IN FERNEM LAND

EL VÍDEO D’ARTASERSE DE VINCI (Jaroussky-Cencic-Sancho-Fagioli-Barna-Mynenko;Purcaret-Fasolis)


Max Emanuel Cencic com Mandane a Artaserse de Vinci a l’òpera de Nancy

La darrere òpera seria del compositor calabrès Leonardo Vinci (1690 o 1696- 27 de març de 1730), l’Artaserse es va estrenà el 4 de febrer de 1730 al Teatro delle dame de Roma. Que fos  precisament a aquesta ciutat, sota el domini del Papa, va condicionar que a l’estrena tots els personatges, fins i tot els femenins, fossin interpretats per homes, ja que mentre a altres ciutats italianes com Nàpols, Venècia o Bologna les dones podien cantar en els teatres a Roma, sotmesa a l’estricte addicte Papal, no.

Personatge Tesitura Repartiment  del                            4/02/1730
Director: Leonardo Vinci
Artaserse I (Príncep i posterior rei del Imperi persa) sopranista Raffaele Signorini
Semira (filla de Artabano) sopranista Giuseppe Appiani
Mandane (germana d’Artaserse) sopranista Giacinto Fontana, (Farfallino)
Arbace (fill d’Artabano) castrat Giovanni Carestini, (Cusanino)
Megabise (general persa) castrat Giovanni Ossi
Megacle castrat Carlo Scalzi, (Chichion)
Artabano (Capità de la Guàrdia Reial) tenor Francesco Tolve

Leonardo Vinci va establir amistat amb el poeta Pietro Metastasio i la col·laboració d’ambdós personalitats va donar diverses òperes de l’ampli catàleg del compositor, entre elles les òperes estrenades al Teatro delle Dame de Roma:  Didone abbandonata (1726), Segismondo, ré di Polonia (1727), Catone in Utica(1728), Semiramide riconosciuta (1729), Alessandro nell’Indie (1729) i la que avui protagonitza l’apunt, Artaserse (1730).

L’Artaserse va assolir a la nit de l’estrena un èxit important, però de manera imprevista i en motiu de la mort del Papa Banedicte XIII ocorreguda 22 dies més tard (21 de febrer de 1730) tots els teatres van tenir que suspendre la seva activitat. Carestini va tenir que deixar l’escenari a la força mentre el públic es negava a abandonar el teatre.

En les posteriors representacions de l’òpera en altres ciutats italianes, els rols femenins ja van ser cantats per dones, entre elles Faustina Bordoni, una de les dives italianes del barroc juntament amb la seva gran rival Francesca Cuzzoni. Bordoni es va fer càrrec del rol de Semira. Les cròniques del moment ens diuen que es distingia sobretot per l’agilitat en l’execució de les vocalitzacions i per la perfecció en els trinats i les “ribattiture di gola”. Ens parlen de la Bordoni o de la Bartoli?

L’extraordinària representació que avui us porto a IFL va tenir lloc el dia 1o de novembre de 2012 a l’Opéra de Nancy i reuneix un cast que respecte l’imposició Papal de l’estrena, és a dir tot homes, amb quatre contratenors i un tenor, sota la direcció del vibrant Diego Fasolis, si bé aquest cop dirigeix al Concerto Köl i no a I Barocchisti (Fasolis fa molt poc ens visitava amb motiu de l’enregistrament de Cecilia Bartoli, Mission). La direcci´ço escènica és del director teatral romanès Silviu Purcarete.

Aquest vídeo (també us deixo l’enllaç àudio provinent de la mateixa representació) provocarà l’embogiment, n’estic segur, sobretot d’aquells amants de la música barroca i de  especialment de la vocalitat dels contratenors, ja que aquí es reuneix un equip magnífic, sobretot per l’eminent Jaroussky i l’espaterrant Franco Fagioli (Cencic no m’agrada tant) però també és possible que provoqui més d’un atac de pànic, histerisme o paranoia, a aquells que les agilitats virtuosístiques, ornamentades fins assolir cotes sobrenaturals i amb la particular vocalitat dels contratenors com a quasi única protagonista, no els agradi. Avisats esteu!

