IN FERNEM LAND

CICLE MAS I MAS A L’AUDITORI: VIVALDI PEL VIVALDI


Cor Vivaldi, Cor Infantil amics de la Unió de Granollers, Orquestra de Cambra de Granollers i Arnau Farré (orgue) sala 2 de l’Auditori de Barcelona 01/07/2012

En realitat amics, el títol de l’apunt d’avui no es correspon a la veritat, ja que en el darrer concert de la temporada del Cor Vivaldi, en el cicle Mas i Mas a l’Auditori de Barcelona, la fantàstica i mai prou lloada formació coral de l’Escola IPSI, compartia protagonisme amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, una agrupació nombrosa, que ha donat més gruix a les quatre cordes que es necessitaven per fer front al preciós i exigent programa, en principi tot dedicat al Prete rosso, és a dir a Antonio Vivaldi.

A les dos formacions infantils les acompanyava l’Orquestra de Cambra de Granollers i l’habitual col·laborador del Cor Vivaldi, Arnau Farré a l’orgue i tot el programa ha estat dirigit per Òscar Boada.

A la primera part el Magníficat RV610, tot i que dedicat a l’aniversari d’un col·laborador a l’ombra, el mestre Boada ha inaugurat el concert amb una felicitació fora de programa, el Beatus Vir que feia tres setmanes havíem escoltat al Caixa Fòrum, en unes condicions acústiques molt menys favorables a les escoltades ahir. Magnífics els cors, magnífica l’orquestra i les solistes.

Amb un escalfament com aquest, no ens podia sorprendre que el compromès Magnificat i el gloriós Glòria, fossin un goig auditiu i musical de primeríssim nivell.

No he estat l’únic en pensar-ho, ja que a la sortida ho hem comentat entre els infernems que hem anat al concert i hem coincidit, veient aquests nen i nenes a dalt d’un escenari, cantant amb aquest grau d’excel·lència, ens fan sentir orgullosos i sobretot esperançats en el futur.

Avui, quan llegiu aquest apunt, tothom (o quasi) es sentirà orgullós de l’equip nacional espanyol de futbol i raons tindran, però que voleu que us digui, a mi veure com aquestes nenes i nens són educats amb el valors que dóna la música i el cant coral, on el treball en equip és essencial, m’emociona molt més que un equip de futbol, sigui la meva selecció o la dels cosins germans, especialment motivats per uns honoraris i unes primes d’escàndol. No és comparable, ja ho sé, però si m’estic de dir-ho, rebento.

Al darrere d’aquest treball excel·lent, rigorós, pacient i extremadament curós en els valors i l’exactitud de la tècnica musical i la interpretació, hi ha una tasca pedagògica insigne, i no em cansaré mai de dir, que l’exigència que porta a aquesta excel·lència és deguda a un projecte que hauria de ser exemple i copiat en totes les escoles del nostre país. Així com tothom que vol ser alguna cosa en el món del futbol, s’emmiralla en la Masia del Barça, tots aquells que vulguin fer un projecte musical a les escoles de Catalunya, haurien d’anar a estudiar el model de l’IPSI, que té com a joia absoluta de la corona, al Cor Vivaldi, però molta més teca al darrere, que fa possible aquesta realitat que ens fa sentir tan orgullosos i satisfets, a tots els que valorem la música i el cant coral com una eina d’enfortiment dels valors essencials per fer gran un país. Impossible pensar que tots aquells que al llarg dels anys han passat per el Vivaldi i han fet música, no els hagi quedat un sediment de valors que el servirà “for ever and ever”

El discurs, us ho dic de veritat, és sincer i necessari. També he dit moltes vegades que quan escoltes els concerts del Vivaldi, tot sembla fàcil i normal, però tots escoltem altres cors, molts d’adults i amb molta anomenada, que són incapaços de cantar amb la musicalitat, el rigor, l’exactitud i l’afinació amb la que ho fan ells, garantint-nos una audició i interpretació d’un nivell d’excel·lència. I si parlem dels solistes, tres quarts del mateix. Veure nenes adolescents que treuen més volum i projecció que solistes adults hauria de sorprendre alhora que avergonyir a alguns cantants i als seus mestres.

El concert va ser magnífic i estic segur que el Cor Vivaldi tot sol podia fer front al repertori triat, però haver comptat amb el també magnífic (tinc ganes d’anar a Granollers a escoltar un concert) Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers, que tan sols he escoltat en col·laboracions liceístes, ha donat un esplendor, que ha garantit un gruix corpori i una seguretat, que potser en solitari els hagués posat al límit.

Intensitat, ductilitat, expressivitat, potència, fiato, legato, agilitats, tot, ho han fet tot, ja fos en els passatges més cantables, o en les exigents passatges fugats del “Et in terra pax”, el vertiginós “Propter magnam gloriam” o el conclusiu i electritzant “Cum Sancto Spiritu”.

Magnífiques tant en el Magnificat com en el Glòria, les parts solistes, totes excepte la del “Domine Deus” del Glòria, a càrrec dels membres habituals del Vivaldi, que un cop més ens han deixat bocabadats, però és que la noia, lamento no conèixer el nom, del Cor de Granollers, va estar senzillament esplendorosa, amb un legato que molts cantants professionals no tenen. Cantar les àmplies frases, sense adonar-te’n de quan respira, denota un treball intens i una tècnica molt acurada. Brava!

Al final, i després de l’exuberant i complicada fuga del “Cum Sancto Spiritu” amb el magnífic solo de trompeta situat al bell mig del passadís central de l’Auditori (sala 2), creant un efecte sonor sorprenent, varem esclatar amb força i entusiasme els aplaudiments. No eren tan sols dels pares, familiars, amics, coneguts i saludats de tots aquells que acabaven de signar una vetllada magnífica, era la resposta sincera a un concert bell, amb música d’altíssima categoria, interpretada de manera excel·lent.

El mestre Oscar Boada té molta cura en tots els detalls, i no deixa res a l’atzar, així llueix de bé la seva feina. La seva direcció musical va ser vigorosa, amb tempos àgils i sorprenents efectes estacats en passatges determinats al inici del Glòria, però també va tenir detalls preciosos en els moments més recollits, com l’esmenta’t “Domine Deus” o l’expressiu “Qui tollis”, sense oblidar els acompanyaments de la magnífica Orquestra de Cambra, amb especial intervenció de la celo solista, el primer violí, l’oboè (deliciós duet del violí i l’oboè) i com ja he dit la precisa i acurada intervenció del trompeta en el darrer número del Glòria.

Música d’altíssima qualitat, ben interpretada, dirigida i cantada. Quin goig!

Com ja us he dit, tot està sota control, des de les salutacions, a la coreogràfica entrega de les flors que es repartien entre els cantaires i musics. I com no podia ser d’altre manera, fins i tot l’esperada propina tenia el seu efecte teatral. No van cantar Vivaldi, el mestre Boada sap tocar la fibra i va escollir l’Ave Maria de Vladimir Vavilov, que ja ens va captivar al Caixa Fòrum, però que ahir va tenir un efecte sublim, en baixar la majoria del nens i nenes a la platea, envoltant-la i tan sols quedant una única filera a dalt de l’escenari, de tal manera que la catàrtica música de Vavilov (mal atribuïda a Caccini) ens envoltava a tots els afortunats espectadors situats a la platea,, originant un efecte estereofònic deliciós. Impossible no emocionar-se.

L’any vinent el cicle Mas i Mas del Cor Vivaldi tornarà a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal, si, si, aquell que no m’agrada per l’acústica. A mi particularment em sap greu, ja que trobo que la Sala Oriol Martorell és molt millor, però el mestre Òscar Boada ens ha dit al finalitzar, que era com tornar a casa i tots sabem que com a casa, enlloc.

Felicitats un cop més, per fer molt més que bona música.

Caldrà estar atents, Catalunya Música ha enregistrat el concert, a veure si podem saber dia i hora d’emissió.

Un comentari

  2. Oscar Boada

    Moltes gràcies, com sempre, Joaquim, per les teves opinions.La veritat és que ens ho vam passar molt bé! Estem especialment d’acord amb la consideració que fas de l’èxit de la “Roja”. Mira que n’arribem a ser de “papanates”! Una selecció de mil.lionaris avui rebrà un bany de masses i els rebran el Rei i el President del Govern. Mentrestant, una selecció de nens i joves s’han de conformar, després d’haver estat treballant de valent durant una setmana d’assaigs , amb la sola crònica de In Fernem Land, perquè clar, els crítics musicals de casa nostra, tenen tanta feina, van tan ocupats! Què hi farem! Joaquim, sort que quedes tu! novament moltes gràcies!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Fixat, benvolgut mestre Boada, que dissabte tots els mitjans es van dedicar en profunditat a parlar del geni del mestre Dudamel i del fabulós projecte que s’evidencia amb la magnífica orquestra Juvenil Simón Bolívar. Em sembla, salvant totes les distàncies que cadascú vulgui, que un projecte pedagògic com el que té el Cor Vivaldi com a últim i meravellós exponent, bé caldria tenir una mica més de ressò del que té, és clar que com ja hem dit enèsimes vegades, si el projecte i el Cor fos austríac, per posar un exemple, potser fins i tot us rebrien en els despatxos de les conselleries del ram, per explicar-lo.

      M'agrada

      Respon
      • Oscar Boada

        Ui, saps què passa, Joaquim? el problema és que el Cor Vivaldi pertany a una escola de l`eixample on la majoria és, encara, classe mitjana. Per tant, des d’un punt de vista social, no hi ha interès, m’explico? Ara bé, d’aquí a uns anys, (pocs) quan el govern de torn ens hagi arruinat a tots i ja no quedi classe mitjana, i els professors enlloc de cobrar, paguem per treballar, llavors si! Llavors diran: la música els ha salvat i ara ja són dignes de tenir més ressò.Fins llavors,però, res de res.
        Només has de pensar, que la música i sobretot la música coral no interessa a ningú, o per ser justos, a molt pocs. Recorda que en 25 anys que porto fent aquesta feina, he tingut 0 proposicions professionals, o si ho prefereixes, 0 temptacions. Això vol dir que, per començar, a les escoles del país, un projecte com el nostre o el que és el mateix, la creació d’un cor decent en una escola, els importa molt poc i els preocupa encara menys.Donem-nos una volteta pels festivals de fi de curs escolars i veurem del que estic parlant…quantes escoles del país tenen una orquestra? quantes tenen un cor que pugui cantar música en majúscules? El nivell del país ha pujat, no hi ha dubte! Només cal mirar el Cor Amics de la Unió de Granollers i la feina que fan, però a la majoria de les escoles del país, la música no els desperta cap emoció…

        M'agrada

        Respon
        • Oscar Boada

          No, no…no em sento cap heroi, no! on vols que vagi? i més a hores d’ara, amb un projecte ben definit, amb resultats, treballant en un lloc on em deixen crear sense limitacions….
          On podria trobar això? No és tan fàcil, oi que no?

          M'agrada

        • Joaquim

          No és una qüestió d’heroïcitat, està clar. Em referia abans de tenir els resultats de la tasca feta a l’IPSI, però també a la sensació que tinc que aquesta tasca és poc reconeguda pel mateix món músic/coral català.
          Potser m’embolico en temes escabrosos, oi?
          Gràcies Òscar

          M'agrada

    • colbran

      Es que ayer escuchamos MUSICA con mayúsculas de Vivaldi, compositor que día que pasa me gusta más, interpretada con entusiasmo y absoluta entrega por niñas y niños que cantan extraordinariamente bien, con solistas que con menos de 16 años ya podrían serlo de coros internacionales que todos escuchamos en grabaciones y vemos en conciertos, incluso con un porvenir como cantantes líricos en el área de la ópera y el oratorio (la contralto Mercé Bruguera y sus compañeras, al igual que la magnífica soprano del Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers), arropados por la estupenda Orquesta de Cambra de Granollers y dirigidos por el magnífico e incansable Maestro Oscar Boada.

      Fue una delicia todo el concierto y como colofón esa mágica gema que es el “Ave Maria” de Vladimir Vavilov.

      Es de juzgado de guardia que los críticos locales den la espalda a acontecimientos como el de ayer. Seguro que no se perdieron el dichoso fútbol de las fastuosas primas, mientras millones de personas lo pasan magro para acabar el mes.

      M'agrada

      Respon
  4. Xavier C.

    Doncs a mi em va tocar fer el botifler havent de prioritzar un compromís familiar relacionat amb la roja que es va presentar com del tot ineludible sense risc de trencar la felicitat conjugal de la meva germana (no es pot tenir un cunyat pepero, tu!). Vaja: que a banda de les mostres d´eufòria desmesurada, també em vaig haver d´empassar l´entrada i veure com 16,75 euros meus (inclosa comissió d´una coneguda caixa d´estalvis del país) quedaven llençats per sempre més a les escombraries de la forma més miserable. Ja em perdonaran els que això ho visquin intensament (eps! la meva felicitació per tots, eh… que una cosa no treu l´altra) però estic d´un content que la roja arribés a la final… 😕

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Havia llegit, abans d’arribar a l’Auditori, que les entrades s’havien exhaurit, i després en veure algunes (masses)m butaques buides vaig pensar que el poder de la roja és molt més gran del que el senyor López Tena voldria.
      Quedes, per ara, perdonat i si en el proper concert del Vivaldi hi assisteixes acompanyat de la teva germana i el teu cunyat, de propina estic segur que et cantaran el Glòria de Vivaldi i òbviament perdonat.

      M'agrada

      Respon
  5. josep

    Va ser un concert extraordinari amb dues agrupacions corals impressionants i una gran orquestra de càmera.
    A banda de les meravelloses veus dels cors, jo també m’afegeixo als elogis per a les solistes tant del Vivaldi com la noia del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, ja voldrien molts professionals tenir la tècnica i els “legatos” que vam poder escoltar ahir.

    M'agrada

    Respon
  6. Concep

    Joaquim, quan tinguis ocasió ves a Granollers a escoltar el Cor Infantil dels Amics de la Unió, jo els he escoltat alguna vegada i ho fan molt bé.
    Ahir, m’havia fet el propòsit d’anar a l’Auditori, però un compromís familiar que res tenia a veure amb la Roja, m’ho va impedir.
    Em satisfà molt que us ho passéssiu tan bé

    M'agrada

    Respon
  7. Trepit

    Jo també vaig assistir-hi. Quina meravella !!! i quines solistes !!!!!
    Penso, quan aquestes nenes (i nens) siguin grans, seguiran en el món de la música com professionals, com amateurs o, simplement, com afeccionats i espectadors? o, malauradament, es perdrà molt tota aquesta magnífica tasca? Tant de bo no es perdi.

    M'agrada

    Respon
  8. Josep Olivé

    Abans d’anar a dormir m’he dit…”…aviam que hi ha de nou a IFL…”…i m’he trobat amb més entrades del mestre Oscar Boada i entrades de Mercè Bruguera. Valuoses entrades, molt, per ser qui són, per ser com són!

    M'agrada

    Respon
  9. Marina Oliveras Tramunt

    Les meves companyes del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers i jo mateixa, estem contentes que el concert hagi agradat. És un plaer enorme, després de molta feina, que hi hagi gent com vosaltres, que ho valori. Només dir a aquells que s’ho van perdre, que encara poden venir a veure’ns al Pirineu, la setmana que vé, o el setembre a Granollers. Moltes gràcies a tots pels comentaris, i bon estiu.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hola Marina, benvinguda al blog.
      Felicitats per la feina feta, molt ben feta, i m’agradaria que les fessis extensives a tots els membres del cor i al director.
      Bon estiu i que us vagi molt tant el concert del Pirineu, com el de Granollers.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari