…, pero para “Russalka”? La ausencia de subtítulos hace aún más incomprensible lo que estamos viendo. Afortunadamente la música de esta ópera es magnífica y puede con todo.
Yo también creo que los cantantes están muy correctos y la dirección musical es excelente, pero no así la escénica, obligando a los cantantes a movimientos a menudo patosos y grotescos y a elevarlos sobre un promontorio que hace un bello juego escénico, pero pone en peligro la integridad de varios intérpretes y en especial de Willard White -con casi 66 años- que cuando no lo tiran al suelo me lo suben al “chirimbolo” ese. Son necesarias tantas estupideces para encandilar a unos cuantos “modelnos”? En La Monnaie sólo se oye un bravo suelto y destacado en dos o tres ocasiones
Esta producción no está coproducida con el Liceu, sino por la Monnaie y la Opera de Graz y si lo está no lo mencionan. Más pronto creo que será alquilada y -con lo super-cara que es- a nuestro teatro le costará un pastón el hacerlo. Francamente hubiera preferido algo más comprensible aunque fuera menos bonito e impactante. No me meto con el vestuario -es un decir- porque es propio de revista barata de El Molino de antes, con muchos brillos y mucha bobada.
Por suerte la música y el canto de Dvorak supera hasta lo más discutible que se ponga en escena.
M'agradaM'agrada
Fa temps que em vaig baixar aquest video, però fins avui no me l’havia mirat. Només n’he vist alguns fragments, però estic francament espantat. No pas pel muntatge, que pel poc que he vist i sense entendre’n massa cosa m’agrada, sinó pels imperdonables talls a la partitura. N’he detectat dos de moment: falten els primers 72 compassos de la darrera entrada en escena del Princep (Bíla moje lani!) i, encara més greu, els 17 últims compassos abans que mori.
Algú em pot confirmar si això és cosa del director d’escena? Potser el tenor va demanar els talls (improbable) o bé és cosa del realitzador.
Si aquests talls els fan al Liceu (on per cert ens hem empassat senceres obres llarguíssimes i mediocres) seria una estafa vergonyosa.
M'agradaM'agrada
Ho preguntaré i quan sàpiga alguna cosa t’ho (us ho) dic.
M'agradaM'agrada
M’havia baixat aquesta Rusalka fa unes setmanes i tot just ara me l’he mirada per començar-me a preparar la funció del Liceu. Reconec que l’artefacte teatral és enlluernador, com gairebé sempre chez Herheim, però coincideixo amb l’estimat Colbran que ni tan sols coneixent bé l’obra he estat capaç d’entendre què se’ns proposa o on es vol anar a parar. M’estimo cent mil vegades més la versió de Carsen per a París.
I efectivament, hi ha talls. No m’he parat a mirar els compassos que en Elio ha detectat que hi falten, però és evident que com a mínim al tercer acte Herheim es carrega la visita del guarda forestal i el seu nebot a Jezibaba. I dic Herheim, perquè segons figura (petitet, però hi diu) al web del Liceu es tracta de la seva versió. Tot plegat em resulta força irritant, què vols que et digui.
M'agradaM'agrada
Saps ones pot trovar aquest dvd?
M'agradaM'agrada
Hola monique, benvinguda a IFL. Si et baixes els enllaços que us proporciono i després els uneixes amb els programes corresponents (hjsplit, per exemple), aquí mateix.
No crec que s’hagi comercialitzat.
Si tens problemes per la baixada m’ho dius.
M'agradaM'agrada