Bette Davis a All About Eve
Deixeu-me fer unes petites reflexions després de l’emocionant nit del diumenge 25 de novembre. Reflexions que m’anava fent tot tornat cap a casa per fer l’apunt abans d’anar a dormir i que han acabat desplaçant (ho lamento) a demà o demà passat el que havia previst inicialment dir-vos.
S’ha acabat la campanya electoral, s’ha votat i ja tenim un nou Parlament, el problema és que aquest nou Parlament planteja més dubtes dels que teníem fins ara, sobretot a l’hora de fer un nou govern i començar a treballar.
Tot sembla indicar que el govern haurà de ser de coalició, no minoritari amb suports ara d’aquest i ara de l’altre, no, una coalició i per tant amb repartiment de poder i responsabilitats. El President Mas ja ho ha deixat anar al balcó del Majestic, (per cert quina peneta feia tot plegat i quines cares de derrota que feien els que han guanyat) s’hauran de compartir projectes i responsabilitats.
Algú s’atreveix a fer un vaticini del que passarà amb la Conselleria de Cultura, fins ara en mans d’un ex socialista que anava d’independent?.
De ben segur serà una de les conselleries que amb el pervindre més que fosc, negre, es veurà afectada per més retallades encara i sobretot per un nou conseller, qui sap si d’un color diferent.
Si cultura queda en mans de CIU, suposant que hi hagi un pacte de govern amb un altre formació, el més lògic seria que des de la mateixa coalició nacionalista vulguin acaparar càrrecs, després de la davallada d’escons i responsabilitats que comporta el nou Parlament, per tant el més segur és que l’aposta de la legislatura passada que va fer el President Mas per Ferran Mascarell, s’acabi, potser forçat per el propi aparell polític dels convergents.
Si en el pacte amb la força que acabi ballant amb CIU li toca cultura, es segur que Ferran Mascarell saltarà, per tant m’aventuro a pensar i dir que Ferran Mascarell, que tenia coll avall seguir al davant la Conselleria tot esperant el salt cap al anhelat Ajuntament de Barcelona, veurà torpedinat el seu projecte, a no sé que avui mateix es doni d’alta del partit deixant de ser independent (de militància, s’entén) i tingui més possibilitats de continuar gestionant la Conselleria del Palau Marc.
Tot i així, algú ha sentit parlar de cultura durant la campanya?, Els importa la cultura als 135 diputats que han sortit escollits? I em refereixo a importar com a projecte polític, no a nivell individual, que suposo que hi haurà de tot. Jo no he sentit ni una frase, ni un missatge, ni un projecte. Compta la cultura en el futur Nacional de Catalunya?, o potser esperen que la cultura acabi sent gestionada per la iniciativa privada, és a dir per qui la pugui subvencionar a canvi de redits econòmics, i gaudir per part de qui se la pugui pagar?
Tenim un futur incert i la cultura òbviament s’està quedant, de manera absolutament errònia, com quelcom residual, atenent sempre a la tramposa disjuntiva de les prioritats bàsiques.
Arran d’un comentari anònim fet a l’apunt d’ahir que ens alertava de la difícil situació del Liceu, de la que ningú en parlava a l’espera dels resultats electorals que redefinirien departaments i conselleries, qui es podia pensar o preveure que hi hauria aquest daltabaix convergent?
Ara tot és més incert i per tant si el Conseller canvia, encara haurem d’esperar més a resoldre els temes greus pendents sobre el futur dels grans equipaments, entre ells el Liceu, és clar.
Després de la retallada del 30% en l’assignació del Ministerio i un cop rematat amb la pujada de l’IVA cultural al 21%, els números no quadren. Què ens proposaran? Quan ens ho proposaran? i sobretot Qui ens ho proposarà?
En el cas probable que el senyor Ferran Mascarell no continués en el càrrec, s’eternitzarà una mica més el Sr. Marco en el seu?
Tinc moltes més preguntes al cap, però sobrepassen l’àmbit estrictament cultural, musical i operístic, i potser per això ho hauré de meditar i vomitar a un altre lloc, ja sabeu que a IFL vaig desestimar voluntàriament (?) desestimar segons quins temes. Malgrat això, si no ho dic rebento: la Catalunya que idealitzàvem molts arran del 11S, jo crec que sempre ha estat més complexa i plural.
Tot és possible i tot està per fer.
‘Fasten your seatbelts. It’s going to be a bumpy night’
Bona setmana, així ho espero
IN FERNEM LAND 
Ho tenim fotudíssim… Algú em pot dir perquè es vota al Partit Popular (que de popular no té res i són els lladres de guant blanc més encandalós de la història d’Espanya al costat de la Monarquia)? Mitings poDRítics plens d’acusacions NAZIonalistes, constants perjudicis a les competències administratives de Catalunya, filtracions injustificables i saboteig al vot dels catalans a l’estranger… És preocupant que alguns franquistes encara pervisquin a Catalunya i que els de la “gente bien” i espanyols de cultura justa/escassa tinguin tan pes electoral.
Però em preocupa més que un diputat sigui un militar. No hi ha manera de treure’ns aquesta lacra! Ciutadans presenta un diputat que és militar! Està molt clar que aquesta agrupació són una suma de xarnegos de dreta casposa, falsament progressista amb voluntat d’anorrear el catalanisme d’arrel. Si realment fossin un partit amb vocació de reforma haguessin sortit en un altre indret, però van néixer a Catalunya com una escissió i reconversió d’una extrema dreta obsoleta… La corbata del diputat Jordi Cañas era una disfressa falangista (blau potent amb mini banderes espanyoles).
Al costat d’aquests, la resta de partits són un mal menor (per increïble que sembli) i una dèbil esperaça per a Catalunya. Els millors resultats d’ERC fa anys no van servir per a res quan en Carod, tan independista ell, encapçalava el partit.
I a la gran majoria, la cultura i la música en general els importa una merda. Als concerts només he vist ocasionalment gent de CiU i PSC. A altres, per sort, no me’ls he trobat mai. Potser cal alegrar-se’n i tot. No ho sé.
M'agradaM'agrada
No en tenia cap mena de dubte que avui tindríem un encès comentari del llardoner.
Intueixo una sociovergència que garantirà tapar-se vergonyes i corrupteles, aparcar de moment referèndums i qui sap si es repartiran butaques d’auditoris i liceus.
La cultura perd, com sempre, per inexistent.
M'agradaM'agrada
No crec que pactim amb els socialistes, vaja, que si pacten amb ells, jo surto al carrer! Que no els puc soportar!
M'agradaM'agrada
Vamos a ver si utilizamos, aunque poco, la razón un poquitín!
Pregunto o me pregunto con ironía : el PP , ladrones de guante blanco, SOLAMENTE??
¿ En los casos Palau, ITV, presuntas inversiones de la familia Pujol/Ferrusola, en Acapulco y Puerto Madero, tiene algo que ver el PP o es más bien, lo que dijo hace unos días – en el hilo de la huelga general – un /una participante, que Más y CIU son la “derecha civilizada??
¿ En los casos Pretoria, por ej., está involucrado el PP ???
¿ Quien fue detenido haciendo decenas de miles de €, en contrabando de tabaco desde Andorra hacia España, un ex conseller Ausàs, también del PP?
Seamos serios señoras y señores y no me hagaís – al menos a mi – , reir no sé si de rabia o de cachondeo.
Para ver y analizar corruptelas, no solo el PP está involucrado, sino que en en este país ( incluyo al Estado Español en su conjunto y a Catalunya también, sea dentro o sea fuera ), casi todos los políticos son más bien unos choricetes y aquí nadie se escapa como bien articuló hace unas semanas en la Vanguardia, el escritor y periodista Gregorio Morán quien por cierto, nunca ha sido de derechas.
Como dice el chistecillo que corre por todos lados desde anoche, Más es ahora Menos
En resumen, quien esté libre de culpas ( me parece que pocos hay libres de culpas, a nivel de políticos actuales), que tire o lance la primera piedra.
M'agradaM'agrada
Después de lo que ha sucedido hoy y está sucediendo en Sabadell y donde incluso ha sido imputado el nº 2 del PSC, ¿ solo la derecha y el PP son los “ladrones de guante blanco”?