L’òpera és llarga i la producció ja veureu que barreja la contemporaneïtat i l’escenificació barroca, en un joc entre minimalista i exuberant, amb la càmera entre vestidors (a la vista del públic del teatre) i deixant que la personalitat de les “dives” flueixi amb tota la “pompa i circumstàncies”. Un espectacle si més no per a prendre amb les degudes dosis, però de singular atractiu musicològic, vocal i teatral.

Artaserse a Nancy: Juan Sancho, Valer Barna-Sabadus, Franco Fagioli, Yuriy Mynenko, Philippe Jaroussky i Max Emanuel Cencic. Producció de Silviu Purcarete. (No és una producció de La cage aux folles) Foto facebook Jaroussky

ARTASERSE
música de Leonardo Vinci
Dramma per musica en tres actes,
llibret de Pietro Metastasio,

Philippe Jaroussky (Artaserse)
Max Emanuel Cencic (Mandane)
Juan Sancho (Artabano)
Franco Fagioli (Arsace)
Valer Barna Sabadus (Semira)
Yuriy Mynenko (Megabise)

Concerto Köln
Direcció musical: Diego Fasolis
Direcció escènica: Silviu Purcarete

Opéra de Nancy, 10 de novembre de 2012

Us deixo amb dos Youtubes de la representació, “Rendimi mio caro amico” a càrrec de Philippe Jaroussky.

I l’impressionant Franco Fagioli cantant “Mi scacci sdegnato!, Mi sgridi severo!…”, en el més pur estil “bartolinià”.

ENLLAÇOS VÍDEO

https://rapidshare.com/files/564570655/Artaserse.rar.001
https://rapidshare.com/files/2679847756/Artaserse.rar.002
https://rapidshare.com/files/460083844/Artaserse.rar.003
https://rapidshare.com/files/3089633362/Artaserse.rar.004
https://rapidshare.com/files/2864526912/Artaserse.rar.005
https://rapidshare.com/files/1451172092/Artaserse.rar.006
https://rapidshare.com/files/4041239473/Artaserse.rar.007
https://rapidshare.com/files/256832863/Artaserse.rar.008
https://rapidshare.com/files/2281767963/Artaserse.rar.009
https://rapidshare.com/files/425518096/Artaserse.rar.010
https://rapidshare.com/files/1480567508/Artaserse.rar.011
https://rapidshare.com/files/4179488659/Artaserse.rar.012
https://rapidshare.com/files/238686635/Artaserse.rar.013
https://rapidshare.com/files/3187472823/Artaserse.rar.014
https://rapidshare.com/files/1674823259/Artaserse.rar.015
https://rapidshare.com/files/3288884278/Artaserse.rar.016

Un cop hagueu baixat tots els enllaços (una mica de paciència 🙂 ) ajunteu-los emprant hjsplit o qualsevol altre programa. L’arxiu resultant, en format rar, s’ha de descomprimir i aleshores obtindreu tres carpetes (una per acte), on tindreu els arxius en format Vídeo per visionar o gravar.

ENLLAÇOS ÀUDIO (mp3)

https://rapidshare.com/files/2064602560/Artaserse_A1.mp3
https://rapidshare.com/files/1808734938/Artaserse_A2.mp3
https://rapidshare.com/files/2393199346/Artaserse_A3.mp3

Amb l’àudio tan sols, és molt probable que us acabeu fent un embolic per saber qui és qui, però paga la pena.

Demà ens espera un canvi radical.

Un comentari

  5. tenorino

    He pogut escoltar aquesta òpera tant en disc com en directe i, al marge de constituir una obra magnifica, el repartiment és molt interessant sobretot, a efectes de reconstrucció històrico-musical. Cal destacar l’angelical veu de Jaroussky que, des del meu parer l’hagués intercanviat amb el rol de Max E. Cencic sobretot, pel color de veu qur és potencialment més ambigu. Tot i així l’estrella d’aquesta representació és el Sr. Fagioli, cantant per ara injustament relegat a un segon marge i que espero que amb aquesta òpera o amb la interpretació rossiniana que va fer a martina franca comenci a ser més conegut. És una veu potent, plena de matisos, capaç de fer increibles coloratures i que no sé perquè em recorda en el color a la Podles.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Fagioli se’ls menjarà a tots. En la seva emissió no hi ha cap dels sons irritables del seus companys de repartiment, tots ells magnífics però amb emissions molt forçades, en el cas de Fagioli sembla natural. Un prodigi

      M'agrada

      Respon
  11. Jan

    Lo millor sens dubte és Franco Fagioli, que s’asembla molt a la Bartoli, i que tot i tenir una veu més aviat petita, està molt bé! la veritat és que vaig tenir sort de veure’l aquest estiu en una versió concert de Tamerlano amb domingo, mehta, Lezhneva… i de la part dels contratenors va ser el que més em va agradar. 🙂
    Merci Joaquim!!!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Cal veure-la tota sencera (i és mooooooolt llarga). Fagioli és sense cap mena de dubte l’estel lluminós, encara que no sé si a la resta això els hi fa especial gràcia. Ell aprofita de manera espectacular les oportunitats que té.

      M'agrada

      Respon
  14. Josep Olivé

    Quina festa barroca més bèstia, i perdona l’expressió! Impresionants els dos fragments del post! No m’ha sorprès la gran qualitat de Jaroussky, que ja he pogut constatar altres vegades, però aquest Franco Fagioli, que no conexia de res, és portentós! Fascinant d’altre banda l’anar descubrint perles precioses desconeguedes (per a mi) del barroc. Ja tinc feina (de la bona, de la que m’agrada) pel cap de setmana! Gràcies!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El festival el tens garantit, ja que l’obra té molt interès i la interpretació, començant per la contagiosa vitalitat de Fasolis, fa que s’escolti amb fruïció, si bé el fet que tots menys un dels components siguin contratenors homogeneïtza en excés l’escoltada i també el visionat, ja que van tan “carnaval de Sitges” vestits, que costa identificar-los. Ara bé, quan has identificat a Fagioli, aleshores tan sols tens ganes que canti ell, això és el que em va passar en a mi.
      Espero que ho gaudeixis molt, de fet n’estic segur.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Realmente está soberbio y humildemente creo que se los come a todos con patatas incluídas. El presentador en la presentación del primer acto ni lo menciona, solamente tiene palabras de elogio para Jaroussky (ya sabemos del famoso y tópico chauvinismo francés) y Cencic, luego…

      M'agrada

      Respon
  18. Marta B

    Tot i que vaig dosificant el visionat de l’òpera (a mi barroc + com a vocalitat única la contratenoril em provoca empatx), ara que ja he vist quasi tota l’òpera ja em puc manifestar i t’he de dir que Franco Fagioli és únic, és menja a tots amb patates. Certament Jarousky és un virtuós, però a mí em causa la mateixa reacció que la Gruberova, no sé si m’entens. La posada en escena m’agrada, la trobo distreta i la música és molt bonica.

    M'agrada

    Respon
  19. JaumeM

    M’ha costat molt baixar la tota i endreçar-la per veure ho.
    Però valia molt la feina.
    Quina meravella!!.
    Jo m’ho partit en tres cops, un per acte.
    ! I la varen fer a Nancy,la ciutat nº 36 de França en número d’habitants (sense incloure els “suburbis”)¡

    M'agrada

    Respon
  20. blondbearnl

    superb opera, music, voices and staging. will see a concert version of it in amsterdam in may 2014:

    http://www.concertgebouw.nl/en/concerten/intriguing-leonardo-vinci-with-concerto-koeln?path=event%3D40878%2Fspecial%3DSaturday%2BMatinee

    http://www.timeanddate.com/countdown/generic?p0=16&iso=20140510T13&year=2014&month=5&day=10&hour=13&min=0&sec=0&msg=Artaserse%20_%20Leonardo%20Vinci

    , managed to download 2 parts of the rapidshare files. are the links dead, or limited for download only, 1 per day?

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari