Diana Damrau i Juan Diego Flórez, Linda di Chamounix Liceu 2012
Ahir vaig repetir (com ja sabeu) i gràcies a la gentilesa de la cadena Yelmo, el Das Rheingold retransmès des de el MET i que ja havia vist quan es va ser emetre en directe.
Si bé la sala no era plena del tot, podríem dir que més de 3/4 parts del seu aforament si, i com ja he comentat en l’apunt del documental Wagner’s Dream, de ben segur cap altre de les 16 sales que té aquesta cadena de distribució en el complex Icària, presentava una ocupació com la operística.
Segurament no pensàvem que aquesta nova oferta fos tan ben acollida per els aficionats i tot hi estant d’acord, com ja hem comentat més d’una vegada, que l’òpera al cinema no és ben bé òpera, ja que la manipulació de l’emissió del so traeix en gran mesura l’efecte del directa i que el govern de la càmera per part del director cinematogràfic resta validesa a la globalitat de l’espectacle, alhora que les tomes curtes i els primers plans deixen al descobert trucs i artificiositats que en el teatre no es veuen, és ben cert que ofereix la possibilitat d’apropar-nos a teatres, produccions i artistes que per la majoria no estan a l’abast, respectant quan és transmet així, la màgia i l’emoció de les representacions en rigorós directa.
Això fa que totes les propostes tinguin acceptació i que hi els teatres hagin apostat fort per aquesta formula que de ben segur deu reportar ingressos substancials, ja que de no ser així no és faria.
Potser el MET a l’actualitat és l’únic teatre que es pot permetre oferir una temporada de 10 o 12 títols, ja sigui per la qualitat general de les produccions, com per l’atractiu dels repartiments, normalment farcits de primeríssimes figures. Però cada vegada serà més fàcil assistir a qualsevol representació dels teatres més prestigiosos i no m’estranyaria que no triguéssim a anar cada estiu a Bayreuth, via cinematogràfica. El cas és que amb la que ja s’anuncia a partir de l’octubre vinent, ja són tres temporades d’èxit creixent i moltes sessions a doble sala en un dissabte per la tarda, dia habitual d’assistència als cinemes per veure pel·lìcules, el que vol dir que surt més rendible per als distribuïdors emetre òpera, que no pas cinema, és ben curiós.
Amb aquest preàmbul massa llarg (ja sabeu que m’acostumo a esplaiar-me amb generositat) volia parlar de la política del encara Director del Gran Teatre del Liceu, Sr. Joan Francesc Marco, al respecte de l’aposta audiovisual del teatre des de aquesta mateixa temporada, en que s’ha aturat la producció de nous DVD, així com de la transmissió d’òperes al cinema i també la que s’emetia per TV i a la platja de la Barceloneta, en una transmissió semi-directa molt celebrada i participativa .
Amb La Bohème es va acabar i de moment no hi ha previst res més. Tots sabeu que es va anunciar la producció, esperada per molts aficionats d’aquí i arreu del món, de Linda de Chamounix.
És incomprensible que la transmissió cinematogràfica ja anunciada, amb un repartiment digne del millor MET, s’anul·lés. D’acord que l’òpera no és res de l’altre dijous (Joaquim dixit, és clar), però l’èxit de públic i la venda d’entrades segur que estaven garantides, i per tant la ressonància mediàtica i el corresponent prestigi per el Gran Teatre del Liceu, també.
També es va decidir, i malgrat que Linda di Chamounix no és una òpera molt afavorida de versions en DVD, no comercialitzar-la, i aquesta hagués pogut esdevenir la referencial. Estic segur que aquí i a la resta del món, ens l’haguessin tret de les mans.
De cara a la temporada vinent hi ha espectacles que mereixerien ser considerats per ser editats en DVD, però es veu que el Sr. Marco en aquesta felera de demostrar que és molt bon gestor ja que redueix i per tant no consumeix pressupost (pressupost que s’ha de gastar, si o si), no té en compte ni els ingressos que es poden obtenir amb aquests productes, ni sobretot el prestigi internacional que les transmissions cinematogràfiques i la posterior venda dels espectacles en DVD pot donar al Teatre, amb el corresponent interès que tot això pot suscitar en empreses disposades a esponsoritzar l’activitat del teatre.
Això ben mirat no l’importa gaire, ni ara que li queden pocs telediaris, ni abans. Ell tenia entre cella i cella demostrar que retallava i per tant que feia coses pel teatre, pensant que menys és més, i fixeu-vos que en el comentari que ens va deixar l’Alex fa dos dies, en referència al Sr. Peter Gelb, director general del MET, deia que “Gastar més per guanyar més”. Cosa que una mentalitat tan poc emprenedora i tan burocratitzada com la del Sr. Marco, mai podrà entendre. És clar que quan es tracti de gastar en altres aspectes més personals, molt possiblement, no sigui tan primmirat.