M'agradaM'agrada
¿Cultura? ¿Qué es eso? Durante esta agotadora (para el ciudadano) campaña han dejado de lado esta palabra y creo, que muchas otras. Sólo se hablaba de independentismo, la cortina de humo con que Ciu quería ocultar su ineficacia para gobernar el país. Entre otras se han dejado de lado la sanidad, la educación y por supuesto, también la cultura, que lamentablemente, creo que será siempre el último orejón del tarro, ya que a ellos nos les produce réditos. Los resultados de estas elecciones, que no sé porqué, son justo los que había predecido, son por lo tanto los que esperaba. Como es habitual al día siguiente, de una manera u otra todos habrán ganado, y comenzarán las negociaciones entre un partido nefasto y de derechas como Ciu con otros de tendencia hacia la izquierda, cosa que “a priori” sería inexplicable. Menudo futuro nos espera……
M'agradaM'agrada
L’aritmètica és quasi impossible en moments tan complicats com aquests.
Cenyint-me a la cultura, el panorama em sembla preocupant
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Molt adient! jajajajajaja 😀
M'agradaM'agrada
😯 😯 😯 😯 😯 😯
M'agradaM'agrada
“més complexa i plural”? ¿Encara més?
M'agradaM'agrada
Si, ho és.
En aquests resultats hi ha un castig a la gestió, molt més important, segons el repartiment de vots, que el debat nacional.
M'agradaM'agrada
La pregunta és, li importa realment la cultura a la gent? A la gent li importa la llengua i la bandera, sense pensar que és a través de la cultura que creix la nostra identitat, i no a través de sermons pseudo-indentitaris. I la gent que diu que li importa la cultura perd el cul i els clers quan hi ha partit del barça. Aquesta és la realitat, dura d-acceptar, però és la que és. Jo no culparia únicament als polítics.
M'agradaM'agrada
També ho crec així, la cultura importa a poca gent i ens costa molts diners, per tant pot ser inclús incòmode en campanya electoral.
El panorama de govern és bastant més negre avui que dissabte passat i el fracàs de les aspiracions independentistes és evident, encara que sigui momentani.
El Liceu ara és un gra al cul bastant molest, però amb poca sensibilitat i molt populisme, bastant fàcil d’extirpar.
M'agradaM'agrada
Això del Liceu no ho comparteixo, tot i que caldrà adequar-se a la realitat. Si hi ha voluntat, enginy i sobretot una direcció capaç, podrem passar el moment tan sensible que patim.
M'agradaM'agrada
La cultura importa molt a molt pocs, aquesta em sembla que és la gran veritat.
Tenim un problema d’educació que arrosseguem des de fa segles. Un problema que no ens diferencia gaire d’aquells que tant critiquem. Un problema que es porta a ser tan corruptes i maldestres com la resta. El fet diferencial ens serveix de ben poca cosa en els moments que hauria de ser decisiu.
Quan l’educació sigui el pal de paller del país, aleshores serem més cultes, més rics i més independents.
Hem d’estudiar molt
M'agradaM'agrada
La Cultura, en majúscules, i dins la Cultura la nostra llengua i la nostra veritable Història, tenen reservat un bagul a les golfes del Parlament.
El bagul de la Cultura estarà ben guardat pels “chulo piscinas” de discurs modern, fluïd i xulesc que la claca de chonis de castefa aplaudirà amb ganes, escortada per hidalgos de capa i barret d’ala ampla.
Tenim anys i anys per seguir lluitant, mentre la vida ens ho permeti.
Salut i música!
Mercè
M'agradaM'agrada
Mercè, aquesta descripció de la fauna que vetllarà per la cultura em fa vertigen.
La lluita ens esperona i que la música ens acompanyi
M'agradaM'agrada
Em trec el barret (espero que no sigui d´ala ampla 😕 ) davant el teu comentari, Mercè. Per la meva entrada d´abans pots intuir que, per contra, a alguns dels que ahir vam quedar planxats al sofà amb la mateixa cara de derrota dels que hi eren al balcó del Majèstic, la reacció que ens surt és més aviat d´enfonsament i de ganes de sortir a tot córrer d´aquest país per no tornar-hi mai més. Ja veus: ganes com les que deurien venir a en Mas (bravo, Dandini!) d´engegar-ho tot a rodar i aneu a pastar fang!. I això que no són els nostres i mai els havíem votat, sinó que simplement hi érem de prestat. Ves per on: després d´anys i panys de dir que ens importa la cultura tot i perdre el cul i calers quan juga el Barça, i de recolzar els que, per molt incompetents que siguin, mai haurien pensat a substituir l´impost de successions per una taxa als nens que porten la carmanyola a escola; aquesta vegada vàrem agafar una papereta amb la que ens ho empassàvem tot (incloses pudors de clavegueram) i que tanquin si volen el Liceu, que facin si cal jugar el Barça amb la Rapitenca i el Badalona, i que apugin si els hi rota l´euro per recepta (si haguessis vist la cara d´avergonyida d´una pensionista com la meva mare quan dijous em va confessar –no ho diguis als teus germans– que després de tants anys havia decidit trair-se a si mateixa i agafar la papereta que deia que volem seguir tenint el govern dels millors…). El que calgui. Però que s´acabi aquest malson en què som insolidaris amb qui tant ens estima, perseguim persones pel fet de parlar castellà, adoctrinem els nens a l´escola, som una societat malalta, tenim un pensament únic i no hi ha pluralitat de mitjans, volem posar fronteres, canviar el cognom a les persones i fer guerres com a Sèrbia, tractem el espanyols igual que Hitler als jueus, i fins i tot som nosaltres els que van matar Crist. Què no en tenim prou d´aquest color? Doncs jo sí que n´estic fins al cap damunt de tot això, Vergonya. M´importa la llengua i la bandera. Perquè estic fart que, tot i els esforç que fa el meu germà, el meu nebot de sis anys posi els ulls com a plats cada vegada que li pregunto alguna cosa i em respongui indefectiblement en castellà. I la bandera podia haver servit per això, per tapar-nos a tots els ulls (i el nas) i aprofitar aquesta oportunitat que ens havia donat la història per perdre de vista tota aquesta gent que, per molt que ens esforcem, malauradament ja no la canviarem mai; i convertir d´una vegada per totes aquesta societat malalta en una cosa tan senzilla (i alhora sembla que tan difícil d´entendre) com un país normal. Be: hem parlat alt i clar; i aquesta vegada, dius be, Vergonya, no podem culpar els polítics. Ja veurem com els hi expliquem als nostres nets. Tot i que potser no caldrà que ens amoïnem tant: segurament seran tots uns “chulos piscinas” de discurs modern, fluïd i xulesc que no ens vindran a demanar explicacions per una identitat i una llengua que ja no serà la seva.
M'agradaM'agrada
El triunfador moral de les eleccions d’ahir és Ciutadans.Catatalunya necessitava millorar el seu finançament hi ho va intentar via Estatut o via Pacte Fiscal.Els dos camins van resultar abortats de forma clara.El Sr Mas va proposar en vista dels aconteixaments una via més forta que va ser l’amenaça de l’independència.Aquesta ha estat rebuda per una important part de la societat espanyola i catalana amb un rebuitg molt contundent y un vocabulari comú on hem pogut veure que El Psc,Tejero,Bono,Wert,Rubalcaba,Montilla,Montoro,El Mundo,Cafeamb llet,Iniciativa,Boadella ,Arcadi Espada etc.L’objectiu comú era endorrocar al Sr Mas,és curiós que gent tant diversa coincidis en aquest punt.Resultat: estem en una crisi fortíssima.La millora de la nostra financiació és una autèntica utopía.El sistema federal que proposava el PSC passará a ser oblidat a partir d’avui i les millores de finançament de la Sra Camacho promeses al debat de 8TV acabaran en un acte de sodomía en tota regla.Les inversions en infraestructures corredor mediterrani,rodalies,port de Barcelona,autovies de l’estat, etc deixaran de ser prioritàries i portaran a una devallada important del nostre futur industrial, empresarial i PIB.El futur de la nostra llengua és incert amb un ministre tant lúcid i repectuós com el Sr Wert.Al davant de tot aquest “decomunal marrón” i amb el desgast propi de quatre anys més de govern en situació econòmica insostenible i amb insatisfacció ciutadana creixent de forma exponencial la proposta financera catalanista passará a ser desactivada de forma natural doncs el reponsable de totes les mancances será unica i exclusivament el govern de CIU i amb una mica de “suerte” arrossegará a l’Oriol Junqueras ,que per cert és una persona excel·lent.Jo si fos l’Artur Mas deixaria governar? a una coalició dels tres partits unionistes PP,PSC(Igual de corruptes que CIU) i Ciutadans de fet ells tenen més punts en comú que els catalans entre sí mateixos i ho enjegaría tot a rodar.
