IN FERNEM LAND

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA



Pessebre

No sé pas quants correus he rebut, quants missatges i felicitacions tinc pendents de contestar i quants m’agrada haig de depositar als murs de llurs amics, coneguts i saludats a can Facebok, i això que encara falten els missatges del mòbil,  però no m’en puc estar de fer l’apunt nadalenc a IFL.

Aquest any us deixaré un clàssic de Nadal i de les lletres catalanes, el poeta J.V.Foix recitant “Ho sap tothom, i és profecia”

Us desitjo a tots un Nadal en pau i ara que sembla que la majoria hem oblidat aquell desenfrenament de consumisme compulsiu, potser més per necessitat que no pas per convicció, qui sap si aconseguirem que esdevingui un dia de retrobament més senzill i més sincer.

De tot cor, BON NADAL!

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

J.V.Foix

El Port de la Selva
Nadal de 1953

Versió castellana (procedència http://musicaypoemas.ipower.com/index.html)

Bien lo sabéis, y es profecía.
Mi madre me lo dijo un día
Mientras me arropaba con leves trigos;
Más allá del sueño lo repetía
El agua de los astros mediadores,
Y los vidrios ciegos de un pesebre
Todo raíces, en la umbría de un prado:
En casa del carpintero hay novedad.

Los niños que rondan por las calas
Recogen plumas para las alas
Y algas de sol, y con voz de alba,
Gritan por el ojo de las escaleras
Que en casa del carpintero hay novedad.
Los que bailaban por las salas
Salen y contemplan, desde el muelle,
Una nueva estrella que pasa el monte.

El coralero se entera por el pirata
Que esconde los tintes en vientres de escamas
Cuando quema el árbol de las escrituras;
Al capitán de una fragata
Se lo dice la rosa de las noches.
El oro y la espuma de una mata
Claman, sonámbulos, por la sierra:
En casa del carpintero hay novedad.

El llanto de los ricos zarpa por los aires,
Y las carcajadas de los mendigos
Surcan los hielos del tejado.
Un pastor lo cuenta a los viñadores:
En casa del carpintero hay novedad.
La roca de las cimas esparce aromas,
Y en el Puerto mismo, con rojo encendido,
Pintan, mocetones, el Ayuntamiento.

El juez quema papelotes
De los años revueltos, en una esquina de la plaza.
Y el maestro de aja ríe a solas.
El humo de las acequias ya no alborota
Y los pescadores tomarán un bol.
Todo es silencio a campo raso
Cuando se lo dice la autoridad:
En casa del carpintero hay novedad.

Los del Valle y los de Colera
Saltan contentos, a su manera,
Y los de los de la Selva se han engalanado;
Con flores de heno brincan en la era:
En casa del carpintero hay novedad.
De Pau y Palau-saverdera
Llevan las mieles de su riscal,
Y llenan los cántaros de moscatel.

Los de Banyuls y los de Portvendres
Entran con lanas de mares tiernos
Y un fluir de palabras fáciles de entender
Para los que, entre vientos, saben comprenderse.
Los porteadores de Perpinyà,
Con sangre barrada en trapo de cenizas,
Claman desde lo alto del pico nevado:
En casa del carpintero hay novedad.

Nada se acaba y todo empieza.
Vienen mecánicos de redención
Con óleos nuevos de libertad;
Una Voz canta, en recompensa:
Que en casa del carpintero hay novedad.
Desde Alacant a la Provença
Quien muere no muere, si el sueño es claro
Cuando nace la Luz en el lagar.

La gente se congrega en la noche dura,
Todos anuncian la ventura,
Las Illes traen la manteca,
Y los del Urgell harina pura:
Quien nada tiene, luces de lo alto.
La fe ferviente no se captura
Y no se hace el Pan sin la levadura:
En casa del carpintero hay novedad.

J.V.Foix

El Port de la Selva
Navidad 1953

Versió anglesa en prosa (procedència http://www.anglo-catalan.org/op/monographs/issue010.pdf)

Everyone knows, it’s a prophecy. My mother said it one day as she laid me down
with gentle wheat; beyond dreams it was repeated by the water of intermediary
stars and the raw panes of a stable covered in roots, in the darkness of a meadow:
at the carpenter’s house there’s a new arrival.
The kids who roam around the coves gather feathers for wings and seaweed of the
sun, and with an innocent’s voice proclaim through the holes in their ladders —at
the carpenter’s there’s a new arrival. Those who were dancing in the halls come
out and gaze, from the quay, upon a new star passing over the hill.

The coral fisher has been told by the pirate who hides his dyes in scaly chasms
when the tree of letters burns; the captain of a frigate is told by the rose of nights.
The gold and foam of a shrub announce, somnambulant, through the hills: at the
carpenter’s there’s a new arrival.
The lament of the rich sets sail through the air, and the laughter of beggars furrows
the ice on the roof. A shepherd tells the vine growers: at the carpenter’s there’s a
new arrival. The summits’ rocks scatter scents, and in the centre of Port de la
Selva, in the brightest red, strapping lads paint the Town Hall.

The judge burns dossiers from the insurgent years at one end of the square, and
the adze master laughs alone. The smoke of the ditches shrieks no more and the
fishermen will cast their nets. All is silence on the people’s level when they are
told by the authority: at the carpenter’s there’s a new arrival.
Those from La Vail and those from Colera leap happily, in their own way, the
people of La Selva have changed; with hayflower they trace out on the threshing
floor: at the carpenter’s there’s a new arrival. From Pau and Palau-saverdera they
bring the honeys from their cliffs and fill the springs with muscat wine.

Those from Banyuls and those from Portvendres enter wearing woollen wraps
from gentle seas and a string of words, well received by those who, amid winds,
can understand one another. The hauliers from Perpinyà, with blood striped on a
sheet of cinders, exclaim from the heights of the snow-covered peak: at the
carpenter’s there’s a new arrival.
Nothing ends and all begins. Mechanics, bondsmen, come along with new oils of
freedom; a Voice sings in return: at the carpenter’s there’s a new arrival. From
Alacant to Provence Whosoever dies does not die, if sleep is clear when the Light
is born in the ploughland.

Folk gather together in the hard night, all announce the good fortune, the Islands
bring lard and those from Urgell pure flour: those who have nothing, brightness
of the peaks. The faith that boils cannot be captured and Bread is not made
without Yeast: at the carpenter’s there’s a new arrival.

J.V.Foix

El Port de la Selva
Christmas 1953

Un comentari

  10. eva d

    Bon Nadal, Joaquim! També ho faig extensiu a tots els companys i companyes infernemlandaires! Que el 2013 ens porti molta alegria i salut.
    I, Joaquim, que el 2013 continuïs tan actiu com sempre, compartint les teves sensacions i coneixements.
    Moltes gràcies per tenir aquesta finestra, punt de trobada, de vegades silenciosa, de vegades una mica més sorollosa, i sempre interessant.
    Des del silenci també es llegeix i s’aprèn molt, em sento molt afortunada.
    Si no comento gaire és perquè de vegades aplico allò de: “Parla quan puguis millorar el silenci. I a mi, en aquest bloc, em costa parlar.
    Gràcies.

    M'agrada

    Respon
  31. dandini

    Bon Nadal a tothom ! Us envio un enllaç d’una cosa preciosa . La reacció del públic está segurament manipulada pero tanmateix el que es sent es una passada.Es tracta de Roderick Dixon un tenor en el que va creure Plácido Domingo pero que finalment no ha fet carrera operística pero sí d’un altre tipo de música. Jo mai ho havia sentit més ben cantat. A veure si us agrada.

    M'agrada

    Respon
  46. Àngel Pascual Sauch

    És un poema esborronador…el trobo patriòtic i molt nostrat…però té una mica el virus d’Internet que provoca petits canvis en els textos. Si el vols revisar veuràs que en el quart vers començant pel final hi diu “cims” on hi hauria de dir “cim”. Aquesta essa que sobra és a altres pàgines…suposo que s’escampa pel fet de “tallar i enganxar” . En el vers anterior la paraula final “pura” va seguida de dos punts però J.V. Foix hi va posar punt i coma…no he revisat el text sencer però sí que m’he fixat en aquests dos detalls…La meva font de consulta ha estat el llibre “Un segle de poesia catalana” d’en Jaume Bofill i Ferro i Antoni Comas. Ed. Destino

    M'agrada

    Respon
  48. Àngel Pascual Sauch

    Et poso la versió teclejada del llibre…

    HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA
    Ho sap tothom, i és profecia.
    La meva mare ho va dir un dia
    quan m’acotxava amb blats lleugers;
    enllà del somni ho repetia
    l’aigua dels astres mitjancers
    i els vidres balbs d’una establia
    tota d’arrels al fosc d’un prat:
    a cal fuster hi ha novetat.

    Els nois que ronden per les cales
    hi cullen plomes per llurs ales
    i algues de sol; i amb veu d’albat
    criden per l’ull de les escales
    que a cal fuster hi ha novetat.
    Els qui ballaven per les sales
    surten i guaiten des del moll
    un estel nou que passa el coll.

    El coraller ho sap pel pirata
    que amaga els tints en bucs d’escata
    quan crema l’arbre dels escrits;
    al capità d’una fragata
    li ho diu la rosa de les nits.
    L’or i l’escuma d’una mata
    clamen, somnàmbuls pel serrat:
    a cal fuster hi ha novetat.

    El plor dels rics salpa pels aires,
    i les rialles dels captaires
    solquen els glaços del teulat.
    Un pastor ho conta als vinyataires:
    a cal fuster hi ha novetat.
    El roc dels cims escampa flaires
    i al Port mateix, amb roig roent,
    pinten, pallards, l’Ajuntament.

    El jutge crema paperassa
    dels anys revolts, a un cap de plaça
    i el mestre d’aixa riu tot sol;
    el fum dels recs ja no escridassa
    i els pescadors faran un bol,
    Tot és silenci al ras de raça
    quan els ho diu l’autoritat:
    a cal fuster hi ha novetat.

    Els de la Vall i els de Colera
    salten contents a llur manera
    i els de la Selva s’han mudat;
    amb flors de fenc calquen a l’era:
    a cal fuster hi ha novetat.
    De Pau i Palau-saverdera
    porten les mels de llur cinglera
    i omplen els dolls de vi moscat.

    Els de Banyuls i els de Portvendres
    entren amb llanes de mars tendres
    i un raig de mots de bon copsar
    pels qui, entre vents, volen comprendre’s.
    Els traginers de Perpinyà
    amb sang perenne en drap de cendres,
    clamen dels dalts del pic nevat:
    a cal fuster hi ha novetat.

    Res no s’acaba i tot comença:
    vénen mecànics de remença
    amb olis nous de llibertat;
    una Veu canta en recompensa:
    que a cal fuster hi ha novetat.
    Des d’Alacant a la Provença
    qui mor no mor si el son és clar
    quan neix la llum en el quintà.

    La gent s’agleva en la nit dura,
    tots anuncien la ventura,
    les Illes porten el saïm
    i els de l’Urgell, farina pura;
    qui res no té, clarors del cim.
    La fe que bull no té captura
    i no es fa el Pa sense el Llevat:
    a cal fuster hi ha novetat.

    M'agrada

    Respon

  50. Retroenllaç: Ho sap tothom, i és profecia | Pas a pas per Catalunya

Deixa un comentari