El més i el menys no el té gaire clar, i la seva formula mal aplicada va ser menys Faust…més despesa. Això si, de cara a la galeria va poder demostrar que el Liceu s’estrenyia el cinturó i tot gràcies a la seva política d’estalvi. Algun dia sabrem el que ens ha costat aquesta política d’estalvi, aquell ERO avortat i la gestió feta en els darrers anys. Tard, però ho sabrem.
Apostar per tots els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies, és créixer. Estic convençut que no trigarem a comprar en DVD a la sortida del teatre, la representació que acabem de veure, això ja és possible, cal només ajustar “quatre cosetes”. Us imagineu quants DVD s’haguessin venut del concert de l’Ànima del Liceu si a la sortida ja hi haguessin hagut al vestíbul, unes prestatgeries farcides amb DVD’s acabats de sortir del forn?. I qui diu aquest concert, ho diu d’una producció especialment memorable d’un dia especialment memorable. Això ho tindrem, com també tindrem abonaments per Internet a qualsevol representació de la temporada aprofitant les càmeres internes (quan es tornin a utilitzar aquest servei que també desapareix). Estic segur que també serà possible, pagant, és clar, com ja succeeix en la temporada de la Berliner Philharmoniker, però si l’oferta és bona, qui es nega a la temptació?
Aquest és el futur que ens espera i hi ha qui no ho veu, sobretot perquè no té l’agudesa suficient per adonar-se’n que també en això s’equivoca de dalt a baix.
He dit pocs telediaris, oi? Què Déu m’escolti!
IN FERNEM LAND 
Lamentable l’estretor de mires del DG de GTL. En el cas de la Linda de Chamounix, sembla ser que tant el J.D.Flórez com la D.Damrau van presionar les seves respectives discogràfiques per tal que donèssin tota classe de facilitats, no tan sols per la retransmisió en cinema, sinó per la posterior edició del DVD. Però, van topar “amb l’església” encarnat en DG, i l’emprenyada d’ambdós de ben segur que va ser important. Pot marcar-los això de cara al futur amb el GTL?. En resum, mala gestió i a més “fent amics” cara al futur.
M'agradaM'agrada
Vés a saber si ja hem trobat per què estava tant content Flórez el dia que va recollir el premi… 🙂
M'agradaM'agrada
Feia dies que no sortia en Marco, em tenies preocupat 🙂
L’herència que ens deixarà és de les històriques, però vols dir que el Liceu després de tants anys d’alegries i penes, no ho superarà?,
Damrau i Flórez oblidaran en Marco amb molta facilitat i sempre recordaran al públic.
Però ens hem quedat sense el DVD de la Linda di Chamounix, segur que hagués estat un supervendes.
Això dels DVD a la sortida del teatre ho he pensat moltes vegades quan hem vist coses excepcionals.
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo con tu largo pero muy acertado comentario, Joaquim.
En época de vacas muy flacas y aunque particularmente no me guste ver ópera en los cines ( simplemente, porque algún tipo de voces salen adulterdas), si eres un gestor profesional y diligente de un teatro ( queda claro, que J.F. Marco es desgraciadamente la antítesis de todo ello, lo que demuestra que no entiende lo que es el mundo actual de la ópera), su obligación actual es rentabilizar el funcionamiento del teatro y no solo eliminando o reduciendo gastos ( evidentemente, los innecesarios sí debe fulminarlos), sino creando riqueza artística al teatro y consecuentemente, prestigiarlo internacionalmente.
Está claro que invertir en lo bueno audiovisual que ha producido el teatro ( aclaro que economicamente, invertir no es gastar ya que las inversiones a la larga tienden a amortizarse en favor del teatro), es obligatorio o necesario en estos momentos y si evidentemente LINDA DE CHAMONIX puede ser discutible como partitura musical, una producción con Damrau y Flórez, vende y venderá siempre.
Por eso admiro yo en muchos aspectos ( no en todos) a los Sres.de USA porque son la antítesis del proteccionismo por el simple proteccionismo y en este aspecto artístico de la ópera, buscan sacar la máxima rentabilidad a su marca, al producto y en este caso al AUDIOVISUAL.
Lo de P.Gelb, no era cosecha mía, sino que venía recogida en la prensa ( muy buenas y muy recomendables la lectura y la visión del Met y de P.Gelb sobre este RING, recogidas en L.Vanguardia del pasado lunes)) y creo que es un ejemplo para nuestros teatros europeos en general : para mi , la conclusión está muy clara y en esta desgraciada época de grave crisis económica y social, el ser emprendedor, tener ideas creativas y buscar rentabilidades para la empresa que te paga – en este caso, podriamos agrupar aquí el mundo que representa un teatro de ópera como el Liceu en nuestro caso-, es FUNDAMENTAL.
Hay que hacer business, no solo con todo el tema audiovisual sino también recuperando sponsors privados para el Liceu
p.d. aunque no venga al caso, recordar con tristeza o preocupación de momento que se nota la crisis y que en una semana de preventa para abonados, pocas IOLANTA, PIRATA, ELISIR, etc…se han vendido. Mucha lucecita verde queda todavía en las ventas de entradas Liceísticas
M'agradaM'agrada
M´ho diuen fa una setmana que encara quedarien entrades per la Iolanta de Gergiev/Netrebko cinc dies després d´haver-se obert el termini de compra, i no m´ho hagués cregut. I ara, veient tant de verd, encara em costa més de creure-m´ho. 😯 Segur que aquest parell han de venir?
(A tot això… què encisadora està la Netrebko a la web del Liceu) 🙄
M'agradaM'agrada
Perdona, això vol dir que els que no estem abonats, no tindrem entrades per iolanta? Que s’han agotat? O no? És que no ho he entès bé. Perdona, em podreu respondre?
Merci!!!!
M'agradaM'agrada
Perdona, Jan, si t´he portat a confusió. Al ritme que les estan venent, penso que 9 de juliol, que és quan s´obre la venta al públic en general, encara hi hauran entrades per donar i vendre. Jo pensava que s´esgotarien de seguida, però m´he equivocat de totes-totes. Com diu l´Alex, fins ara s´han venut molt poques. Pots comprovar-ho tu mateix a la web del Liceu. Una salutació.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies!!! Jo ja em veia escoltant-ho per la radio.
M'agradaM'agrada
Forma parte de la nefasta gestión que se está llevando a cabo en el Gran Teatre del Liceu.
Es un pez que se muerde la cola, menos mecenazgo, menos inversiones, menos proyectos de futuro y recortes, cierres de departamentos creativos y mantenimiento de trabajadores, por llamarles de alguna manera, con sueldos injustificables y familiares o amigos de políticos y personalidades.
Departamentos hinchados y en cambio, otros desaparecidos.
¡Qué se marchen a la voz de ya!
M'agradaM'agrada
Es muy probable que exista esa grabación de “Linda di Chamounix” y que sólo precisa ser editada para comerciarla convenientemente. Esto sólo sucederá cuando este sujeto que ocupa tan desastrosamente el cargo de Director General deje de una p…vez el cargo, por dimisión (lo dudo) o destitución (lo espero).
El nuevo Director General no puede ser tan miope y corto de cerebro, como para no poner en circulación un Donizetti -del que existe en DVD una única y discutible versión- que, aunque no es bueno, dispone de un reparto de primera magnitud y conseguiría un número envidiable de ventas en todo el mundo.
El actual Director General no sabe prácticamente quiénes son Juan Diego Flórez o Diana Damrau y si lo sabe no conoce su resonancia como figuras de primera -esto me consta de primera mano, al menos en lo que se refiere a Flórez-.
M'agradaM'agrada
Ho dius de veritat això del Flórez? No pot ser…. És algun tipus d´ironia que no he acabat d´agafar, oi? Què foooort!!!!!! 😐
M'agradaM'agrada
Tomando café Joaquim y yo, luego se añadió Marco, el día del recital yo dije que iba a ser una función triunfal, quizás la de más éxito de la temporada, a lo cual contestó Marco (obviamente en catalán): “este cantante va a tener ese éxito?”, más o menos esas estas palabras, aunque no sean exactas, dan el contexto de lo que replicó.
M'agradaM'agrada
Vaya uno!!!! No me lo puedo creer!!! Ese es un tonto rematado!!!!! (con mucho respeto jijiji)
I ese es director general del GTL, es que no es posible!!!!
Madre mía!!!!
M'agradaM'agrada
Fede, segons el Matabosch no existeix gravació de la Linda, contestant una pregunta que li va fer la Glòria en la reunió de Liceistes de la setmana passada.
M'agradaM'agrada
Això no s´ho creu ni ell. Com pot dir aquestes coses? Ens pren el número?
M'agradaM'agrada
Desde el momento que se exhibe la función en las teles de las entradas sin visión debe existir una grabación. La contestación de Matabosch a Gloria debe referirse a una grabación que se pueda comercializar. En el Liceu se graba todo lo que se presenta al público, incluso los ensayos. Al menos eso es lo que se venía haciendo hasta ahora.
M'agradaM'agrada
En cuanto a “Das Rheingold”, a mí también me gustó más ayer que el primer día. Por cierto que ya llevaba los subtítulos definitivos del DVD, claramente en castellano latino, no utilizando jamás el vosotros/as, suplido siempre por el ustedes, y con subtitulación en la presentación de la omnipresente Deborah Voigt, cosa que no sucedía en la retransmisión en directo. También estás suprimidos los abucheos a Richard Croft, al recibir los aplausos al final, por lo que deduzco que -probablemente- vimos una versión ya editada de diversos días y no la misma -en su totalidad. de la de la retransmisión.
M'agradaM'agrada
Pero cómo se puede llegar a ser tan manifiestamente incompetente, ocupar un cargo de tanta responsabilidad y prestigio y que no le destituyan ! Es muy triste ….
M'agradaM'agrada
Polítics al carrer d’una vegada i bons professionals a fer la feina ben feta!!!!
La gestió d’aquest assumpte s’assembla tant a lo de Bankia………….
Els interessos polítics per devant i quan esclati tot, finalment el canviaran però ningú serà responsable de la trencadisa.
Quin pati
M'agradaM'agrada