La cultura i l’ensenyament ? Les prioritats seran asegurar que a un pare que que li faigi fàstic que al seu fill estudii en català ho pugui fer-ho en castellà,espanyolitzar l’ensenyament en general,no tinc cap dubte que en eventual referendum sobre aquest tema al poble espanyol més del 80% votarian a favor i si fos escupin-se a la cara si parlem en catala potser rondaria sobre el 60%.Ah m’oblidava de la reintroducció del toros,aixó també sera prioritari i per finalitzar la possibilitat de ser parlamentari de Catalunya i dirigir-se al diputats en espanyol(no en anglès esta clar)
L’opera ? La prioritat será mantenir al Teatro Real i quedaran “migajas” pel Liceu encara que es possible que el Sr Wert ens doni una subvenció extra si decidim programar El niño judio i no aquella merda de La Forza del destino de Verdi o el detestable Elisir de Donizetti.
M’encantaría equivocar-me en tot el que he dit pero sóc rematadament pessimista al davant del present si algú m’ajuda a sortir d’aquest estat d’ànim li estaré molt agraït.
M'agradaM'agrada
Em centraré amb l’inclusió del youtube de Chamorro i l’excel·lent De España vengo. Un de Ciutadans no ho hagués fet millor 😉
M'agradaM'agrada
Dandini, es pot dir més alt, però no més clar.
Ahir vaig estar meditant sobre la possibilitat d’exiliar-me. Finalment vaig descartar la idea, entre altres motius perquè ja m’ha passat l’edat d’anar a Londres a servir cafès i practicar l’anglès.
Així doncs, no deixaré la Pàtria. Com fins ara, seguiré fent el que bonament pugui per evitar-ne la desfeta.
T’hi apuntes, Dandini? Ens calen mans… i caps.
M'agradaM'agrada
Em feu tanta llàstima.
A la primera de canvi ja us ensorreu. Sou molt poca cosa i Catalunya no mereix aquesta tropa. No teniu gaires arguments més que atacar, feu allò que tan critiqueu dels espanyols.
Potser us creieu que això seria bufar i fer ampolles. No s’ha perdut ni tan sols la batalla i llegint-vos qualsevol que no sàpiga de que va diria que hem perdut la guerra.
Sou patètics, victimistes i molt poc útils per Catalunya. Apunteu-vos a la CUP i aneu a plorar a Palestina.
Mas haurà d’afluixar i pactar amb ERC, és l’hora de l’entesa.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per les teves amables paraules. Ara veig molt més clar que l´actitud que tenim alguns no fa més que entorpir el projecte, i encara que ells sí hi vagin tots a una i tinguin la clau que obre i tanca l´aixeta, els hi podem fer perfectament front i en igualtat de condicions amb un govern en precari i sense que en cap moment no havem de renunciar cap de nosaltres i ni per un moment a cap dels nostres posicionament irrenunciables. Gràcies per obrir-me els ulls. Si no fos per tu ves a saber si encara continuaria pensant que això serà cosa de bufar i fer ampolles.
M'agradaM'agrada
Ahora no te hagas el ofendido, previamente te has despachado a gusto.
M'agradaM'agrada
Si tens res a dir respecte al meu comentari previ, és tan senzill com clicar a sota on diu Respon i, si així ho vols fer, deixar anar la teva. Respecte a aquest, si algun dia necessito algú que em digui quan sentir-me ofès i quan no, si de cas ja t´ho faria saber.
[P.S.: Caram… sí que estic avui guerrer!]
M'agradaM'agrada
Mas , ¿ pactar con ERC?, después de los dos Tripartitos del 2.003 y 2.007, donde ERC pactando con PSC e ICV, descabalgó del Govern al Sr. Más??
Lo veo muy poco probable ese pacto , donde recordemos que en los temas económicos y sociales, las ideas de CIU son antagónicas con ERC.
Además, los grandes lobbies catalanes y valedores parcialmente de CIU ( dígase , Caixabanc, Gas Natural, Abertis, Repsol, etc..), ¿ permitirán que CIU pacte con ERC, ésta última formación, corresponsable de la ruina de Catalunya en los dos gobiernos Tripartitos ?
M'agradaM'agrada
Han estat unes votacions bastant sorprenents. Jo les valoro positivament, no tant pels resultats – on he anat de sorpresa en sorpresa- sinó per la gran partcipació ciutadana. És cert que han hagut moltes indecisions i votacions al darrer moment, però el que importa són els resultats, i Catalunya ha parlat, i en veu alta, acertadament o no, es veurà més endavant. Què Catalunya és plural ho ha demostrat clarament en aquestes eleccions, precisament convocades pel qui ha estat més castigat. Crec que anava bé pel país no treure majoria absoluta, però aquest clatellot no s’ho esperava ningú. Se’ns presenten canvis, esperem veure’ls i, que siguin favorables al nostre país.On no vaurem canvis, almenys per bé, serà al departament de cultura, cap partit el porta en el seu programa electoral, és incomode i a més costa diners,és una paraule que els provoca una al·lèrgia semblant a la lepra, i tots plegats són tan ignorants, que no s’donen que la cultura és el carnet per passar fronteres, donant a conèixer els valors identitaris del nostre país a tot el món. Què farem, on no n’hi ha no en raja.
Esperem que els partits majoritaris s’entenguin, hi donin una imatge seria, serena i d’enteniment al món i sobretot a Europa, que hores d’ara deunen estar rescant-se el cap perquè no deuen entendre res.
M'agradaM'agrada
Llegint les reaccions de la premsa estrangera (i em refereixo a l’europea) ho han llegit de manera molt diferent a com ho han fet els diaris de la capital d’Espanya i també dels catalans.
Per cert, tinc ganes de veure si el Grup Godó continuarà donant el suport i l’ajuda que ha donat al govern en el tema nacional, a canvi d’una subvenció vergonyant negada a altres sectors molt més sensibles i necessitats que el poderós Grup.
M'agradaM'agrada
Sinceramente, ahora han sido Ustedes los que han escogido lo más conveniente. Traten de admistrarlo correctamente, es sencillo si hay voluntad, pero si no se entienden entre Ustedes no culpen a España.
M'agradaM'agrada
Toda la razón, Carlos. De lo que ha sucedido anoche, la única responsabilidad es de los catalanes y de los que han votado y logicamente, a los que han sido votados.
El Sr. Más ha jugado fuerte y mal estrategicamente, ya que digamos la cierta violencia verbal empleada por CIU y por él mismo contra España ( que al fin y al cabo, representan a la burguesía catalana de centro derechas y liberal y no es propia de una burguesía conservadora), ha asustado a sus propios votantes habituales, que se han escapado por los dos extremos.
Los triunfadores digamoslo así de estas elecciones de anoche, han sido ERC y CIUTADANS.
Ah y no nos olvidemos que las elecciones de anoche no solo ventilaban un tema de sí o no a la autodeterminación de Catalunya a medio plazo, sino lo más importante para mi y que se está obviando que es la grave crisis económica que estamos padeciendo y de esta crisis y de los consiguientes recortes, donde hay que protestarla o armarla es ante Bruselas, Frankfurt y Berlín.
M'agradaM'agrada
Avui és un dia gris, dels ben grisos. Sembla com si les il·lusions s’haguesin enfonsat i ho han fet. Mentre alguns diaris europeus diuen que a Catalunya ha guanyat l’idependentisme, nosaltres estem abatuts, i amb raó. No ho veimem tant clar.
Pel que fa a la CULTURA no interessa als polítics, només la utilitzen – frivolitzada – quan els convé, per a grans esdevenients de cara a la galeria.
Però el dia a dia de la cultura és ben pobre, trist i dur. Voler defensar-la i treballar per a ella és una lluita constant I desagreïda.
M'agradaM'agrada
Una verdadera pena que la lectura que se haga en Catalunya y en España del resultado de ayer sea mucho más catastrofista que la que más fríamente se efectúe fuera de nuestras fronteras, en cuanto se refiere a la aspiración independentista.
El más perjudicado ha sido efectivamente Artur Más y el partido que comanda y lo tiene muy difícil para gobernar, pues el gobierno de Madrid se vengará económicamente por las pretensiones independentistas y los pactos posibles son difíciles.
Me siento muy defraudado y apenado porque la ilusión parece que zozobra, pero quizás sea demasiado pesimista, pues si sumamos los escaños de todos los partidos soberanistas superan con creces la mayoría absoluta, con lo cual la consulta popular puede ser posible más pronto o más tarde.
Por lo que respecta a la Cultura el panorama está muy negro y no veo
interés por parte de ningún partido en solucionar algo al respecto. Tendremos que vivir de recuerdos y volver de lleno a las grabaciones.
M'agradaM'agrada
Si amb la crisi la cultura ja està prou assetjada, ara, amb aquest nou escenari res de bó li (ens) espera. I d’alta banda, aquest país necessita un nou llibret, perque el que li acaben de donar només es pot musicar en la tonalitat del destí, en do menor…i sense modular! 😦
M'agradaM'agrada
Tal com diu en Joaquim, la cultura interessa molt a molt pocs. En l’apartat de Cultura dels programes electorals dels dos únics partits que jo em plantejava votar només apareix la llengua i les biblioteques, i en un dels dos també esmentaven el TNC. De música res. Tot i que no vaig consultar la resta de programes dubto sincerament que tractessin el tema.
Jo també estic profundament decepcionat pels resultats, però no precisament per la davallada de CyU. Entenc els arguments de molts de vosaltres, de totes maneres per a bona part dels votants CyU ha governat molt malament aquests darrers anys i el sobtat tomb independentista de Convergència (i no pas d’Unió, com el propi Duran s’ha encarregat de deixar clar) no és suficient per redimir-se. Jo vull (l’he volgut sempre i no precisament per motius econòmics) una Catalunya independent, però no a qualsevol preu. Em sembla positiva la davallada de CiU, perquè indica que els votants no s’han deixat condicionar pel discurs messiànic de Mas i han votat fidels a la seva ideologia. El què compta és que el poble Català ha expressat clarament la seva aposta pel camí de la independència, i és molt simptomàtic que la força que més ha guanyat sigui una de les que ho de forma més clara. Des d’Espanya poden dir que és una derrota de Mas, però en cap cas ho és de l’independentisme. Si Mas realment creu en la independència i està disposat a fer concessions, l’escenari no és positiu. El problema és que jo no crec que aquesta sigui realment la seva prioritat.
El què m’ha decepcionat ha sigut especialment la baixa participació, encara que en termes relatius sigui de les més altes. Després de la històrica manifestació de l’11S esperava una participació massiva, i no ha estat així. També em sembla decepcionant (encara que evidentment no tothom ho compartirà) la pujada de Ciutadans. El PP té la seva ideologia, que pot ser molt questionable com la de tots els partits, però l’odi i la ràbia de Ciutadans no es troba en cap altre partit català.
M'agradaM'agrada
Caram, corregint detalls en una segona lectura ho he ben espatllat!. Volia dir:
“és molt simptomàtic que la força que més ha millorat sigui una de les que ho demana de forma més clara”
i
“Si Mas realment creu en la independència i està disposat a fer concessions, l’escenari és positiu”
M'agradaM'agrada
S’hi posaràn tots plegats, no serà facil ni ràpid, però es farà, sempre que Ciu pacti amb un partit independentista, o potser no pacta amb ningú, i va fent petits pactes amb un i altre… qui sap? 🙂
M'agradaM'agrada
Ara rellegeixo el meu comentari, i això de s’hi posaran tots plegats, ho dubto, perquè per començar s’haurien d’haver unit diferents partits, i no ho han fet! Si aquest cop no anem tots a la una… no es podrà fer mai! I a més l’Herrera ja diu que el Mas no ha de ser el president! Jo particularment no ho entenc!
M'agradaM'agrada
Gràcies a tots els comentaris he recuperat rapidament l’optimisme.L’opinió de l’Enric Juliana em van deixar força preocupat pero després de llegir-vos m’he entretingut fent sumes i he recobrat l’optimisme.
2010 2012 A favor del dret a decidir: 1 652 827 (86 dip.) 2 020 516 (87 dip.)
(puja 427 689 vots)
En contra Dret decidir: 1 068 453 (49 dip.) 1 264 370 (48 dip.)
(puja 195 917vots)
El govern d’Artur Mas tindrá més problemes per governar en coalició, el seu projecte sobiranista será més compartit i el seu cap no será tant visible pero la força sobiranista crec que avança i molt.Es pot posar un esparadrap a la boca de més de 2 milions de persones pero crec que no quedaria be davant del món ni davant d’Europa. Mariano aunque como dice el chiste MAS es MENOS tienes un problema MUY gordo !
M'agradaM'agrada
Dimiteixo, aquí tampoc interessa gaire la vessant cultural dels nostres polítics i encara que a vosaltres us agrada molt polemitzar com es fa a les tertúlies televisives i en les ràdios, jo m’hagués estimat més que el debat hagués anat per altres vessants.
Vosaltres maneu i encara que hem vorejat perillosament la cridòria, sembla ser que tot s’ha tranquil·litzat.
Ja sabeu que podeu entrar i sortir quan vulgueu i els vostres comentaris sempre que siguin respectuosos encara que provocadors, s’accepten de bon grat. Sorprenen algunes visites que feia temps que no treien el cap, per comentar un fet no musical, però la culpa o més ben dit, la provocació inicial és meva.
Gràcies a tots i perdoneu que hagi deixat de respondre personalment. M’haig de reprimir per no ser groller i tinc la llengua dolorida de tant mossegar-me-la.
M'agradaM'agrada
Tens raó, ens hem deixat portar per altres temes. Tanmateix, si em paro a pensar, no tinc resposta per les preguntes que planteges a l’apunt. Certament la cultura no ha tingut un paper rellevant a la campanya electoral i el més preocupant és que això ja no em sorprèn. La música clàssica encara sona a elitista a molta gent, i si a algú se li acut esmentar el Palau ves a saber les reaccions que pot despertar. Estratègicament és comprensible (per trist que això sigui) que hagin aparcat el tema.
El cas és que no sabria preveure què passarà amb la cultura ara. Tal com dius el conseller Mascarell pot saltar, cosa que a priori, després de la desastrosa gestió del Liceu avalada públicament per ell, ja em sembla bé. Cal veure si la influència de la segona força pot ser positiva per a la cultura.
Si el que es comentava fa poc sobre el possible tancament del Liceu és cert, aviat tindrem oportunitat de comprovar quina és la sensibilitat cultural dels partits. En aquest sentit celebro que CiU no hagi consolidat la majoria ja que, en cas de seguir en la línia d’aquest darrer any, això hauria sigut una condemna pel Liceu.
M'agradaM'agrada
Gràcies Elio per intentar reprendre l’orígen de l’apunt.
El problema no és exclusiu del Liceu, per tant penso que en els propers mesos començaran a saltar guspires de focs que s’aniran declarant a tort i a dret.
El cas del Liceu, que ens és molt proper, serà especialment dolorós i potser més greu en tenir al capdavant una persona tan inepte que amb els mesos i cada dia, agreuja més la situació crítica que ja vivia el teatre fa més d’un any.
M'agradaM'agrada
Un post diferent:
Tinc entrada per al concert de Bejun Mehta
Tinc entrada per “Il pirata” VC
Tinc entrada per la Madama Butterfly, quan canta la Lemieux
La perspectiva, doncs, m’alegra. I si necessito més consol, repasso el programa i em poso el CD del Giulio Cesare que vaig veure aquest estiu a Salzburg.
Hem de tirar endavant, oi?
M'agradaM'agrada