IN FERNEM LAND

L’EDICIÓ CRÍTICA DE LES CONTES D’HOFFMANN (Minkowski; Osborn-Yoncheva-Naouri-Losier)


Sonya  Yoncheva

Sonya Yoncheva

El passat 22 de novembre tenia lloc a la Sala Pleyel de Paris una versió concertant de l’òpera de Jacques Offenbach, Les contes d’Hoffmann, que com bé sabeu veurem el proper mes de febrer al Liceu.

A la versió que avui us proposo hi ha diferents punts d’interès, començant per l’edició crítica emprada per  Marc Minkowski. El director ens ofereix una brillant i explosiva direcció musical al capdavant dels seus Musiciens.

Pel que fa a la part vocal és molt interessant l’assumpció dels quatre rols femenins que fa la soprano búlgara Sonya Yoncheva, que no fa gaire ens va visitar a IFL i que estic segur que us agradarà. És una soprano lírica amb un registre magnífic que assoleix les zones greus també necessàries per Antonia i Giulietta, i que per assolir la temible Olympia (sense els sobreaguts amb que les sopranos lleugeres l’ornamenten) llueix un registre agut brillantíssim.

El Hoffmann del tenor John Osborn, a qui potser li manca una mica més de gruix, ho compensa amb una línia excel·lent i una adequada elegància estilística.

Però també mereix la pena la malèfica interpretació dels quatre brivalls a càrrec de Naouri, i el Niklause de Michèle Losier. 

Estic segur que la gaudireu.

No us puc deixar sense un tast i he escollit:

Per començar a Yoncheva a “Les oiseaux dans la charmille” d’Olympia

I ara la bellíssima romança d’Hoffmann Ah! vivre deux, n’avoir qu’une même espérance”

De l’acte d’Antonia, tornarem a escoltar a Yoncheva, ara en la cançó que inicia l’acte “Elle a fui la tourterelle”

I ara escoltem el magnífic Niklause de Michèle Losier, cantant la suggeridora “Vois sous l’archet frémissant”

I per acabar aquest tast escoltem a Sonya Yoncheva, Laurent Naouri i Sylvie Brunet en el famós tercet d’Antonia, Miracle i la mare d’Antonia

Jacques Offenbach
LES CONTES D’HOFFMANN
Opéra Fantastique en 5 actes
Livret de Jules Barbier d’après la pièce de Jules Barbier et Michel Carré.

Édition critique de Michael Kaye et Jean-Christophe Keck(Schott OEK Boosey and Hawkes, 2012). Matériel d’exécution d’après l’édition intégrale de l’opéra de Michael Kaye et Jean-Christophe Keck, avec l’accord de SchottMusic.

Versió de concert

John Osborn, tenor (Hoffmann)
Sonya Yoncheva, soprano (Olympia/Antonia/Giulietta/Stella)
Laurent Naouri, baryton (Lindorf/Coppelius/Miracle/Dapertutto)
Michèle Losier, mezzo-soprano (La Muse/Nicklausse)
Jean-Paul Fouchécourt, tenor (Andres/Cochenille/Franz/Pitichinaccio)
Éric Huchet, tenor (Spalanzani)
Laurent Alvaro, basse (MaîtreLuther/Crespel)
Sylvie Brunet, mezzo-soprano (La voix de la Mère)
Marc Mauillon, baryton (Hermann/PeterSchlémil)
Julien Behr, tenor (Nathanaël)

Chœur Aedes (Mathieu Romano, chef de chœur)
Les musiciens du Louvre Grenoble
Dircetor musical: Marc Minkowski

22 de novembre de 2012, Salle Pleyel de Paris

ENLLAÇOS (mp3)

http://rapidshare.com/files/3763152070/01%20Les_contes_d’Hofmann_Pleyel_2012_1.mp3

 

http://rapidshare.com/files/2508948984/02%20Les_contes_d_Hoffmann_Pleyel_2012_2.mp3

Gaudiu-ne, és una versió magnífica.

Un comentari

  1. Alex

    Gracias Joaquim , es un notale cast de la actualidad y dos de cuyos nombres estaràn por el Liceu en febrero : Naouri y Losier.
    Como bien dices , Yoncheva es de las jóvenes buenas lìricas de la actualidad con buenos agudos y gusto (como por ej. Lungu)), ganadora creo hace dos o tres años del Operalia

    M'agrada

  2. dandini

    UAAUUU !(Moooltes gràcies) Quin nivellaç!Les Musiciens du Louvre i Marc Minkovski a nivell estratosfèric.Quin so més preciós i quina expressivitat en la direcció.
    Respecte als cantants Sonya Yoncheva está superlativa.L’estil i la dicció son perfectes i el timbre preciós.Ella sempre es molt musical ,el seu fraseig elegant.En altres registres l’havia trobat una mica flemàtica aquí no.A part de tot aixó és una dona molt guapa.Em sembla que aquestes funcions suposaran la seva consagració com a gran figura internacional.
    La resta del repartiment també és de gran nivell .John Osborn está inmaculat de dicció i estil.L’unic retret possible és potser que el seu timbre no és especialment seductor.
    Molt be Laurent Naouri,Michele Losier i Sylvie Brunet.
    Si ho treuen en CD es vendrá molt be doncs em sembla una versió modèlica.

    M'agrada

    • Sonya Yoncheva està esplèndida vocalment, però també amb la corresponent interpretació de quatre rols ben diferents.
      La resta del repartiment estan en estat de gràcia,segurament en una nit d’aquelles que tot funciona i per sort hi havien els micròfons de la ràdio per deixar-ne constància.

      M'agrada

  3. SANTI

    El que he escoltat m’ha agradat molt, tampoc puc baixar-me els enllaços i ja he llegit que ens hem d’esperar a mitjanit. Esperaré.
    No estaria gens malament tenir també a Marc Minkowski al Liceu
    Moltes gràcies

    M'agrada

  4. “Les contes d’Hofmann” es una de mis óperas favoritas y, por lo visto, también debe serlo de Mark Minkowski ya que lo que llevo escuchado me gusta mucho. El director francés siente una predilección por la música de Offenbach y ha conseguido grabaciones referenciales en CD y DVD de algunas de sus mejores operetas u operas bufas, como gustaba denominarlas su autor, ya sea: “La vie parisienne”, “Orphée aux enfers”, “La belle Hélène”, “Le voyage dans la lune” o “La Grand Duchesse de Gerolstein” -especialmente esta última, con una pletórica Felicity Lott-. Pero yo creo que esa admiración no le permite solicitar una edición crítica de la ópera que nos propone Joaquim, por la sencilla razón de que Offenbach compuso más de 4 horas de música y falleció el 5 de octunbre de 1880 y la ópera se estrenó póstumamente en la Opera Comique el 10 de febrero de 1881, con lo que apenas pudo asisitir a algún ensayo -llevaba unos meses enfermo y postrado en cama antes de morir- y no había completado su orquestación, por lo cual nunca podremos saber qué partes de la extensa partitura compuesta iban a representarse o no y en consecuencia una edición crítica es imposible.

    “Les contes d’Hofmann” se concibió como una ópera comique, es decir con texto hablado, a la que Offenbach denominó “Fantasia Lírica en tres actos, con prólogo y epílogo”, por cuya razón suele decirse en cinco actos. Se estrenó sin el último acto -el de Giulietta- porque la diva que lo tenía que cantar adujo que era demasiado interpretar las cuatro heroínas. Ese acto que no estuvo en el estreno se incorporó 12 años más tarde y a partir de entonces se interpreta siempre -más o menos recortado y no siempre bien ubicado en el desarrollo de la ópera-. Se le encomendó a Guiraud completar la orquestación, variar la existente y transformar -posteriormente- las partes habladas por recitativos cantados y melodramas, por lo tanto una edición crítica es inimaginable. Como máximo lo que se puede devolver a su origen es la tesitura original de los personajes y de este modo las cuatro heroínas -Stella también tiene que cantar aunque poco- corresponden a una soprano lírica y no ligera y los cuatro “malos” a un bajo-barítono. Por lo demás es muy difícil imaginar lo que Offenbach quería que se cantara o no en la versión definitiva.

    En esta versión están estupendos todos los intérpretes, sin interpolaciones de agudos y sobreagudos no existentes -obligado si se pretende que sea una versión “crítica” o seudo-crítica-, sobresaliendo esta nueva estrella que es Sonya Yoncheva (caray con las eslavas, están inundando y enriqueciendo el panorama lírico mundial!), con una voz preciosa y un registro generoso. Qué pena que no venga al Liceu, en lugar de la coreana.

    M'agrada

      • Tenint en compte que el rol més humà és el d’Antonia, i no és gaire llarg, però si intens, jo no descartaria tan ràpid a Dessay, ella és un veritablement animal escènic que ens emocionarà, n’estic segur.
        Altre cosa és que continuí volent venir per fer tan sols un rol.

        M'agrada

    • Suposo que les versions crítiques sempre tenen al darrere una profunda tasca de investigació al llarg de tantes manipulacions, sobretot d’una obra com aquesta on tothom ha fet, ha tret i incorporat de tot.
      Buscar i intentar adaptar-se a aquella versió de l’estrena hipotètica, vull dir la que volia el compositor, sense tenir en compte la decisió de la diva, deu haver estat l’objectiu de Michael Kaye et Jean-Christophe Keck

      M'agrada

  5. jaumeM

    Els contes m’agraden molt, aquests seran una bona preparació per els que venen al Liceu.
    Gracies, ja estan venint de Suïssa (m’ha costat una mica, però he vençut a Rapishare ).

    M'agrada

    • Rapid Share continua fent canvis i encara no està estabilitzat del tot.
      Els que esteu en la meva llista de contactes teniu més possibilitats de descàrrega, tot i que també és limitada.
      Ara han restringit a 100 els contactes i jo ja tinc llista d’espera.

      M'agrada

  6. Pink

    Hola que bonica portada amb els floquets de neu . Estava mirant si havia algun comentari del “Pessebre” de Pau Casals que feiem a l’auditori vaig anar-hi el dissabte. Pro no em veig en cor de comentar-ho.

    M'agrada

    • No he parlat del Pessebre ja que no vaig poder-hi anar. Ho vaig escoltar per ràdio i me’n alegro de no haver anat, em va semblar una versió molt fluixa tant per la direcció avorridíssima, com per la majoria de solistes i sobretot el cor, que com sempre a casa nostra, l’associació de varis cors no donen els resultats previstos.
      Me’n alegro que la mini decoració nadalenca t’agradi.

      M'agrada

      • Pink

        Hola dons ho has encertat de ple, ja que la música volava per damunt dels cantants Al no haver-ho vist mai vaig trobar la música meravellosa i vaig tenir temps de imaginar dirigint-la el mateix mestre Casals llavors si s’hages ensorrat tot com a vegades he sentit a dir quant agrada alguna cosa de teatre. Us desitgo Bon Nadal a tots

        M'agrada

      • Jo també el vaig sentir per radio i no me va impressionar.Tinc una gran admiració per Pau Casals i tot lo relacionat amb ell, especialment les seves gravacions i films. De lo que va compondre no puc jutjar, soc ignorant i n’he escoltat molt poc, esperava amb il·lusió el meu primer Pessebre, però….
        Cercaré una versió millor. ¿Teniu algun suggeriment?
        Ah! avui RapidShare va supersònic!!!

        M'agrada

  7. Marta B

    Una versió fantàstica! No sé com ho he fet, però l’he poguda baixar sense cap problema, ara a les 20:40. Moltes gràcies. Aquesta òpera està entre les que més m’agraden. Sonia Yoncheva molt bé!

    M'agrada

  8. Jan

    Els trocets que has penjat m’ha agradat molt!!! 🙂
    La Yoncheva la vaig descobrir quan va guanyar l’Operàlia fa un parell d’anys, és una gran soprano lírca!!! M’encanta!!! 😀
    Esperaré a que ens facin les contes al liceu, a veure que tal va.

    M'agrada

  9. Ara és massa tard per baixar-me-la però demà ho faré.No em deixaria perdre per res una òpera com aquesta trista i alegre a l’hora i amb unes melodies de “hit parade”. No en và vaig triar el meu nickname Olympia prenent-lo de la protagonista del primer conte tot i que no hi ha res com un Kleinzach ben entonat.
    Gràcies, Joaquim!

    M'agrada

  10. rosetapiccina

    Gràcies als que em vau recomanar centrar-me en Les contes d’Hoffmann, em té absorbida i no puc treure-me-la del cap.
    He passat molt bones estones amb la Dessay fent d’Olympia, i també la he sentit fer d’Antonia a algun recital i la he trobada espectacular. I també m’ha agradat la Kathleen Klim (ara igual us tirareu tots a sobre meu, però per a mi molt millor que aquests Oiseaux de la Yoncheva).

    Quan a l’archette fremissant, m’ho he passat d’allò més bé amb els de l’Angelika Kirschlager i l’Angela Brouer. Però amb el de Michele Loisier no he connectat, la veu no em resulta gens agradable i la versió massa lenta . Ho sento, pot ser és un tema de maduració.

    Per cert, algú coneix una versió a l’Òpera de Lyon, del 93, dirigida per Nagano, amb van Dam, Barbara Hendricks i Natalie Desay?
    Aquesta

    Sabeu si està ambientada en un frenopàtic, o representa la ment del Hoffmann, o què??

    M'agrada

Deixa un comentari