La impressió que me’n vaig endur divendres després d’assistir a l’assaig general va ser bona, i per tant calia comprovar que podia millorar en la primera representació de la nova producció de la preciosa òpera de Francesco Cilea, Adriana Lecouvreur, que va tenir lloc ahir en el Gran Teatre del Liceu.
Comptar amb un bon director musical sempre és una garantia i Maurizio Benini ha demostrat sempre que ha vingut a dirigir al Liceu, que l’orquestra en les seves mans ofereix un so de qualitat i aquest cop ho ha tornat a demostrar, si bé durant la primera meitat del primer acte hi van haver uns desajustos entre fossat i escenari, així com algun instrument del metall una mica massa present, aviat es van corregir aquests desajustaments i aquests desequilibris i la versió que el mestre Benini ens va oferir, on la part orquestral té tanta importància, va ser cuidada en els detalls, lírica i passional, deixant fluir el so amb naturalitat i mai emprant sons estridents ni de volum exagerat. Lluïment especial en els petits interludis orquestrals a escena oberta i especialment inspirat en el preludi del quart acte, creant una atmosfera de solitud que ens va preparar de manera climàtica en el que va ser el millor acte dels quatre.
El mestre Benini va saber donar en cada escena el to i el clima just, controlant que la sonoritat tingués la màxima de transparència i tenint cura que el so fos elegant, càlid i passional quan calia.
En el quart acte va acompanyar de manera especialment feliç l’ària d’Adriana “Poveri fiori”, però també es va lluir en el duo “Non la mia fronte” i en l’amplia frase orquestral que serveix de coda, per rematar-ho amb climàtic dramatisme en l’acompanyament d’”Ecco la luce” que tanca de manera colpidora aquesta òpera.
Es va endur un bon èxit que de ben segur encara anirà a més en les properes representacions.
Just és dir que l’orquestra va respondre com calia a una direcció experta. Bravo!
El Cor en l’Adriana no té gaire protagonisme, una mica al primer acte i després al tercer, però les intervencions són poc lluïdes. Van estar bé.
Aquestes representacions significaven el debut en els seus rols de Barbara Frittoli com a Adriana, Roberto ALagna com a Maurizio i Joan Pons com a Michonnet.
Barbara Frittoli va fer una entrada de primeríssima cantant. Tenia els meus dubtes després de l’assaig de divendres, però efectivament allò era un assaig i ahir va ser la primera funció i la senyora Frittoli no es va limitar a cantar a veu, va interpretar i ens va regalar veritables perles d’estil italià en el cant i en el fraseig, però també de tècnica, amb els corresponents pianíssims que hom espera a “Io son l’umile ancella”, així com el regulador del final de l’ària i el fiato necessari per acabar la prolongada nota juntament amb la frase orquestral. A partir d’aquí i havent deixant les senyes d’identitat, va fer un ampli desplegament de recursos vocals, expressius i tècnics. Estic segur que a mida que la vagi interpretant agafarà més desimboltura i segurament en el monòleg de Fedra, al final del tercer acte, sabrà ajustar les frases per obtenir més projecció i teatralitat a un monòleg que li queda bé, però del que en el futur haurà de treure-li molt més partit per fer el triomf que tota Adriana ha d’obtenir en acabar el tercer acte.
És cert que la veu en els moments més greus perd projecció, no debades la part d’Adriana no és per una lírica, més aviat una spinto o dramàtica, amb un centre molt potent i un greu resistent i sostingut, ja que la partitura ho demana, i quan ho fan les líriques pures, desapareixen fàcilment enmig d’una orquestra densa, encara que no ho sembli.
En tots els altres grans moments, es va imposar amb diferència, ja fos en el duo amb Zajick del final del segon acte, o en el quart acte, que després d’un creixent “Poveri fiori”, va cantar un duo esplèndid, amb el millor Alagna de la nit, rematant un quart acte emotiu de veritat, amb un “Ecco la luce” quasi xiuxiuejat d’intensa contenció i molt efectiu. Em va agradar molt, la que més.
Roberto Alagna és un tenor que sempre m’ha agradat. La veu no és especialment bonica, a vegades massa caprina, i ara, que vol ser més spinto del que realment és (és un líric pur, generós però líric), tendeix a falsejar l’emissió cosa que perjudica la seva magnífica projecció. Alagna tendeix sempre a sobreeixir les notes més agudes. El normal en la majoria de cantants és calar la nota, és a dir, quedar una mica per sota de l’entonació justa. Per contra, ell queda curiosament una mica per sobre, si tan sols és la nota no passa quasi res, parlem segurament de micres i per tant tampoc és quelcom gravíssim. Ara bé, si no és tan sols una nota aguda i parlem d’una frase, ja parlem de manca d’afinació i això li va passar en alguns moments durant la representació. A part que la veu no li sonava del tot lliure, suposo que intentant buscar la justa emissió i color més vellutat possible, el cas és que variava una mica de color i el cant no quedava del tot arrodonit.
L’ària de sortida “La dolcissima effigie” no li va sortir gaire bonica, mancava seducció i legato en les frases que penso que va tallar més del que estan escrites a la partitura. El públic el va aplaudir, però no segurament com ell volia. Tampoc “L’anima ho stanca” on va eixamplar erròniament la veu per semblar més spinto i on es va permetre canviar un final de frase per no acabar en la zona greu (cosa que el mestre Jaume Tribó em va dir que era un opure del mateix Cilea). El públic el va premiar amb moltes més proves d’estima i complaença, i en els duos amb Adriana i la Principessa tirava més de força que d’expressivitat. Jo crec que Maurizzió sempre ha de ser elegant, que no està renyit amb la passió, però les frases lligades, els reguladors controlats i un cert treball en la dicció per donar èmfasi a frases com “bella tu sei” o “no più nobile sei delle regine…la mia gloria sen va fra le ruine”, no li aniria gens malament. També el rodarà més i quan el tingui dominat del tot, cantarà més lliure, tot i així en el quart acte va estar especialment implicat, tot i que respecte a l’assaig es va mostrar molt més contingut en les seves efusions amoroses (al final explico el motiu).
Em va agradar a mida que anava passant la funció, però a Alagna i perquè m’agrada molt, li exigeixo més. És sense dubte un dels tres o quatre tenors millors del moment, i això és nota, però no em conformo amb una actuació bona, vull que sigui molt bona, i la d’ahir no m’ho va semblar.
Va obtenir un gran èxit, però no com el memorable Don José. Ens entenem, oi?
Recordo que quan fa ja molts anys (1988) vaig escoltar i veure en directe (per TV) per primera vegada a Dolora Zajick, en una Azucena de Il Trovatore, amb Marton i Pavarotti, des de el MET, em vaig quedar de pedra per la ductilitat d’una veu tan extensa i prodigiosa com aquella, capaç de fer aguts de soprano i greus de contralt, amb uns pianíssims portentosos, sense canviar de color i això si, amb una dicció força discutible.
De tot allò quasi diria que tan sols queda la dicció discutible o més ben dit inintel·ligible. La veu s’ha desfermat i passa dels sons sense projecció a les canonades quasi feridores. No hi ha cap matís en el seu cant, ni molt menys cap elegància. No ho ha estat mai una cantant elegant, però precisament a la Principessa di Bouillon jo al menys, li exigeixo una elegància maligna, freda i arrogant, però mai la vulgaritat. No m’agrada ni com canta, ni com ho diu, ni com actua, però ella encara obté un èxit molt sonat d’una part del públic que l’adora i la braveja malgrat que el que s’escolta ara sigui molt discutible. Zajick llença canonades imponents, però sortosament l’òpera és quelcom més.
Joan Pons va començar una mica esgotat, es notava fatiga en l’emissió i la respiració era més evident del que és normal. Vaig pensar que no es recuperaria, però em vaig equivocar i el seu Michonnet va ser magnífic, amb detalls d’emissió que recordaven el Falstaff més irònic, i també sentiment en els seus monòlegs. Continua sent un gran cantant, de fet això no és perd mai i mentre la veu respongui, i encara respon, pot donar-nos nits esplèndides en rols com aquest i altres de caràcter. L’ovació merescuda que va rebre al final va ser emocionant i gratificant, per a ell segur que molt, però per a mi també.
Tots els altres rols són molt més petits, però no menys importants. Bé Giorgio Giuseppini com el Príncep de Bouillon, excel·lent Francisco Vas com l’Abate di Chazeuil exhibint com sempre adequació vocal i dramàtica en tot l’amplia ventall de personalitats que aquests rols secundaris exigeixen. Vas és un luxe imprescindible.
Correctes el quartet format per Marc Pujol, Eduardo Santamaria, Estefanía Perdomo i Anna Alàs, com a Quinault, Poisson, Madamoiselle Jouvenot i Mademoiselle Dangeville, tot i que em van agradar més ells que elles.
Josep Luis Moreno com a majordom completava amb més que solvència la part vocal.
Bé, sense més els ballarins que van representar El Judici de paris, la coreografia (Andrew George) del divertissement del tercer acte (el moment més fluix de la partitura). No tenen gaire espai per dansar, crec que són masses a dalt del petit escenari, però en el context de la producció queden magnífics.
I ara em queda la producció de David McVicar, que ja coneixia per l’excel·lent DVD del Covent Garden i per la mateixa versió, que va emetre la TV i que us vaig deixar els corresponents enllaços aquí a IFL.
És una producció magnífica, bellíssima visualment i potser molt poc arriscada, vist al que ens té acostumats aquest senyor, però la veritat és que amb una obra com aquesta més val no fer gaires experiments, ja que el pitjor d’aquesta òpera és precisament el llibret i per tant difícil de millorar amb experiments adhoc.
Escenografia (Charles Edwards) d’estructura única, que depenent de com es situa en l’escenari serveix a la perfecció per cada acte, si bé el més discutible podria ser el quart, és juntament amb el primer, el que m’agrada més.
Sempre hi trobem l’estructura d’un escenari teatral vist entre caixes, per tat ens trobem en el teatre dins el teatre, un recurs que semblava esgotat, però que emprat amb intel·ligència, dóna molt de joc.
En el quart acte que se suposa que hauríem d’estar a cas d’Adriana, tot i ubicar-nos en una cambra privada, al darrere tenim l’escenari de la Comédie, que al final en un efecte bellíssim que us estalvio, per no trencar l’efecte a tots aquells que encara no hagueu vist la producció, pren tot el sentit acompanyant les frases finals d’Adriana, “Eco la luce”.
Al costat d’aquesta brillant estructura que gira i que ambienta els espais escènics de manera efectiva, bella i brillant, tenim un preciós vestuari (Brigitte Reiffenstuel), gens cridaner, d’elegantíssim disseny i cuidat color, que com ja succeïa a la Manon de Massenet, juga amb tonalitat ocres.
Més discutible em va semblar el disseny de llums (Adam Silverman), sobretot en el segon acte, on hi ha un moment d’excessiva llum, que enlletgeix molt l’escenografia, ja de per si, la menys agraciada dels quatre actes. Per altre part hi ha moments magnífics, però en general la llum em va semblar massa clara i plana en alguns moments, on crec que la penombra pròpia de l’època li anava molt millor (magnífic el primer acte i el quart), quelcom que en la Manon estava molt més aconseguit.
També l’equip escènic, tot i que crec que McVicar no hi era entre els tres que van sortir a saludar (el programa parla de Justin Way com assistent), van rebre aplaudiments unànimes i fins i tot bravos, cosa molt poc habitual.
Un espectacle magnífic, per una producció molt cuidada en tots els vessants i que ja m’aventuro sense gaire risc, a dir-vos que serà un èxit en tota la dotzena de representacions que queden.
Adriana Lecouvreur actualment no és una òpera de repertori, però comptem amb bones produccions en vídeo, i alguns enregistraments discogràfics notabilíssims. Un repartiment de categoria com aquest primer del Liceu no s’entén com va deixar alguns buits inexplicables en el teatre, que per altre part i segons el planell del web mostrava quasi un exhaurides les localitats. Públic que s’estima més quedar-se a casa a darrera hora?, tot és possible, però Frittoli, Alagna, Zajick i Pons, en una òpera de melodies bellíssimes i àries prou conegudes, és un fenomen rar.
OFF TOPIC:
En el primer entreacte estava parlant amb uns amics al passadís de l’amfiteatre i de cop a la llunyania he vist una senyora espectacularment vestida, d’abans, d’aquelles que es vestien per anar a l’òpera ja que aquest tipus de vestit no es pot portar en cap altre lloc sense quedar malament. Ben aviat me’n he adonat que era ella, si, si, ella la diva, Angela Gheorghiu, “splendida, portentosa, Musa!, Diva! Sirena!” vestida de blau turquesa, amb un model pròpiament per cantar Lakmé (fins i tot ensenyant una mica de la panxulina que no té), amb un escot bonic i uns braços bronzejats, no sé si de Barceloneta, Saint Tropez o raigs UVA, però magnífica i amb una figura de model de passarel·la.
No cal que us digui que en ser reconeguda (vaig fer signes ostentosos de veneració) es va acostar al grupet i va estar simpatiquíssima i amable. Ens va dir que tornaria al Liceu per cantar, en un parell d’anys, però no ens va dir res més. Quan jo vaig dir-li que ella era una gran Adriana, la bellesa encara es va il·luminat més, i amb un somriure als llavis, em va dir com si cantés la Mimi “grazie caro”. Una diva com les d’abans!
Amb la Sra Gheorghiu palplantada en mig de l’amfiteatre controlant les efusions amoroses del Maurizio del seu estimat Roberto, no m’estranya que el quart d’acte d’ahir fos ben diferent al de l’assaig, on Alagna i Frittoli van fe exclamar a un espectador un Òndia ben sonat. Sabent com les deu gastar l’Angela que com la Tosca deu ser “una donna gelosa”, Alagna va voler assegurar una nit barcelonina ben pacífica. És clar que ben mirat i si ha d’existir la paritat absoluta, la Gheorghiu en el DVD de la mateixa producció, diguem que està molt convincent com actriu al costat de Jonas Kaufmann… (de bon rotllo, eh?)
Al segon entreacte es va tornar a passejar, anava a dir que discretament, entre el públic que tot i fer la patxoca que feia, molts ni la van reconèixer. Per un moment que es va apropar acompanyada d’una parella, al saló del miralls, vaig pensar que de cop i volta sentiria un oooooh, brava i aplaudiments, però no, ella no va gosar entrar-hi i es va quedar al replà de l’escala. En el fons, molt en el fons, deu ser fins i tot tímida.
Guapa és poc, guapíssima.
No us perdeu aquesta Adriana, encara que no us trobeu a la Sra. Gheorghiu pel passadís, paga la pena.
IN FERNEM LAND 
Tambien como dije, me llegaron muy notables comentarios de la función de anoche, via sms en el descanso con ciertas reticencias solo a los exagerados forte de la sra. zajick.
Me alegra escuchar tus comentarios ” off topic” sobre Miss Gheorghiu, un verdadero encanto en el trato con el pùblico, de la que guardo una muy grata anécdota cuando nos cantò hace años su Adina con el entonces galleador Filianoti.
A partir del proximo 22 , me incorporaré a unas cuantas funciones. ( noto que en taquilla quedan bastantes entradas por vender )
M'agradaM'agrada
¿Ciertas reticencias? 😯 😯 😯
Yo encontré a Zajick, inadmisible.
M'agradaM'agrada
“Ciertas” Joaquim, porque fue una llamada de móvil al final del 2º acto de 30″ de duración : no hubo tiempo para más que decirme de la Zajick que …gritona y basta.. je,,jee…
M'agradaM'agrada
I no podem saber l´anècdota???
M'agradaM'agrada
Algun@s viej@s del lugar ya la conocen : resumidamente y ante un problema de coches al final de aquella función de L’ELISIR ( la segunda, ya no la cantó y canceló), tuve que llevar a Miss Gheorghiu, su sobrina y su asistenta en mi coche a su hotel de residencia barcelonesa – por cierto, no un hotel cualquiera ! – ( francamente amable y agradable, en su conversación durante el trayecto )-
M'agradaM'agrada
Tant sols fer-te saber que els videos de l’enllaç ja han estat retirats de Youtube.
M'agradaM'agrada
Hola Estrella, els de Youtube fa molt temps que els van retiorar, però els enllaçaos que que teniu al final per baixar-vos el vídeo de la transmissió televisiva, estan actius 🙂
M'agradaM'agrada
Entre el post de preparació i la crònica d’avui, algú em pot dir si es pot anar amb millor bagatge per a veure i escoltar l’Adriana? Impossible! Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Anava a dir justament el mateix. Moltíssimes gràcies, Joaquim, com sempre, per ajudar-me tant a gaudir més de les òperes que he de veure al Liceu. Espero poder assistir a alguna funció d’aquesta Adriana ara que estic tan ben preparat.
M'agradaM'agrada
Te lo pasarás bien. Muy contento de volver a leerte.
M'agradaM'agrada
Y yo de poder participar. Gràcies, amic.
M'agradaM'agrada
Alegria enorme tornar a llegir-te.
La gaudiràs aquesta funció, n’estic segur.
M'agradaM'agrada
Un plaer. Gràcies, amic.
M'agradaM'agrada
Jo t’ho puc dir, si, és clar que es pot anar amb millor bagatge. Aquest que us he ofert celebro que us hagi agradat, però creieu-me que n’hi ha molt més i necessari, que jo he oblidat.
Gràcies Josep
M'agradaM'agrada
Sort que vaig anar a l’assaig perquè em temo que al meu seient tan lateral de l’abonament no veuré res de dins el teatrino, ni ballet ni les sorpreses. Ja comentarem.
me n’alegro que la cosa hagi millorat! de tota manera l’orquestra em va agradar ja molt a l’assaig,
petons
M'agradaM'agrada
i encara millorarà més, cantants i orquestra. 😆
M'agradaM'agrada
Tinc moltes ganes de veure aquesta Adriana, però després de llegir els dos posts que has dedicat a l’òpera, encara més. L’Angeleta també em va impresionar quan la vam anar a veure a la sortida de La Bohéme, dives (en el millor però el més ampli sentit de la paraula) com ella no en queden!
M'agradaM'agrada
Si que en queden, a l’òpera poques, però en queden.
Jo no sé si totes fossin com ella ho podríem aguantar, però ahir lluïa molt.
M'agradaM'agrada
totalment d’acord!!!
M'agradaM'agrada
Què bé que surten les coses quan es fan les coses bé. Si tot això és més fàcil del que sovint ho fem entre tots plegats! Agafes una òpera preciosa i dediques part del pressupost que tens a posar un bon director que motivi a l´orquestra i la faci sonar de meravella; contractes quatre cantants de primer nivell, que si aquell dia un no acaba d´estar del tot lluït ja ho compensarà algun dels altres; i ho mates amb un director d´escena amb cara i ulls. I ja està: la gent se´n torna aquella nit cap a casa totalment satisfeta i contenta d´haver vist un magnífic espectacle. Enhorabona al Liceu; enhorabona a tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
I pels més entesos i crítics sempre queda el recurs final de treure el vestit blau turquesa i donar-li a la gran diva per a que el passegi una estona. Segur que fins i tot aquets queden bocabadats!
M'agradaM'agrada
No, no és ben bé així, però ara no aniré a fer una confessió en tota regla dels meus interessos lúbrics.
Diguem que la Gheorghiu va donar una nota de color entre exòtic, sexy i glamurós a les nits liceistes, plegades de funcionariat autonòmic amb vestit i jaqueta. Tot molt barceloní, discreció i elegància. Ella no, i que vols que et digui, que una diva s’apropi al grupet i ens dediqui uns llargs segons, és per explicar-ho, ja que ahir la verdulaire ja estava sobre l’escenari en format principesca
M'agradaM'agrada
Bàsicament aquesta és la formula i no acostuma a fallar. fas les coses bé i surten bé.
Com bé dius si un dels ingredients falla, els talent de tots els altres acaben salvant el conjunt.
Visca!
M'agradaM'agrada
La representació molt bona, encara que Alagna em va semblar displicent i desigual, però jo no vaig sortir tant content de la opera, perquè no vaig aconseguir entrar emocionalment a l’historia. Una successió de escenes musical i visualment precioses que es poden gaudir perfectament, si no millor, fora del context, sense fer ni cas de la lletra i menys de la trama, que la música ho explica millor. La millor noticia, a on pot arribar l’orquestra.
M'agradaM'agrada
Estava potser coaccionat per la presencia de l’altre diva? 🙂
M'agradaM'agrada
Ahir ens ho vam passar molt bé, potser faltava polir coses, sobretot Alagna en el dos primers actes. També Frittoli va acabar en gran forma.
A Pons se’l notava cansat, és veritat, però em va emocionar tant tornar-lo a veure, em porta tants bons i grans records, que li vaig perdonar, faltaria més.
Molt diferent de Zajick que no em va agradar ni com anava vestida. Ningú podia dir-li que abaixés una mica el volum?
Una producció preciosa i una orquestra en bon estat de forma i motivada, van fer la resta.
Nosaltres també vam veure a la Gheorghiu, però em va fer cosa apropar-me i demanar-li que em signés el programa. Feia molt de goig.
M'agradaM'agrada
Si l’haguessis aturat de ben segur hagués estat simpatiquíssima, ahir estava radiant, contenta i feliç i a les dives quan estan en aquest estat, els encanta ser reconegudes.
M'agradaM'agrada
El nostre abonament es per el final de maig i com ens feia il.lusió veure l’Adriana el primer dia, comprarem les entrades de ahir al cinqué pis i sense visió. A la mitja part, desprès de saludar.te ens varem canviar al segon pis. Des.de aquests seients vérem a una “principessa hindu “que ens va cridar l’atenció per la bellesa que es podia apreciar desde lluny. Ara ens assabentem de que era la Georgiou. Quina pena no poguer-la veure mes prop!!!!. A la segona mitja part pujàrem al quart pis i no et trobàrem. Amb raó, estaves gaudint de la Diva!!!.
Apart de aquesta crònica de societat, ens va agradar molt la nostra primera Adriana i ja desitgem tornar a veura-la
M'agradaM'agrada
Després de saludar-vos en el primer entreacte vaig baixar a saludar a uns coneguts, em vaig entretenir, vaig topar-me amb l’Angeleta i estabornit per tant glamur no vaig saber trobar el camí de tornada
( :lol )
M'agradaM'agrada
Però la vas saludar o no?, Jo si!!!! I li vaig preguntar…
-Me recuerdas en la bohème, estabamos allí firmando.
I ella em diu poc convençuda…
-Si si la bohème, me acuerdo, amb cara d’interrogant.
No se si em recordava o no, pero és igual, només d’haver parlat amb ella, ja em fa feliç!!!
M'agradaM'agrada
Hola a tothom!!!
Doncs a mi em va agradar moltíssim!!! Sobretot ella, va saber resoldre molt bé un paper bastant difícil, sobretot en les grans àries, l’únic que li puc dir és que no té un gran greu però jo li perdono perquè és super simpàtica. L’Alagna ho va bé, no em va descebre ni em va agredar molt, semblava el mateix que en els cd’s, no m’ha sobtat, això si, té una molt bona projecció, i amb el que si que estic d’acor és que no té una veu preciosa, però és un dels grans. A mi em sembla mollt bé que no us hagi agradat la zajick, però des del meu punt de vista, ho ha fet molt bé. L’únic que li puc retreure és la seva dicció i que crec que ha perdut una mica de greu, però tot això que dieu de que cantava massa fort ho trobo una tonteria, a mi em sembla que té molt merit que canti amb aquesta potencia als 60 anys. A més, després de sentir a la Gheorghiu al final de l’òpera (a la sortida dels cantants) que li deia que havia estat perfecte, i que aquest paper era un dels seus millors, em va agradar més. Caramba la Gheorghiu!!! Com anava vestida la tia eh!!!
M'agradaM'agrada
Ja és ben bé estrany que agradant-te la Zajick et sembli bé que no ens agradi, d’això se’n diu tolerància.
Jo el mèrit no el trobo en la potència, m’estimaria més control, no cal que ens espanti d’aquella manera.
Home Jan, això de la tia no s’escau per una princesa hindú :-), si, com diu la Concep feia molt goig 🙂
M'agradaM'agrada
Rectifico tens tota la raó, la Gheorghiu es mereix més respecte, anava com una Princesa hindú jajajaja 😀 Pero anava molt, però molt guapa!!!! Una cosa Joaquim, tu entres dins els camerins dels cantants o no? és que jo sempre m’he d’esperar a fora i em fa molta ràbia veure com van sortint la gent que estava sentada al meu costat com si fossin cantants. Ens entenem oi? Tu saps si hi podria entrar jo? (una persona totalment normal).
Merci!!!
M'agradaM'agrada
El viernes me toca la primera… Espero que no esté la diva, para que el divo pueda soltarse la melena y nos cante un Maurizio más apasionado. Demos tregua al chico, acaba de estrenar el papel y tiene que hacerse con él para sacarle buenos matices.
P.D.1. La Frittoli se muere como nadie.
P.D.2. La princesa de la Zajick es pelín basta, pero tampoco es que el personaje sea la delicadeza en persona: en el dúo con Maurizio deja claro quién lleva los pantalones, discute como una rabanera con Adriana por su amante común, le pregunta al abatte sin cortarse un pelo si le gusta su delantera (al principio del acto III) y acaba envenenado a su rival. Además, tampoco está mal que se diferencie en forma de cantar de Adriana, que es el personaje delicado de la historia.
M'agradaM'agrada
Ya te aseguro yo que Alagna se comporta de manera muchísimo más recatada cuando ella está en la sala. Ayer parecía un escolanet de Montserrrat cantando en la misa conventual.
Ayer se murió mejor aún, si es que hay una forma buena de morirse 🙂
De cap manerta! no estoy de acuerdo, si la música fuera de Mascagni, no te diría que no, pero Fíjate que aria más elegante y que frase tan preciosa tiene la Bouillon y como la berrea doña Dolora. Tiempo fue cuando apianaba y dulcificaba la voz.
Puede decirle al perverso Abate que le mire !aquell bé de Déu d’aparador” o que se pelee tipo dúo de La Gioconda, con Adriana, pero jamás enseñando la verdulería y la pescadería, si es que parecía la Esteban en vez de la Bouillon. Yo le pongo una penitencia: que escuché cien veces seguidas a Giulietta Simionato, a ver si aprende algo de cómo se puede ser princesa, mala y elegante.
¿O es que Bette Davis fue alguna vez ordinaria?, y más mala que ella en la Loba, la carta o ¿Qué fue de Baby Jane?, recuerdas a alguien?.
M'agradaM'agrada
Wow, Joaquim, quin apunt! Em sumo als qui diuen que és impossible anar-hi més ben preparat.
I el repunt de la Diva, fantàstic!! Quina sort!
Ens “conformarem” veient avui la Frittoli i la princesa Zajick al diàleg del Liceu… lalalalaaa
Algú hi va?
M'agradaM'agrada
Ja ens ho explicaràs, d’acord?
Ets molt amable
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Podria dir moltes coses…
Ha estat molt curiós. La Frittoli al costat de la Zajick, tenir-les tan a prop ha estat una gran experiència. Hi ha hagut coses interessants com que la Frittoli ha dit que considera que Adriana Lecouvreur és una òpera fàcil, que només té 2 o 3 sobreaguts de certa dificultat, i que és una òpera que a ella no li agrada. Diu que a part de l’acte 4, on sí que es commou, la resta troba que té poca substància, que hi ha notes que hi faltarien. Que ella està acostumada a Mozart, per exemple, que és molt més bo. Que ella considera que el paper d’Adriana és interessant, però que hi ha òperes més bones. Ha dit clarament que es mira molt els papers que fa perquè vol durar molts anys. Que la veu amb els anys va canviant, la posició dels òrgans canvia, i que ella vol intentar mantenir la veu tal com la té. En aquells moments he mirat la Zajick, a veure quina cara posava, i no feia cara de gaire contenta, no. Ella mateixa ha dit que té 60 anys… De tota manera ha dit que ara no arriba als mateixos aguts, però la veu ha guanyat en els baixos.
Ha dit que ara està molt engrescada en un projecte, una nova òpera, Dolores Claiborne (heu vist la pel·lícula? Casualment jo l’havia vist dues vegades, http://www.filmaffinity.com/es/film276375.html intepretada per Kathy Bates com a actriu principal, la pel·lícula es basa en una novel·la de Stephen King), que li estan fent per a ella.
També ha estat curiós que avui han sabut que tornaran a coincidir al Liceu d’aquí a un parell d’anys, en una mateixa producció.
I moltes més anècdotes!
M’ha sorprès que ni l’una ni l’altra han tingut ni divisme ni falsa modèstia. Saben que són bones, saben qui són, i fins on poden arribar.
Una bona lliçó!
M'agradaM'agrada
Magnífic Eva D., moltes gràcies per aquesta aportació.
Ja és ben curiós que un cantant decideixi estrenar un rol que no acaba de fer-li el pes, no trobes?
A la Zajick aquest rol de Dolores Claiborne si que li anirà bé, es l’antítesi d’una princesa del divuit.
M'agradaM'agrada
Sí, la veig clavada en aquest paper!! Es veu que s’estrenarà a la tardor de 2013. A veure si la podem veure encara que sigui al cine.
Pel que fa a la Frittoli, ella va dir que el paper en sí, sí que li agradava, però l’òpera trobava que era d’un autor bastant secundari, la prova era que només es coneixia aquesta òpera… bla bla bla…
També van parlar del tema de les interpretacions i el cine, que fan que se sentin encorsetades i hagin de romandre estàtiques per no sortir d’enquadrament per a l’HD, mentre que el públic demana que hi hagi moviment, tenint en compte les dimensions dels teatres d’òpera actuals… Va ser molt interessant.
M'agradaM'agrada
Avui escric per primera vegada.
Et segueixo de fa temps i m’agrada molt el bloc. Acostumem a tenir punts de vista similars, però sobretot m’agrada com ens expliques el que tu veus. En el cas que discrepem, sempre argumentes i sobretot saps fer una comunitat al voltant del bloc, molt plural, amb respecte i un tarannà general de gran companyonia. Entrar diàriament és un autèntic plaer i tret de quan ens avises del que publicaràs, una agradable sorpresa.
No em baixo tot el que ens dónes, però t’ho agraeixo igualment i sempre penso que de necessitar-ho o tenir curiositat, sempre sóc a temps d’agafar-ho.
Et felicito, doncs el que fas no és gens fàcil i aquest altruisme resulta una raresa.
De l’Adriana d’ahir discrepem poc. Jo tolero més a Zajick i no em va agradar tant Barbara Frittoli. Tot plegat i fins arribar al acte 4at em va semblar poc verista.
Alagna, reconeixent aquests aspectes que senyales, és un tenor que es diferencia de la resta i es situa a molta distància. Jo m’estimo molt més el seu Maurizio que el de Kaufmann en el vídeo amb Gheorghiu.
Encara veuré un altre repartiment, però suposo que aquest d’ahir deu ser el millor.
Gràcies per fer tot el que fas.
M'agradaM'agrada
Hola Lluis, moltes gràcies i benvingut a In Fernem Land.
És impossible coincidir sempre i el més probable és que si no coincidíssim mai, possiblement no entraries al blog.
T’agraeixo les teves paraules tan amables i espero tornar a llegir-te, encara que no estiguessis d’acord amb mi, sobretot és quan m’interessa més.
Torna quan et vingui de gust, serà un paler.
M'agradaM'agrada
Mira, Joaquim que l’Adriana em feia certa mandra i gràcies a tu ja hi voldria ser i encara em faltan deu dies de res…Un apunt magnífic per documentat i sincer. Del teu blog se’n podria dir “Only the One”.
I quin plus de notícia explicar-nos el detall de l’Angela!. Ja sé que no és el mateix però no em puc privar d’acomiadar-me amb un altra: Grazie caro!
M'agradaM'agrada
No m’ho hagués imaginat mai que et fes mandra. Jo penso que t’agradarà molt.
El plus és fruit de la casualitat i com que normalment no em passen aquestes coses, em va fer gràcia fer una mica de crònica social.
M'agradaM'agrada
Después de leer este post y todos los comentarios me da verdadera rabia que ayer me sintiera “handycapado” y no pudiera asistir al Liceu, sobretodo porque me perdí La Gheorghiu que es una de mis debilidades, desde su magnífica “La traviata” del Covent Garden con Georg Solti.
No obstante asistí al ensayo y puedo hacerme una idea de cómo fue la primera función cara al público. Para mí lo mejor la orquesta y la dirección musical de Benini, luego Fríttoli, Pons y Alagna. La escena me gusta pero no la encuentro tan extraordinaria, luce más en el DVD porque es muy fotogénica. La dirección de actores correcta. Los secundarios muy en su papel, especialmente Francisco Vas. Dolora Zajic es la pura sombra de lo que fue, excesivamente ordinaria, algo gritona y en el segundo acto no le entendí ni una sola palabra; en el tercer acto le capté algunas sueltas.
Pasando por encima de los “entubamientos” prefiero Kaufmann (en el DVD) a Alagna, matiza aquél mucho más que éste, sin que ello signifique que Alagna esté mal (siempre hablando del ensayo). Cuando vuelva a ver a Roberto Alagna en mi turno comprobaré si se ha involucrado más en el personaje y ya le busca nuevos matices. Su dicción, no obstante, es como siempre clarísima y su facilidad para llegar al agudo y sobrepasarse de éste ya es marca de la casa.
Considero que este título no debe perdérselo nadie que pueda acercarse al Liceu. Repartos hay para todos los gustos. Me hubiera gustado ver en uno de ellos a Angela Gheorghiu…
M'agradaM'agrada
No t’amoïnis, jo crec que anirà a més, ara l’Angela… 😥
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica, Joaquim .
M'agradaM'agrada
A tu per seguir-me
M'agradaM'agrada
El meu fill hi va demà i el dia 30 tots.Em fa molta “ilu”.
M'agradaM'agrada
I tu amb la Miriam quan hi vas?
M’agradaria molt parlar amb tu, jo sóc aquell noi que l’any passat vaig estar parlant amb vosaltras dues a la funció de la cavalleria/Pagliacci!!!
Per cert jo ja hi vaig anar aquest Dilluns i m’ha agradat tant que el dia 3 repeteixo!!!
M'agradaM'agrada
Per cert, algú hi va anar ahir? és que m’agradaria saber com ha sortit aquest 3er repartiment amb Carosi/Ventre/Fiorillo/de Simone.
M'agradaM'agrada
Salvo la Fiorillo tan o màs basta que la Zajick pero al menos con clara dicción italiana, notable el cast popular con unos muy interesantes Carosi sobre todo, Ventre y De Simone. El público ayer del torn PA disfrutó un montón
M'agradaM'agrada
Alex me han dicho que ayer cantó Pons. Hoy canta de Simone y mañana vuelve a cantar Pons. También me han comentado (es un crítico vienés de “Opera Actual”) que ayer a la Carosi le fluctuaba bastante la voz y su “Io son l’umile ancella” fue penosa. Ventre correcto, sin más, nada extraordinario y la Fiorillo bien, con alguna fluctuación. Lo mejor la orquesta y su director Maurizio Benini. Fuisteis al mismo teatro?
M'agradaM'agrada
Ahora veo que habláis el día 15 y no del 16. Perdón.
M'agradaM'agrada
Conozco a este crítico vienés que viene bastante por aquí (¿Gerhard?)y me lo encontré una vez en Zurich; es creo un fan de Gruberova, je….je…
Por lo tanto, por muy crítico profesional que sea, a mi me importa bastante poco su opinión.
Dije interesante para un tercer cast y efectivamente la Carosi es irregular pero convincente en los matices y medias voces; Ventre, más o menos como en su Chénier de hace unos años y claro al lado de Alagna, el uruguayo es un tenor de 2ª división
Efectivamente, lo mejor en la parte musical, Benini y la orquesta
Mañana viernes, espero disfrutar del primer reparto
M'agradaM'agrada
Seguro que disfrutas, porque tiene todas las condiciones para que sea una noche tan o más perfecta que la del lunes.
M'agradaM'agrada
I del cast Armiliato/Dessì/Cornetti… no en parlareu?
M'agradaM'agrada
Hoy día 17, creo que cantaban la primera de sus 3 funciones ( yo iré a escucharles el día 25) . Preveo que la Cornetti puede resultar la más convincente estilistacamente, de las 3 Bouillon
M'agradaM'agrada
En la función de ayer 17/5….. Un Armiliato, de verguenza ajena…. fue sustituido después del 1 descanso por un Carlo Ventre, correcto, muy ovacionado.
La Dessi, al principio floja, supongo que preocupada por su pareja, se creció y de qué manera….. en el resto.
De todas formas, habiendo visto Kaufmann-Georghiu, no hay color….
Teatro con muchas localidades vacías, para una puesta en escena esplendida.
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
No hay color y ademàs sin haber escuchado todavía a Alagna y Frittoli??? Je…je.
Deberé ser yo ” un ignorante ” en voces y canto, si despuès de esta noche se me ocurre decir lo contrario.
M'agradaM'agrada
En mi humilde opinión, con lo que vi ayer, no hay color.
Respecto a Alagna-Frittoli, lo podré comentar el 27 cuando lo vea el 26.
Solo es mi opinión, también ignorante, . jejej
Besos
M'agradaM'agrada
Y Cornetti?
M'agradaM'agrada
A mi no me desagradó, pero hubo contraste de opiniones….
Eso si unos andares, por vestido o por volumen, grotescos…
Espero que la ver a la Kajick como lo afronta…..
Besos
M'agradaM'agrada
Hola Emilio, sabes qué le pasó a Armiliato?
M'agradaM'agrada
Eva, sólo dijeron que había sufrido una indisposición… Pero créeme, que fue bochornoso, no solo por nosotros, sino pensar en el mal rato que debería estar pasando él.
No debería haber actuado… Pero la pela es la pela…digo el Euro..(todavía… no ?)
Besos
M'agradaM'agrada
Gracias Emilio! Me da pena porque recuerdo a Armiliato en el Viñas… Hoy Frittoli y Alagna. Para mi gusto, demasiada vehemencia del público, porque ambos han desafinado bastante. Alagna en los bajos y en algunos agudos, y Frittoli a veces se me perdía en el limbo de los agudos anchos (preciosos pero de notas indefinidas y variables). Pero en general hay que decir que ha sido maravilloso. Cosas que tiene la ópera!!
M'agradaM'agrada
Frittoli y….Alagna, ¿Desafinados?
He estado en el Liceu y disfrutado de un tenorazo lírico como hacía muchos años que no había escuchado. De desafinación, no he apreciado ninguna, de tirantez quizás un solo agudo en..la dolcissima effiggie… Pletórico, Alagna y con una gran clase la Frittoli, con un gran Benini y una espléndida orquesta
¿Hemos estado en la misma función?je..je..
M'agradaM'agrada
Alex, quizá es que desde donde lo oía yo se oiría distorsionado, pero te lo aseguro!! Quizá es que pedimos demasiado a los buenos, no sé… lo estuve comentando con mi marido, a él le encantó.
La espléndida orquesta también me tapaba a veces algún cantante, y no por culpa de que el cantante susurrara o la voz se proyectara de lado (el Liceo es traicionero)… ya te digo, quizá es que las entradas que tenía laterales del 3r piso tienen mala acústica y distorsionan, reverberan y eso puede alterar algunas micras o incluso hacer desaparecer alguna voz por similitud de frecuencias y enmascaramiento con los instrumentos o los tiempos de las reverberaciones. Pero a mí me resultó así…
El cuarto acto fue espléndido.
Sea como sea, tengo que reconocer que la orquesta estuvo en general muy bien. Fue una noche muy bonita. 🙂
M'agradaM'agrada
Hola, estic començant a ficar-me al món de l’Òpera, divendres vaig anar per segona vegada al Liceu per veure la Lecouvreur de la Frittoli i l’Alagna, i encara estic al núvol, va ser més que meravellós. L’anterior va ser la Boheme amb la Gheorgiu, de la veu de la qual estic molt enamorada. M’ha agradat molt aquesta entrada de blog on es formulen i racionalitzen molt encertadament coses que la intuïció del principiant va poder percebre.
Ara haig de decidir què reservaré per la propera temporada (Aida no, que ja la vaig veure pels amics de Sabadell). Crec que Puccini no m’agrada massa, però de l’Alagna també estic enamorada 🙂
Altres opcions: l’Elisir d’Amore, la Forza del Destino. S’accepten suggeriments.
M'agradaM'agrada
Rosa, la temporada que viene tiene títulos muy interesantes y todos te podemos sugerir algunos. Yo creo que no debieras perderte ni “Street Scene” de Kurt Weill que es una auténtica joya operística, impregnada de cierto aroma de Broadway, ni “Il turco in Italia” que no siendo -ni mucho menos- el mejor Rossini tiene una orquestación muy buena y momentos muy conseguidos. Y si quieres avanzar en conocimientos debieras ver “Iolantha” de Tchaikovsky y por lo menos un Wagner (“Das Rheingold”?).
M'agradaM'agrada
Jo anava a dir una altra que, ja sabem per què 🙂 , en Colbran no ha dit, però el meu suggeriment és que facis cas dels que en saben d´òpera: no et perdis Street Scene, que diuen que és una joia operística, ni Il turco in Italia, que se segueix molt fàcilment. I si vols avançar en coneixements, Iolantha i (sense interrogants) Das Rheingold.
M'agradaM'agrada
Xavier C., gràcies, em recomanes les mateixes que en Colbran. Amb el Wagner de moment crec que no me’n atreveixo, aniré sentint coses de les altres que heu dit, a veure què tal. Merci.
