Hi torno, després de varis intents hi torno.
Em resulta difícil fer una crònica d’aquest concert o més ben dit, m’és impossible, potser que ho deixi córrer i em dediqui a parlar des de l’emoció, ja que cap sentit tindria intentar fer un anàlisi de cadascuna de les desinteressades intervencions d’uns solistes que han volgut estar al costat dels treballadors del Liceu. Inútil i absurd parlar de si aquest no ha acabat d’afinar bé o a l’altra li ha mancat no sé què. Ahir això era superflu, ahir calia ser-hi i calia fer pinya al voltant del Liceu, demostrant per sobre de qualsevol valoració artística, que les podríem fer, ahir calia preservar el bon nom de la institució davant la mediocritat i la deixadesa de tots aquells responsables que no han fet les coses com s’havien de fer, intentant salvar els mobles a última hora.
Allò indiscutible, allò que varem poder sentir tots els afortunats que ahir al migdia ens varem aplegar al Liceu, és la sinergia que es podia percebre entre l’escenari i la sala, és a dir, l’ànima existeix, l’ànima es materialitza i es fa presència, no és tan sols un lema o un eslògan encertat, l’ànima que fa possible que una institució com aquesta es mantingui per sobre mateix de les persones que en formen part, va fer possible que el Liceu tornés a viure un moment, dels molts que ja ha viscut, per la historia
L’agraïment i la tossuderia anant de bracet poden fer coses molt grans i una prova la teniu amb aquest acte de generositat reivindicativa. No oblidem que el Gran Teatre del Liceu continua tenint un problema per resoldre i que l’entusiasme desbordat d’aquest concert no ens l’hauria de fer oblidar.
Quatre directors musicals tan significatius per aquesta casa com són, De Billy, Weigle, Boder i Pons, i al voltant seu: Ainhoa Arteta, Roberto Alagna, Karine Deshayes, Ildiko Komlosi, Cristina Obregón, Linda Watson, Joan Pons, Carlos Álvarez, Lang Lang, Albert Guinovart, Gueràssim Voronkov, José Luis Basso i amb ells Ramon Gener i Rolando Villazón, alhora que significats cantants de la casa declarant un cop més que ells també són ànima, van voler estar al costat dels treballadors que tan generosament han cedit molt per preservar i construir. Aquest privilegi que ens han regalat és una crida multi direccional a tots els que estem involucrats amb el futur del Liceu, i malament aniríem si ho veiéssim com un concert que tan sols per 15€ ens ha fet anar a dinar molt tard.
Per força hi ha d’haver un abans i un després del 22 d’abril i tots aquells que tenen responsabilitat directa sobre l’esdevenidor d’aquesta institució s’han de seure d’una vegada en una mateixa taula per dissenyar un Liceu modern, dels nostres temps, amb estructures i professionals a l’alçada dels reptes, lluny de perfils buròcrates amb el carnet de torn que premií la fidelitat a un partit. S’ha de valorar la persones per un contrastat prestigi pel càrrec que ha d’ocupar i que de ben segur amb arguments i un bon projecte sota el braç, tindrà la credibilitat de treballadors, abonats, mecenes, benefactors i administracions. Tenen l’obligació de fer-ho i sobre ells cau la responsabilitat de mantenir ben viva aquesta ànima centenària que ahir va brillar exultant. Els esperonem a fer-ho amb l’entusiasme energètic que ahir ens va envair a tots, però també els vigilarem minuciosament, car no es pot malmetre cap unça d’aquest esperit i d’aquesta generositat.
Al darrere tenia una llotja de patums que van comprendre perfectament que allò que segurament minimitzaran tot el que puguin, era la manifestació sobirana d’un clam que els demana d’una vegada per totes que es prenguin decisions i que canviï la direcció general. O és que un acte com el d’ahir no s’ha entès com una absoluta negativa a com s’han fet les coses fins ara i la manera de gestionar una crisi duríssima?, o és que les cartes del mestre Boder i el mestre Weigle a la direcció general del teatre i el significat protagonisme que han tingut aquests directors en aquest concert no s’interpreta com una reafirmació amb música de tot allò que es va dir amb encertades paraules?, o és que l’èxit multitudinari de la crida dels treballadors, que va fer que el públic esgotes l’aforament del teatre en menys de quatre hores no es fruit d’un clam unànime dels aficionats i la ciutadania a defensar-los de les amenaces d’una reestructuració que està destinada a condemnar-nos al provincianisme més vergonyant?, o és que els retalls que s’apropen no van en contra del projecte del mestre Pons que pretén fer una estructura musical gran, que tingui el punt de mira en l’excel·lència?
Malauradament a la mitja part he escoltat una conversa al passadís de l’amfiteatre que intentaré reproduir, ho crec necessari. Una conversa distesa, fins i tot diria que frívola, però prou significativa tenint en compte les persones que la protagonitzaven i en el moment que tenia lloc. Un d’ells havia tingut un càrrec de màxima importància al Liceu, l’altre encara el té. Li deia l’ex a l’actual, “Una veïna de butaca m’ha dit, fixat per quinze euros tot el que ens donen, i l’actual li va contestar, els haurem de tenir ben enrabiats per tal de que ens vagin fent concerts d’aquests i a aquest preu”. Això que és tan cert com Joaquim em van posar els meus pares, pot ser una broma de molt mal gust, però sobretot és d’un mal gust exquisit i indigne, per molt privada que fos la conversa.
El tercer incendi ha tingut un altre caire, però també ha fet mal i com els altres dos, necessita d’una reconstrucció.
No cal dir que l’entusiasme i l’emoció que va omplir cada racó del teatre es va materialitzar en molts moments concrets, però deixeu-me anar més enllà dels cantants i fins i tot del cor i l’orquestra. Per a mi hi van haver varis moments de calfred pràcticament vorejant el plor. El primer quan el mestre Jaume Tribó va donar veu al Gran Teatre del Liceu, no es podia trobar veu més adient. El segon quan tot un seguit de cares, algunes conegudes, altres familiars i altres absolutament anònimes van anar llegint el missatge dels treballadors, provocant un nus a la gola de mides gegantines. El tercer va ser el “moment Villazón“. Ningú com el tenor mexicà sap tocar la fibra de l’ànima. Amb un català que molts voldrien i sobretot amb el seu entusiasme desbordat ens va regalar gotes d’optimisme molt necessari. Com hagués estat el concert amb ell de mestre de cerimònies!. El darrer i provocant el definitiu vessament de llàgrimes descontrolades es va produir quan el mestre Geràssim Voronkov abduït per l’esperit “dudamelesc” i gràcies a la inspirada i contagiosa música de sempre fabulós Albert Guinovart al piano, va fer ballar l’orquestra i m’atreviria a dir que a tot el públic, amb un arravatat “Arrebato”.
És clar que em vaig quedar bocabadat amb la prodigiosa La Campanella de Franz Listz que Lang Lang va regalar-nos, o amb el Salve Regina del Mefistofele de Boito dirigit per un mestre Boder desbocat, però amb això ja hi comptava i en canvi tots i cadascun d’aquest quatre moments, més enllà de la música, portaven associats sentiments i ànimes materialitzades, visibles, tangibles en les cares de la gent que m’envoltava, emocions en l’aire i l’ambient que es respirava, tot sabent que al Pla de l’Os també hi havia gent embadalida davant la pantalla, i tants i tants d’altres que no podent estar presents ho escoltaven per la ràdio i de ben segur també van sentir-ho com tots els que hi érem.
La presentació del mestre Jaume Tribó, vídeo gentilesa de SOS LICEU
Un grandiós èxit assolit per a tots aquells que han donat tot per que fos possible, un èxit que ningú podrà ni minimitzar , ni atribuir-se com a propi, és un gran treball col·lectiu que avui ja ha de servir per prendre decissions que fa temps que s’haurien d’haver pres.
El manifest dels treballadors
Finalment deixeu-me personalitzar una miqueta l’apunt. Ahir se’m va acostar molta gent que jo no coneixia, infernems que em veu reconèixer i em vareu saludar. No vaig poder estar per vosaltres com hagués volgut i com us mereixeu. Moltes gràcies per les vostres paraules, salutacions i felicitacions, vosaltres vareu acabar de fer la festa complerta.
Al final del concert vaig tenir l’honor i el privilegi de compartir una estona amb els artistes i organitzadors al Foyer del teatre. Jo tan sols tenia un objectiu, a part de compartir l’eufòric moment amb grans amics, volia saludar i sobretot agrair personalment als quatre directors tot el que han fet i volen fer, i aquests quatre moments els guardo en aquella caixeta personal i intransferible com quelcom definitivament emocionant.
Us deixo tot el concert tal i com el va retransmetre Catalunya Música, amb tots els parlaments d’en Jaume Radigales (per sucar-hi pa), amb les entrevistes a la mitja part (Alagna, Joan Pons, Josep Pons). Penso que és un document que us agradarà tenir així, és veritablement preciós.
I per escoltar deixeu-me si us plau, que us posi el “moment Villazón”, és de traca i mocador. Youtube gentilesa de SOS LICEU
*
De Billy, Pons, Weigle i Boder Liceu 22/04/2012. Foto gentilesa de Josep i Glòria
ENLLAÇOS (format mp3)
Transmissió de Catalunya Música presentada per Jaume Radigales
Stereo digital (TDT) 192kbits/seg
*
Tan sols em queda felicitar a tots el Jordis i Jorgines i desitjar-vos a tots plegats que tingueu una feliç Diada.
IN FERNEM LAND 
Bravo. Aquesta crònica caldria guardar-la. Serà d’obligada consulta per a la historiografia futura ta musical com dels cercles poder (polític i econòmic). I de com, potser, agun dia tabé parlarem del “Cas Liceu” però amb un atre color polític. Una bona sintesi de motivacions, fets i qüestionaments. És un reflex que molts mitjans no es permeten fer i molts periodistes no saben o no volen fer, depen del cas.
Per cert, necessito saber un varem de possibilitats i vies de soborn per tal que em confirmis “l’ex i l’actual”… tot i que són massa previsibles.
Aprofito per felicitar-te perquè ILF ha estat en moments clau. I no és tant la felicitació ca a tu per la serietat en temes com aquest si no fer veure més clarament la dimensió i força col·lectva que pot tenir la societat en accions i canals com un blog. Si el mitjà s’empra bé i amb l’ètica corresponent, aquestes manifestacions són signe de progrés. Felicitats als liceístes i als músics… però encara ningú ha dimitit. No caldria seguir alguna línia d’actuació davant la mentida i la mala gestió de’n maco? La cosa s’ha aturat però hi tornaran per una altra banda. Que la satisfacció d’avui no us enterboleix l’acció de demà.
M'agradaM'agrada
Gràcies ombra del llerdoner, cal estar amatents, tot i que ahir a algú li va costar agafar el son i precisament cal aprofitar l’empenta, una fera ferida pot fer molt mal.
M'agradaM'agrada
molt ferida, se li veia a la cara
M'agradaM'agrada
veure lang lang, expoliador oficial de diners públics afegint-se a aquest acte, és per a mi un acte d’hipocresia inaudit i el que és preocupant és que en lloc de xiular-lo la gent l’aplaudexi per participar en un acte com aquest, en el qual es va presentar per pur oportunisme. Què hi pintava?
Tampoc està malament l’oportunisme del senyor Pons…
M'agradaM'agrada
El señor Lang Lang, como el reso de artistas, directores, coro, orquesta y empleados del Liceu, no cobró un solo céntimo por su aportación.Si es un artista caro y le pagan, la respuesta estaba ayer en un Auditori con las entradas completamente agotadas y muchas personas solicitando -al igual que en Bayreuth- comprar entradas con los cartelitos en la mano.
Se me escapa ese “oportunismo” de Pons. De qué Pons de los dos que actuaron? Noto un tufillo poco positivo en el “tono” de tus palabras. Acaso no estás de acuerdo con este espléndido acto? Los 15 euros fueron pagados por todos y si hubo alguna excepción supongo que la cubrieron los propios organizadores, es decir todos los empleados actuales del Gran Teatre del Liceu.
M'agradaM'agrada
Como mínimo es extraño que el señor Pons esté presente en un acto de protesta contra la dirección que le ha contratado a él y con la que habla a diario. O es que nadie se acuerda quién nombró al señor Pons?
Hombre ya supongo que el señor Lang Lang no habrá cobrado por aparecer en el Liceu, nada más faltaba! Por otro lado, no pongo para nada en duda el poder de convocatoria y el éxito en todos los lugares del mundo del señor Lang Lang.
Me permito decir que sería interesante iniciar un debate sobre el porqué de este éxito.
M'agradaM'agrada
De què parles?
Quanta bilis i ràbia emmagatzemes?
M'agradaM'agrada
Simplement em permeto tenir una opinió que potser no és la que comparteix tothom. Això és tenir molta bilis i ràbia enmatzemada?
En fi, haurem de fer seguidisme.
Segueixo pensant que l’aparició del senyor Lang Lang en el concert d’ahir és purament oportunista.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Oportunisme o no, no ho se, pero es una delícia sentir-lo tocar
M'agradaM'agrada
Aquest acte va ser pur oportunisme, no ho dubtes gens ni mica. Ja t´ho dic jo que he sigut un dels organitzadors. Oportunisme per què s´ha demostrat que la música, l´art, l´òpera son estimats per tothom sigui en plan oportunista o per què ho portes al cor. L´art, no és oportunista ni imprescindible. L´art es pot admirar i sentir com va passar en el dia d´ahir. Tots vam ser oportunistes per què era una oportunitat d´or de demostrar que aquesta part oblidada de la societat és la que ens fa gran en cor i ànima. La cultura és tan necessaria com l´educació i la sanitat. La cultura és el que ens ha fet com som i si oblidem la nostra historia estarem per sempre comdemnats. Lang Lang ha sigut oportunista??…va atendre a la nostra trucada i va venir fent lloc en la seva agenda impossible i el que aquest geni fa amb el piano, no crec que sigui oportunisme. El mestre Pons va ser oportunista?…no pense, perquè si hi ha que defensar el Liceu per a un futur explèndit, hi ha que fer-ho tots junts. Per cert…no és el mateix presentar un director musical que contractar-lo…
Els treballadors hem fet un treball de bojos i per mi ha siguit el concert historic del Teatre. Tan a nivell d´expectació ( que podia haver sigut més gran..) i a nivell artístic per què,amb les nostres deficiències,ha sigut un concert amb moments molt molt bons i que parlen molt del futur que nosaltres volem.
Si tinc que parlar d´oportunisme, parle de l´oportunisme del Gran Teatre del Liceu que vol fer-se un lloc en aquesta societat política que menysprea i polititza la cultura.
M'agradaM'agrada
Ja hi som!
Espoliador oficial i oportunista.
Tant en costa pensar i veure les coses des de una òptica més allunyada de la teva experiència personal i laboral?
Lang Lang no hagués aprofitat l’avinentesa si no l’hagués invitat el mestre Pons, i el mestre Pons sap que no si no lluita amb els treballadors, ell el cap i a la fi també ho és, mai podrà fer un projecte gran. Si, si, ja ho sé que tu el veus incapaç, i com tu molta gent, però ves per on també hi ha gent molt i molt involucrada en el món musical i que em mereixen molt de respecte que em diuen el contrari, per tant d’oportunisme i mercantilisme res de res. van venir sense cobrar i van fer més gran la festa i van ajudar molt a burxar el cau.
M'agradaM'agrada
Doncs dec estar equivocat, perdoneu!
El senyor Lang Lang és un gran amic del Liceu de tota la vida i el senyor Pons posarà el Liceu al nivell més alt de tota la seva història.
La meva experiencia profesional no em dicta res, doncs treballo actualment al sector farmaceutic. Les meves opinions les baso en les meves observacions, experiencies i al meu criteri com a melòman, al igual que molts que visiten el teu magnífic blog. La meva és nomes una opinió més, però ves per on, no hi estem d’acord. Ja ho estarem en altres questions.
M'agradaM'agrada
No t’hem de perdeonar res manu, tu tens les teves obsessions, però crec que en aquest cas les has de deixar de banda, allò que importava era el signioficat de l’acte, no pas les individualitats que ajudaven a fer-lo més gran encara.
M'agradaM'agrada
Per oportunistes la majoria dels cantants que van participar-hi, que, a part d’un parell d’excepcions, tenen una trajectoria liceística ben curta.
Què hi pintaven ells? Lang Lang no tornarà al Liceu, però ells probablement sí, i la seva participació d’ahir condicionarà positivament la futura resposta del públic cap a ells.
A Lang Lang no li costava res participar-hi, ja era a Barcelona i potser fins i tot li servia d’escalfament, però la seva presència, oportunista o no, ha donat encara més repercussió a l’acte i a la reivindicació implícita.
Si som estrictes, l’acte d’ahir hauria hagut de ser amb l’orquestra, el cor, els 4 directors musicals i en tot cas alguns cantants especialement vinculats al teatre (tots en vam trobar a faltar uns quants, oi que si?). Els cantants convidats van fer una mica d’ombra als veritables protagonistes, però era important que hi fossin per tal de donar més impacte mediàtic a l’esdeveniment, i alhora fer-l’ho encara més atractiu per al públic. Per això cal agraïr a tots que vinguessin desinteressadament, sigui pel motiu que sigui.
Pel què fa a Pons crec que ja vaig dir la meva opinió. La presència dels anteriors directors és important per recolzar les protestes, la presència d’en Pons representa un compromís per part seva de cara al futur.
M'agradaM'agrada
El mestre Pons va estar on havia d’estar. Al seu lloc. I en Pons va invitar a Lang Lang, i aquest va acceptar. La seva presència em va resultar simpàtica, i la seva interpretació de la meravellosa obra de Listz “La campanella” sencillament extraordinaria. I que en un concert tant màgic com el d’ahir aparagués un dels meus pianistes preferits és un detall que jo, al mestre Pons, li estaré sempre agrait.
M'agradaM'agrada
Jo també faré un apunt personal: mil milions de disculpes, Joaquim. Imperdonable haver parlat amb tu al Liceu i no felicitar-te per l´autoria del programa de mà. Ja em perdonaràs però és que… no me´n havia adonat!!! Ha estat tornant cap a casa amb l´autobús quan ho he vist i ha estat la cirereta final d´un concert inoblidable! Pensareu tots que és una ximpleria, però estic molt – molt content, tal com si l´hagués escrit jo mateix. Què orgullosos ens fas estar a tots, Joaquim!. Molta gent, jo mateix ho faig, guarda amb gelosia els programes de mà dels espectacles als que acudeix. I en aquest tan especial, que tanta gent guardarà amb tant de carinyo, hi ets en primera persona. Has entrat per sempre més i no sortir (okupa!) a la casa de tants liceistes que només puc dir felicitats, felicitats i moltes, moltes i moltes felicitats.
Bon Sant Jordi a tots,
Xavier
P.S.1: És clar que no havia entès dimarts el comentari de Kalamar que li havien agradat les notes al programa… Santa innocència la meva!
P.S.2: (Mig en broma mig en serio és la segona vegada que ho dic. A la tercera, m´hi poso a recollir firmes) Català de l´any ja!
M'agradaM'agrada
Tu creus que ahir s’havia de parlar del programa de mà acabant d’escoltar a Lang Lang?
Ets molt amable.
Estic molt orgullós i content que precisament fos l’Ànima del Liceu que em demanés per col•laborar amb ells (t’ho imagines?) en les notes del programa de mà.
Em vaig enrotllar molt (cosa habitual) i el text no va poder sortir íntegre en el programa de sala, però si el vols (voleu) llegir és el que figura al web de l’Ànima del Liceu, que sense ser molt extens, explica quelcom més de les obres oficialment programades i intenta crear una certa curiositat per tal de que el lector en vulgui saber més.
Aquí teniu la versió sencera:
http://www.animaliceu.cat/index.php/ca/program-ca/2-l-anima-del-liceu-notes-de-programa
M'agradaM'agrada
Jornada molt emotiva en tots els sentits i que el teu post reflecteix molt bé: gràcies!
Com va dir el presentador, com totes les ànimes, la del Liceu és immortal.
Ara entenc que tantes localitats ja estiguesin “venudes” abans de començar i em pregunto si tots aquests que viuen dels pressupostos públics van pagar de la seva butxaca els 15 Euros i no això……. sense paraules de la seva manca de vergonya al presentar-se a aquest acte del que en són co-responsables
M'agradaM'agrada
Els polítics de tota mena i condició no volen perdre l’oportunitat de sortir la foto, tot i que a la d’ahir van sortir desenfocats, nerviosos com estaven en veure una ànima materialitzada i la força que tenia. Ells no es són protagonistes i això no ho poden tolerar, ells en són els “culpables” i contra ells era aquest clam. No per retallar, sinó per fer-ho tan malament i amb les tisores ferir.
M'agradaM'agrada
He madrugado un poco más para poder descargarlo y redisfrutarlo de camino al trabajo. Y me vuelve a poner la piel de gallina.
Ahora solo falta esa noticia que esperamos todos, la cabeza de Marco en la picota. Con comentarios rastreros e indignos como el de ayer deja claro lo gigantesco que le queda el puesto de una institución como el Liceu.
