René Jacobs
Avui no tenia previst aquest apunt, avui us volia parlar de dos actes que van tenir lloc a Barcelona ahir i abans d’ahir i que motius més o menys incontrolables i aliens a la meva voluntat van impossibilitar la meva assistència. Em sap greu ja que d’haver-ho fet hagués pogut conèixer a Maria Lluísa Cantos una pianista catalana que resideix fa molts anys a Suïssa i que a part de presentar el CD que va gravar amb Columna Música, arran d’un recital fet a l’Auditori de Sant Cugat, presentava la Fundación Música Española Suiza. El magnífic disc fa temps que el vaig tenir destacat com el disc del mes, i encara podeu escoltar-ne una peça en els arxius depositats en el bagul que teniu a la columna de l’esquerra.
Aquest canvi de l’apunt previst ha motivat que avanci la publicació de la transmissió radiofònica de Die Zauberflöte de Mozart, amb René Jacobs dirigint la prestigiosa Akademie für Alte Musik Berlin i un selecte equip de cantants, que sortosament ens visitaran el proper divendres, en un dels concerts estel·lars de la temporada de Palau 100, que alhora representa l’inici de la col·laboració entre l’eminent director, Mozart i Palau 100, que es completarà en els properes tres temporades amb la trilogia da Ponte.
René Jacobs ha meravellat amb la seva direcció de les òperes mozartianes i quan semblava que tot ja estava dit i que qualsevol nova versió d’un enregistrament d’aquestes òperes seria una reincident interpretació en criteris historicistes del que ja s’havia dit en edicions i interpretacions referencials, ell els hi dóna un tomb, amb un tractament dramàtic dels recitatius, m’atreviria a dir que revolucionari, innovador i absolutament teatral. En aquest cas al tractar-se d’un singspiel els recitatius acompanyats no existeixen (hi ha intervencions d’acompanyament amb el fortepiano made in Jacobs, així com la incorporació d’una banda sonora d’efectes especials que poden sobtar a més d’un desprevingut, i per tant el tractament del text (íntegre) caldrà, com sembla que ja succeeix, que agilitzi al màxim la representació.
La segona gran cosa que sorprèn o potser és la primera, és l’extrema agilitat dels tempi emprats, a vegades de vertigen, però mai semblen fruit d’una improvisació o d’un caprici. Per a Jacobs això facilita als cantants, efectuar les coloratures i el cant legato que Mozart exigeix a les seves òperes i que els tempi més lents impossibiliten o dificulten. Hi ha cròniques del musics de l’època mozartiana que certifiquen que després de la mort del compositor, els tempi en les direccions de les seves òperes es van alentir i suposo que aquest és un dels arguments emprats per Jacobs, a l’hora de restablir les sonoritats i els criteris historicistes de les seves versions. Si es fa bé, com és el cas, el resultat és magnífic.
Si al Palau es repeteix la fórmula feta al Concertgebouw d’Amsterdam, veurem una representació minimalista per la sala i l’hemicicle, que de ben segur ens farà gaudir encara més la prestació d’un excel·lent equip de cantants joves que per sobre del que ens diuen les grans campanyes de màrqueting de les discogràfiques i agències d’altres cantants molt més coneguts, ofereixen unes interpretacions vorejant l’ideal.
No em vull esplaiar més, la versió és llarga i segurament vosaltres teniu neguit per escoltar-la. És un autèntic plaer poder preparar el concert del proper divendres amb la versió que els mateixos artistes van fer el passat dia 17 de novembre a Amsterdam.
Us deixo amb tres àries, Sarastro, Pamina i Papageno per anar escalfant motors:
“In diesen heil’gen Hallen” (Sarastro) cantada per Marcus Fink
“Ach, ich fühl’s, es ist verschwunden” (Pamina) cantada per Miah Persson
“Ein Mädchen oder Weibchen” (Papageno) cantada per Daniel Schmutzhard
DIE ZAUBERFLÖTE
Mozart-Schikaneder
Pamina: Miah Persson
Tamino: Topi Lehtipuu
Sarastro: Marcos Fink
Königin der Nacht: Burçu Uyar
Papageno: Daniel Schmutzhard
Papagena: Sunhae Im
1. Dame: Inga Kalna
2. Dame: Anna Grevelius
3. Dame: Isabelle Druet
Monoastatos: Kurt Azesberger
Sprecher / Priester / 2. Gehärnister / 1. Priester: Thomas E. Bauer
2. Priester / 1. Gehärnister: Joachim Buhrmann
3 Knaben: Solists of the St. Florianer Sängerknaben
Akademie für Alte Musik Berlin
RIAS Kammerchor
Members Florianer Sängerknaben
René Jacobs
NTR ZaterdagMatinee
Concertgebouw, Amsterdam
17 de novembre de 2012
ENLLAÇOS mp3
Important: Si no podeu descarregar els arxius heu d’enviar me una sol·licitud al correu ximowb@gmail.com i aleshores us afegiré a una llista de contactes que us permetrà disposar dels arxius.
https://rapidshare.com/files/13467883/Zauberfl%C3%B6te_Jacobs_Amsterdam_CD1.mp3
https://rapidshare.com/files/2899056738/Zauberfl%C3%B6te_Jacobs_Amsterdam_CD2.mp3
La versió discogràfica de les òperes de Mozart sota la direcció de René Jacobs s’editen sota el segell Harmonia Mundi i han suposat un èxit esclatant de crítica i públic. Ara acaba de sortir la versió de La Finta Giardinera.
Aquí us facilito l’extens i celebrat catàleg dels seus enregistraments per aquest segell
IN FERNEM LAND 
He escoltat les seves Noces, el Don Giovanni i el Cosi fan tutte, i es el Mozart mes refrescant que es pot imaginar. ¡Que gaudiu!!
M'agradaM'agrada
Així ho espero, segur que serà una manera magnífica de començar el cap de setmana.
M'agradaM'agrada
¡Mozart by Jacobs en IFL! ¡GRACIAS! Lo escucharé con atención ¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Se escucha y disfruta de maravilla. A por ellos…….oeeeeeeeeeeeeeee 🙂
M'agradaM'agrada
Gracias por los enlaces.
Precisamente y hablando de la FLAUTA MAGICA, programada en el Teatro Real para finales de junio 2.013 ( reggia de Carsen y creo, a ser dirigida por Rattle), ha sido suspendida y eliminada de la programación por lo imaginable : recortes presupuestarios. Una pena!
( será sustituida por 3 conciertos de la IX de Beethoven y creo, la Filarmónica de Berlín – digo yo, orquesta cuya contratación si no estaba prevista, será más que cara -)
Enfin!!!
M'agradaM'agrada
El que succeeix al Real se m’escapa del raciocini.
M'agradaM'agrada
Alex, que la producción de la Flauta era con la Berliner Philamoniker también. Lo que han hecho es cancelar la producción efectivamente por ser carísima: caro Carsen, carísimo el cast (reparto impresionante) y carísimo el foso (orquesta y director sensacionales). Un lujazo imposible de sostener seguramente con las cuentas actuales. ¿Recuerdas en los años de los dispendios cuando se daba una vuelta la Staatsoper con Baremboin por el mes de Junio? Pues eso. Una autèntica lástima. Ahora bien, la novena con la Berliner i Rattle también es para no perderselo!!! Y supongo que los solistas seran parte del cast de la Flauta. De todas maneras ten en cuenta que esta producción de la Flauta prácticamente anda de gira. Creo que en Marzo o Abril estarà Baden-Baden con idénticos protagonistas. Y alli creo que no van a cancelar.
M'agradaM'agrada
Una preparació magnífica pel concert de dema. Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Tret de les variacions lògiques del directa, segurament el que escoltem de la versió d’Amsterdam serà molt semblant.
M'agradaM'agrada
Fa temps que tinc les entrades, no m’ho penso perdre.
Tinc les gravacions comercials i les valoro molt. La que més m’agrada és Le nozze di Figaro, però la flauta màgica va inmediatament al darrere.
M'agradaM'agrada
La versió comercial de Le Nozze di Figaro de Jacobs és meravellosa.
M'agradaM'agrada
Em fa molta il·lusió aquest concert, crec que podria ser un dels millors de la temporada. Tal com dius, tindrem el mateix repartiment, l’única variant és la Pamina, que en aquesta ocasió, -si no hi ha cancis al darrer moment- serà la soprano Lydia Teuscher. Ens veurem.
M'agradaM'agrada
Segun la página web del Palau Joaquim tiene razón y la Pamina, como en Amsterdam, será Miah Persson.
M'agradaM'agrada
Teresa, Miah Persson és la Pamina que ho ha fet a Amsterdam, ahir a Roma i demà a Barcelona. Com diu en Fernando el web del Palau així ho anuncia des de fa dies. Potser has mirat el programa de la temporada?
Això de cantar en ciutats diferents i amb tant pocs dies de diferència, encara que sigui la mateixa obra, no deixa de ser de bojos, esperem que tants vols, maletes amunt i avall, canvis d’hotels i sales de concert, no acabi passant factura.
M'agradaM'agrada
Els cantants són prou correctes, però no ens enganyem, res excepcionals. El fet diferencial és René Jacobs que amb algun solista discret pretén vendre gat per llebre. Dins el conjunt queda perfectament integrat, però que en una representació convencional passaria sense pena ni glòria.
M'agradaM'agrada
Tant de bo tots fossin com a mínim com aquests.
M'agradaM'agrada
Doncs si Joaquim, ho he mirat al programa de la temporada.
M'agradaM'agrada
Passa a les millors famílies 😉
M'agradaM'agrada
Ostres… doncs tinc divendres lliure i el teu comentari m´ha engrescat (molt més del que en principi ho havien fet els noms dels solistes). Però ho acabo de mirar i ja no queden entrades “barates”, i pagar 50 euros per anar a dalt de tot 😕 … No convalida igual si em baixo els enllaços i dissabte et llegeixo la crònica? 🙂
M'agradaM'agrada
Si et baixes els enllaços i t’ho escoltes demà passat o demà mentre s’interpreta el concert, potser encara ho lamentaràs més
M'agradaM'agrada
😥
M'agradaM'agrada
En principi no tenia la intenció d’anar a veure aquesta Flauta, però veient el “cast”: director, orquestra, cor i solistes em vaig engrescar i dimecres vaig comprar l’entrada.
M'agradaM'agrada
I ara tens l’oportunitat d’escoltar quelcom molt similar al que escoltaràs al Palau, 🙂
M'agradaM'agrada
M’ho vaig passar molt bé a l’any passat amb aquest conjunt en la seva versió de la Finta Giardinera, i això que aquesta obra no pertany al corpus d’obres més meravelloses de Mozart. Per tant espero molt de demà. Al Palau ben palplentat i cofoi estaré. 🙂
M'agradaM'agrada