Amb el esperat concert del tenor alemany Jonas Kaufmann ha finalitzat el Festival de Peralada d’enguany. No cal dir que aconseguir que el tenor més desitjat en tots els teatres sigui el protagonista que tanqui l’edició 2012 del festival empordanès ha estat un gran encert i una gestió prou hàbil del seu director, l’Oriol Aguilà que ha aconseguit allò que sembla tan difícil per a tots els teatres, trobar una data per poder contractar com a mínim un concert o un recital amb Kaufmann de protagonista. D’ençà de la cancel·lació del recital del Liceu, Kaufmann tan sols havia actuat a l’Estat Espanyol en una única representació de Fidelio a Les Arts, on la sempre desconcertant intendent Schmidt va convèncer al tenor per cantar un únic Florestan i d’aquesta manera i encara que tan sols fos per un únic dia, fa pam i pipa a la resta de col·legues dels teatres hispans.
Tot i ser el tenor més desitjat, a Peralada es va quedar una quarta part, com a mínim, de l’aforament per vendre. Potser arran de la repercussió d’aquest fantàstic concert i del que han parlat els mitjans en aquests dos darrers dies previs, ara hi haurà una mica més de ganes de veure’l, però fins ara podríem dir que malgrat el concert de l’Illa Diagonal, i la participació a la Missa Solemnis al Liceu, pel gruix de liceistes, que és bàsicament el públic del Festival, Kaufmann era encara un desconegut.
Avui per avui, l’única possibilitat de veure a Kaufmann a casa nostra és i segurament serà, en concerts o recitals, ja que l’agenda atapeïda del cantant i el compromís amb els “seus” teatres, impossibiliten trobar els dies necessaris per participar en una producció operística. Al Liceu vam estar a punt de veure’l com a Don José, però la negligència de qui havia de garantir la contractació amb el temps suficient per lligar els contractes del cantant, no ho va permetre. Espero, i així li he demanat a ell, al seu agent i a en Joan Matabosch, que tan aviat es pugui, es trobi una data per poder gaudir del seu art al Liceu, que és on la seva veu podrà lluir tot el que a Peralada i malgrat l’èxit apoteòsic assolit, no ha pogut fer-ho.
Jo, situat en un lloc de privilegi, he escoltat fins i tot els pianíssims més pianíssims, però dubto, de fet em consta, que el públic situat a les localitats “més econòmiques” hagi pogut escoltar la meitat del concert en condicions, ja que Jonas Kaufmann, i en això jo crec que fa molt bé, no condiciona la seva manera de cantar depenent de l’auditori i per tant no renunciarà mai a cantar “la fleur” de Carmen com si ho fes xiuxiuejant a cau d’orella de l’estimada, en funció si el local reuneix o no reuneix els mínims indispensables per oferir un concert com cal.
Dit això, la formula concert operístic, a base d’obertura, ària, obertura, resulta del tot feixuga i mancada d’interès. Algú hauria de començar a pensar en canviar-la i sobretot, si ha de persistir per imperatius artístics, s’hauria de prohibir durant 30,40 o 50 anys, programar l’obertura de La forza del destino, el intermezzo de Cavalleria rustica o el de Manon Lescaut, o qualsevol altre top-ten d’aquests que tan sols agraden a qui sempre vol escoltar el mateix i que per sort, cada vegada són menys. Tant costa anar a buscar obertures o fragments orquestrals, alguns bellíssims, poc sovintejats, o fins i tot desconeguts?. Si ho fessin hi hauria un cert interès entre ària i ària, ja que tots els congregats ahir, anàvem a veure i escoltar a Kaufmann, no a l’Orquestra de Cadaqués dirigida per Jochen Rieder i per tant no hagués estat gens malament que al menys en els fragments orquestrals la tria hagués estat més original. Llegint el programa de mà encara resulta més desconcertant veure com inicialment estaven previstes altres obres, si hem de fer cas a la presentació que v afer Marcel Cervelló. I Vespri Siciliani en lloc de La Forza, un fragment simfònic de La Wally o les escenes de ballet de Gioconda i Samson et Dalila, que tampoc és que fossin una raresa precisament, però potser sortien una mica més de la rutina de sempre.
L’Orquestra de Cadaqués, notòriament reforçada per molta jovenalla, va tenir una actuació correcta, sense més, poc polida i és que segurament la preparació del concert requeria més assaigs i tampoc crec que el mestre Jochen Rieder sigui ara per ara un prodigi de la direcció, és clar que en aquests concerts això poc importa, sobretot si malgrat alguna que altre pífia de notable desconcentració en els fragments orquestrals de Carmen, l’orquestra i el seu director es limiten a fer d’acompanyats i entretenir al públic mentre l’artista desitjat reposa. És una fórmula caduca si tenim en compte el presenciat la setmana passada a Vilabertran o en altres recitals on el mateix Kaufmann ofereix un cicle de lied complert sense entrar i sortir, seguint la poca imaginativa estructura d’aquestes gal·les.
Jonas Kaufmann no m’ha decebut gens, ans al contrari i ja en la seva primera intervenció, tot i tenir algun que altre dubte d’afinació, que sortosament ja no m’ha semblat apreciar en tota la resta del concert, m’ha deixat meravellat.
Difícilment es troben avui en dia cantants que apianin, Kaufmann ho fa de meravella, difícilment els cantants que apianen saben fer reguladors, que sense variar el so vocal, passin d’un pianíssim a un forte, administrant magistralment l’aire i l’emissió, tot oferint emoció al que canta. Doncs bé, Kaufmann ho ha fet en finalitzar la seva primera ària, “Cielo e Mar” de La Gioconda de Ponchielli, quan ha acabat amb un “a vien” absolutament definitiu. Escollir aquesta ària per presentar-se ja denota que el cantant no escalfa la veu amb qualsevol arieta, ni defuig el risc, però fer aquest prodigi tan sols iniciar al concert és quelcom magnífic, altres, si poguessin s’ho guardarien per fer-ho al final, ell ho ha fet tot just començar i jo espero no ho oblidar-ho en anys.
Amb la veu molt més centrada ha cantat una ària poc sovintejada “Giulietta!, son Io” de Romeo i Giulietta de Zandonai. Cal agrair-li la incorporació d’aquesta ària, a veure si això ajuda a la recuperació d’aquest compositor tan injustament oblidat i marginat (com a molt) a la fabulosa Francesca da Rimini. Pel tenor és una ària molt central, on les sonoritats fosques i les emissions engolades que el caracteritzen li treuen lluminositat i refreden l’auditori.
Kaufmann canta magníficament, això descobrir-ho ara sembla absurd, però cal dir-ho ja que molts es capfiquen amb l’emissió per menystenir-lo i no em sembla just. Kaufmann té al seu favor allò que molts, masses, no tenen: estil depurat en els repertoris triats, sentit dramàtic, control tècnic i expressiu dels seus mitjans, i sobretot, gust, musicalitat i elegància. És un cantant de la vella escola, hereu dels grans i amb personalitat suficient per fer les seves versions a partir dels seus mitjans, que són generosos d’extensió, tècnica i expressivitat.
Amb Kaufmann no es pateix, ja que el seu agut és sà, generós, potent i ferm. Sap cantar a mitja veu i com ja he dit i tothom sap, té un control magnífic dels reguladors. El registre greu, que a vegades pot enredar i fer-nos veure un tenor spinto on no hi ha res més, ara per ara, que un tenor líric generós, és més treballat i enfosquit, aquí rau un dels aspectes que es podrien corregir. No sé pas si té pensat fer-ho, jo si fos ell ho faria, però tenint els auditoris rendits incondicionalment, qui pensa en millorar aquestes “foteses”?
Per a mi Kaufmann, i ho he dit moltes vegades, és un tenor ideal per el repertori francès i l’alemany, però en les òperes italianes, la seva emissió vocal queda massa sovint emmascarada i això li resta la brillantor que associem als nostres referents en el repertori italià, tot i així, després de la ja esmentada “La fleur que tu m’avais jetée” de reclinatori, (Qui pot cantar-la així, tan íntimament dita i amb aquell recolliment final, com marca la partitura?), ens ha ofert, per concloure la primera part, una versió extraordinàriament meridional de “Mamma, quel vino è generoso” l’acomiadament de Turiddu a Cavalleria rusticana, que fàcilment desacredita tot el que he dit de la poca idoneïtat de la veu per fer front al repertori italià. Contradictori Kaufmann i potser jo també, però us ho dic com ho penso. Turiddu ha de fer, sinó no és Turiddu, aixecar-nos de les cadires amb l’apassionat acomiadament a la seva mare, i Kaufmann que en aquest moment sembla talment que hagi nascut a Palermo en lloc de München, ens ha deixat amb les mans enrogides i les goles excitades.
A la segona part i després d’una obertura de Guillaume Tell de la que Rossini m’atreviria a dir que no estaria gaire satisfet, Kaufmann ha cantat un Improvviso de Andrea Chénier millorable. Ha esta magnífic en el cant i en l’expressió, però aquí a la seva emissió si que li he trobat a faltar la lluminositat esclatant de la proclama revolucionària. Emissió massa fosca i tèrbola en la primera meitat de l’ària, per remuntar en la part més expansiva amb una zona aguda espectacular, però hem quedat abans que calia millorar, oi?.
Amb l’arribada de Wagner, la cosa ha pres una volada magnificent. Si el fantàstic Winterstürme ha estat empastifat per una direcció massa d’acompanyament (Wagner requereix un concepte global i extractant-lo perd força i fins i tot sentit), a In Fernem land, i suposo que no era dedicada ja que encara no em coneixia, ha desplegat tota l’amplíssima gamma de recursos al servei d’un moment gloriós, iniciat amb etèria emissió que s’ha anat intensificant a mida que ens anava descobrint, com a Elses bocabadades, el prodigiós procés creatiu d’un relat dramatitzat de manera perfecte. Amb un control vocal i dramàtic de màxima categoria, Kaufmann ens ha demostrat com administra el tempo i com sedueix a l’auditori. En molts moments durant tot el concert s’apreciava la concentració i el domini magnètic amb el que Kaufmann sotmet a l’espectador, però ha estat sobretot en aquest famós racconto de Lohengrin, on més m’ha captivat i em sembla que no he estat l’únic.
Acabat oficialment el concert, s’obre sempre la incògnita de les propines. A Kaufmann se’l veia content i per tant era de preveure que seria generós com acostuma. Ha començat amb “E lucevan le stelle” de Tosca, per passar tot seguit a l’ensucrat món de l’opereta vienesa i tot seguit a un molt convincent “Non ti scordar di me”, que ha donat pas a la climàtica i bellíssima “Ombra di nube” de Refice i quan ja ens tenia a tots disposats a esmorzar a Peralada, ha acabat amb la intensitat meridional d’un “Core ngrato” definitivament visceral.
Generós en les propines regalades, però sobretot generós amb tot allò que ens dóna en cadascuna de les seves interpretacions. Kaufmann no és mai fred i posseeix el secret que tan sols tenen els escollits. Ell ja fa temps que sospito que ho és, però amb aquest concert no me’n ha quedat cap dubte.
Impossible acabar millor una nit francament satisfactòria, ja que barrejat entre una allau de fans i personalitats de tota mena, l’Oriol m’ha presentat a Jonas Kaufmann i encara que de manera breu, jo no pretenia que fos d’altre manera, m’ha atès molt amablament i m’ha permès que li pogués demanar, malgrat la llarga cua que esperava, que faci el possible per trobar un lloc a l’agenda i venir a cantar al Liceu. No m’ha dit que no, òbviament, i penso que de fer-ho, no serà com ens agradaria a nosaltres, és a dir en una òpera i amb tots els ets i uts, però al menys en un recital, si que el veurem, la resposta del públic a Peralada i la satisfacció evident en el seu rostre, penso que ho garanteix.
Gràcies Oriol, no només per portar-lo.
A Peralada hi havia una quantitat de infernemlandaires extraordinària, no us he pogut saludar a tots, ni segurament atendre com us mereixeu, però m’ha fet molta il·lusió saludar-ne a tants i posar cara a alguns que em faltaven (això és un poder més del xic 😆 )
ACTUALITZACIÓ:
ENLLAÇ mp3 retransmissió de Catalunya Música
http://rapidshare.com/files/2616784026/JonasKaufmann_Perelada_220812.mp3
IN FERNEM LAND 
Felicitacions per haver gaudit com te mereixes.
De nou llegint la resenya quasi he pogut escoltar el recital.
GRACIES
M'agradaM'agrada
A veure si un dia d’aquests el podem escoltar de veritat….
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el que ha dit JaumeM. Moltes gràcies per compartir.
M'agradaM'agrada
Un autentic plaer explicar-ho,òbviament ja no et dic ser-hi.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica, Joaquim, m’alegro que gaudissis tant del concert.
Segurament hi ha més d’un motiu perquè l’auditori no fos ple, però un de molt important (i crec que se’n va parlar aquí a IFL fa no gaire) és el preu de les entrades. El que s’havia de pagar per tenir la seguretat de sentir el cantant i no les cigonyes o el vent era dissuasiu, o almenys en enquesta “papus” entre els amics ho era.
M'agradaM'agrada
Ai, em sembla que m’he liat, la foto del Jonas & Joaquim no és la de la portada, està més abaix, pero continua sent una novetat al blog…
Aprofito per deixar-vos aquest video, on podeu veure uns fragments del concert d’ahir
M'agradaM'agrada
Bé, ara he posat això a sobre del meu comentari primer i no a sota, com volia. sorry!
M'agradaM'agrada
Jo no hi hagués anat a no ser per la invitació, sabent que a l’únic lloc que no em podia ni pagar, no s’escoltaria com es mereix.
Entre setmana, per molt mes d’agost que sigui, lluny i amb aquests preus és complicat omplir, ara, estic segur que quan vingui al Liceu ho farà, ja s’ha encés la “kaufmannitis”
M'agradaM'agrada
Enhorabona, devia ser una gran nit! Acabo de veure (i escoltar!) unes imatges al Telenoticies del 33, completant la crónica i ben segur que els afortunats presents vau gaudir d’allò més. No entenc, se’m fa difícil, quina mena d públic tenim aquí que no és capaç d’omplir el recinte, igual que no va ser capaç més que d’adquirir la meitat de les localitats, al cancelat concert del Liceu. Kaufmann ho té tot: canta maravellosament, un repertori ampli, es guapot, està promocionat…de debó que no ho entenc. Es cert que el fet del desplaçament fa tirar enrere a molta gent, sino jo mateixa hi hagués anat, però no pot ser només això, perque quan canta alguna vella figura de la música pop, per exemple, sense veu i en plena decadència, el recinte s’omple.
En tot cas, un quants afortunats el veu gaudir, i nosaltres de la teva crónica.
Per cert…és la primera vegada, potser, a la història de In Fernem Land que a la portada hi surt una foto de l’artista amb l’autor?
M'agradaM'agrada
A mi m’hagués agradat molt anar-hi, però acabo d’arribar de Pesaro amb la butxaca escurada. La propera temporada es presenta plena de concerts (alguns a preus astronòmics) i serà difícil omplir l’Auditori, el Palau i el Liceu. Cal tenir en compte que les retallades de sou (sóc metge de la sanitat pública-concertada) faran encara més complicada l’assistència als concerts com fins ara podia fer. Caldrà escollir i ser més selectiu. Els preus dels concerts al nostre pais són exageradament alts.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord Pere, ens obliguen a no consumir i aquesta roda perversa ja veurem com s’atura.
M'agradaM'agrada
És la primera vegada, efectivament, que penjo una foto meva amb un artista. No acostumo a anar a veure els cantants al final, com ja he comentat moltes vegades, diguem que si tot ha anat com calia, allò que m’han de donar ja m’ho han donat amb la seva actuació i tot aquest ritual que s’ha de fer després jo no el necessito, més aviat penso que és innecessari, al menys per a mi. Ara bé, ahir tot plegat era excepcional i em va fer il•lusió que me’l presentessin i estigués amable, cordial i planer amb mi i amb tothom.
Jo no entenc com tenen tanta paciència per aguantar-nos, encara que vagi inclòs en el pack.
Poques més en veuràs, d’això n’estic segur.
La nit va ser esplèndida. A veure si aviat ens el passen per Catalunya Música, es va gravar.
M'agradaM'agrada
Bé, Joaquim, sempre es bó poder fer excepcions tan bones com aquesta, en tot cas!
M'agradaM'agrada
El fragmento de opereta que nos interpretó Jonas Kaufmann, en una línea melódica muy Tauberlied de las obras de Lehàr -incluso creí y lo dije que pertenecía a “Das Land des Lächelns”- fue “Du bist der Welt für mich”, de la opereta “Der singende Traum”, compuesta por Richard Tauber y estrenada en 1934. No es de extrañar que la estructura de este “aria”, así como su melodía, recuerde tanto a Franz Lehàr pues Tauber estaba muy familiarizado con su música, ya que le estrenó nueve títulos, incluída la ópera “Giuditta” que muchos consideran una opereta más y le unió una estrecha amistad con el citado compositor que duró toda su vida. Kaufmann interpreta “Du bist die Welt für mich”, sea como parte del programa o como bis, en casi todos sus conciertos, desde hace un cierto tiempo.
A mí el concierto me satisfizo muchísimo, pero me sobraron tantas interrupciones orquestales, algunas de ellas muy poco satisfactorias como es el caso de la obertura de “Guillaume Tell” de Rossini. Pero, por lo visto, esta es la forma actual de los conciertos vocales, hasta que no se opte por una nueva, por lo que tenemos obertura de “La forza del destino” para rato, ya que machaconamente es incluída casi por obligación en casi todos y, por lo general, al principio de los conciertos. Si se pudiera llegar tarde…nos la ahorraríamos.
Jonas Kaufmann goza en estos momentos de una plenitud vocal y de un control absoluto de su instrumento canoro. Quien quiera encontrarle carencias o excesos puede encontrarlos, pero sus cualidades son tan extraordinarias que es muy difícil no dejarse seducir por su buen cantar y quien sólo juzgue a un tenor por sus agudos quedará satisfecho porque son seguros y brillantes. Pero es en la contención y regulación de la voz donde tiene su baza más imbatible. Algunos de sus pianísimos llegaron a recordarme los que emitía Montserrat Caballé en sus años de esplendor vocal.
Por otra parte es un cantante tan alejado del divismo y tan próximo que cautiva por su sencillez y su carencia de afectación. Su atuendo para el concierto era tan informal como su forma de agradecer las ovaciones y los interminables aplausos. Disfrutó mucho cantando y nos hizo disfrutar. Un gran conicerto y un auténtico éxito.
M'agradaM'agrada
El aria de opereta fue “Du bist die Welt für mich”. La primera vez que lo cito coloco el artículo masculino “der” en lugar del correcto femenino “die”, como aparece en la segunda cita. Perdón.
M'agradaM'agrada
Gràcies Fede, ja vaig veure que no era la que dèiem.
M'agradaM'agrada
Joaquim, gràcies pels teus comentaris sobre el concert de’n Kaufmann. M’han fet ser-hi una mica a mi també. Gràcies per demanar-li que vingui al Liceu. Felicitats per la nit d’ahir.
M'agradaM'agrada
De fet, benvolguda Rosa, ens en deu una. Ell molt dir que els teatres han de ser seriosos i respectar els contractes, cosa que em sembla molt bé que digui i ho diu precisament pel nostre Liceu, amb el que com he dit, havia emparaulat el Don Jose i que quan ell va exigir el contracte per bloquejar dates a la seva agenda, el teatre, no li va enviar, per raons imperdonables d’una direcció general poc eficaç, per variar, però ell ens ha deixat sense un magnífic liederaben i no ha estat capaç de trobar un dia per esmenar aquella cancel•lació motivada per una malaltia. No li tindré en compte, ahir va estar a l’alçada del que hom espera de JK, el tenor que més m’interessa del moment.
M'agradaM'agrada
gracies per la cronica Joaquim! m’hagues agradat quedarme una mica mes per saludar a Kaufmann, malgrat la cua…jejej. Sort la teva!
Kaufmann magnífico, bravissimo!!! va ser una gossada!
per repetir! bon estiu a tots.
M'agradaM'agrada
Un plaer, com sempre saludar-te.
Va ser una nit esplèndida.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim, me muero literalmente de envidia, sana, eso sí. A ver si hay suerte y finalmente se da una vueltecita por el Liceu…
M'agradaM'agrada
Habrá que encontrar esa coincidencia entre agendas, es imposible no encontrarla y después del triunfo de ayer creo que el tendrá más ganas de repetir con nosotros.
M'agradaM'agrada
La veritat és que si, que va ser una nit memorable per a molts amants de l’òpera en general i del Kaufmann en particular, jo vaig sortir molt contenta. La veritat és que tens raó amb que la fórmula dels concerts amb orquestra talla molt el fil d’atenció cap el cantant ja que l’orquestra no acostuma a estar a l’alçada i el repertori és una mica “chimba-chimba” però de moment és l’única manera d’escoltar àries d’òpera d’un cantant que t’agrada i no tens la sort de veure’l en una òpera.
A mi ell em va semblar magnífic, perfecte i molt proper amb el públic quan aplaudia i la veritat des d’on jo estava sentada (a al zona club) i completament centrada jo vaig veure un aforament ple tant als voltants com al darrera. Era a platea on no estava del tot venut?
Si en van quedar a la venda crec que potser per una barreja de preu, les múltiples activitats que tots tenim a l’estiu i sobretot la distància, Peralada és molt lluny, ja ho és de Barcelona però pels que no som de Barcelona encara més i fa peresa molta peresa fer 500 quilómetres per a veure un cantant.
En quant a l’acústica et diré que els pianíssims sense sentir-los a cau d’orella si que els vaig poder seguir tots però potser si que ja no arribaven més amunt i això és una llàstima perquè per a mi va ser el millor del concert: descubrir el domini que ell té per passar d’un pianíssim a un forte amb una naturalitat ESPATARRANT (amb perdó) i per a mi el pitjor (si he de dir alguna cosa) va ser la fleur que tu m’avais jetée, avui amb tu he après que Bizet la va escriure per a cantar-la intimament, a mi la veritat em va faltar més passió, però molta més quan diu “Oh ma Carmen” però vaja la passió la va recuperar completament quan el Turiddu canta a la sua mamma, renoi em va axecar de la cadira.
Els bissos molt bé i a banda del clàssic i SENSACIONAL Caravadosi molt bé per la tria, gens habitual i variat, des de l’opereta vienesa a aquell core ngrato que va cantar amb energia, passió i una força que va aconseguir que els 250 quilòmetres que em quedaven per arribar a casa és fessin menys feixucs!!!!
Una nit que recordaré i una vegada més gràcies Joaquim per una crònica tant puntual i tant bona com sempre acostumes i per demanar-li que vingui al Liceu que ÉS ON HA DE CANTAR !!!!
M'agradaM'agrada
Al Liceu, un concert com el d’ahir seria apoteòsic. Esperem que succeeixi aviat.
M'agradaM'agrada
Seria veritablement una funció memorable! Espero que el “pressionesis” d’una manera que no dormis tranquil (bé, un o dos minutets d’insomni només, que no vull ser dolent amb qui no s’ho mereix) fins que vingui al Liceu acompanyat d’un pianista…i de la mà d’una…molinera! 🙂
M'agradaM'agrada
Pressionar-lo, el que es diu pressionar-lo, no, però demanar-li si, i insisteixo que em sembla més que probable. No sé si serà una Müllerin, una òpera en concert, un recital o un altre concert de festa major, i mai més ben dit, però serà.
M'agradaM'agrada
El Cielo en la Tierra, que más se puede pedir…
Jonás estuvo impresionante.
El silencio impactante con que el publico le escuchaba, fue para recordar ( Que aprendan las toses maleducadas del Liceu)
Estoy postrado en el reclinatorio desde ayer, y no logro levantarme, con un más que posible, peligro de inanición o lesión de rodillas.
El calor sofocante de estos días se alió con el publico asistente para provocar esa salida de Jonás en camisa…..Que 42 años¡¡¡¡¡
Que maravillosa noche, nos hizo pasar Jonas Kaufmann ¡¡¡¡
Me encantó encontraros y poder saludar.
Besos a todos/as…
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Olé la foto…..
Pásate por mi blog y verás algunas más….
Petons
M'agradaM'agrada
Ahora me pasaré.
M'agradaM'agrada
Preciosa foto Joaquim, guapíssim el “xicot”, inolvidable la nit de dimecres, em sembla tot un sommi, .encara no he despertat…….
M'agradaM'agrada
Doncs ja va sent hora, que no tot s’acaba amb el xicot 🙂
M'agradaM'agrada
A l’estiu no hi ha tanta gent que tingui tos…
Jo vaig veure aquest mateix concert a Brusseles, fa pocs mesos, i també va ser fantàstic.
M'agradaM'agrada
Si Anna, tens raó.
Pero un buen pañuelo amortigua esas toses, a veces maleducadas e impertinentes.
Me alegro que disfrutaras también con Jonás.
Petons
M'agradaM'agrada
Buenooo,buenooo, me alegro muchisimo q haya ido tan bien! Ni puedo decir la pena q me dio no poder asistir a este concierto y si encima me dices q cabia la posibilidad que le veamos en el liceu en la Carmen de Bieito y no se realiso por cosas mas o menos administrativas es para morirse! pero bueno eso por otro lado es bueno que quiere decir q se ha quedado con ganas de ir a Barcelona y despues de anoche seguro intentara volver 🙂 Ademas tendra q volver para que lo escucheis cantando Vesti la giubba 🙂
Las arias el efecto previsible ( jejeje, para quien lo ha presenciado antes 😉 pero de tu cronica lo que mas me hace ilusion es lo primero sobre Cielo e mar. Mira que esta aria nunca me entro del todo y cuando se la escuche fue como nueva y precisamente por esos “vieni, vieni” y sobretodo los finales… poco falto que me levantase de mi silla y salga corriendo a donde me diga 🙂 Son irresistibles!
Que vuelva pronto para el disfrute suyo y de todos los q desean escucharle!
M'agradaM'agrada
Estuvo pletórico Hariclea, se le veía con muchas ganas de gustar y sobretodo disfrutando.
M'agradaM'agrada
Que importante ehn! Ao lado de Kaufman…
Bravo!
M'agradaM'agrada
Bueno, importante no, pero tengo que agradecer que nos presentaran, fue un bonito detalle y él estuvo muy amable.
M'agradaM'agrada
hablando de Cielo e mar, aqui el video de Peralada 🙂 http://multimedia.emporda.info/videos/cultura/20120823/jonas-kaufmann-acomiada-festival-castell-peralada-38392.shtml
M'agradaM'agrada
Gracias Hariclea, es una lástima que en Cielo e mar la afinación ni fuera perfecta, sobretodo al principio. Tiene mucho coraje empezar con una aria así.
M'agradaM'agrada
Vaig pensar, si comença així de bé amb la primera ària, tenim nit de traca i sí, ha estat increïble. Com canta el xic! Em vaig sentir una Carmen molt venerada, una Sieglinde primaveral i una mama molt estimada.
L’orquestra molt jovenívola trobo que va estar força bé, potser Jonasito els va contagiar el seu saber artístic.
Que torni aviat, que ens deu una molinera molt bella.
gràcies Wotan pel regal d’ahir!
M'agradaM'agrada
Wotan, tot i ser un carallot, té aquestes coses.
En Jonas et va rejovenir fins a l’adolescència, 🙂
M'agradaM'agrada
Hi,
no comments on Don Gio in Peralada? 😦
M'agradaM'agrada
Sorry, but we can’t comment what we have not seen.
M'agradaM'agrada
unfortunately I was not able to see this production
M'agradaM'agrada
Joaquim fas una cara de felicitat tan gran que no sé si posar-me contenta o gelosa (és broma).
Ja sé que tot va anar molt bé i que vàreu gaudir amb aquest concert. Trobo força bé que li recomenessis venir a cantar el Liceu. Nosaltres també li vàrem dir el mateix al Roberto Alagna, una vegada que estava a Montpellier, i mira per on ens va fer cas…
Dues de les meves amigues que hi van ser ahir nit estan molt disgustades perque elles també volien una foto amb aquest xicot que canta tan bé i no ho van aconseguir,.
M'agradaM'agrada
Per fer-se una foto tenies que estar apuntat en una llista, bé, com sempre. Per a mi el important, el més important es va acabar amb la cinquena propina, però no et negaré que la foto em fa gràcia.
M'agradaM'agrada
De tornada a casa, després d’una nit “gloriosa”, dir que coincideixo plenament amb tu en tot excepte en una cosa, i es que me n’alegro molt que JK no hagi abandonat mai el repertori italià, penso que hauria estat una gran pèrdua. Com sempre, va ser un autèntic plaer compartir música i estones amb els bons amics.
M'agradaM'agrada
Quan un cantant ho fa bé, acostuma a fer-ho bé en tots els repertoris. Kaufmann canta molt bé i per tant el repertori italià també. Jo el prefereixo en alemany i francès, però el seu Turiddu és definitiu.
M'agradaM'agrada
Una nit per recordar, amb un Kaufmann pletòric. Estem totalment d’acord que l’acústica a l’aire lliure i sense amplificar no és la millor per a la música i la veu de cap cantant en general ni del Jonas Kaufmann en particular. Tot i així, en l’emplaçament actual de l’auditori, les condicions han millorat una mica i nosaltres, que estàvem a les localitats “més econòmiques”, sí que podíem apreciar els pianíssims i la calidesa de la seva veu . Em va agradar especialment el final de Cielo e Mar i què dir del mític In Fernem Land?, sensacional!!!!. I deixa’m fer una petita concessió a la meva vessant pucciniana i dir que em va agradar molt E lucevan le stelle.
Esperem que hi hagi possibilitats de veure’l al Liceu aviat, al menys la petició ja està feta, oi?.
M'agradaM'agrada
A en Josep li he dit que el Turiddu és definitiu, però també el seu Cavaradossi, efectivament, va ser meravellós.
Me’n alegro que des de allà dalt es pogués percebre tot aquell mostrari de pianissims i reguladors, però l’auditori no és adient.
M'agradaM'agrada
Vibrant i espectacular! No hi vaig ser-hi, però només llegint la crònica es pot arribar a la conclusió de que aixi va ser. Quin poderio començar amb “Cielo e mar”!
Totalment d’acord a les critiques del format de concert, que només ho pot fer digerible si el solista és d’un gran atractiu (musicalment parlant) com és el cas. Ja està bé d’escoltar sempre les mateixes obertures i preludis! De totes maneres, aquest any Peralada ha estat molt bé, i amb aquest últim concert s’ha lluit veritablement!
M'agradaM'agrada
Un concert operístic podria ser més interessant si els artistes es trenquessin una mica més el cap, però s’acaba imposant la forma clàssica i per tant haurem de continuar escoltant La forza del destino fins la sacietat, de fet ja és això, la força del destí.
M'agradaM'agrada
Catalunya Música ha enregistrat el concert.
M'agradaM'agrada
Si, si, això ja ho sabíem, ara ens cal saber QUAN l’emetran.
M'agradaM'agrada
Després de llegir el teu exelent comentari vers el concert d’ahir , tinc tres sentiment molt forts, un d’enveja per tots els qué vareu poder disfrutar d’aquest màgnific concert, l’altre de frustració cuant m’he asseventat de l’oportunitat perduda de veure i escoltar a Kaufmann fen el Don José, i per últim d’esperança , esperança de poder gaudir de la seva veu en un futur no molt llunyà al Liceu , sigui en un concert o millor encara amb una ópera, (m’encantaria un Werther). Com que he llegit qué Catalunya Ràdio ho ha gravat , t’agrairia molt Joaquim ens en fessis cinc centims , si és que ho saps de cuant el passaràn per antena, moltes gràcies
M'agradaM'agrada
De moment no en tinc ni idea, però estaré a l’aguait.
M'agradaM'agrada
Quina nit! Inoblidable!!! 🙂 no hi ha paraules, és que aquest home no té rival! Pero es una llàstima que l’auditori tingui aquesta acústica tant pèssima! Desde les entrades “barates” es podia sentir pero no escoltar, i una mica més endavant (em vaig canviar de lloc 😉 ) la cosa va millorar, pero per sort a Kaufmann l’he pogut escoltar a Salzburg fent de bacchus amb una acústica immillorable
M'agradaM'agrada
No se per que ha sortit un numero a aqui al mig 😦 coses de la informatica…
M'agradaM'agrada
Has provat a trucar? Potser és una rossa ben guapa i simpàtica!
M'agradaM'agrada
Ui! doncs he trucat i era el numero de telèfon d’un d’aquests programes de televisió que et pregunten… Dime un el nombre de animal mamífero que tenga las letras U, E i I !
😀
M'agradaM'agrada
haver dit MARMOTA. directe al APM 🙂
M'agradaM'agrada
Jajajajaja com em fas riure 😀
M'agradaM'agrada
ja he esborrat el número fantasma.
El concert maco, oi?
M'agradaM'agrada
MAGNÍFIC!!!!!!!!!!! 😉
M'agradaM'agrada
Us diria que no us envejo en absolut, però… és que no m´ho crec ni jo 😕
M'agradaM'agrada
Quina clarividència!
M'agradaM'agrada
Acabem d’arrAcabem d’arribar a casa desprès del Concert d’ahir i abans de desfer la bolsa em volgut llegir la teva crònica. Em reviscut la nit encara que la tenim i la tindrem sempre al nostre cor. No podem afeixir rés més al que has explicat, només que el Kauffmann ens va oferir una nit memorable.
M'agradaM'agrada
Jo tan sols penso en el que hagués suposat aquest concert en un recinte tancat.
Com sempre, un plaer coincidir amb vosaltres, tot i que no vaig poder dedicar-vos una estoneta més llarga.
M'agradaM'agrada
Jo vaig veure aquest mateix concert (va ser quasi bé igual) a Brusseles fa poc mesos i va ser FANTASTIC. Perdoneu però és que també tinc ganes de fer-vos dententes. Per si no ho sabíeu jo sóc mol dolenta i a la nit entreno….I no és broma!!!
M'agradaM'agrada
entrenes? de nit?, ets bruixa?, Anna, ara si que no t’entenc. 🙂
Ah, deixem dir-te que aquest mateix concert no el vas poder veure, vas veure un concert amb la mateixa programació, posats a ser tiquis miquis…
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó del món!!!. Si no entens això de l’entrenament no et preocupis perque és una tonteria que no paga la pena d’explicar.
M'agradaM'agrada
misteri per resoldre….
M'agradaM'agrada
ES-PEC-TA-CU-LAR!!!!!! Jo no puc dir res mes!
M'agradaM'agrada
Ja em feies patir amb el teu silenci. No sabia si no ho havies superat o no t’havia agradat. 🙂
M'agradaM'agrada
No havía arribat a casa! jejeje… 😉
M'agradaM'agrada
niente links???
;-(
M'agradaM'agrada
per ora, no, ma tutto è possibile
M'agradaM'agrada
la speranza è l’ultima a morire
eheheheheh
M'agradaM'agrada
Turandot dice: la speranza che delude sempre 🙂
M'agradaM'agrada
El concert d’ahir colossal! com diria el meu avi Josep. JK no em va decebre gens, és més, encara em va agradar més del que m’agrada. Nosaltres també estavem a les alçades i malgrat se sentia tot, el so es perdia i no es podia escoltar al 100% de qualitat. Em va sorprendre que fos tant generós amb les propines, se’l veia molt còmode i content. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser el silenci sepulcral per part del públic, per cert a la zona on estava jo estava tot ple. Sincerament va valdre la pena fer 1 hora i mitja de trajecte per les carreteres empordaneses amb els seus embussos i suar “la gota gorda” per veure i sentir a Jonas Kaufmann.
La part negativa del recital va ser els metalls, allà on estàvem el so arribava molt estrident, cosa que feia que a vegades l’orquestra sonés a orquestra de festa major.
La fórmula obertura, ària, obertura no em desagrada si això ha d’ajudar al cantant a resposar, però podrien variar una mica el repertori.
Me´n alegro molt per tu Joaquim que hi poguessis anar, la crònica com sempre, magnífica.
Aquest vespre ja hem tornat a casa i ara em podré posar al dia de tota la feina endarrerida, que és molta.
Seria fantàstic poder veure a Jonas Kaufmann al Liceu ben aviat.
M'agradaM'agrada
Llàstima no trobar-nos i veure la cara de felicitat que ben segur que tant tu com jo mostràvem, cal dir que com la majoria del públic assistent, tot i que sempre hi ha aquell/a que no agradant-li no va perdre l’ocasió d’anar i dir que ho fa fatal.
Va ser un concert magnífic i no em preguntis el per què, però penso que aviat veurem a Kaufmann al Liceu
M'agradaM'agrada
¡Felicidades!¡Me alegro que disfrutarais tanto como cuando cantó en Sevilla, donde decía que tenía ganas de cantar en Barcelona! Y me alegro de verdad que saliera bien del paso y estupendamente, a muy buen nivel; así se cerrará la boca a much@s supuest@s crític@s que de él rajan. Me encantó en Sevilla, lo admiré(hasta donde dejaba la escenografía y puesta)en la “Carmen” escalígera. Un cantante que sabe conmover, ese es Kaufmann. ¡Os envidio sanamente! ¡Besos, infernems!
M'agradaM'agrada
Los críticos a veces se ponen cachondos llevando sistemáticamente la contra al público, aunque seguramente en algunas cosas llevan razón, de Kaufmann y de todos los demás.
Malo es cuando un crítico venera a un artista y no le encuentra ni un pero. Afortunadamente nadie está por encima del bien y del mal.
Lo de Peralada estuvo realmente bien, Kaufmann convence en todos los repertorios y en algunos incluso sienta cátedra.
M'agradaM'agrada
La de dimecres va ser una nit que trigarem, sens dube, en oblidar. Ni l´excursió ins a Peralada ni la calor realment sufocant que estem patint darrerament van ser impediments per anar-hi.
Estic, primer de tot molt contenta per haver comprovat que la tornada als escenaris del Jonas Kaufmann ha estat tant i tant bona després de l´aturada de quasi bé tres mesos. Ja en el vídeo que ens vas “regalar” de l´Ariadne auf Naxos ja deixava entreveure el seu estat vocal, però és clar, és una òpera que no conec i no puc apreciar-ho com jo hagués volgut.
Però ahir a Peralada va ser una desfilada triomfal del tenor alemany. Quin poder vocal i quin timbre de veu central tan maco i seductor. I ja no parlem dels brillants aguts, que li surten com els xurros. Ha estat sens subte el gran aconteixement de l´estiu. I una vegada a la vida la majoria del públic estava d´acord aplaudint tots a la una i deixant-nos la veu en les cridòries que li vam fer. Hi havia una clara unanimitat.
Tant de bo el poguem veure al Liceu aviat. L´espineta? No haver-me pogut apropar al finalitzar el concert… és el que té quan vas acompanyada amb algú que no li entusiasma el cantant ni viu l´òpera com una mateixa. Una pena.
M'agradaM'agrada
El més important d’un concert, és el concert, jo no em cansaré mai de dir-ho. Tenir un autògraf o una foto amb l’artista és quelcom secundari, que serveix per la nostra petita vanitat, però no canvia res de l’artista.
El regulador de “cielo e mar” si que és definitiu, per no parlar del “In Fernem Land” i no em refereixo a aquest blog, és clar. 🙂
En qualsevol cas, benvolguda Brunilda, que algu que no li agrada Kaufmann, i és més encara, l’òpera, t’acompanyi a l’excursió, a la calorada i al concert, és moooooooooooooooolt d’agrair 🙂
M'agradaM'agrada
Que el més important és el concert, et dono completament la raó.
Vanitat? per part meva t´asseguro que no, era il.lusió de poder veure´l de la vora, encara que no m´hagués firmat res ni m´hagués fet la foto, perquè evidentment és un cantant que m´entusiasma.
M'agradaM'agrada
Hola a tothom.
He passat uns dies desconnectat i ara tinc feina a posar-me al dia.
Amb Kaufmann tinc sensacions contradictòries. No és cap cantant d’aquests que tenint una veueta i un físic atractiu els llencen com si fossin el nou Caruso, això no. Fa anys que canta, ha fet un repertori molt extens i no para d’ampliar-lo. Canta als primers teatres, però això ja no és cap garantia, i és el tenor més desitjat i buscat per teatres i públic, per tant alguna cosa deu tenir i negar-ho seria fer el ridícul. Això ho dic per tots aquells que deixen anar exabruptes davant els elogis que rep.
Jo també diria que la veu és més adequada per a un repertori i que sobretot, quan canta l’italià els sons engolats no l’afavoreixen gaire. Jo el comparo amb la gran Waltraud Meier, cantant també de cant creatiu i una intèrpret molt notable, que quan s’ha apropat a segons quins rols (Amneris, Eboli, Dalila) ha quedat fora d’estil però sense fer mai el ridícul, que és el mateix que succeeix amb Kaufmann.
Però Kaufmann és tenor i ja sabem que anem curts de genero en aquesta corda i cal aprofitar un material tan bo.
Pocs tenors de l’àrea germànica, que jo recordi, han abastat tant repertori com és el seu cas, i s’ha de reconèixer que sense ser el meu tenor preferit és molt millor que tots els que corren avui en dia fent cert repertori italià.
Jo m’esperaré a aquesta actuació al Liceu que la majoria esperem, a Peralada no s’hi pot anar.
M'agradaM'agrada
Possiblement tinguis una mica de raó amb això de la Meier i el repertori no germànic, però jo crec que Kaufmann tot i agradant-me més en el repertori germànic i francès, en l’italià és molt més adequat del que ho era Meier cantant Amneris, Eboli o Dalila.
M'agradaM'agrada
Acabem de arribar a casa i el primer qu’hem fet es llegir-vos.
No cap res mes a lo ja dit del concert. Per tant ens queda agrair-vos a tots la vostra simpatia i hospitalitat que ens ha ajudat a continuar en la flama de adolatria per xic.
Ximo, transmiteix a tots i totes els que hi erem, el nostre agriament.
M'agradaM'agrada
Va ser un plaer compartir l’estoneta del sopar i sobretot el magnífic concert del “xic”- Un altre dia hem de organitzar una trobada amb més temps, li estic donant volte si voltes. Ja em sortirà alguna cosa.
M'agradaM'agrada
En finalitzar el extraordinari Concert l’emoció em conduia tot seguit a volcar-me en aquest estimat blog però, s’havia de respectar el descans del altres doncs no era una bona hora (4 matinada…) i ves per on, per alguna questió, després he hagut d’esperar 48 hores…no tinc clar si es tancará el blog i ningú m’ho llegirá però sento la necessitat d’ afegir-me als vostres merescuts elogis. Jo he escoltat i escolto molt sovint a en J.Kaufmann perque des el primer dia que el vaig descobrir (per Cat-Música ) em va atraure la veu i la seva expressivitat , també tenía coneixement del seu atractiu fisic…..tot plegat em va crear una expectativa molt positiva, però al mateix temps pensave que potser em podría decebre……
Renoi, va ser perfecte , color,musicalitat, expressió i de propina bona planta i generós, una nit per a mí ínolvidable.
Va ser molt valent al escollir la peça d’inici i també em va fer pati “un xic” en un passatge de la mateixa però, al instant va demostrar la seva ´inteligent seguretat , ara bé, personalment el que més admiro es la facilitat que té per camviar de tesitura sense alterar o canviar el color de la seva cálida veu , doncs bé aquest Concert a mí m’ha valgut per re-confirmar la meva condició Kaufman- niàtica.
Si alguna cosa em va molestar una mica van ser les entrades i sortides del solista, per a mí trenquen d’alguna manera l’encís que es crea, i també penso ( com heu dit alguns ) que no es van trencar el cap pensant en les peçes que havia d’interpretar la Orquestra, que per cert , i molt especialment el metall es feia sentir una mica extrany no? Respectant en tot moment com sempre el treball dels músics aquest dia el que el públic volía era escoltar a en Jonas K. i aixó va quedar compensat d’alguna manera amb els generosos bissos……
Joaquim, em va semblar veure’t però estaves envoltat dels teus fans i no era per a mí fàcil creuar el fosc recinte, jo suposso que per la emoció em vaig oblidar d’agafar la cròssa….l’únic punt negatiu d’aquesta espléndida nit
M'agradaM'agrada
Hola Glòria, me’n alegro que hi assistissis i és clar, que t’agradés tant. No podia ser d’altre manera.
No m’agrada tant que no ens poguéssim saludar i un aclariment, jo crec que no tinc fans, tinc amics, que em sembla que és molt, però molt millor. 🙂
Un petonàs
M'agradaM'agrada
Jo lo del metall també ho vaig trobar, i a la part “economica” s’accentuava molt més!
M'agradaM'agrada
Também pedi ao Senhor Kaufmann que viesse a Lisboa e ele simpaticamente respondeu que gostaria muito. Veremos…
M'agradaM'agrada
A ell segurament li agradaria cantar a tot arreu i si és ben rebut encara més, però un altre cosa és gestionar una agenda com la seva a tants anys vista, no parant de viatjar i compaginant tot això amb una vida més enllà de la música. Realment complicat.
Veurem si som afortunats
M'agradaM'agrada
Ahir lamentant-me amb un bon amic que si que va anar al concert, de no haver pogut assistir-hi, em va sorprendre molt que em digués que no em vaig perdre res excepcional, que en prou feines se’l sentia i que la veu a part de ser petita, és fosca, lletja i plena de defectes. Li vaig dir que passés pel teu blog i llegís tot el que heu dit, i em va dir que ja us coneixia i que els fans no li mereixeu gaire crèdit. Després d’anomenar-li algunes crítiques que han aparegut els mitjans, em va dir que estan venuts i que tot és producte d’un muntatge molt ben muntat. Total, que no hi va haver manera de fer-li entendre que potser estava malfixat o que no tenia un bon dia, a mi em passa a vegades.
És una mica sospitós que si és tan mediocre com el meu amic deia, ja porti tants anys cantant i que canti amb qui canta i en els llocs que canta, però ell no volia baixar del burro.
Jo a vegades també trobo, com també heu dit vosaltres, que entuba molt la veu, però sobretot el que em preocupa és el volum. Tan poca veu té?, em sorprèn.
M'agradaM'agrada
Partiendo del principio que no estuve en Peralada, pero si he escuchado a JK en teatro ( D. José, Rodolfo – BOHEME – y Werther ), diría que para un lírico sobrado como es, tiene un volumen más que suficiente y sobre todo una registro agudo bastante poderoso y más que proyectado. Evidentemente, JK no tiene el volumen de un tenor spinto o dramático, ya que no lo es
Que entuba o más bien engola la voz, sí pero parcialmente en su registro grave y en el paso al centro, pero a partir del centro vocal el paso al agudo es francamente muy notable
M'agradaM'agrada
Estoy seguro que las voces más voluminosas que he escuchado en mi vida (Birgit Nilsson, Ghena Dimitrova, Shirley Verrett, Angeles Gulín, Manuel Ausensi, Toñy Rosado…), en Peralada y arriba de todo -tal como está configurada la situación de los asientos- se hubieran escuchado con cierta dificultad. Peralada no ha solucionado el problema acústico. Sólo los privilegiados de las zonas super-caras y caras tienen la suerte de percibir las voces tal como son.
Jonas Kaufmann tiene un volumen de voz normal, ni escaso ni sobrado. Cuando cantó la “Missa Solemnis” de Beethoven en el Liceu se le oyó perfectamente, incluso me pareció que su volumen era destacable. Es una voz para un teatro, no para cantar en una explanada…Cuando se utiliza el aire libre en todas partes se recurre a la megafonía, incluso cuando intervienen voces no dudosas de ser pequeñas, como Anna Netrebko, Plácido Domingo, etc. Si un cantante tiene las agallas de cantar sin micro en un espacio abierto no se le puede obligar a que se desgarre forzando la voz. Kaufmann cantó en Peralada como si cantara en un teatro y si no se le oyó suficientemente en las alturas la culpa la tuvieron las fatales condiciones acústicas de Peralada, que es el problema pendiente de resolver que tiene este prestigioso Festival.
Hay espacios abiertos como Verona, Orange,…que debido a su estructura de teatro romano o griego poseen condiciones acústicas si no maravillosas si aceptables, algo de lo que Peralada no dispone hasta el presente.
O sea que a tu amigo no le gusta Jonas Kaufmann -nadie le obliga a que le guste-, pero no es muy riguroso al descalificarle por oirle con dificultad al estar ubicado en una zona absolutamente sorda, elevada y al aire libre, como es el emplazamiento económíco de “mecano tubo” -o lo que sea- de Peralada.
Jonas Kaufmann estuvo magnífico y generoso, pero cantó como suele hacerlo y sin “desgañitarse” y que conste que no soy un “die hard” del tenor alemán. Mi voz preferida no es la de tenor sino la de contralto y mi máxima representante de esta cuerda es Ewa Podlès que también ví en Peralada en “Orfeo ed Euridice” de Gluck.
M'agradaM'agrada
Mi hija yo estábamos en la fila 11 de platea (invitada) y opinamos que se le oia perfectamente y que además en ningún momento llegó al límite , como ha de ser , he comentado con alguién que estaba en anfiteatro y no tuvo ningún problema para oirle, personalmente prefiero la seguridad de un cantante y sobre todo que no me haga sufrir a escuchar más potencia en su emision J.Kofmann gusta por su natural fluideza al cantar y escuchar esa media voz es todo un gustazo que conmueve, el silencio de Perelada, ejemplar, me hubiera gustado saludarte Fede, pero olvidé la muleta y en la penumbra era obligado para mí mirar al suelo, una lástima porque tampoco pude disfrutar al completo de tan bonito lugar, .un abrazo.
M'agradaM'agrada
No sé que dir-te Santi, jo no em considero un fan, m’agrada molt quan m’agrada molt i li he sentit coses horroroses, sense anar més lluny un Rodolfo de La Bohème de pena, i els fans mai diuen aquestes coses dels seus ídols, però tant és, si el teu amic vol escriure per donar-nos la seva opinió directament que ho faci, i si s’estima més quedar en l’anonimat, també.
Jo no puc dir-te que tingui poca veu, ja que el vaig escoltar perfectament, però és clar, jo estava assegut a fila 8 de platea. Si la veu fos tan petita també ho hagués notat, però no m’ho va semblar. Si és cert que coneixent l’Auditori de Peralada, m’ho temia que a les localitats “més econòmiques” això succeiria, sobretot quan fa els meravellosos pianos i les fantàstiques mitges veus, i per això vaig dir que no hi aniria, desconeixent absolutament que després rebria una fantàstica invitació.
Jo recordo haver escoltat precàriament a molts cantants allà dalt i després en teatre no haver tingut cap problema per escoltar-nos perfectament. El que t’asseguro que no he escoltat gaire sovint, és un tenor o més ben dit, un cantant com Kaufmann, ja que a part de ser un tenor esplèndid, és un cantant magnífic i això és força rar.
M'agradaM'agrada
Hola,amics,algú de vosaltres sap si Kaufmann canta Ballo a Munich la temporada vinent???
Gràcies
M'agradaM'agrada
No canta Ballo, canta Trovatore al juliol
Aquí tens l’agenda prevista
M'agradaM'agrada
aunque no confirmado oficialmente, parece que este TROVATORE se repetirá en Salzburgo 2.013 ( JK como Manrico y una posible sorpresa – para lo bueno y lo malo – como Conte di Luna : P.Domingo )
Lo que si está confirmado ( ver la web de Munich), 2 funciones de D.CARLO a finales de julio 2.013 ( Kaufmann, Harteros, Ganassi y Pape, con dirección de Mehta)
M'agradaM'agrada
De verdad??? Es verdad que cantará el Manrico en Salzburg con Domingo????? Y quien es la Leonora? Cuando me digas que la Leonora es Radvanovsky/Netrebko ya tengo un fin de semana en Salzburg el Agosto que viene! jajajajaja 🙂
M'agradaM'agrada
lo que sí está firmado para Peralada 2.013, es NORMA con Radvnosky para este rol.
M'agradaM'agrada
Si! eso puede estar muy bien!!!! A ver a que tenor, mezzo y bajo nos traen??? 🙂
M'agradaM'agrada
Ja pots anar fent guardiola, Jan, que sembla que serà amb Anita la fantástica :
Alexander Pereira tenía que dejar clara desde su primera temporada la filosofía con la que deseaba impregnar su mandato en Salzburgo. Ésta había de ser coherente con aquella con la que dirigió la Ópera de Zurich. De ahí que programase «Boheme», título que no se había ofrecido nunca en la historia del festival, dado que apoya una apuesta por el gran repertorio que permita incorporar el star system. Así Netrebko o Beczala. Por eso en 2013 habrá un «Don Carlo» con Kaufmann y un «Trovador» con la citada Netrebko y Domingo, de barítono, como Conde de Luna. [http://www.larazon.es/noticia/8587-die-soldaten-asaltan-salzburgo]
M'agradaM'agrada
Estarem d’acord de que si aquest repartiment no és el millor possible doncs quasi quasi, no?
M'agradaM'agrada
Doncs no, no estem d’acord. I l’Azucena?
M'agradaM'agrada
Per gustos colors! 😉
M'agradaM'agrada
Jan,tú t’apuntas a un bombardeig eh??
M'agradaM'agrada
Si!!! jajaajjaja 🙂
M'agradaM'agrada
Haurem d´estar a a guait!!!! Aixòno m´ho vull perdre!!!!!!!! El Plácido i el Jonas junts??????? Què més puc demanar???
O si us plau! que sigui així!!!!
M'agradaM'agrada
Merci beaucoup
M'agradaM'agrada
A mi, no sé com dir-ho per no ser desagradable, el tema em supera.
Plácido Domingo hauria de començar a pensar que encara que ell vulgui cantar fins l’Ave Maria del seu funeral, ni és un baríton, ni les condicions vocals no són les idònies per cantar el Comte de Luna.
Salzburg i el Herr Pereira s’equivoca si vol convertir el festival en una concentració de noms sense sentit (tota la feina feta per Mortier s’ha tirat per la borda).
Si Domingo està en condicions, que no ho sabrem fins el mateix dia, pot fer un concert o un recital amb tots els honors, gal·les i altres luxoses demostracions del glamour més ostentós, però malmetre l’oportunitat de fer un Trovatore amb un baríton de veritat (ara que sembla que Álvarez ja el tenim recuperat seria una bona opció), amb l’esperada Leonora de Netrebko i Kaufmann que haurà debutat a Munic amb Manrico, és quasi un delicte.
Algú ho havia de dir!!!!.
M'agradaM'agrada
jajajaja a mi particularment el domingo és el que menys m’inporta, pero la leonora de Netrebko i el Manrico de Kaufmann poden ser històrics!
M'agradaM'agrada
Sempre s’ha dit que per fer Il trovatore es necessiten els cinc millors cantants del moment, doncs apa, comença a buscar i tot reconeixent que la corda de barítons és conflictiva, a Salzburg hi hauria d’haver el millor. Ho és Domingo?
M'agradaM'agrada
La veritat és que no, però mira, te la seva gracia (mentre no la cagui) 😉
M'agradaM'agrada
Carlos Alvarez al que le deseo lo mejor y que parece está recuperando paulatinamente su instrumento vocal, debe ir poco a poco y de momento dejar aparcado los roles verdianos , centrándose en los roles de barítono mozartianos para adquirir confianza y recuperar la musicalidad.
De Domingo como Conte di Luna , me lo tomo como una nueva aventura suya,je..je.. ( aunque antes de ese show en Salzburgo 2.013, tiene ya previstos el Foscari padre en S.Francisco o L.Angeles y en Valencia, además del Giorgio Germont en el Met ).
M'agradaM'agrada
Las aventuras para otros proyectos, lo de Salzburg clama al cielo! No creo que el Conde de Luna sea más peligroso que Don Giovanni, pero bueno, dentro de un año seguro que está mejor que Domingo, vamos, de aquí a Lima.
Los barítonos verdianos son para barítono y el por más que se empeñe no lo será nunca, otra cosa es que por respeto a la gran figura y como no acostumbra a hacer el ridículo, el público, tanto el que lo adora y cómo el que no, le perdonen estas ansias de seguir en el “candelabro”, pero hay proyectos que merecen otro tratamiento y el Festival de Salzburg debería ser uno de ellos.
M'agradaM'agrada
Teniendo tecnicamente razón Joaquim, el problema no es de Domingo en estos casos sino de la parte contratante y quienes contratan, son los Teatros ( en complicidad con sponsors y las casas discográficas, a veces )
M'agradaM'agrada
En catalán hay un dicho que me viene a pelo: Si no vols pols no vagis a l’era.
Es decir por mucho que los teatros, los agentes y las discograficas quieran, si el cree que el Luna en Salzburg y con un reparto como el que se pretende supone un disparate, mejor dejar esos experimentos para teatros proclives a llenar con el nombre de Domingo su temporada, por encima de cualquier otra premisa. Poco a poco Domingo se está creyendo que es un barítono y todos le siguen ya que por ahora, la gente sigue comprando.
Una lástima.
Munich lo hará mejor y Il Trovatore, a pesar de la dirección musical y la siempre temible escénica, con:
Musikalische Leitung Paolo Carignani
Inszenierung Olivier Py
Bühne und Kostüme Pierre-André Weitz
Licht Bertrand Killy
Chor Sören Eckhoff
Graf von Luna Alexey Markov
Leonora Anja Harteros
Azucena Elena Manistina
Manrico Jonas Kaufmann
Ferrando Kwangchul Youn
Inez Golda Schultz
Markov parece, a priori, barítono
o
M'agradaM'agrada
Joaquim efectivamente, lo resumes perfectamente al final… todos le siguen por ahora y siguen comprando…. ( es decir, interpreto teatros QUE SON LOS RESPONSABLES DE LAS CONTRATACIONES al fin y al cabo, porque el público los demanda y com es diu en català, ” fan caixa plena”).
Pero esto ya es un problema operístico de “fans o tiffosismo” que no solo sucede con Domingo ( aunque no sea efectivamente barítono, es todavía con 72 años un milagro vocal y con un registro central más que sano); sucede con los 4 o 5 teatros habituales donde por ej. Gruberova llena siempre ( y bordea el ridículo casi, cantando Lucrezias B, Normas, Bolenas y ahora, Stranieras) y enloquece a sus fans, sucede con R,Villazón cante lo que cante y con la voz poco recuperable ( y con unos 30 años menos de edad que Domingo), etc..etc…
Es un problema desgraciadamente en estos casos y en bastantes teatros o festivales ( no solo unos pocos) que con entradas a precios más o menos astronómicos, tienen que llenar o agotar las entradas porque una mayoría de público va al teatro no a escuchar una ópera o un concierto, sino a escuchar a sus divos ( estén en plena forma vocal y sean cantantes brillantísimos en sus repertorios – casos Kaufmann, Netrebko, Garanca, Juan D.Flórez, etc… -, o estén en el ocaso de su carrera o incluso con la voz en semirruina pero que por maagnetismo o comunicación con sus fans, llenan igualmente)
Particularmente y no solo por Domingo sino porque es una ópera que solo he presenciado una única vez ( Liceu 1.977, con Lavirgen, Sardinero y una excelente Rita Orlandi, más la única aparición liceista de F.Molinari Pradelli, ¿ verdad amigo Colbran?), no pienso perderme I DUE FOSCARI verdiano que se presentará en Valencia próx. febrero
M'agradaM'agrada
También yo vi aquellas representaciones de I due Fiscari.
Ya le gustaría a Domingo estar tan bien como estuvo Sardinero.
Ahora la Malaspina sería más o menos abucheada, lo que yo te diga.
A mi el argumento de los setenta y pico de años y el estado formidable para su edad no me vale, es más, me disgusta.
Domingo está estupendo para la edad que tiene, pero no tiene voz para cantar de tenor, con lo cual canta lo que le viene en gana y se salta el rigor debido. ¿Hace el ridículo?, no, aunque el Rigoletto de TV fue de pena. No hacer el ridículo no quiere decir que lo que haga sea correcto. Querer mantenerse a toda costa en los escenarios, cantando cosas que pueden ser mejor cantadas por cantantes jóvenes, con las facultades y la voz idónea, me parece una farsa.
Domingo quiere cantar mientras pueda, eso me parece justo, pero que poquito a poco, se vaya apoderando del repertorio de barítono, no.
Primará como ya he dicho, los beneficios económicos de la operación, pero sintiéndolo mucho, la musical no.
Yo quiero ver a los mejores y Domingo, siendo un fuera de serie por su longevidad y por todo lo que lleva a sus espaldas, ya no lo es.
M'agradaM'agrada
La verdad es que Domingo es aun un milagro vocal como tu dices, y aunque no sea un barítono normal, nunca acostumbra a hacer el ridíliculo, y eso con 72 años ya es mucho! Y la verdad es que como hoy en dia no hay muchos barítonos que valgan la pena, pues bienvenido Mr Domingo!!! 🙂
Pd: Prefiero que cante el Conde de Luna/Geremont/Foscari que el Tamerlano aun que sea un papel de tenor, es barroco, y no le pinta ni en pintura!
M'agradaM'agrada
Ni normal, ni anormal, no és baríton. Es un tenor sense aguts i prou.
Doncs no Jan, ni el Tamerlano, ni el Conde di luna.
O que canti obres que li facin a mida, o que faci recitals i concerts amb cançons i àries !arreglades”. Escoltar-lo sempre és un plaer, però no fent de rival de Manrico, davant de Leonora, semblarà el seu avi, i quan hagi de fer els greus ens quedarem a mitges dites, això si, imitant a Nucci ens farà un agit amb calderó i el teatre s’ensorrarà.
A mi això ja no em va.
Ets molt jove i entenc perfectament el que vols, però per a mi aquests capricis de divo, no m’interessen gens. Malaguanyats la resta de l’equip, aquest si en plena forma. Si escoltes les actuacions de Domingo (he dit escoltes) te’n adonaràs que no està per fer tot el que vol fer.
M'agradaM'agrada
Si l’he escoltat aquest estiu! i la veritat és que em quedo amb un si, pero no. Ens entenem? 😉
M'agradaM'agrada
Doncs la veritat és que t’he de donar la raó en això de que el Domingo no te res de baríton, perque acabo de fer comparacions amb el Nucci i no té res a veure!
M'agradaM'agrada
Nucci tampoc és un gran exemple de baríton, però amb els anys ho semble més que quan va començar (tenor curt).
M'agradaM'agrada
Efectivamente, Alex, recuerdo muy bien “I due Foscari” con Lavirgen y Sardinero, incluso creo que la tengo en video, si no completa en fragmentos. Los dos cantantes españoles estuvieron espléndidos y Rita Orlandi-Malaspina derrochó un volumen espectacular, pero la recuerdo bastante chillona. Tendría que ver esa grabación de nuevo, o escuchar un audio de la radio para juzgarla con oídos “actuales” y quizás no sería tan tajante en mi juicio. Anteriormente había visto en el Liceu a esta soprano dramática italiana en “Un ballo in maschera” y “Nabucco” y mis recuerdos la sitúan entre las chillonas…
Lamento de veras que mi idolatrado Domingo se retire de la escena cantando roles de barítono…con voz de tenor corto, aunque su voz se mantenga firme dentro de la tesitura central, pero no dispone de los graves exigibles a un barítono de verdad y dudo que actualmente disponga de un perfecto La bemol, del que tanto presume Leo Nucci. Creo que Domingo se equivoca y con ello aumentará el número de sus posibles detractores.
El rol de Bajazet en “Tamerlano” creo que está escrito para un baritenor que es el equivalente a lo que ahora diríamos tenor abaritonado o barítono atenorado. Por consiguiente Plácido Domingo está “correcto” en cuanto a tesitura en “Tamerlano”, pero no está ni brillante ni ágil en el estilo barroco haendeliano.
M'agradaM'agrada
Un baritenor és quelcom més que un baríton amb aguts i creu-me, Domingo no té cap dels atributs per ser-ho, ni ara, ni quan era jove. mai ha tingut agilitat, ni tampoc capacitat per fer front a les coloratures que el repertori exigia a aquesta vocalitat tan particular.
M'agradaM'agrada
El Jonas Kaufmann o el José Cura són baritenors? es que jo els veig molt molt tenors, pero com que tenen una veu tan fosca… jo solament pregunto 😉
M'agradaM'agrada
Cura?, en prou feines és tenor, com vols que sigui baritenor? 🙂 Kaufmann s’ha embolicat en altres repertoris, però tenia facultats i condicions per ser-ho.
Sense voler ser pretensiós, si vols mirar això, potser t’anirà bé: https://ximo.wordpress.com/2009/10/04/el-baritenore-rossinia-una-vocalitat-quasi-impossible/
M'agradaM'agrada
Gracies!!! Que gran el Merritt!!!!! Jo em vaig quedar impressionat al escoltar el seu “muto asil” de Guillerm Tell i és que veritablement era molt bo! Quina feinada tot aquest post sobre els baritenors! i molt didàctic!
Gracies!
M'agradaM'agrada
Parlant de Merritt, us heu donat compte de que el seu “muto asil” com deia abans, és sempre l’exemple sobre el do de pit en els programes de televisió! 😀
M'agradaM'agrada
Que grande Merritt, sí pero en el final de los 80s y primeros 90s.
A partir delas famosas VESPRI dirigidas por Muti, el gran Merritt se arruinó la voz y desde hace ya bastantes años es un “cadáver vocal”, con su instrumento arruinado y haciendo roles de carácter sobre todo del repertorio alemán y checo donde más que poder cantar, solo declama o grita.
Otro que puede acabar arruinado vocalmente como Merritt, podría ser G.Kunde como siga cantando BALLOs y OTELLOs ( no el de Rossini, precisamente)
M'agradaM'agrada
Puede que le pase a Kunde, porque canta operas muy dificiles, y que no son de su estilo! jejejejeje y espera con Alagna, que dijo que tiene pensado cantar el Otello!
M'agradaM'agrada