IN FERNEM LAND

GHEORGHIU i BECZALA: LA BOHÈME A LA SCALA


Agela Gheorghiu i Piotr Beczala al tercer acte de La Bohème al Teatro alla Scala de Milà. Fotografies de Marco Brescia & Rudy Amisano

Abans de la inauguració de la temporada 2012-2013 en el tradicional dia de Sant’Ambrogio el 7 de desembre, la temporada de la Scala després del parèntesis de l’estiu continua l’activitat durant els mesos de setembre, octubre i novembre. És ben estrany això de inaugurar la temporada 2013 al 2012 o esperar tres mesos per fer la festassa aquella que cada any s’organitza a la capital llombarda, el cas és que des de el dia 26 de setembre i fins el 26 d’octubre el teatre milanès ofereix 11 representacions de l’òpera La Bohème de Giacomo Puccini, amb uns repartiments molt interessants:

Rodolfo: Piotr Beczala (26/IX; 1,10,19,22,24,26/X) Vittorio Grigolo (28 settembre; 4, 8, 12 ottobre)
Schaunard: Massimo Cavalletti
Benoît: Domenico Colaianni
Mimì: Angela Gheorghiu (26/IX;1,4,8/X) – Anna Netrebko (19,22/X) – Maria Agresta (28/IX;24,26/X) – Anita Hartig (10,12/X)
Marcello: Fabio Capitanucci (26/IX;1,4,8,19,22/X) – Mario Cassi (28/IX;10,12,24,26/X)
Colline: Marco Spotti (26/IX;1,4,8,19,22/X) – Marco Vinco (28/IX;10,12,24,26/X)
Alcindoro: Matteo Peirone
Musetta: Ellie Dehn (26/IX; 1,4,8,19,22/X) – Pretty Yende (28/IX; 10,12,24,26/X)
Parpignol: Cristiano Cremonini
Sergente dei doganieri: Ernesto Panariello
Un doganiere: Roberto Lorenzi
Un venditore ambulante: Marco Voleri

Direttore: Daniele Rustioni
Regia e scene: Franco Zeffirelli
Costumi: Piero Tosi

Jo avui us faré escoltar, si us bé de gust als dos protagonistes principals, Rodolfo i Mimi, és a dir Piotr Beczala i Angela Gheorghiu tal i com van cantar el dia de la primera representació, el 26 de setembre passat.

Seguint el flux normal dels esdeveniments començarem amb la cèlebre ària de Rodolfo, “Che gelida mannina” cantada per el tenor polonès d’aquesta manera:

Piotr Beczala (Rodolfo) a La Bohème (Teatro alla Scala), producció FRanco Zeffirelli Fotografia Marco Brescia & Rudy Amisano

Tot seguit respon Mimí amb “Si, mi chiamano Mimì” i aquí podreu comprovar les diferències conceptuals entre l’altre gran Mimì que ha cantat aquest estiu amb el mateix Rodolfo i que ho tornarà a fer en aquestes representacions de la Scala, Anna Netrebko. Jo m’estimo més la interpretació de la soprano rumana, trobo que el seu cant i fins i tot la seva veu, alhora que el fraseig , és més idoni i entén millor el personatge. Ambdues són excel·lents, no cal ser gaire expert per afirmar-ho, però la Mimì de Gheorghiu m’agrada molt, més.

Angela Gheorghiu com a Mimì en la clàssica producció de Franco Zeffirelli per a La Bohème del Teatro alla Scala. Foto Marco Brescia & Rudy Amisano

I ara el duo que clou el primer dels quatre quadres, “O soave fanciulla”, amb els dos cantants acabant amb un agut esplèndid, tot i que no gaire apianat, com és perceptiu.

Saltaré el concertant gegantí del segon quadre i anirem directament a la barriera d’Enfer per escoltar a Angela Gheorghiu cantant la colpidora ària “D’onde leta uscìal tuo grido d’amore”, amb tota la intenció i el sentiment, atorgant a les paraules i les frases tota la cura expressiva. Una interpretació delicada i esplèndida.

I del darrer quadre, altre cop a la mansarda dels bohemis, escoltem des de “Sono andati?” fins al final de l’òpera, on podrem escoltar breument la pregària de Musetta (Ellie Dehn), i la resta de bohemis.

Angela Gheorghiu (Mimì) i llie Dehn (Musetta) al quart acte de La Bohème al Teatro alla Scala, producció de Zeffirelli. Foto: Marco Brescia & Rudy Amisano

Avui no hi ha enllaços per baixar-vos l’òpera sencera, no tinc permís, però suposo que haureu gaudit un cop més d’aquesta música escrita amb el cor i que no per molt escoltada, deixa de ser extraordinària.

Podreu comprovar com el públic de la Scala és sorollós, estossega, parla, es mou, li cauen coses i aplaudeix uns segons abans del que toca. Això és una pandèmia!

Estic encuriosit per saber com deu ser la Mimì de la fantàstica Maria Agresta, una soprano que em tyé el cor robat en el repertori verdià. Qui sap si els angelets italians…

Un comentari

  4. rosetapiccina

    Hola. Una de les meves preguntes de principiant, a veure si algú té ganes de respondre.
    L’Angela és la soprano que més m’agrada de totes les que he sentit. A la gent que teniu profunds coneixements també us agrada molt. Ara bé, jo diria que l’Angela té un vibrato constant i molt pronunciat, no? De vegades critiqueu el vibrato d’altres cantants, com el Calleja. Quina diferència hi hauria entre l’un i l’altre?

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Ja t’ha contestat Dandini. Jo crec que Angela Gheorghiu no té la veu especialment vibrada, Calleja si, i molt.
      A mi no m’acaben d’agradar les veus amb un vibrato molt notori, però dependrà molt d’altres virtuts, no tan sols d’aquesta, per acabar de valorar un cantant.

      M'agrada

      Respon
  5. Maribel i Victor

    La Boheme és la nostra òpera favorita per diversos motius i amb aquest repartiment de luxe encara més.
    Gràcies Joaquin per aquestes cinc esplèndides àries.

    M'agrada

    Respon
  6. alex

    Gracias Joaquim!

    Conociendo un poco la Scala y su público entre los cuales todavía permanece el famoso “Grupo de los Viudos o Loggionisti” ( o más bien, sus descendientes, je..je..), tengo curiosidad como han tratado a las divas Gheorghiu y Netrebko
    ( la última actuación allí de Dña. Angela – algunas TRAVIATA , con Vargas -, se saldó en ciertos buhs procedentes de una parte muy identificada de los loggionisti ; Gheorghiu que tiene eso sí una gran personalidad , aguantó bastante bien el chaparrón y en alguna otra función, fue susituida no recuerdo si por Mosuc o por Lungu)

    M'agrada

    Respon
  7. dandini

    L’Angela Gheorghiu una mica el mateix que al Liceu.Fraseig exquisit ,registre mig-superior brillant i de so rodó i registre greu que sovint desapareix. El do del primer acte una mica cridat i lleig.Segueixo pensant el de sempre el fet diferencial vocal no és massa evident com per pagarli-li molt més cachet que per exemple a Fiorenza Cedolins(que feia el do millor,per cert).Respecte a Anna Netrebko crec que el seu timbre ombrívol no és 100% adeqüat al rol de Mimí pero la seva personalitat vocal i perque no dir-ho escènica la fan per mí bastant més atractiva.
    Si em permets comentar la pregunta de rosettapiccina :crec que de vibrato la veu de la Gheorghiu no en té massa i en canvi en Calleja en té molt i jo trobo que no li senta gens malament.
    El Piotr Beczala m’ha agradat més que no pas a Salzburg a la “Gelida manina”.Crec que estilisticament s’adapta millor a Puccini que no pas a Verdi.És un molt bon tenor amb una veu maca i saníssima que tanmateix no acaba de convencem ni per dicció, intenció ni estil.
    La direcció de Daniele Rustioni no m’ha agradat massa lenta i repleta de pauses per tot arreu.

    M'agrada

    Respon
  9. Josep Olivé

    Mare de deu, vaja repartiment de Mimis…no conec Hartig però el trio Gheorghiu, Netrebko, Agresta…igual igual que amb la Forza aqui… I un Beczala extraordinari, com sempre! Per cert, en l’agut de “la speranza” no li defalleix per un instant la veu?

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari