IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2012: EL VÍDEO DE PARSIFAL, HERHEIM I UNA OBRA MESTRA


Parsifal, acte III, producció de Stefan Herheim, Bayreuth

Finalment ja tenim aquí l’esperada i tan desitjada gravació del Parsifal a Bayreuth, en la producció de Herheim, un espectacle que des de l’estrena al 2008 va aixecar tanta admiració com sorpresa. En cap cas un rebuig frontal, ja que el que ens proposa és tan admirable com desconcertant i arriscat, però mai gratuït o provocador.

Utilitzar Parsifal, l’òpera més mística i simbolista de tot el opus wagnerià, per reconvertir-la en un immens compendi de la historia alemanya és tan genial, que d’entrada i després d’haver vist tota la proposta, necessita una prèvia reflexió. Herheim va més enllà de la redempció de l’esperit parsifalesc i allà on altres hi veuen lectures més etèries i metafísiques, ell sense renunciar a res, ho contextualitza en períodes concrets i decissius de la historia alemanya i ho situa al bell mig de Bayreuth, a Wahnfried, on la historia mateixa es va permetre passar-hi amb tota la controvèrsia i crueltat que la realitat evidència.

Cal conèixer en profunditat la historia alemanya en els darrers 200 anys, per no perdre’s detall de tot el que Herheim ens vol dir, tot i que la redempció aquí acabarà sent més política, quan en el Bundestag que apareix en el darrer acte (foto d’encapçalament), i com sempre succeeix en els muntatges d’aquest genial director, les peces aniran encaixant i fer-nos més entenedora la proposta.

No us negaré que tot plegat em sembli fins i tot pedant, però al final no em queda altre que rendir-me a l’evidència i a la força teatral agosarada i estimulant.

El resultat final, lluny d’esdevenir una totxana indigerible, és una dels espectacles més fascinants que he vist mai i que necessita de vàries visions per poder assimilar la quantitat de detalls i missatges que s’amaguen en cadascuna de les escenes. L’espectacle és de difícil enquadrament en una pantalla de televisió, tot i que el realitzador ens obsequia com ja van fer amb el Lohengrin de l’any passat, amb unes preses zenitals o en picat, que ens descobreixen una visió espectacular i impossible per tots els privilegiats espectadors del Festspielhaus. Aquesta dificultat de perdre o limitar la visió de conjunt i les accions simultànies, que per altre part caracteritza totes les produccions que he vist fins ara del director noruec, sembla ser que era un dels aspectes per els quals Herheim es resistia a la retransmissió cinematogràfica d’aquest ja famós Parsifal.

Sent conscient d’aquestes limitacions i lamentant molt i molt no haver pogut aprofitar l’oportunitat que vaig tenir per anar a veure l’espectacle in situ, la visió casolana és absolutament inoblidable i representa una fita teatral de grandíssim nivell.

Malauradament, la representació no té l’equip vocal que l’excel·lència de la proposta escènica requereix.

La substitució de Gatti per Jordan no perjudica en absolut el resultat final, ja que el director suís aprova amb nota alta el debut a Bayreuth, però Gatti li tenia preses les dimensions a aquesta producció que va estrenar. Jordan sense tenir la transcendència del mestre milanès  ho porta de manera notable.

Pel que fa a l’equip de cantants, tan sols el Gurnemanz de Kwangchul Youn mereix ser present en una fita d’aquesta categoria, els altres ja poden estar ben contents d’haver ensopegat amb aquesta oportunitat única de ser protagonistes d’aquesta meravellosa historia narrada per aquest mag teatral. Com actors, això sí, estan magnífics.

Trigueu el que trigueu, en cas de no tenir-lo ja, heu d’invertir el temps que us calgui per baixar-vos aquest referent operístic, teatral i wagnerià.

Us deixo els Yotubes de tota l’òpera sencera per comprovar que les meves exagerades opinions tenen el seu fonament.

De imprescindible visió, ja m’enteneu.

PARSIFAL
Richard Wagner

Musikalische Leitung Philippe Jordan
Regie Stefan Herheim
Bühnenbild Heike Scheele
Kostüme Gesine Völlm
Licht Ulrich Niepel
Video Momme Hinrichs Torge Møller
Dramaturgie Alexander Meier-Dörzenbach
Chorleitung Eberhard Friedrich

Amfortas Detlef Roth
Titurel Diógenes Randes
Gurnemanz Kwangchul Youn
Parsifal Burkhard Fritz
Klingsor Thomas Jesatko
Kundry Susan Maclean
1. Gralsritter Arnold Bezuyen
2. Gralsritter Christian Tschelebiew
1. Knappe Julia Borchert
2. Knappe Ulrike Helzel
3. Knappe Clemens Bieber
4. Knappe Willem Van der Heyden
Klingsors Zaubermädchen Julia Borchert, Martina Rüping, Carola Guber,
Christiane Kohl, Jutta Maria Böhnert, Ulrike Helzel
Altsolo Simone Schröder

ACTE 1er

ACTE 2on

ACTE 3er

Per recuperar el vídeo podeu retornar aquí.

Us deixo una interessant reflexió (en francès) d’aquesta proposta escènica:

Aquest cap de setmana faré els dos únics dies de vacances que no em puc permetre, però…, assistint a la Schubertíada de Vilabertran que va començar ahir dijous. No cal dir que hi haurà crònica dels concerts (3) a IFL, però mentrestant demà dissabte i diumenge  tindreu altres esdeveniments estiuencs d’aquests que han anat farcint el blog durant el mes d’agost.

Un comentari

  4. Fernando S.T.

    Ya creía que no nos hablarías de este Parsifal.
    Sin ánimo de ser polémico, me parece un espectáculo muy acorde con nuestros tiempos.
    Quizás el Sr. Hereheim peque de ingenuo y tenga miedo de aburrir al público de Parsifal y en Bayreuth. Para evitarlo llena y rellena en exceso cada escena, distrayendo.
    Los directores tendrían que saber que casi todo está en la música y por lo tanto si se pasan, y este caso es así, distrae. Hay que estar en exceso pendiente de los avatares que van sucediendo por esa cama omnipresente, con lo cual sin darnos cuenta hemos elevado a banda sonora, tan excelsa partitura.
    Algunas escenas son muy bellas y en general la realización es soberbia, algunas son discutibles, sin duda todas interesantes, pero no sé si es Parsifal la obra más idónea para esta flagelación, otra más, de los alemanes y su pasado.
    Creo que Herheim no está al servició de la música de Wagner, más bien la utiliza para explicarnos cosas que poco tienen que ver con el drama sacro, aunque de vez en cuando parece que se vuelva cuerdo y nos suelta una escena literal con las acotaciones que hizo Wagner.
    Musicalmente ya lo hemos dicho caso todo.
    Desde el día de su emisión ya la he visto dos veces y es cierto que en cada visión descubres un detalle para comentar, aunque pocos aporten nada nuevo o incluso interesante.

    M'agrada

    Respon
    • gloria aparicio

      Teniu raó, s’ha de veure més d’una vegada per assimilar bé tota la riquesa de la espléndida representació, un bombonet que em durará tot el dia………..gràcies Joaquim.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Hola Fernando, hay algo que me gusta mucho de lo que dices, cuando te refieres a la banda sonora. Efectivamente hay directores de escena que utilizan la música como banda sonora de sus paridas, lo encuentro genial. No sé si es el caso, pero me gusta que lo hayas dicho.

      M'agrada

      Respon
  5. Kucharón

    Muchas gracias una vez más. Yo tuve la ocasión de verlo en directo y me quedé con las ganas de volver a verlo detenidamente, puesto que salí abrumado con tanto detalle. Un saludo.

    M'agrada

    Respon
  7. JaumeM

    ” i lamentant molt i molt no haver pogut aprofitar l’oportunitat que vaig tenir per anar a veure l’espectacle in situ, ”
    ¡Com deus haver patit!, jo al menys tinc la “sort” de que no podia aprofitar res de res.
    Gracies.
    ¿però ni els dos dies de vacances descansaràs?
    Ets un “blogoholic”!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Qui ho va aprofitar per mi va tocar amb la punta dels dits el cel, així m’ho va dir i per a mi és un autentic goig, ja que me l’estimo molt.
      I si que descanso, però es que hi ha coses que es poden programar 🙂

      M'agrada

      Respon
  8. Daniel

    Leer este cada día es un placer enorme et me alegran los comentarios. Gracias.
    Vi en vivo este Parsifal…no le encontré muchas gracias a lo de Stefan Herheim: un mosaico de detallitos ya vistos: Bergman Fanny y Alejandro, Schligensief con las proyecciones de películas, un poco de Strinberg (Danza de los muertos), el cabaret del 2ndo acto estilo Tanz Bonbon ya dado por Warlikowsky…pues nada original pero algo que se da por “rico” (se quiere que la gente vea cosotas por lo que pagó). En aquel año no me había gustado mucho Gatti (tampoco me gusta en Mahler…). Jordan me gusta mas (sin saber lo que da realmente en el teatro). Pero que Susan Maclean pueda cantar Kundry en Bayreuth nos dice el estado actual de este festival sin hablar de la “gracia” de este Parsifal que hasta el final no entiende lo que ocurre en este cuento de hada. Bayreuth no se ve mas como el gran festival que fue. En vez de gastar en “conceptos” dramaturgicos, deberían por lo menos contratar cantantes de alto nivel y para Parsifal no hacen falta. Bueno a pesar de todo tenemos la suerte de soñar in Fernen Land. Gracias por todo lo que nos regalas

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Gracias a ti Daniel por visitar el blog y por comentar.
      No estamos en algunas cosas en sintonía, aunque con lo de Susan Maclean y el nivel general de voces en el Bayreuth actual, efectivamente si.
      Para mi el maestro Gatti es uno de los imprescindibles y así lo he hecho saber siempre qe he tenido oportunidad de verlo en directo, en IFL, en cuanto a la producción de Herheim, me tiene un poco descolocado y fascinado, eso ya es muchísimo.
      Me alegra que comentes, con lo cual te animo siempre que quieras a hacerlo.

      M'agrada

      Respon
  9. Josep Olivé

    Post esperat, potser dels que més d’aquest estiu. Li donarem l’atenció que es mereix, per escoltar com el Sr. Jordan tracta una música tan excelsa, i veure com s’ho fa el Sr. Herheim per sortir de Wahnfried no sols sense cap esgarrapada, sino per la porta gran.
    Que vagi bé per Vilabertran, en un concert ben segur “metamusical”. Volia tambè ser-hi, però no podré.

    M'agrada

    Respon
  10. Wimsey

    Fa un temps li vaig llegir una entrevista a Herheim que em va acabar de revelar el personatge de Gurnemanz. Jo sempre havia tingut aquest dubte: com pot ser que en una òpera on tots els personatges són portats al límit hi hagi un cronista neutre? Però és clar, no és així.

    Les dues peces que Herheim encaixa són: primer, el fet que Gurnemanz participés a l’atac contra el castell de Klingsor; i segon, les seves constants evasives a moltes de les preguntes dels escuders.

    Per tant si Gurnemanz era allà, què estava fent quan van ferir Amfortas? Doncs és evident, era als braços d’una noia flor. Això el converteix en un personatge mogut pel sentiment de culpa i pel fracàs de la seva debilitat, que és el que Herheim i Youn ens presenten de manera magnífica.

    M'agrada

    Respon
  12. SANTI

    M’interessa moltíssim. Ja ho estic baixant. Tinc tantes coses acumulades que necessitaré dos o tres dies, 24 hores sobre 24, per baixar-m’ho tot.
    Mai et podrem agrair tot això.

    M'agrada

    Respon
  14. rosetapiccina

    Doncs a mi em falta coneixement de la història alemanya, perquè no entenc res. Hauré de buscar les claus a algun lloc.
    A més, és la primera vegada que em molesta que es que un muntatge sigui tan lliure. Reconec que és plàsticament bonic, però despullada de la seva mística aquesta òpera em perd un 50%.
    Molt bé el Kwangchul Youn.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      T’entenc perfectament. Aquesta meravella mai pot ser la versió de Parsifal, n’has d’haver vist molts abans per acceptar un experiment com aquest, però alguna cosa deu tenir que ha esdevingut la única producció dels darrers anys que ha triomfat des de la seva estrena.
      Tot el que significa Wagner i e seu Parsifal, en mig de la historia alemanya, és molt ambiciós, però reeixit. No n’hi ha prou amb conèixer la historia alemanya, cal conèixer la biografia de Wagner i la historia de Bayreuth. Casi res! I potser tot i així, no t’acabi agradant

      M'agrada

      Respon
  16. jaumeM

    Hola, fins avui no m’he posat a veure aquest Parsifal.
    Per sort he recordat que IFL te sempre l’explicació, si no probablement hagues desistit de veure’l.
    Ara, a acabar el primer visionat…

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari