Un ballo in maschera, acte III, producció de Lorenzo Mariani per el Teatro Regio de Torí.Foto Ramella&Giannese
Sovint acostumo a dir que el panorama wagnerià és molt precari, però en el seu conjunt i tret de la inexistència de veritables heldentenors, trobem molts cantants que ens deixen notables versions de les òperes del compositor alemany. En canvi quan parlem del repertori verdià, sembla aparentment que estiguem molt més nodrits i la realitat, la crua i evident realitat, ens diu el contrari, i jo crec que en aquests moments és més difícil trobar cantants per fer un bon Verdi.
El repertori verdià ja fa anys que no viu una època especialment brillant. Alguna veu definitivament consolidada, amb molta envergadura i qualitat, com la nord-americana Sondra Radvanovsky, no pot amagar un panorama escàs de veus brillants i cantants intel·ligents, que puguin ostentar l’adjectiu de verdians, sense caure fàcilment en l’oblit, sobretot si els comparem amb uns quants referents indiscutibles d’ara ja masses anys.
Feu un repàs de sopranos, tenors, barítons, mezzosopranos i baixos de l’actualitat i serà bastant difícil situar-los a l’alçada dels cantants que fa anys tenien en les òperes del compositor de Busetto, el gruix del seu repertori i carrera. Alguns dels cantants de més renom a l’actualitat, fan algun rol verdià, però no per això podem situar-los en la categoria de verdians. Estem d’acord?
El Teatro Regio de Torí tanca la seva temporada operística amb Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi, en una representació retransmesa per la RAI i que també va ser emesa per a moltes sales de cinema, comptant amb l’enèrgica direcció de Renato Palumbo, que inaugurarà la propera temporada liceista, també amb un títol verdià (La forza del destino). Pel que fa a l’escena es tracta d’una reposició de la producció que Lorenzo Mariani va fer per el teatre torinès la temporada 2003-2004. Una producció d’aquelles més estètiques que veritablement interessants. No és una producció ni per recordar, ni per oblidar, però si més no, garanteix el seguiment de l’acció tradicional de l’argument original sense haver de fer gaires elucubracions intel·lectuals o reinterpretacions dramatúrgiques.
Del repartiment cal mencionar el debut en el rol de Riccardo del tenor nord-americà Gregory Kunde, un cantant valent, que accepta tots els reptes que li posin per endavant, però que mai podrem dir que sigui ni una veu bonica, ni que el seu cant estigui dotat de la tan enyorada línia verdiana. De greus quasi inexistents, malgrat que encara molts diuen que és un baritenor tot i les evidències de tal despropòsit, posseeix, això si, els recursos tècnics i la noblesa artística per portar endavant la representació. Els aguts, en altre temps de sorprenent projecció, s’han anat apagant i al final del gran duo del segon acte arriba al Do en precària significança. Què queda doncs, per tal de que el seu Riccardo sigui meritori? Poca cosa. Abans d’escoltar-lo cal haver oblidat a uns quants cantants que tots tenim a la memòria, ja que de no ser així podem portar-nos una decebedora opinió. Kunde és un cantar madur, allunyat de la joventut que tan bé li escau al personatge, i està més a prop dels pares rossinians que dels amants verdians.
La soprano Oksana Dyka és una veu més interessant que una cantant notable, si bé en el gran duo és on llueix un fraseig més variat. No estem davant d’una Amelia que deixi un especial record i sobretot que faci vibrar. Alguna nota de sorprenent projecció en un registre agut saníssim, són les virtuts que he trobat més remarcables. Ella ens ofereix un anar cantant sense cap entrebanc, però estaria bé alguna cosa més, no us sembla?, alguna espurna de genialitat en una emotivitat, ara per ara, inexistent.
El baríton Gabriele Viviani és jove. És una veu interessant en mans d’un cantant de línea i expressió monòtona i tècnica deficient, que desaprofita les dues àries que té per fer del seu Reanto quelcom més que una vociferant successió de notes. Com ja és norma en els barítons actuals, els seus greus, els propis de la corda, són pràcticament inexistents. No m’ha agradat gens.
El patge Oscar de Serena Gamberoni si que brilla en totes les oportunitats que Verdi li dóna, ja sigui en les pàgines concertants com en les brillants pàgines solistes, farcides de coloratures que ella supera amb suficiència i credibilitat escènica. Que l’Oscar sigui el millor d’Un ballo in maschera fa pensar bastant, oi?
Marianne Cornetti és l’Ulrica. No deixa, com m’acostuma a passar sovint amb aquesta mezzo, un record memorable, mentre que Antonio Barbagallo (Samuel), Gabriele Sagona (Tom), Marco Camastra (Silvano), Luca Casalin (un giudice) i Dario Prola (un servitore di Amelia), compleixen sense gaires entrebancs.
Els torinesos aplaudeixen amb correcció, però sense cap passió desbordada, senyal que tampoc vaig gaire esbiaixat en la meva visió. Jo he viscut algunes representacions en el teatre de la capital piemontesa, on el públic no denotava aquesta fredor que molts diuen que el caracteritza.
Jo no puc fer-hi més, m’agradaria que l’actualitat ens nodrís de representacions verdianes més interessants, de fet ja sabeu que sempre que les trobo a disposició us en faig partícips, però en aquest cas jo no he sabut veure en aquest ballo, quelcom més que una representació mancada de veus apropiades i de cantants notables.
Tret de Marcello Giordani que ho canta tot i Marcelo Alvàrez que va fer del Riccardo un dels seus rols més celebrats, hi ha pocs tenors del primer nivell, que cantin aquest rol. No creieu que s’escau molt bé a Alagna?, en principi és una vocalitat més adient que el Radamés que sovint interpreta a tots els teatres que li demanen. Villazón havia previst incorporar-lo al seu repertori (a Amsterdam), però la seva retirada ho va impedir, i ara de nou incorporat a la carrera artística, no sembla que el tingui previst i tampoc crec que fos una decisió encertada. Kaufmann i Calleja, que jo sàpiga, tampoc el tene en els seus projectes immediats i Ramon Vargas que l’anuncia en la seva pàgina web com a rol del seu repertori, no el sovinteja. Trist panorama, ja que la resta de tenors lírics actuals, em semblen a un inferior nivell.
Us deixo uns Youtube que he trobat d’aquesta representació:
Ecco l’orrido campo
Teco Io sto, el duo de l’acte segon
“Alzati!…Eri tu che macchiavi”
“Ah! Di che fulgor, che musiche”
Ma se m’è forza perderti
“Saper vorreste”
El final
Si amb aquesta àmplia mostra del que us trobareu, us han quedat ganes de baixar-vos aquest Ballo, aquí us deixo els enllaços:
UN BALLO IN MASCHERA
Melodramma in tre atti Libretto di Antonio Somma da Gustave III, ou Le Bal masqué di Eugène Scribe
Musica di Giuseppe Verdi
Riccardo, Gregory Kunde
Renato, Gabriele Viviani
Amelia, Oksana Dyka
Ulrica, Marianne Cornetti
Oscar, Serena Gamberoni
Silvano, Marco Camastra
Samuel, Antonio Barbagallo
Tom, Gabriele Sagona
Un giudice, Luca Casalin
Un servitore di Amelia, Dario Prola
Direttore d’orchestra: Renato Palumbo
Regia: Lorenzo Mariani
Scene: Maurizio Balò
Costumi: Maurizio Millenotti
Aiuto regista e movimenti coreografici: Elisabetta Marini
Luci: Andrea Anfossi
Maestro del coro: Claudio Fenoglio
Orchestra e Coro del Teatro Regio
Coproducció del Teatro Regio el Teatro del Maggio Musicale Fiorentino i el Teatro Massimo Bellini di Catania
ENLLAÇOS:
Acte 1er:
https://rapidshare.com/files/3086618464/UBIM210612_1.avi.001
https://rapidshare.com/files/1976052596/UBIM210612_1.avi.002
actes 2on (entre l’escena primera i la segona hi ha anuncis publicitaris)
https://rapidshare.com/files/2121846260/UBIM210612_2.avi.001
https://rapidshare.com/files/3488370686/UBIM210612_2.avi.002
https://rapidshare.com/files/1146448560/UBIM210612_2.avi.003
acte tercer
https://rapidshare.com/files/767321001/UBIM210612_3.avi.001
https://rapidshare.com/files/1306418516/UBIM210612_3.avi.002
Bona diada de sant Joan i feliç diada a tots els que celebrin l’onomàstic.
IN FERNEM LAND 
Gracias Joaquim!
Para mi gusto y de lo escuchado de este Ballo que ha sido a trozos tanto por parte de Kunde ( un peganotas o un pinyolaire solo ) y de Dyka ( una vo pero una mala cantante), diría que es un verdicidio !
Por cierto, Alagna estrenará el rol, proximo marzo Opera de Wien.
M'agradaM'agrada
Em sembla que no, Alex. Al març el tenim nosaltres (Pinkerton), i l´abril hi serà a Viena però fent Werther. De fet, em sembla que la propera temporada la Wiener Staatsoper no te previst fer Un ballo in maschera.
Tenim cap Joan per felicitar entre el públic? Només en Jan, oi? Si hi ha més que em perdonin, però ara mateix se m´escapen.
I ja no li diuen anuncis, Joaquim. Ara són consells. 😕
M'agradaM'agrada
Xavier, me equivoqué con las fechas,pero efectivamente R.Alagna debutará el Riccardo o Gustav III del BALLO, en Viena, 3 funciones los dias 28 y 31 de enero 2.013 y el 3 de febrero 2.013, con Radvanosky ( si no cancela, que ultimamente está cancelando – ojo a las Aidas liceisticas!) como Amelia.
Para el Werther que citas y que si es en abril, será con Garanca además como Charlotte y donde espero estar presente con entradas ya pedidas
M'agradaM'agrada
É vero. Nosaltres també estem mirant una escapadeta i no recordava haver llegit res del Ballo, però és que gener l´havíem descartat directament sense mirar-lo, que som molt fredolics 😎 El Werther amb Garança, crec que se m´ha vist massa, el tenim subratllat amb fosforito 🙂
M'agradaM'agrada
Ara mateix començo a fer guardiola per anar-hi.No em puc perdre un Ballo amb Alagna.Espero que els contratemps de casa es solucionin i pugui fer-ho.
Gràcies per la informació,Alex,m’has alegrat el dia.
M'agradaM'agrada
Venía d’un “Ballo…” recent i francament molt decebedor a Aachen aixi que d’aquest en vaig sortir molt satisfet del cinema. Em va agradar molt Serena Gamberoni en el paper d’Oscar i va demostrar a més no sols estar en un bon estat vocal en el tercer acte. Jo no vaig trobar poc bonica la veu de Gregory Kunde i fins i tot en alguns girs melòdics em va semblar sentir al gran Luciano (ara hauría de dir allò de…”salvant les distàncies”…però no!…au!). Encara que justet en els aguts crec que va fer un Ricardo molt digne. Com l’Amelia de Oksana Dyka. La resta de cantants van cumplir. La direcció de Palumbo (Renato de nom, la mateixa “casualitat” que fa poc al Liceu amb Benini, de nom Maurizio…) em va agradar, amb curiosos i efectistes detalls de la percusió. I pel que fa a l’escena doncs que molt bé. N’hi ha prou amb lo dit per sortir satisfet? Doncs sí, donat que un “Ballo…” és sempre per a mi una festa musical i opererística i n’he presenciat de millors (amb Marcelo Álvarez i Violeta Urmana, per exemple) però tambè de molt pitxors, i més val no mencionar noms. I és que Joaquim, no haver viscut l’època de glorioses veus verdianes ha de tenir alguna contraprestació, no creus? 🙂
M'agradaM'agrada
Home Josep, no estic gaire d’acord amb aquest plantejament, però el respecto, com no pot ser d’altre manera.
Per a mi Álvarez i Urmana formen part de la “precarietat”actual, no em van agradar gaire, la veritat, però són millors que aquests, òbviament.
No haver viscut l’època de Price, Bergonzi, o haver viscut la de Montserrat Caballé, Domingo, Carreras, Pavarotti, no hauria de ser un obstacle per a res, però les meves orelles em diuen que Kunde i Dyka estan molt lluny d’allò que considero el mínim indispensable per un Verdi de qualitat.
Kunde és un cantant honest, però que està abraçant tot el que pot en els darrers anys d’una carrera consolidada en altres repertoris que ara ja no pot fer. S’equivoca artísticament, no econòmicament, però això ja són figues d’un altre paner.
Dyka és una veu, però només en veu no es pot cantar Verdi (i sense menys encara).
El baríton, aquest si, canta de manera indigna i la resta ja ho he dit.
Sort que no vaig anar al cinema!
Quan vull gaudir d’un bon Ballo, haig d’anar a la discoteca i després em costa veure en les poques vegades que es programa, un cartellone a l’alçada, potser per això es fa tan poc, i és que als tenors els fa por i a les sopranos, pànic.
Jo aposto per Alagna, Agresta i tan de bo Álvarez, i Podles al Liceu, algú s’hi apunta?
M'agradaM'agrada
Yo me apunto ahora mismo. Dónde hay que firmar?
M'agradaM'agrada
Me apunto a la apuesta tanto de Joaquin como Colbran ( supongo que D.Fede todavía debe tener en los oidos 2 grandes BALLOS liceisticos, creo que del 65 con el debut de R.Tucker en el Liceu y acompañado del gran Ausensi , más el posterior y extraordinario con Domingo, Caballé y MacNeil).
La experiencia de este BALLO torinés con Kunde ( inexistencia de canto verdiano, inexistencia de fraseo con acento, carencia de graves y casi de centro vocal, estrechamiento y engolamiento del paso de voz que es cubierto y hasta engrosado artificialmente, problemas evidentes de fiato, etc…) y una Dyka ( que solo es voz, pero ni sabe cantar, ni darle sentido al fraseo, ni sabe matizar ni apianar), es Horrible!!
( para mi Kunde con este Riccardo, convierte en muy buen cantante el tenor W.Fraccaro que fue quien cantó con mucha profesionalidad el Riccardo del polémico BALLO liceistico de ” los inodoros” de D.Calixto)
M'agradaM'agrada
Recuerdo bastante bien ambos “ballos”, sobretodo el segundo. El primero me impresionó por un Richard Tucker entregadísimo, un Ausensi aún rotundo y una Amy Shuard un poco gritona -si no me traiciona la memoria-. El segundo fue realmente extraordinario. Es una pena que Montserrat Caballé no llevara al disco esta ópera con la misma calidad que al natural. La grabación Philips no es -ni mucho menos- lo mejor grabado por Caballé. Plácido Domingo estuvo impresionante y MacNeil ya sé que agrada mucho a los operófilos pero a mí no me acabó de convencer.
M'agradaM'agrada
Jo! 🙂
M'agradaM'agrada
Personalment, i ara que hem aprofitat el matí per veure-la (sí, ja ho sé: vaig amb una mica de retard. Ho sento. És el meu ritme 😳 ), m´apunto a qualsevol Ballo en que cada cop que surti Riccardo no estigui veient a Santiago Segura / Torrente quan es posa la perruca rossa 😕 . Aquesta nit no sé si tindré malsons! 😯
M'agradaM'agrada
Caram doncs jo tot i les deficiències he disfrutat.Potser part del mèrit el té Renato Palumbo que tant em va agradar a la Manon Lescaut del Liceu.Ell coneix molt be aquest repertori i en treu la vibració desitjada.Dels cantants l’únic que està francament sobrepassat per la tasca encomanada és el baríton Gabriele Viviani.En el “Eri tu” fa una mica de pena.Esplèndida Serena Gamberoni( Sra Meli ) en el deliciós rol de Oscar( que gran ets Giuseppe).Oksana Dyka té una veu de salut exhultant ,gran ,ferma amb l’squillo necessari per ser una gran verdiana.Aquestes facultats li permeten apareixer com una interpret convincent a nivell dramàtic pero l’escasseç de pianíssims i subtileses juguen en contra seva.Tanmateix em sembla superior a les meves darreres Amelies :Ana Maria Sánchez i Violeta Urmana.Gregory Kunde és un cantant molt respectacle i un interpret inteligent pero la seva veu sona gastada i destimbrada en el greu.Aixó fa que la seva adaptació al repertori verdià sigui discutible.Crec que amb un baríton millor era un bon repartiment.
M'agradaM'agrada
El vaig baixar ahir pel matí i per la tarda el veiem còmodament a casa.
No és un desastre, però és poc interessant, sobretot les veus tan imprescindibles en aquest repertori.
No crec pas que el guardi, ocupa espai del disc dur.
Gràcies Joaquim per posar-nos al dia.
M'agradaM'agrada
Jo tinc imprés al coco i a les orelles el Si,rivederti Amelia de Carreras a Valencia.Quina actuació,senyor,qué bonic va aquest noi el passatge..Demasié….
M'agradaM'agrada
Benvolguda Kàtia, a veure si puc aconseguir alleugerir-te aquests dies feixucs que estàs passant amb això
Prem a sobre i tingues una mica de paciència fins que comencis a escoltar Demasié…
M'agradaM'agrada