Curiosidad: Ayer tuvimos otra sorpresa por la tarde (que había adelantado Alagna después del concierto del Liceu): al final de la primera parte del concierto de Lang Lang salió a cantar con él la Elegie de Massenet. Fue un día de lo más intenso.
M'agradaM'agrada
Yo no he dicho quien eran los personajes parlanchines del pasillo de primer piso….
El Sr. Marco que no tiene otra que intentar poner una cara al asunto debe pensar cual poner, ya que es indudable que lo de ayer salió “un poquito mejor” que los coros y danzas que pretendía programar por la tarde a la hora de Lang Lang i el Cor Vivaldi, ambos dos en l’Auditori.
La catarsis de ayer no se puede ningunear con un “no les salido mal del todo”. Insensibilidad manifiesta la ha manifestado más de una vez, pero discapacidad auditiva y visual no se la suponía.
M'agradaM'agrada
Yo tampoco he dicho a qué comentario rastrero me refería 😉
Este señor hipotético del que estamos hablando puede tener alguna discapacidad auditiva (teniendo en cuenta que en el programa había mucho Wagner y hasta Berg… música muy difícil para según qué oídos), pero me temo que lo que realmente tiene es “politiquitis aguditis” y una falta de dignidad a prueba de bombas. Decir que el concierto fue un éxito sería aceptar públicamente su pésima gestión. ¿Cómo va a hacer eso?
M'agradaM'agrada
Yo, como figa toba que soy…. acabé el paquete de kleenex completo..
Muy emocionante y orgulloso de haber estado ahí.
A destacar el magnifico papel de presentador de Ramón Gener, y el momentazo de Rolando Villazón, que con permiso de los villazonistas, a partir de ahora, será un poco más mío….con permiso de Jonás…
Un beso de agradecimiento, a todos los trabajadores del Liceu, artistas y a todos en general.
Visca el Liceu y….
Visca Sant Jordi !!!
M'agradaM'agrada
Lo que son las cosas, Emilio, yo a Ramón Gener lo encontré innecesariamente excesivo.
M'agradaM'agrada
Entre excesivos… nos entendemos…..jejeje
Nos hizo mucha ilusión, saludaros a tí y a Joaquím, en ese momento tan especial.
Petons
M'agradaM'agrada
VISCA!
M'agradaM'agrada
Un acto como el que aconteció ayer en el Liceu supera lo imaginable y se convierte en una auténtica patada en el trasero al actual director general del teatro. Mantener al Sr. Marco más tiempo en su actual cargo supondría una burla y un menosprecio a todos cuantos queremos el Liceu y lo mantenemos abierto con nuestros abonos y compra de entradas, por no mencionar a todos los empleados del teatro -coro, orquesta, etc.- que han demostrado su generosida hacia el coliseo de la Rambla con este acontecimiento y su deseo de permanencia en el mismo, ya que su situación laboral no está aún clara, ni mucho menos.
Joaquim lo ha expresado muy bien, este acontecimiento no permite valoraciones artísticas, ni tremendismos negativos -añado yo- hay que aceptarlo como lo que es: un acto de solidaridad entre quienes hacen que el teatro esté vivo, es decir él público y los cuerpos estables del teatro.
Sería de agradecer que TV-3 -que se hizo cargo de la retransmisión en pantalla en el exterior- programara la grabación del espectáculo, para que pudiera volver a ser vista -en este caso por todos- y aún sería deseable que permitiera su edición comercial en los soportes actuales para que quedara constancia para el futuro.
Y ahora a esperar que las instituciones involucradas solucionen el futuro del Gran Teatre del Liceu con prontitud y auténtica dedicación, para no volver a repetir los errores cometidos que tanto mal han heho a nuestro teatro de ópera.
Quisiera destacar la brillante intervención de Jaume Tribó y la entrañable y extrovertida dedicatoria de Rolando Vilazón en un buen catalán.
Espléndido post!
M'agradaM'agrada
TV3 té els drets d’emissió, ho passarà?.
L’ànima del Liceu no dóna els diners de la formula 1, però diu molt del país que paga una televisió pública que voldríem per molts anys, i que també voldríem que fes aquest servei a tots els que no van poder assistir-hi.
M'agradaM'agrada
Un gran dia al Liceu. Amb pels de punta a quasi totes les peces! Encantat d’haver-te saludat, segur que ens anirem veient per allà al teatre, ah i felicitats per l’escrit del programa de ma! I sobretot gràcies a tots els treballadors!
Nacho Díaz.
M'agradaM'agrada
El mateix et dic, un plaer saludar-te en mig d’aquella eufòria catàrtica.
M'agradaM'agrada
Bon dia i Bon Sant Jordi a tothom.
Ahir vem poder expresar sense embuts l’orgull que sentim tots aquells que considerem el Liceu com a casa nostra. Va èsser una catarsi col·lectiva que, francament, crec que ens feia falta.
Només em va quedar un dubte. Vaig torbar a faltar alguna que altra figura “de pes” de la lírica de casa nostra, tant femenina com masculina. Algú sap si va ser per raons professionals?
Enhorabona a tots els liceistes. No podran amb nosaltres.
M'agradaM'agrada
Pensa Jesús quin rol han pres aquestes figures en aquest afer, quines declaracions han fet o han deixat de fer i ho entendràs millor. Alguns s’han mantingut muts o mudes, institucionalment a l’ombra del poder i altres, en Carreras, i em sap molt greu dir-ho, va fer unes declaracions indignes a favor de l’ERO.
Per tal de que no puguin amb nosaltres no ens hem d’adormir i el concert d’ahir pot ser un narcòtic. Cal no baixar gens la guàrdia.
M'agradaM'agrada
En lo que a mi respecta, todos estos ausentes han perdido muchos puntos. Con todo lo que este teatro se ha volcado con ellos, no concibo que en momentos como este no hayan tenido la valentía de mojarse. Y más aún cuando sus carreras han finalizado y ya no tienen nada que perder…
M'agradaM'agrada
Encara amb les emocions a flor de pell per tot el que vam viure ahir, només em surten agraïments. Per tots el que hi van participar desinteressadament, per l’emotiu “moment” Villazón, per tots el treballadors del GTL, per tantes i tantes coses dfícils d’explicar i que vam ser afortunats de poder viure. Lamentablement sempre hi haurà “personatges nefastes” com els protagonistes de l’anècdota que expliques i que tots sabem de qui es tracta, però confiem que la brossa sigui escombrada aviat. L’acte d’ahir es només el punt de partida.
Bona diada de Sant Jordi
M'agradaM'agrada
Gràcies Josep, bona Diada també per a vosaltres.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per fer-me ser-hi encara que no hi vaig poder anar.
Una abraçada. Bon Sant Jordi!
M'agradaM'agrada
L’ànima l’omplien també tots aquells que per molts motius no vareu poder ser-hi. Aquesta ànima té milers i milers de noms i cognoms.
M'agradaM'agrada
Soc dels desafortunats que no va poder tenir entrades, ja que quan ho vaig intentar a les 12 ja estaven esgotades. Però esperava que TV3 , pel 33, ho retransmetès en directe. La cosa s’ho valia sens dubte. Però no: a la mateixa hora el 33 donava un programa de plantes que imagino es podia haver passat perfectament un altre dia o hora. I el més sorprenent: al telenotícies del vespre TV3 ni en va parlar. No sé si al del migdia ho va fer ja que el donaven a les 4 per culpa de la formula 1. Menys mal que la radio s’en va ocupar. Si TV3 donava les imatges a la rambla tan difícil era donar-.les per un canal secundari? O és que no interessa donar-li gaire ressò a la cosa? Vaig quedar perplex i disgustat, la veritat. En tot cas felicitats i agraiments als que ho han fet possible. Que quedi clar: no deixarem morir el Liceu !! ni que caigui en la mediocritat !! (Mascarell què esperes ?)
M'agradaM'agrada
Jo crec que acabaran donant aquest concert. TV3 va estar al servei del poder i no de la cultura. Ahir no convenia pas passar un concert en directa on es poguessin acabar sentint proclames poc digeribles per uns polítics molt insegurs. Tenien por i potser encara la tenen. La força de les imatges és impressionant.
M'agradaM'agrada
Despues de haber departido unas palabras antes del evento con algunos de vosotros, adherirme plenamente a lo que han dicho basicamente Joaquim y Colbran .
Las valoraciones artísticas quedan en un segundo o tercer lugar cuando la participación de los artistas invitados ( otra cosa distinta es como se han efectuado tales invitaciones) ha sido totalmente desienteresada : a mi han habido actuaciones que me han gustado y otras que no.
Lo importante ha sido la emotividad del acto ( su presentación por Jaume Tribó al que le expresé un sonoro..bravo Jaume!), la profesionalidad y entusiasmo de los músicos y empleados de la casa ( ojo ! que su situación laboral no está solucionada ya que la dirección de la empresa sigue sin recibirlos!) y las diversas aportaciones de los videos y sobre todo, el entusiasmo demostrado por el público dentro y fuera del teatro.
Lo que menos o nada me ha gustado, ha sido ver a determinados comisarios políticos en el entreacto y en la antesala del foyer ” muy sonrientes y brindando con cava, seguramente no pagado por ellos” ( verdad, ¿ Sres. Montilla, Marco, etc…? Y también como bien ha dicho Colbran, exageradamente empalagosa la presentación del “senyor dels texans, el tal Gener..
M'agradaM'agrada
Alex, qué le pasa al otro ojo?, También estaban el Alcalde Trias, el Conseller Mascarell, el Sr. Villatoro y otras patums filoconvergentes.
Lo importante es lo que sucedió entre platea y escenario, incluso antes de que sonara la primera nota. Que eso lo vieran los comisario,. como tu los llamas, también tiene su què. TV3 seguramente no emitió en directo por el miedo que sucediera algo difícil de explicar.
M'agradaM'agrada
A 300 km/h he llegit aquest post (que no vol dir depressa, tot al contrari, sino que l’he llegit damunt d’un tren), emotiu post, que es correspon amb el preciós concert d’ahir, emotiu, molt emotiu concert. Res a afegir, no cal, que no sigui afegir-me al sentiment de felicitat generalitzat que la funció d’ahir em va causar, i que encara em causa. I si sóc a mès un col.leccionista escrupulós de documents de funcions, amb més motiu encara guardaré el programa de mà de la d’ahir.
M'agradaM'agrada
Ets molt amable 🙂
M'agradaM'agrada
Si ahir, amb el retruny dels plaudiments el Li ceu no es va ensorrar, és perquè realment està fet a probes de terratremols, jo mateix vaig sortir del teatre amb les mans que semblaven dos pebrots vermells.
Com s’ha dit en alguns comentaris anteriors, ahir no es tractava de valorar l’actuació personal dels solistes si més no, de la seva aportació professional i solidària en aquest acte.
Tot i que les sorpreses anunciaes varen ser realment una sorpresa, jo personalment esperava que una de les sorpreses consistia en la participació de la nostra gran Diva internacional Montserrat Caballé, que tot i entenent que no està en els seus millors moments, ens hauria obsequiat amb alguna ària o cançó popular.
Una altra cosa vull deixar ben clar: en aquest concert històric hi va participar un nombrós públic que no té res a veure amb l’òpera, però sí amb el fet del què representa aquest teatre per a Barcelona, Catalunya
i a nivell internacional.
Malgrat que aquest concert ha estat ofrenat per motius desagradables, m’agradaria que al menys de tant en tant ens oferíssin altres concerts populars
El Liceu és de tots, però no tots hi poden assistir, al menys en representacions selectes,.
Visca el Liceu i els treballadors que han sabut donar una lliçó de modos i vergonya als directius culpables d’haver arribat a aquests exrems.
M'agradaM'agrada
De la Caballé hagués estat bé unes paraules en el moment àlgid de la protesta. Cantar ja ha cantat molt i ara parlant, que quan vol en sap molt, hagués pogut fer molt per els treballadors. Que jo sàpiga no ho ha fet.
M'agradaM'agrada
Manifestar-se en contra de la direcció en el moment àlgid de la protesta s’hauria agraït, però entenc que pot ser delicat. Ara bé, el concert d’ahir, tot i que ja sabem què implicava, oficialment era un agraïment dels treballadors pel suport rebut.
No hauria costat res que la Caballé et al. diguessin algunes paraules inofensives, en directe o en video, com si que van fer altres cantants de la casa, com ara l’Orfila. Em sap greu dir-ho, però han perdut tot el meu respecte.
M'agradaM'agrada
No vull passar-me de llesta però penso que es fàcil entendre perque la M.Caballé no es va manifestar, ni en video ni molt menys amb presencia……
M'agradaM'agrada
Vaig esperar aquesta crònica durant tota la tarda/nit d’ahir. Quanta emotivitat i gratitud vam compartir ahir tot plegats i que bonic veure aquella alegria desbordada dels treballadors representats sobre l’escenari.
Gràcies a tothom, i a tu també Joaquim.
M'agradaM'agrada
No vaig poder publicar quan jo hagués volgut. Però finalment tot arriba.
M'agradaM'agrada
ha sigut lo màxim de lo màxim…els primers minuts en sortir a l´escenari han estat el més emocionants que he viscut com a músic. Em fa estimar encara molt més el lloc on treballe i el públic que ens escolta. Açò ha de ser el punt de partida per a que fem tots junts el Teatre d´òpera que hem de ser.
Gràcies a tots vosaltres per què ens heu fet més forts i més grans que mai.
M'agradaM'agrada
Crec que et conec…¡Bravo!
M'agradaM'agrada
El moment més màgic l’entrada del cor i l’orquestra a l’escenari.
SEN SA CIO NAL
M'agradaM'agrada
Me da igual si hubo oportunismo o no, fue un concierto tremendamente emotivo y de gran calidad que honra a todos los trabajadores del Liceu, cantantes, pianistas y directores, que brindaron su tiempo, esfuerzo y alma. Si los medios no lo han reflejado como se esperaba da igual, esto es como reguero de pólvora, entre los blogs y las redes sociales el mensaje llega a todo el mundo… la “Primavera del Liceu” es imparable!
M'agradaM'agrada
Los medios aún importan, ver el concierto en televisión o leer las reseñas en los periódicos le dan un plus de credibilidad que por Internet no tiene, aunque la credibilidad de muchos medios sea lamentable.
La vanguardia tiene una pequeña reseña de Jorge de Persia que sorprendentemente escribe con prudencia pero sin tapujos lo que queremos leer. En l’Avui es Xavier Cester quien en su línea afortunadamente habitual, da rienda suelta a sus tesis. Eso aún hoy y afortunadamente, sirve de mucho. Un par de minutos en televisión viendo y oyendo la ovación perpetrada a coro y orquesta es mucho más efectivo que un post en IFL.
Estamos de acuerdo, la primavera del Liceu es imparable, pero hay que ser un gran estratega para no dar ningún paso en falso.
M'agradaM'agrada
Me refería a que ya sabemos que los medios están controlados y suelen tener fidelidad con los que mandan, ya se subirán al carro cuando vean que esto es imparable…
Se debería hacer un DVD del concierto y utilizar lo que se recaude para financiar esta campaña.
Se habla mucho de tus notas de programa, sería interesante que lo pusieras en el blog para los que no pudimos estar presentes!
M'agradaM'agrada
Sana, però molt forta, l’enveja que sento dels que vau viure un moment tan màgic i emotiu. Esperem que això sigui tan sols el principi del que tots volem! Impressionant el vídeo del Villazón! Amb el que es va viure ahir, el futur no pot esdevenir dolent per molt que s’esforcin alguns. Fora del Liceu els polítics!! ( a no ser que vagin com a espectadors…)
M'agradaM'agrada
efectivamente de espectadores, pero pagándose de su bolsillo la entrada ( no de gorra )
M'agradaM'agrada
Els polítics son necessaris, no gestionant el Liceu, però si auditant la gestió de qui estigui al capdamunt, mentre que poc o molt els diners públics siguin part imprescindible del seu finançament.
Tots voldríem que per escollir el màxim responsable dels equipaments culturals i el Liceu també, s’obrís un concurs internacional, però això no passarà. El cas de l’Auditori ho fa evident.
Si canviés l’estructura actual i el perfil per la direcció general fos d’un altre tipus, potser en tindríem prou amb un gran i prestigiós perfil capaç de portar diners a la cas, deixant que les direccions musical i artística en perfecte sintonia, s’encarreguessin amb un equip professional de solvència, de dirigir la quotidianitat de l’equipament.
Això pot ser si hi ha voluntat de que sigui així i fins i tot jo diria que ens sortiria molt més econòmic.
M'agradaM'agrada
Com a treballadora que sóc del Teatre del Liceu, volia dir que va ser un dia molt emocionant per a totes les persones que naveguem en aquest gran vaixell que és el GTL. Però cal no perdre la brújula doncs per sota del vaixell també naveguen encara alguns taurons.
Com diu en Bernardo, la rebuda que ens fa fer el públic en els primers minuts en sortir a l’escenari, van ser lo màxim de lo màxim.
Moltes gràcies a tots per ser com sou!
M'agradaM'agrada
Ahir va ser un día dels més complerts de la meva vida emocional, al matí vaig escoltar el concert per CAT-MÚSICA, i per la tarda tenía per sort, molta sort, una entradeta per assistir al concert d’en “Lang Lang”.
M’hagués agradat assistir al Liceu però no tenía entrada i la veritat es que a casa tota sola el vaig gaudir plenament i em vaig emocionar al màxim….. com diu en Joaquim, tant o més en moments extra-musicals que en les propies actuacions….. però havia de reservar emocions i alguna llagrimeta per les 7 de la tarda……
Tot i que no eren tots els temes ni els autors que jo hagués escollit, però renoi ! ( i no diré més…) eren vora les tres de la matinada i l’encís no fugia, encara ara , les sis de la tarda del dia seguent no he despertat fins que he obert el blog per llegir els comentaris d’en Joaquim i altrs amics ……el comentari “d’algú ” m’ha fet una mena de “sotragada” es parlava d’OPORTUNISME per part del virtuós Músic, ho sento però no ho púc entendre, per que jo vaig escoltar al matí i veure per la tarda a un públic molt entregat i agraït, i més quan va ser molt generós amb els “bissos”.
La intervenció d’enLang Lang del matí em va sorpendre però no hi vaig veure cap mena d’oportunisme, no l’hi fa cap falta i més si coneixem la seva trayectòria musical però també “humana”…..
Sí que em va sorpendre i extranyar una mica més la aparició d’en
R.Alagna a l’Auditori, però sigui el motiu que sigui, …..benvinguts siguin quan es tracte de fer Bona Música ……..
M'agradaM'agrada
A mi tambè, i ara tinc un problema profund, vital, existencial: qui va ser l’oportunista? Lang Lang al mati? Alagna a la tarda? Ai mare, que no podré dormir…hahahahahahaha…i és que hi han coses que més val pendre-se-les aixi, oi? 🙂 🙂 🙂 Entre l’emoció del mati, i l’enlluernament dels estudis de Chopin per la tarda ja em poden parlar de futbol aqui a Madrid que els hi posso cara tonto i santespasques. 🙂
M'agradaM'agrada
M’oblidaba, de la part musical del acte solidari al matí al Liceu em quedo amb la actuació del Cor en Mefistófeles, molt més que pell de gallina………..gràcies a tots els treballadors del nostre estimat teatre.
M'agradaM'agrada
Elsa, en primer lloc felicitats.
Nosaltres per fi, vam respondre a tanta generositat de la manera que podem fer-ho, per tant gràcies a vosaltres.
M'agradaM'agrada
Hola a tots!!!
Jo estic en estat de txoc!!!
V ser brutal! Es notava que hi havia una motivació extrema! A la sala es respirava un aire que no havia sentit mai. Per mi van ser molt importants els parlaments de Ramon Gener, aquest tio parla molt millor en públic que a la tele!! jeje. Gràcies a la interpretació del cor i l’orquestra, la sala es va emocionar, m’incloc. Els cantants fantàstics, Lang Lang també!!! Crec que gràcies a això, els trebaladors del Liceu aconseguiran coses positives!!!
Gràcies a tots els organitzadors!!! per havernos tocat la fibra!!!
Jan
M'agradaM'agrada
Jo insisteixo en no voler personificar en ningú que no fos estrictament necessari, el protagonisme del concert.
L’ànima intangible va quedar demostrat que és la suma de moltes voluntats,
No sé si van ser més importants els filats de Roberto Alagna o els discursos desbordats de Ramon Gener.
Res comparable amb el diàleg d’aplaudiments i cops de peu establert entre escenari i sala en perfecte harmonia.
M'agradaM'agrada
Ramón Gener era mi héroe antes de meter la pata en ese maldito programa en que hizo cantar a unos cuántos famosillos el coro va pensiero. Lamentable. Encuánto a su actuación excesiva en la presentación, creo que es producto que se ha creido que es un hombre encantador, simpático y muy mediático. En la tele queda mucho mejor. Un amigo mío habló con Marco y lo encontró cabizbajo y tristón. No es suficiente. El alma del Liceu tiene que echar, expulsar a Marco y a Matabosch. Pero de una vez y a la voz de ya.
M'agradaM'agrada
Jo no el vaig trobar excessiu.
M'agradaM'agrada
Per què Matabosch? Quina responsabilitat té en la gestió de les mesures preses, la cancel·lació de títols i erls acomiadaments previstos?.
A part de que agradin o no les temporades que programa i els artistes que porta per fer-los, de que més el responsabilitzes d’aquesta gestió actual?
M'agradaM'agrada
Com qué m’està costant molt trovar les paraules adients per descriure el concert d’ahir , ho faré amb una de sola GRÀCIES , gràcies a tots els trevalladors de Liceu que van fer posible que ahir visqués dins del mon de la música un dels dies més emocionants i feliços . Només vull dir una cosa ,els taurons s’els pot eliminar com cualsevol altre peix, costa una mica més , peró amb voluntat i unió poden ser abatuts sens dubta. Una abraçada i bon dia de Sant Jordi
M'agradaM'agrada
Per pescar un tauró és necessita que el pescador que té la canya més adient tingui ganes de fer-ho o cregui que l’hora sigui la més propicia.
El tauró malauradament encara no se’n ha adonat que acabarà mossegant l’ham
M'agradaM'agrada
Sabia que el meu teatre tenia ànima, la notava, la sentia, però ahir… ahir es va fer tant present que podia tocar-la, podia veure-la….. i… és tant bonica!
Em quedo amb les paraules de Rolando : “ I estic convençut que mentre hi hagi gent com vostès que sàpiga que l’òpera és molt més que no pas sols entreteniment, que mentre hi hagi gent com vostès, que estima l’òpera, que li dona recolzament i vibra amb ella, mentre hi hagi gent com vostès que lluita per seguir contribuint a la impressionant història d’aquest teatre únic i extraordinari, mentre hi hagi gent com vostès…el Liceu seguirà tocant i cantant !”
Feliç Sant Jordi!
M'agradaM'agrada
Molt bo el text del gran Villazón!!! Lo que no se és si ell sap parlar tan bé el català o si el llegia (cosa que no em va semblar).
M'agradaM'agrada
Pocs com ell saben gestionar el control emocional del públic. És un mestre que ho arrossega tot.
M'agradaM'agrada
I jo em quedo amb el cor de Mefistofele. Els protagonistes eren els treballadors de la casa i el director era el Sr. Michael Boder, el més compromés.
El fragment tant bonic com exigent i tot plegat un orgull per Barcelona i per Catalunya.
Quan volem som imperables
M'agradaM'agrada
Per mi també va ser un dels millors moments, i va servir per dedicar-li una merescuda ovació al Mestre Boder, tot i que semblava que no ho volgués. També voldria destacar l'”arrebato” del Guinovart i la salutació dels quatre directors.
M'agradaM'agrada
L’arrebato a part de ser una ocasió per demostrar que l’orquestra tenia ganes de gresca, va ser una sorpresa musical magnífica, com acostumen a ser les obres de l’Albert Guinovart.
Potser va sent hora que coneguem alguna òpera del seu catàleg, o és que tenen por que les melodies ens agradin i acabi sent un triomf?
M'agradaM'agrada
Diguem que per ser políticament correctes escollint aquest magnífic fragment no ferirem les susceptibilitats de ningú.
M'agradaM'agrada
M’he deixat de comentar i felicitar-te per les notes al programa.
Aquest el guardaré
M'agradaM'agrada
Gràcies Concep. Els programes sempre s’han de guardar.
M'agradaM'agrada
Tot plegat, emocionant i molt bonic com tots dieu. Per a mi, a banda de la sortida dels cossos estables, l’ovació al Boder, tot i que hauria d’haver estat quan va sortir. El concert va ser prou variat, va tenir qualitat i va ser francament memorable. No trobo que fos tan excessiu, el Gener: va tenir moments, també, molt encertats i és un estil molt seu que pot agradar més o menys, però que, ahir justament, no vaig trobar fora de lloc.
Com diu el nostre Bernardo, si hi havia oportunisme, era en tot, i el primer, en el mateix públic que “s’aprofitava” de la situació per a tenir un concert a un preu “de saldo”. Al Lang no li cal ara cap “oportunitat” quan se’l rifen on vulguin i tenint l’Auditori amb entrades exhaurides de feia bastants dies. Els altres, encara que fos per garantir-se que continuï un teatre on poder treballar en el futur, han donat suport desinteressat a una causa justa que, justament per això, tindrà més ressò.
Gràcies, doncs, als treballadors del Liceu per tan memorable ocasió: l’orquestra, el cor i tota la resta, dels acomodadors a l’administració. I als intèrprets i als directors, és clar. I als col·laboradors (mecenes o el que sigui que hagin posat algun duro en l’assumpte, que hi havia despeses). I al Joaquim per la tasca de difusió i per les notes al programa, que estan francament bé. I esperem que no calgui repetir-lo, ni fer-ne gaire més concerts d’aquests, que no deixen de ser un mal senyal. Que una cosa és que s’institucionalitzés un concert anual així per fer sentir als ciutadans no habituals això del “Liceu de tots”, però que una altra és que calgui dur-ho a terme per problemes, com ara.
I, ja posats, més val no baixar la guàrdia, que un tauró, encara que sigui gran, no es deixa pescar tan fàcilment com un llobarro. No veig jo que tot l’assumpte hagi tingut, des de fa mesos, cap conseqüència: ens arriba la programació de l’any vinent i a la carta del Marco, a banda d’un error sintàctic de primer ordre, no fa la més mínima referència a que hagi passat res. Alerta! que diria el Monegal…
M'agradaM'agrada
Per pescar un tauró és necessita que el pescador que té la canya més adient tingui ganes de fer-ho o cregui que l’hora sigui la més propicia.
El tauró malauradament encara no se’n ha adonat que acabarà mossegant l’ham
Pocs com ell saben gestionar el control emocional del públic. És un mestre que ho arrossega tot.
Marco té un encàrrec que sap que ha de complir. Després del concert d’ahir és més difícil i dolorós. Amb això no hi comptaven i ara sap que fer el que li mana fer l’honorable Mascarell, serà més difícil. Pot fer el sord a les ovacions i clams escoltats ahir i seguir impertèrrit afilant el ganivet per tallar els caps necessaris de “l’enessimo suplizio” (com diuen a Turandot), tot sabent (si no ho sap ho hauria de saber) que l’últim serà el seu, o pot en un últim intent d’evitar quedar com el dolent de la pel•lícula, presentar la seva dimissió dient que ell després del viscut ahir no pot fer aquesta malifeta al Liceu i a Catalunya.
Complicat però no impossible.
M'agradaM'agrada
Copiant al llardoner, en Maco va entendre perfectament el missatge i en Mascarell haurà de moure fitxa aviat. El Liceu i la seva ànima ho necessitem. Ha estat el concert més emotiu que he viscut mai al Liceu i l’orquestra va estar especialment vibrant amb Wagner i Guinovart. Vaig tenir molts moments nus-a-la-gola
Envio una rosa virtual a tots els que van treballar de valent per fer aquest acte d’amor
i un petó als contrabaixos balladors
PS m’estic baixant el programa del JRadigales, jo també vull sucar..em vaig oblidar de demanar a un tal Joaquim un autògraf al programa de mà, molt bonic i ben fet, per cert, auster i amb notes ben explicades.
M'agradaM'agrada
Penso que malgrat l’agenda, podrà signar-t’ho, ja li diré. 🙂
M'agradaM'agrada
La web de La Vanguardia no conté cap notícia sobre el concert. Com sempre els palanganers oficials del règim fent la seva feina. Nauseabund.
M'agradaM'agrada
Jo també he pensat el mateix, en canvi a El País i l’ABC si que en parlen, per cert l’ABC destaca que en Rolando Villazón es va dirigir al públic en català.
M'agradaM'agrada
Si que en parla la Vanguardia, però molt poc per lo que va ser
M'agradaM'agrada
Com que visc a l’estranger només puc parlar de la web, i n’he fet una cerca i res.
M'agradaM'agrada
Jorge de Persia fa una mini crítica molt possitiva i fins i tot reivindicativa 😯
M'agradaM'agrada
Un “sobresaliente con matrícula de honor” pel teus comentaris. Pel que fa al concert, “excepcional i molt emotiu”. Tant de bo serveixi perque les coses canvïin i els treballadors del Liceu no perdin la seva feina.
M'agradaM'agrada
Un abans i un després d’aquest concert segur que hi serà.Veurem com s’ha interpretat per part d’aquells que han de llegir i decidir.
M'agradaM'agrada
A hores d’ara encara em dura l’emoció d’ahir, només puc dir GRÀCIES a tots els que d’una manera desinteressada van fer possible aquest concert tant extraordinari que recordaré mentre visqui.
Joaquim em va fer molta il·lusió veure que tu eres l’autor del comentari del programa de mà. Gràcies pels arxius sonors.
Bon Sant Jordi a tothom
M'agradaM'agrada
Els comentaris al programa de mà van haver de ser retallats. Com ja he dit, al web de l’Ànima del Liceu surten els originals i el que va quedar al folletó, molt més del que habitualment el Liceu ens regala en els seus concerts, no és que m’agradi però és el mínim exigible.
Per a mi va ser un honor, un regal i un privilegi. Una aportació personal a aquest concert tan emotiu.
M'agradaM'agrada
Muy emocionada sigo todavía,de lo que vi,lo que sentí,de la emoción que me invadía. Faltaron algunos,cierto; la intención quedó diáfana,cierto; la profesionalidad sobre el escenario la observé también. Ahora,apretad que esto siga adelante y caigan cabezas. Eso y más vale ese Liceu,parte visto ayer dentro del recinto. Y que estuvimos allí. Un placer saludar a dos guapos caballeros,elegantísimos y muy señores,Joaquím y Colbran,Colbran y Joaquim. Fotos más exactas YA! Un cariñoso saludo desde cerca de Gibraltar,parte de esa alma liceística ¡Un saludo,infernems!
M'agradaM'agrada
Ya te dije que una foto exacta causaría demasiado impacto, mejor así y luego ZAS! la sorpresa 😆 😆 😆
Un petó
M'agradaM'agrada
Ha sido un auténtico honor poder poner rostro a tus acertados comentarios. La pena fue que el momento no nos permitiera extendernos más en nuestra conversación; confío poder subsanar este inconveniente en una próxima ocasión, con mucha más tranquilidad y una emoción mas contenida.
Estoy muy contento de que pudieras disfrutar de este extraordinario acontecimiento en persona; contado o escuchado no es lo mismo.
Un beso muy fuerte.
M'agradaM'agrada
Cierto, cierto a todo. ¡Un beso bien fuerte! el placer fue mío.
M'agradaM'agrada
Ha estat un acte preciós,per mi difícil de descriure. Tots els participants varen estar a l’alçada, donant el màxim del seu art, estroncat alguns moments possiblement per l’emoció. Tothom va percebre alentorn del Teatre i en l’aire que respiràvem, una eufòria col·lectiva impressionant, viscuda en contades vegades. No voldria destacar res perquè com he dit, tot va ser extraordinari però no puc d’estar-me, per mi la guinda del pastis va ser el Rolando Villazon posant-me la pell de gallina i fent-me plorar com una “pepa”.
Dono les gràcies als treballadors del Liceu per haver-nos obsequiat en aquest meravellós i inoblidable concert.
M'agradaM'agrada
Serà un concert d’aquells que la historia descriurà com excepcionals i que nosaltres reviurem amb emoció, però també serà un exemple a seguir per a molts que en moments tan delicats estan orfes de referents positius i engrescadors, per això sap tan greu que una noticia tan decididament optimista alhora que reivindicativa (i això sempre fa mal) hagi estat residualment abordada en els mitjans més generalistes i oficials.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Després de llegir el teu esplèndid post i saber que podré tenir l’audio del Concert de l’Ànima, una vegada més, gràcies a tu, t’envio la meva més sincera felicitació pel treball que ens deixes i gaudeixo intensament que estiguis tan implicat amb l’Ànima com fer-la parlar amb la teva veu amb l’amena erudició que t’és característica.
Feliç diada santjordiana per coronar “l’endemà” de la festa.
M'agradaM'agrada
Estoy segura que cada uno hubiera diseñado un concierto a su medida, y que echamos de menos a las figuras de la “casa”.No conozco los motivos, ni los porque sí, o porque no, supongo que con el tiempo todo se sabrá.
Me siento muy orgullosa de mis compañeros, no tengo palabras, y me gustaria resaltar que el GTL somos todos los que trabajamos en él, que gracias a todos, también a los que no se ven, fué posible vivir la mágia irrepetible e incuestionable que vivimos el domingo.
Nuestro queridisimo público estuvo maravilloso y yo diria que nos devolvió algo que algunos se empeñan en destruir, nuestra dignidad profesional, demostro que nos valoran y respetan y que aún en la distancia que hay entre el escenario y el patio de butacas estamos unidos y contagiados del AMOR y la pasión que compartimos por la música
. La emoción fué mutua, la energía interactuaba con hilos invisibles, latidos y lágrimas, la alegria de estar unidos por una causa común, salvar al GTL de la mediocridad y de un enfoque prepotente que nada tiene que ver con la misión de un gran teatro.
Gracias a todos por estar, por ser, y por tener el corage y criterio, y ayudarnos a desactivar las bombas. Desgraciadamente no podemos abandonar las armas, hasta que llegue la paz.
Joaquin especialmente quiero aradecerte todo tu apoyo incondicional, eres fántastico, un millón de gracias, y un gran abrazo.
M'agradaM'agrada
Gràcies a vosaltres-
M'agradaM'agrada
Uf!! Encara no m’he recuperat.Meravellòs,fantàstic.Es que no hi ha ni un “pero”El Cor em va semblar més espectador que participant,pperò la seva entrada a l’escenari i la força de la seva presència valia un Peru.Alagna em va fascinar,Alvarez acariciava tan la lletra que per un moment vaig pensar que estava veient el color de la seva veu.
M’ha passat com a molts,no vaig estar alerta del programa de mà fins que ja era fora al carrer.Ho llegia mentre esperava el meu torn a les Escoles Franceses per votar les legislatives franceses i com em vaig posar a saltar de content els controladors deurien pensar que estava com una cabra.
Joaquim,amb tú,anem de “surprise en surprise”
Molt bona feina,felicitats…
M'agradaM'agrada