M'agradaM'agrada
😯 Quina coincidència, no? Potser és que algú s´ha copiat? 🙄 Insisteixo: pots fer com vulguis, faltaria menys, però si el que volies era el consell d´algú que en sap, no li donis gaires voltes més i fes el que et diu en Colbran (Street Scene i Il turco in Italia). Del diferencial amb el bonus alemany, no ho sé; però d´això sap el que es diu. 🙂
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, Colbran, investigaré los títulos que me indicas.
M'agradaM'agrada
Hola Rosa, benvinguda al blog.
Apuntat, que penso que ningú t’ho ha dit, Les Contes d’Hoffmann, és una òpera magnífica i molt atractiva per a persones que s’inicien a l’òpera.
Torna quan vulguis, sempre seràs benvinguda
M'agradaM'agrada
Rosa, gracias a Joaquim me he dado cuenta de que me había “saltado” “Les contes d’Hoffmann” que es una de mis óperas favoritas. No te la pierdas. El éxito dependerá en gran parte del estado vocal de Natalie Dessay que interpreta las cuatro heroínas -si bien del rol de Stella se suele eliminar su parte cantada-, pero como actríz tienes la velada asegurada.
M'agradaM'agrada
Colbran, iremos viendo qué tal “les contes de Hoffmann”. Que quien cante el texto francés sea francohablante siempre es un plus. Por cierto, a mí también me habría gustado ver a la Gheorgiu como Adriana.
M'agradaM'agrada
Amigo Fede y demás, cuidadito con estos CONTES y los 3 roles en voz de Dessay!! No quisiera ser pájaro de mal agüero pero la Nathalie con su instrumento bastante deteriorado ( estuvo bastante mal en sus Manon de París de finales del pasado enero), acaba de cancelar las Manon que tenía programadas en las próximas fechas en alla Scala!
M'agradaM'agrada
Gràcies per la benvinguda, Joaquim. Ja m’he subscrit al blog. Ara tindré feineta mirant al youtube el que m’heu recomanat.
M'agradaM'agrada
Jo els Contes de Hofmann és una òpera que trobo molt interesant, però em fa molta por la Dessay. 😦
Mira Rosa, jo crec que no et pots perdre Iolanta, que és una òpera curta, molt romàntica, amb un duet preciós, i una ària maquíssima. A més a més la canta la Netrebko (que és la cosa que més m’agrada).
Jo l’Aida del Liceu no me la perdria, perque la Aida és Sondra Radvanovsky, que per mi és la millor cantant verdiana del moment, i l’Aida del liceu és preciosa, perque té uns decorats molt ben acabats, són de fa uns 60 o 50 anys, i són de paper pintat.
A continuació et deixo el vídeo del duet de Iolanta cantat per Anna netrebko (la que cantarà aquest mateix rol a BCN) i per Rolando villazón.
M'agradaM'agrada
Jan, gràcies per la info, és preciós el duet, genial, de veritat que m’encanta, tant les veus com l’acompanyament orquestral. Aquí la Netrebko m’agrada més que mai. Estudiaré el tema. L’única barrera que veig és que sigui en rus, idioma del qual no tinc ni idea.
Tindré en compte també lo de Aida. A mi, d’Aida, el que més m’agrada és l’Amneris, el trobo el personatge amb més força, el millor per mi és el duet de “gia sacerdoti addunarsi”; hauré de buscar què tal és l’Amneris del Liceu.
M’informaré també sobre el que dieu tots de la Dessay, veig que li feu poca confiança.
M'agradaM'agrada
Doncs jo també tinc l’Amneris entre sella i sella, per mi el duet amb radamés i a l’escena del judici és lo millor de l’òpera. Per l’Amneris del Liceu no pateixis, serà una mezzo molt bona Italiana que es diu Luciana D’Intino, jo crec que va arribar a grabar coses amb el pavarotti, ella i la Dolora Zajick, són per mi les millors mezzos verdianes del moment.
Bé la Dessay no ho fa malament, però des de que vaig veure la seva traviata del Met, em vaig quedar… Però uns galls!!! Bé espero que el triple paper que haurà de fer al Liceu l’any que vé li surti millor, ella diu que vol fer un any sebàtic, jo diria que vol descansar la veu.
El rus també em costa!!! jajajajaja
M'agradaM'agrada
Jan, és veritat, l’escena del judici és també bestial. Mirarem què tal la Luciana D’Intino, no la he vist mai. La Dolora Zajick als vídeos em feia plorar, per mi l’Amneris sempre tindrà la seva cara i la seva veu. Em sap greu que fent de princesa de Bouillon al Liceu hagi agradat tan poc.
He començat a sentir coses dels contes de Hoffman i he entès que, si la cantant no està al 200%, es pot patir molt, em sembla que és un tipus de cant molt i molt exigent.
Per cert, he vist un Jan que posava un ‘m’agrada’ al Facebook del Liceu, i m’he preguntat si series tu.
M'agradaM'agrada
Tots parleu de Les Contes d’Hofmann de Natalie Dessay, però no hauríeu d’oblidar que hi ha un segon cast amb Eglise Gutiérrez i Ismael Jordi que pot ser una alternativa fantàstica.
Rosa, continua pensant amb aquesta òpera, fes-me cas
M'agradaM'agrada
ostres, sorpresa per mi, la barcarola, no sabia…. 🙂
M'agradaM'agrada
I tants d’altres moments antològics. Jo te la perdis Rosa
M'agradaM'agrada
A mi em van comentar que eglise Gutierrez era poca cosa, i no sé a mi el Grigolo no em molesta tant com molts dieu.
M'agradaM'agrada
Potser si, però hi haurem d’anar.
M'agradaM'agrada
Recomano l’entrevista a l’Alagna a l’entreacte, sobre tot les seves mencions al Jaume Aragall
http://www.rtve.es/alacarta/audios/fila-cero/fila-cero-gran-teatro-del-liceo-22-05-12/1417643/
M'agradaM'agrada
minut 2:25 aprox
M'agradaM'agrada
Gràcies rosa
M'agradaM'agrada
Aquest dia ha estat bastant bé, però l’alagna em va fer patir bastant, pero Frittoli va estar fantàstica.
Per mi l’Amneris també té cara de Zajick, per a mi la Zajick ho va fer molt bé en el paper de Buillon, sobretot el dia de l’estrena.
M'agradaM'agrada
Doncs Rosa, pot ser, que sortia una foto d’un nano vestit de pallasso?
Perque de Jans no n’hi han tants jejejeje
M'agradaM'agrada
Sí,sí, crec que ets tu, Jan, però ara t’has canviat la foto de perfil 🙂
A l’enregistrament m’ha agradat molt menys que el dia que hi vaig anar, el Roberto a “la dolcissima effigie” sembla fins i tot que desafini, i el vibrato de la Frittoli a “io son l’umille ancella” em sembla exagerat. Però aquí també van millorant a mesura que va avançant l’obra. Sembla com si els faltés escalfament a l’inici.
Igual que la Zakick, després de “acerba volutta” va agafant força
M'agradaM'agrada
jo em vaig quedar marevellat després de la seva ària, més que res perquè no m’esperava que cantès tan fort, tu ets la Rosa Martín?
M'agradaM'agrada
Jan, he posat un missatge al Fb al que pensava que eres tu, però no devies ser-ho, perquè no he rebut resposta. No et dius Jan Antem?
M'agradaM'agrada
si, ara m’hi conecto!!!
M'agradaM'agrada
Ho acabo de mirar i no he trobat cap missatge, però tu com et dius? Perquè així serà més fàcil 🙂
M'agradaM'agrada
Perdó als demés per aquest chat aliè al tema.
Em dic Rosa Ruiz, el missatge no te’l vaig posar al mur sinó a la bústia. També et vaig posar un “m’agrada” sobre el teu comentari al vídeo “l’anima ho stanca” que va penjar el Liceu, versió Alagna al Teatro Colón.
M'agradaM'agrada
En las funciones que yo presencié de los días 22 y 25, ¿ Alagna desafinado? Ni una nota, estuvo extraordinario.
Se puede cantar un Maurizio diferente, pero no mejor; en el repertorio francés e italiano de tenor lírico amplio, Alagna hoy en día no tiene nadie que le iguale según mi personal apreciación.
En cuanto a Frittoli, sí es cierto que comienza con algo de vibrato su aria de salida, pero luego su lección de canto e interpretación además de brillantez vocal es excelente
M'agradaM'agrada
Pues estoy volviéndo a escuchar la grabación, Alex, y quizá es mi oído (o quizá la grabación), pero a mi “la dolcissima efigie” me suena como levemente desajustada.
Para mí también R.A. es el mejor.
M'agradaM'agrada
Por cierto y del segundo cast de l’ADRIANA que no se han abierto comentarios, diré de la función del pasado viernes día 25, lo siguiente en un teatro semivacío :
– Dessi que empezó en el primer acto con excesivo vibrato y algún agudo destemplado que perdía brillo, se afianzó y a partir del segundo acto, cantó e interpretó un muy notable Adriana, más quizá en la línea en cuanto a estilo de la Kabaivanska . Excelente su duo con la Principessa y en el monólogo de Fedra, así como en su último acto con unas..poveri fiori..de manual.
– Armiliato, para mi francamente mal, con un canto inestable y forzado, muy entubado su paso del centro al agudo, cambio de colores a veces y hasta problemas de emisión, poseedor además de un timbre nada grato.
– Cornetti, la mejor Principessa para mi gusto de las tres, con voz poderosa y quizá con menos graves que la Fiorillo o la Zajick, pero al menos voz y canto homogéneos, con una interpretación creible como Principessa ( y no, como basta “verdulera”)
– De Simone, con la voz más lírica y timbre más brillante que Pons, pero menos creible como Michonnet desde el punto de vista interpretativo y fraseador. El italiano, exagera a veces con dejes semibufos, inapropiados para este rol
Los demás bien en su línea y el maestro Benini algo molesto con la actitud de cierto público, que rompe los últimos acordes en painnisimi del final, estropeando el climax y eso que el maestro, tenía su mano izquierda alzada para que la gente estuviera calladita hasta el final.
M'agradaM'agrada
Decía o quería decir en el último párrafo, que el público rompía a aplaudir antes de tiempo.
M'agradaM'agrada
Del sábado,con Frittoli,Alagna,Zajick,Pons… ¡MARAVILLOSA! A pesar del pequeño susto,un disfrute en el Liceu cómo… Hace ya mucho tiempo ¡Saludos!
M'agradaM'agrada
Despres d’haver anat a la funció del 30, estic segur que és lo millor junt amb Linda di Chamounix que és la millor òpera de la temporada, per a mi van començar una mica fluixos, però a partir del 2n acte van anar escalfant els motors i…
Jo no comprenc que a tants de vosaltres no us agradi la Zajick! I amb lo bona que és a lo millor si que no és ben bé una aristòxrata però jo crec que soluciona el paper magníficament, esta clar que fa deu i quinze anys era el doble de millor, però encara conserva una veu molt bonica tot i que quasi incomprensible de deixifrar el que diu.
Ahir va cantar Bruno de Simpne enlloc de Pons, i particularment em va agradar més, perquè Pons ho feia bé però té una veu un pèl ronca, jo em pensava que de Simone cantsria a l’estil “barber de sevilla” i no, ho va ger molt bé, la llàstima és que miri tant al director però no s’hi pot fer res.
Per a mu Alagna sempre és un molt bon recurs, tot i que els aguts li sonen una mica rars. M’encanta com actua, i la passió que li posa.
Frittoli ho va fer molt be, pero hi ha una cosa que encara no ha dit ningú, No us heu fixat que hi ha vegades que les notes greus les desafina una barbaritat, havieu dit que no tenia registre greu, pero és molt més que deficient.
Com sempre L’orquestra ho va fer fantastic, però hi va haver alguna flauta que va fer el tonto.
Pero vaig sortir igual omés entusiasmat que el 14!!! 🙂
Vaig intentar buscar a la Kàtia però no la vaig trobar 😦 com que va dir que hi aniria el 30…
M'agradaM'agrada
Si a Alagna los agudos le suenan raros, si a Frittoli los graves le salen desafinados, si alguna flauta hizo el tonto y si la Zajick estuvo fantástica, yo ayer no estuve en el Liceu , je…je…
( y tengo muchos testigos que realmente me vieron en el teatro)
M'agradaM'agrada
Avui, diumenge, grandiosa funció: res a veure amb la del torn PB, amb un Alagna i un Pons idonis per al paper, una grandíssima Frittoli i una Zajick molt bona (llàstima que s’entengui poc, perquè ho fa molt bé: no és tan grollera ni verdulaire, o m’esperava que ho fos molt més). Una de les millors representacions de la temporada, efectivament.
El titular hauria de ser “Triomfa fins l’apuntador”, que en l’ovació generalitzada del final, els cantants han acabat per treure del coverol el Jaume Tribó, fent-lo saludar amb ells. Deu haver-ho fet molt bé, és clar, però com que una virtut de l’apuntador és que no ens n’adonem, no ho podem saber.
El Benini, no sé si serà per primer cop, ha pogut acabar el pianíssimo del final sense que ningú no aplaudís… Francament, hom surt satisfet, de funcions així.
M'agradaM'agrada
Es la segunda función ( la anterior fue la del miércoles 30) ,que se respetó el piannissimo final de la orquesta.
Con excepción de lo referente a Zajick ( con dos colores de voz distintos para graves y agudos y un centro vocal desguarnecido y además, con un canto bruto), de acuerdo con todo lo demás
Repito mi enhorabuena sobre todo, a orquesta y a su director
M'agradaM'agrada
És curiós, per això, que, en la història real, el personatge més jove era la Maria Karolina Sobieska, duquessa de Bouillon. L’Adriana va morir amb 38 anys; el Maurici tenia 36 i la “dolenta”, 33. Normalment, aquesta sol ser la major.
M'agradaM'agrada