INTRODUCCIÓ:
Quan vaig pensar, vaig ordenar, vaig armar i finalment vaig publicar el primer concurs de l’any 2013 poc em podia imaginar que a poques hores de la seva publicació l’hagués de desordenar i desarmar sense que aparentment no hagués canviat res, ja que partint de la la imatge d’un cavaller que tant sols em lligava amb un únic argument musical, hagués esdevingut un fracàs personal interrompre’l. Això us ho dic per ser honest amb vosaltres i amb mi mateix i per tal de que comprengueu la insistent menció del calçador.
El original no necessitava de cap calçador, la sabata estava feta a mida, com la de cristall de la Ventafocs, però heus ací que el mateix dia i quan dic el mateix dia, és el exactament el mateix, i pràcticament a la mateixa hora, en José Luis va publicar en el seu excel·lent blog, un apunt dedicat a Die Rheinnixen l’altra òpera de Jacques Offenbach, que precisament era la música que jo vaig escollir per ser utilitzada com a primera pista per descobrir el cavaller i a partir d’aquí anar armant el concurs a l’entorn del genial compositor de Les Contes d’Hofmann amb les cinc pistes triades, que molts de vosaltres heu descobert de manera admirable.
El “divertit” entrebanc em va servir per desenvolupar aquesta malèfica tendència que tant sembla agradar a alguns de vosaltres i així embolicar fins a límits segurament exasperants el procés del “nou” concurs. Em vaig haver de trencar molt la closca per fer coincidir pistes i preguntes, esquivant en la mesura del possible al pobre Offenbach o deixant-lo en un lloc testimonial, i alhora que intentava trobar altres nexes d’unió entre aquell cavaller i la resta de pistes (l’actriu, la cantant, la ciutat) i no ficar-me per atzucacs. Els vaig trobar, i com jo, alguns de vosaltres, per tant objectiu acomplert. Vosaltres us heu divertit i jo també, vosaltres heu suat, i jo amb vosaltres, i finalment n’heu sortit gloriosament victoriosos i espero que indemnes (molts més dels que jo creia).
Així doncs us felicito a tots, els que ho heu encertat tot i els que no, els que m’heu escrit i els que us heu quedat muts però ho heu provat a casa. Sí us ho heu passat bé l’objectiu s’ha acomplert. Originalment no era fàcil, però la meva pretensió era que al menys fos divertit i entretingut, i que en cap cas no semblés, com diu una amiga que m’estimo molt, unes oposicions.
LES PISTES I LES PREGUNTES
- A la primera pista havíeu d’escoltar això:
Aquesta música deliciosa pertany al ballet de l’acte tercer de l’òpera de Jacques Offenbach Die Rheinnixen (Les fades del Rin), estrenada al Hoofoperntheater de Viena el 4 de febrer de 1864.
La història d’aquesta òpera, que us recomano escoltar, passa als voltants del castell de Franz von Sickingen (si premeu l’enllaç el trobareu tant encisador com el que us vaig ensenyar jo) a Kreuznach, i ves per on aquest senyor no és altre que el que encapçalava l’apunt i que teníem de reconèixer.
- Segona pista
Amb la foto d’una casa tan anònima com la que us vaig deixar era pràcticament impossible esbrinar la ciutat que us proposava descobrir.
Hi havia dues maneres lògiques de descobrir-ho: la primera mitjançant la pista d’àudio que jo us proposava escoltar i que us portava directament a Offenbach, a partir del qual si no havíeu descobert el cavaller i per intentar minimitzar la coincidència fatídica amb l’apunt de José Luis, us centrava amb el compositor i calia anar a buscar l’òpera (si no era Hoffmann, tant sols podia ser Rheinnixen) d’aquesta manera us facilitava tornar a l’òpera i al cavaller.
L’altre possibilitat suggerida (jo deia: continuant amb el senyor, prou rellevant per tenir diversos carrers dedicats a la seva memòria) era anar al nostre salvador Google i prement l’opció imatges demanar en alemany, és clar, el nom Sickingenstrasse (premeu i veureu que és el que surt). Tal sols calia prémer la fotografia i oh miracle! veureu que diu Sickingenstraße 5 Dresden, fantàstic, oi?.
- La tercera pista
Descobrir una pel·lícula mitjançant un àudio és una mica malèfic si no conté una d’aquelles frases que han passat ala història.
Els que ja sabien que la ciutat era Dresde sempre podien fer la recerca per directors de cinema nascuts a Dresden que van dirigir a Hollywwod i també hi havia la pista de 1946.
Fàcil no era, però potser algú pel diàleg escollit podia esbrinar que estàvem en una sessió de psicoanàlisis i recordar que l’any 1946 (això ho sabíem i calia anar a cercar la llista de pel·lícules d’aquell any) es va estrenar una pel·lícula amb la gran Olivia de Hallivand anomenada The Dark Mirror, on la gran actriu feia doblet, ja que interpretava a dues germanes bessones una d’elles sospitosa d’haver assassinat a un home. Si busqueu The Dark Mirror a youtube, què surt?
També es podia consultar si el director Robert Siodmak havia nascut a Dresden i, BINGO! Per tant ja tenim a Olivia de Hallivand
- La quarta pista
M’encanta aquesta pista, ho sé, era la més diabòlica ja que la senyora de la foto no és gaire visible a Google i això m’excita, què voleu que us digui?.
Com arribar a un compositor mitjançant la foto de la senyora, l’Olivia de Hallivand i Offenbach?
La senyora feia una obra a Broadway, i si associem Broadway i Offenbach? Provem-ho i Sant Google fa la resta http://ibdb.com/person.php?id=7941.
La cinquena de la llista que heu vist a l’enllaç anterior és Helen Goes to Troy que no és altre cosa que l’adaptació de La bella Helena, i qui feia el rol de Helena? busquem a la llarga llista i ens diu que és Jarmila Novotna, soprano txeca quasi resident al MET, que va intervenir a la mítica The Great Caruso. Provem de demanar imatges de Jarmila Novotna Helen of Troya? Un altre miracle
Jo, dolent com sóc, vaig retallar a Ralph Dumke (Calchas) i la vaig deixar sola a la banyera. I com lliguen Novotna i de Havilland? És més senzill del que sembla (ehem, ehem, ehem), si seguim investigant en els aspectes musicals, ja que cerquem un compositor, veurem que l’adaptació musical de l’opereta d’Offenbach va anar a càrrec del gran Erich Wolfgang Korngold, autor d’òperes impressionants i mítiques bandes sonores pel cinema, entre elles: Captain Blood (1935), Anthony Adverse (1936), The Adventures of Robin Hood (1938), totes elles protagonitzades per Olivia de Hallivand. Ja ho tenim!
- Falta la cinquena pista.
Teniu que escoltar això i jo vaig triar el fragment menys Korngold de tots el que es fan i es desfan. Digueu-me diabòlic.
Sabíem, en teoria que era una obra de Erich Wolfgang Korngold, per tant calia esbrinar en la biografia d’aquest compositor i descobrir que Die Kathrin, Op. 28 no es va poder estrenar com estava previst a Viena l’any 1938 per culpa de la prohibició del partit nazi. Finalment es va estrena a Estocolm dirigida per Fritz Busch (foto que encapçalava l’apunt). També podem saber que ho havien d’estrenar originalment la Novotna i el seu marit, Jan Kiepura, però aquest va acceptar un encàrrec del MET i aleshores van pensar amb Richard Tauber, amic del compositor i excels tenor. Ho podeu llegir, entre altres llocs aquí.
Per tant ja tenim el segon tenor, Richard Tauber.
LA PREGUNTA:
Quin any uneix Richard Tauber, Korngold, Dresden i Olivia de Hallivand?
Aquí jo hagués volgut trobar algun calçador capaç d’incloure el cavaller, però jo després de donar-li moltes i moltes voltes, no vaig ser capaç, ara els altres 4 SI, i tant!
Olivia de Hallivand va néixer a Tòquio el 1 de juliol de 1916. Una possibilitat
Hi ha un enllaç (a Internet es troba quasi TOT) que ens porta a TOTES les actuacions de Richard Tauber, tenor que va estar a la companyia de l’òpera de Dresden durant moltes temporades. Ai!, ai!, ai! que ens acostem al pòquer. I Oh! a l’any que naixia la germana odiada de Joan Fontaine, el tenor austríac cantava a Dresden:
1916 Dresden roles this year (9): Florian (Schneider von Schönau – world premiere), Tonio, Wat Tyler (Die Schmieden von Kent, by Karl Kaskel with libretto by Benatzky: local premiere), Mathias (Evangelimann), Wilhelm Arndt (Der Ring des Polycrates), Don Ottavio, Almaviva (Barbiere), Narraboth (Salome), Froh (Rheingold).
RT Appointed Royal Saxon Kammersänger at the early.
Der Ring des Polycrates és una òpera, també preciosa, d’Erich Wolfgang Korngold.
Ja ho tenim amics infernemlandaires, ens ha fet patir, suar, enrabiar-nos, tirar i tornar a recollir la tovallola, però finalment ho tenim, 1916.
ELS GUANYADORS:
No sé quants heu seguit el concurs, en altres formats ho podia seguir amb les contestes que m’anàveu enviant, em podia fer una idea, però amb aquest format tant sols sé els que us heu posat en contacte amb mi mitjançant el correu electrònic o algun comentari fet al blog i per tant, per les respostes rebudes, es podria arribar a una conclusió errònia. Tinc la percepció, pel número de visites rebudes en els apunts del concurs, que molts l’heu seguit i pocs us heu atrevit a llençar-vos de cap, per allò de la por i la vergonya a no encertar-la. Ho respecto i insisteixo que si he aconseguit que us interesses fins al final, el meu objectiu s’ha acomplert.
Ahir dimecres a les 9 en punt de la nit van entrar tres correus , tots tres marquen les 21:00 però per lògica l’ordre del llistat col·locava a un primer que els altres dos.
El primer correu va ser el de la Marga, però malauradament i encara no entenc el motiu, ja que ho tenia TOT, va i diu:
- Qui és el cavaller: Franz von Sickingen
- Quina és la ciutat: Dresde
- Qui és l’actriu: Olivia de Havilland
- Qui és el músic: Erich Korngold
- Qui és el tenor: Richard Tauber
Com veieu l’enigmàtica senyora de la banyera, no servia per puntuar, malgrat ser imprescindible per lligar caps i/o produir maldecaps, per tant alhora de desempatar, en el cas que fos necessari, servirà per pujar la nota qui em digui qui és, quina obra interpretava i perquè ens portava fins al music i l’actriu: Jarmila Novotna en Helena goes to Troy, adaptación de Korngold de la opereta de Offenbach.
El segon de la llista, i també a les 21:00 va ser Atticus, i com qui no diu la cosa deixa anar:
El tercer e-mail de les 21:00 és de Colbran i em fa un apunt, perquè això ja és un apunt:
ANY: 1916
- Qui és el cavaller: Franz von Sickingen
- Quina és la ciutat: Dresde
- Qui és l’actriu: Olivia de Havilland
- Qui és el músic: Erich Wolfgang Korngold
- Qui és el tenor: Richard Tauber
La senyora de la banyera:
- qui és: Jarmila Novotna
- quina obra interpretava: Helen Goes to Troy
- perquè ens portava fins al music i l’actriu: “Helen Goes to Troy” té música de Offenbach (La belle Helene), adaptada per Korngold, qui també va afegir una adaptació de la barcarola de Les Contes d’Hoffmann.
A les 21:14 entra un e-mail de la Maribel i el Victor (guanyadors de la darrera edició)
En el año 1916 (el año) en que nació Olivia de Havilland (La actriz), se representó en DRESDE (la ciudad), la ópera Der Ring des Polykrates de Eric Wolfgang KORNGOLD (el músico), con Richard Tauber (tenor) en el papel principal.
El caballero es Franz von Sickingen
La señora de la foto es Jarmila Novotna en la obra Helen goes to Troy (Musica de La belle Helene de Offenbach y E.W.Korngold) . Era la mujer de Jan Kiepura que eran los que inicialmente debían interpretar la opera Die Kathrin de KORNGOLD.
Puff me he despitado de la hora
Espero acercarme bastante a la solución (excepto el año claro).
A les 8:33 d’ahir dijous la Maribel i el Victor insistien:
Ui! revisant las preguntes del concurs potser he oblidat de dir que Korngold va posar musica a varies pel·lícules de la Olivia de Havilland.
Per dades que no quedi
A les 21:32 arriba un e-mail de Kiko, que us diré que es va precipitar el dia que vaig publicar la pregunta final i em va escriure sense acabar de llegir les condicions contractuals 😆 😆 😆 i per això m’escriu el que m’escriu:
A les 23:17 m’arriba l’email de l’Elio:
In extremis! En l’últim intent, abans d’enviar-te les respostes que tenia, finalment he trobat un possible any!! Té mèrit perquè una de les fonts que he utilitzat conté una errada!! En fi, a veure si hi ha sort, a aquestes hores no crec que guanyi, però si l’he encertat estaré molt content. Tot i que si sapiguessis els camins que m’han dut a les respostes…
E.
————–
Respostes:
Any: 1916 -> Neix Olivia de Havilland i Richard Tauber canta a Dresden el personatge d’Arndt de l’òpera Der Ring des Polikrates, de Korngold.
Cavaller: Franz von Sickingen
Ciutat: Dresden
Actriu: Olivia de Havilland (The Dark Mirror)
Músic: Eric Wolfgang Korngold
Tenor: Richard Tauber
Senyora: Jarmila Novotna
Obra: Helen goes to Troy (La Belle Hélène).
Motiu d’unió: L’obra és un arranjament que va fer Korngold de l’opereta d’Offenbach, autor de l’òpera Die Rheinnixen, l’acció de la qual té lloc a les rodalies del castell de Franz von Sickingen. De Havilland va actuar en varies de les pel·lícules per les quals Korngold va escriure la banda sonora, entre d’altres, les dues que li van valer un oscar: Anthony Adverse i The Adventures of Robin Hood.
A les 11:18 d’ahir dijous va arribar el e-mail de la Simone:
Just sortint de la fase greu de la gripeeeee…que finalment m’ha agafat i m’ha deixat k.o. durant 3 dies.
A veure si trec alguns puntets encara que no sigui per guanyar perquè amb la esplèndida senyora a la banyera, allí em vaig quedar. I ara tampoc tinc mes temps per investigar, tinc feina acumulada. Però si que vull participar-hi perquè m’ha agradat molt el format que ens proposes!!!
Jejeje i el que compte es participar i passar-s’ho be.
- Qui és el cavaller Franz von Sickingen (1481 – 1523) acompanyat per las Rheinnixen de J. Offenbach
- Quina és la ciutat Dresden (Sickingenstraße, 3) acompanyada per la Barcarolle de Offenbach
- Qui és l’actriu Olivia de Havilland a The dark mirror de Siodmark, nascut a Dresden
- Qui és el músic Korngold? O Max Steiner?…ahi se perdieron mis investigaciones
- Qui és el tenor o_Ô
senyora, obra i motiu d’unió: Ô_Ô
i el any…..pueeeesss….. Ô_Ô
Ahir a les 19:27 m’escriu l’Anna J. i em diu:
Sr Joaquin de IFL
No me he dado cuenta de cuando había que enviar las respuestas, pero creo que estoy en plazo o de lo contrario no tiene la mayor importancia, lo importante es la participación; de cualquier manera decirle que ha sido muy interesante y laborioso el concurso. No he podido concluirlo satisfactoriamente pero si lo he trabajado y dedicado unas cuantas horas de tiempo. Le agradezco de antemano su dedicación. Y permitame que le mande el proceso de investigación, ¡jejejeje!… a modo Holmes:
La primera música se trata de : Le Papillon- Valse des Rayons (Valse Chaloupée) de Jacques Offenbach La valse des rayons fue utilizado por Offenbach en el tercer acto de ballet en Die Rheinnixen – estrenado 4 de febrero 1864 en el Hoftheater en Viena . Canción de los elfos” en la ópera de Jaques Offenbach: Die Rheinnixen (Las hadas del Rin, o las ninfas del Rin).Acto de Giulietta En la ópera Los Cuentos de Hoffman se convirtió en Barcarola———————
El personaje es Franz von Sickingen, caballero imperial del Sacro Imperio Romano Germánico, en cuyo castillo se desarrolla la ópera de Die Rheinnixen,cerca de Kreuznach a orillas del Rin, durante las guerras del siglo XVI.
Renée Fleming y Susan Graham interpretaron entre otras piezas musicales de OFFENBACH la Barcarolle de la ópera Les contes d’Hoffmann
La ciudad es Dresden en Alemania
El director nacido en Dresden es Robert Siodmak que estrenó en 1946 A través del espejo (The Dark Mirror)con Olivia de Havilland con música de Dimitri Tiomkin
Dimitri Tiomkin pone música a ¡que bello es vivir! película estrenada el mismo año 1946, Ligando que bello es vivir con – La vida es bella, en la en la que se interpreta la Barcarolle- Belle nuit de la Opera “Les contes d’Hoffmann”
La cantante en la bañera es Julie andrews en la obra My fair Lady
Fritz Busch es el músico de la foto.
Bueno un pequeño desastre en el que no he sabido ligar las pistas que ha ido dando.
Me lo he pasado muy bien y quedo agradecida.
Saludos
Encara falta el penalitzat Xavier C. que em va escriure abans del dia pactat i em diu:
Hola,
Ja sé que m´avanço molt i em posaràs a la cua. Cap problema, que ja saps que jo ja vaig tenir el meu minut de glòria i ara jugo a una altra cosa. A veure com ha anat amb el guant que ens has llençat, i si m´he pogut sortir o no:
Cavaller.- Franz von Sickingen
Ciutat.- Dresden
Actriu.- Olivia de Havilland
Músic.- E. W. Korngold
Tenor.- Richard Tauber
Senyora de la banyera.- Jarmila Novotna, a Helen goes to Troy, adaptació de l´obra d´Offenbach per E. W. Korngold, autor de música a pel·lícules d´Olivia com Robin dels boscos, El capità Blood, etc.
Any.- 1916 (al juliol neix O. de Havilland, i al novembre Richard Tauber canta a Dresden (Dresde Hofoper) Der Ring des Polykrates, de Korngold.
No sé si arribo al pleno al 15, però un bon grapat de puntets segur que sí que els tinc!
No t´agrada que t´ho diguin, però és el meu deure i no me´n puc estar: moltes, moltes, i moltes gràcies per tot el que dediques a tots nosaltres. Com s´acostuma a dir, no estàs pagat .
Una abraçada,
També vull mencionar a Kalamar que em va enviar un e-mail abans d’hora amb moltes preguntes encertades i un desanim final que vaig intentar apaivagar amb un e-mail de contesta, que va ser contestat amb més encerts, però tot abans de les 9 de la nit. Suposo que com a la resta, no s’empiparà si transcric el que em va dir.
Jo no sé vosaltres, però després de llegir-vos encara tinc la pell de gallina. SOU MOLT BONS!!!. Sou fantàstics i no sé com heu tingut tanta paciència, jo no l’hagués tingut, segur!
Vaig dir que donaria tres premis i consultant-me a mi mateix he decidit el següent:
El primer premi ex-aequo per l’Atticus i per en Colbran, tots dos a les 9 de la nit i per capricis del gmail no pot quedar un per sobre de l’altre. Llàstima de no poder afegir a Marga, hagués semblat aquell festival de l’Eurovisión a Madrid (al Teatro Real, per cert)
Per tant, per aquest primer premi he decidit que cedeixo un dia el meu protagonisme a IFL i invito a Atticus que escrigui un apunt a In Fernem Land, del que ell vulgui: cinema, òpera, lied, un pamflet contra HS, un apunt dedicat a Alexia Voulgaridou, el que ell vulgui (ai senyor! que això ho deixo escrit), amb el material que vulgui, fotos, àudios, vídeos, el que calgui, jo em poso a disposició. Algú dirà que això no és un premi, que és una p….., però a mi em faria il·lusió, i estic segur que a vosaltres també, que ens deixi un apunt, oi?. Què et sembla amic Atticus? (encara tinc a casa el CD que vas guanyar l’última vegada). Ben mirat el premi ens el farà ell a nosaltres, en a mi especialment, honorant a IFL. Em feria il·lusió
A Colbran, que ja té l’encàrrec forever and ever per fer apunts, i per tant ho pot fer quan vulgui, li regalaré el magnífic CD de Celestino Vila de Forns que va ser motiu d’un apunt que incloïa pista del concurs, i que acaba de sortir a la venda, i del que disposo d’un altre exemplar nou de trinca.
Vaig dir que hi haurien tres premis i per tant també vull premiar el darrer e-mail que va arribar, ja que malgrat haver passat moltes hores des de l’inici del període de resposta, i per tant sabent que tenia poques possibilitats de guanyar, ho va fer igualment, així doncs a Anna J li regalaré un l’altre CD que també acaba de sortir i que va ser motiu d’un apunt a IFL, el de Música Virtuosa per a clarinet i piano, amb els magnífics Josep Fuster i Isabel Hernàndez interpretant obres de Josep Pasqual, Ernest Chausson, Claude Debussy, Robert Muczynski, Marcel Olm, Zulema de la Cruz, Pablo Koras, Jesús Rodríguez Picó i J.B. Meseguer Llopis.
Bé amics, és un plaer tenir-vos com a assidus visitants, participants i comentaristes.
Us espero a la propera edició que serà diferent, segur, però ja podeu estar ben segurs que serà, si no em dieu el contrari, tant o més maquiavèl·lica que aquesta edició, això sí, espero no tenir l’ajuda involuntària de JL per acabar-ho de fer més complert 🙂
Gràcies de tot cor a tots i felicitats als premiats, als que ho han encertat tot i no tenen premi i els que s’han deixat anar quan ja ho tenien a la punta dels dits.
IN FERNEM LAND 
Yo me he divertido leyendo y escuchando las pistas, pero decididamente he de decir que me encuentro entre los que, como tú, no tengo paciencia. Por cierto, ¿Cuándo volveremos a los concursos sencillos, en los que no se tenga que recurrir a google, YouTube o similares? La verdad es que yo los extraño un poco.
M'agradaM'agrada
Jo em vaig perdre a rel de confondre l’actriu: Pensava en Ava Gardner a The killers (Forajidos) de Robert Siodmak (1946), amb Robert Mitchum. 😦
M'agradaM'agrada
El proper tindrà un altre caire, a veure si l’encerto. 🙂
M'agradaM'agrada
A qui li hauries de donar un premi és al capitán Araña d´en José Luis, que té una punteria… O és que potser no les tens totes de deixar apunts del teu blog a les seves mans? 😆
M'agradaM'agrada
Estic cagat 🙂
M'agradaM'agrada
Felicitats als eixerits que han arribat al final.
No vam arribar ni a completar la resposta del 1r dia i com que “non est fornos per boleos” (que diu un amic meu), ho vam deixar córrer…
Esperem els posts de l’Atticus i del Colbran!
M'agradaM'agrada
Jo també els espero, més que res per a respirar una mica 🙂
M'agradaM'agrada
Ante todo felicitar a los ganadores, son bárbaros.
En segundo lugar confieso que me pudo el pánico escénico, ya que cuando creí que lo tenia todo, empecé a dudar, a cambiar cosas y como consecuencia de ello me perdí. Ante la incertidumbre opté por rendirme.
Me empeciné con el tenor y no supe salir del atolladero. En fin, una gozada de concurso, me lo he pasado bomba a pesar del final.
Gràcies Joaquim
M'agradaM'agrada
No t’has de rendir mai, per això he decidit donar un premi al darrer e-mail rebut, és un incentiu, oi?
Màrqueting directe 😉
M'agradaM'agrada
¡jajajajajaja!, si buscando pistas me lo he pasado bien, el resultado no puede ser mas que satisfactorio y el premio no digamos, inesperado.
Agradezco haber entrado hace poco en este blog, que es una verdadera cantera de sabiduría musical. Pienso seguir por aquí con el interés que me crea tanta información y novedades.
Donar les gràcies per poder participar i per la generositat del premi.
Salutacions.
Anna
M'agradaM'agrada
No entiendo lo mal que ha quedado escrito…¿será la emoción?
Saludos y enhorabuena a todos.
M'agradaM'agrada
Jo també estic content que t’hagis ensopegat amb IFL, d’aquesta manera hem guanyat tots.
El premi és un incentiu per a tots aquells mandrosos que ja ho veuen tot perdut.
Benvinguda Anna.
M'agradaM'agrada
una gran ola pel Joaquim!
‘. o Ô o . _ . o Ô o . _ . o Ô o . _ . o Ô o. _ . o Ô o . _ . o Ô o . _ . ‘
Moltes gràceis per fer nos ho passar tan be! Ets un crac!
😀
que tingueu tots un bon divendres i un millor cap de setmana!!!
M'agradaM'agrada
ah, i si fas un altre concurs…que NO sigui mes facil sisplau!! que si no no te emoció, jejejeje!
M'agradaM'agrada
I moltes gràcies a tu per posar-hi tant entusiasme.
M'agradaM'agrada
Pues… ¡vaya sorpresa!… Gracias. Y encima un premio ex aequo con Colbran… ni en sueños.
Realmente tenía claras todas las respuestas menos la del año, cuya relación encontré demasiado rápido, pero me parecía que había demasiado calzador… así que no esperaba tener pleno ni de guasa.
Me lo he pasado muy bien, aunque también me las he visto negras, sobre todo con la señora de la bañera. Me obsesioné con que se trataba de Irene Dunne y ahí se me descomponía todo el armazón. Menos mal que llegó en mi socorro la música de uno de mis compositores de cabecera, Korngold, del cual tengo todas sus óperas y, a pesar de que el fragmento que elegiste tenía muy mala baba al tener frases en francés y sonar muy poco a Korngold, pude identificar Die Kathrin y desde ese hilo todo volvió a acoplar.
Insisto en que ha sido francamente divertido y espero que haya más ediciones, aunque ya adelanto que procuraré no ganar porque… ¿tú te crees que es un premio hacerme escribir en tu sagrado IFL?, ¿qué buscas, humillarme en público, con el nivelazo que se gasta por estos lares? ¿Qué te parece?: un CD para el coganador, otro CD al último correo recibido y yo a la pizarra.
Además, tú ya has escrito de casi todo, no sé qué quedará sin tocar… ¿la biografía de Torrebruno?. No, mejor, ya sé… escribiré un post titulado “Elogio y loa desde IFL al ilustre señor Joan Francesc Marco”…
Eso sí, espero que el premio no caduque pronto porque últimamente no tengo tiempo casi ni de escribir en mi humilde blog. Ya te diré algo.
Reitero las gracias y doy mi enhorabuena a todos los participantes porque sé lo que habrán sufrido con tus maldades.
M'agradaM'agrada
Yo estoy esperando como agua de mayo tu salida a la pizarra, aunque reconozco que será más premio para nosotros que para ti.
Estoy pensando pagarte con un sobre, ¿Qué te parece? 🙂
M'agradaM'agrada
Ho he trobat molt difícil, però m’has tingut enganxat fins i tot en aquest apunt dels resultats.
Admiro els coneixements de tots els participants que han escrit i l’habilitat per bellugar-se per Internet, identificar fotografies i fragments musicals que per a mi continuen sent impossibles i enigmàtics.
Finalment felicito als guanyadors, mentre em postro als seus peus. rendit i admirat per tanta sapiència.
Ara estaria molt bé que la propera tortura en forma de concurs fos més assequible per a totxanes com jo.
Llarga vida a In Fernem Land i al pacient administrador que ens aguanta i entreté.
M'agradaM'agrada
Potser el proper serà senzill, però diabòlic i malèfic 🙂
M'agradaM'agrada
Oh Oh !!! quina cosa mes dificli he entrat i sortit buscam les pistes, fins que m’he cansat, els guanyadors en saben un” niu la enhorabona per ells. Aviam si algun dia en feu un més sencillet , es molt divertit cercar les pistes. Salutacions a tothom
M'agradaM'agrada
El proper serà diferent, ho garanteixo 😉
M'agradaM'agrada
Ejemplarmente castigado por los dioses (hay que ver lo que se hace por conseguir un poco de publicidad), a partir de la señora de la bañera entré en una espiral demoníaca en la que por lo visto he rozado el larguero más de una vez, pero nada. Pasé por el Catrina de Korngold pero la música me sonaba a Kurt Weill y ahí acabé varado. Y totalmente mareado.
Descifrar mis incomprensibles comentarios tras la segunda pista daría para otro concurso: “No pongas nada de Bach ni de BMW que hoy lo saco yo”; me contestas que no BMW sino FORD, por el cine, y forzando digo que Siodmack suena a Simca (1000); la secuencia es la del test de Rorschach, el de las manchas de los psiquiatras, del que el día del visitante 2.000.000 te comenté recordaba el cuadro que ahora es el fondo del Blog. Bobadas al lado de lo de Offenbach, que mira que es rara la ópera y patam.
Felicidades de todo corazón a los ganadores, que demuestran que no basta con Google, ni siquiera con sus ayudas especiales, y mi solidaridad con los que aún seguimos con aspirinas.
M'agradaM'agrada
I em deixava el mes important: Gracies per “l’excel•lent” i per el concurs.
M'agradaM'agrada
Ah, doncs mira, em fa ilu que m’ho diguis
M'agradaM'agrada
M’encanta que diguis això de Kurt Weill, va ser la meva intenció, despistar 👿
M'agradaM'agrada
Yo creo que éste ha sido el concurso más difícil de cuantos nos ha propuesto Joaquim hasta el momento.
Por lo que a mí respecta hasta que no apareció la foto de Jarmila Novotna únicamente había identificado a Frank von Sickingen, pero es que los labios y mandíbula de la famosa soprano checa se me han quedado para siempre en la memoria desde su participación en “El gran Caruso” como “Maria Selika” (soprano ficticia, como muchos de los nombres que aparecen en el film, ya que no se atenía a la verdad, en cuanto a biografía del mítico tenor), donde recortaron su rol por orden de la viuda del biografiado -ya que se plasmaba una relación amorosa que se suprimió en el montaje final- y posteriormente pude conseguir un excelente DVD monográfico que aconsejo a todos.
Por cierto Jarmila Novotna nunca estuvo casada con el tenor polaco Jan Kiepura; su esposa de toda la vida (desde 1936 hasta su muerte) fue la soprano nacida en Budapest -pero vienesa de corazón- Martha Eggerth que nacida en 1912 aún sigue entre nosotros y en abril cumplirá 101 años. Junto a su marido hizo varios films en Austria y dos en Hollywood al lado de Judy Garland (“For me and my gal”-1942 y “Presenting Lily Mars”-1943).
Jarmila Novotna fue el “amor fou” de Toscanini desde 1936 en que la dirigió en una “Die Zauberflöte” y a quien se declaró por escrito y ella igualmente le contestó por carta que se sentía muy halagada por ser amada por un genio universal, pero desistía de su petición amorosa porque estaba muy bien casada y siempre había sido y sería fiel a su marido…
Celebro que haya habido tantos participantes que han trabajado de lo lindo y me siento honradísimo de haber ganado ex-aequo con mi gran amigo Atticus, cuyo blog es una fuente de excelente información y criterio y a quien saludo desde aquí, enviándole un fuerte abrazo y espero que podamos volver a vernos muy pronto.
Mis más sinceras felicitaciones a cuantos habéis acertado este “intringulis”, extensivas a los que no habéis acertado todo y a los que lo habéis intentado y no lo habéis conseguido. Nos volveremos a encontrar aquí siempre que podamos y en cuantos concursos se le ocurran a Joaquim.
M'agradaM'agrada
Jo crec que era més difícil el del estiu i aquell “magnific” quadre del Lohengrin, però comprenc que aquest també ho era. Jo segur que no hagués guanyat, ni tant sols hagués resistit fins al final. Em conec
M'agradaM'agrada
Felicitats a tots els que heu arribat al final i sobretot als guanyadors 🙂 Per raons personals, he estat aquestes setmanes bastant atrafegat i no he pogut dedicar el temps necessari a resoldre les pistes, molt de temps en el meu cas 🙄 vist el nivell dels enigmes. Gràcies Joaquim per inventar-te concursos com aquest i felicitats per l’excel·lent apunt-solució d’avui.
M'agradaM'agrada
Gràcies Lluís, espero tenir-te a la llista de participants del proper
M'agradaM'agrada
Aaaaaaaaaaaah! Siodmak, Dresden, encara… Em vaig embolicar amb el cavaller: no sé per què, vaig anar cap a una altra òpera “nàutica”, l’Undine, del mateix E.T.A. Hoffmann, on també hi ha un cavaller d’aquests i ja em vaig anar perdut… En fi, un altre cop serà! Això sí, el format és bo.
M'agradaM'agrada
Si et desvies al principi, després és difícil redreçar-ho-
No sé si el proper tindrà el mateix format, no cal cremar-ho i el format és una mica esgotador, millor alternar
M'agradaM'agrada
En primer lloc felicitats al Joaquim pel Concurs, als guanyadors per la seva
“clarividència” i als que no hem participat al blog, però si hem buscat i consultat sense éxit, per la bona voluntat.
M'agradaM'agrada
Gràcies per intentar-ho, Isolda
M'agradaM'agrada
¡¡¡Enhorabuena a los campeones!!! ¡¡¡Y al patrocinador del concurso!!! Me lo he pasado como una enana buscando y rebuscando. Pero no pudo ser… Lo del año me superó y me la jugué a la desesperada poniendo el año de la película de Sueño de una noche de verano, en la que participaron Olivia y Korngold. Y que estaba cerca de Katrin.
El mejor concurso que has hecho hasta la fecha. Y el siguiente, igual de dificil, por favor.
P.D. ¿El truco de buscar imágenes en Google arrastrando la foto al buscador de imágenes no te lo sabes, verdad? Cuando cojas fotos, recórtalas siempre, que es la manera de que el buscador no las localice (como la de la señora de la bañera). Me arrepentiré de estas palabras, seguro.
M'agradaM'agrada
Me encantas, lástima que la cosa del año no la trabajaras un poco más.
El truco ya lo sabia 👿
M'agradaM'agrada
Vaig passar’m-hi una bona estona! però res, no tinc eperiència ni res, a veure si el pròxim cop surt… 🙂
Felicitats Joaquim i als guanyadors!!!! 😀
M'agradaM'agrada
Gràcies Jan
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats, Atticus i Fede, i tots els que heu encertat el 100%!
He maleït la senyora enturbantada aquesta, que pensava que anava de caribenya, quina 😳 enterar-me que és la mismíssima Helena, una grega, que allò eren volutes clàssiques! Amb la foto, atascada del tot. Sort que després va venir en Busch, per continuar la recerca.
Prometo tornar a llegir les condicions del concurs a p o c a p o c, que pensava que s’havia de lliurar la resposta abans de les nou. M’ho he passat bé, a moments us he 😡 als que fardàveu de saber-les totes, i també he après molt! què guapa la Jarmila, mira que dir que té una mandibulota..
gràcies Joaquim pel concurs, t’ho has currat molt, ens ho has posat cru i nosaltres hem pedalejat amb ganes. Però algunes pujades, ufff. Un petó.
M'agradaM'agrada
No, Kalamar, nunca he dicho mandibulota sino mandíbula. La mandíbula de Jarmila Novotna era notoria. Si hubieras visto “El gran Caruso” sabrías por qué lo digo, aunque su rol fue extremadamente recortado (en la secuencia de “Rigoletto” en el Covent Garden cantaba el aria “Caro nome” y “Addio, addio” con Mario Lanza, aparte de que se establecía una relación amorosa entre los personajes de “Maria Selika” -que nunca existió- y Caruso).
En lo que queda de su intervención en dicha película sólo se hace la antipática, con un acento que “echa pa’ tras” -si ves la versión original- levantando su famosa mandíbula y luego viendo “entre cajas” cantar a Caruso-Lanza “La donna è mobile”. Intervenía en el cuarteto “Bella figlia…”, pero en vista que Dorothy Benjamin, la mujer de Caruso, impidió que se insinuara ninguna relación amorosa que no fuera la suya, tuvieron que rodarlo de nuevo para que no se la viera, aunque su voz si que es la que suena.
De todas formas aunque en la versión final del film sólo aparece unos 5/6 minutos, se mantuvo en sus trece en ir la cuarta en el reparto. Supongo que le escamotearon un buen cuarto de hora en pantalla, pues tengo fotos de ella y Lanza en el camerino -no publicitarias, sino de acción- abrazados en plan amoroso, vestida ella de Gilda. Y sumando el aria, el duo, la escena del camerino y alguna posible intermedia para relacionarlas me dan esa duración suprimida.
Era una mujer guapa, de belleza algo distante, que -como ya he dicho antes- trastocó a Toscanini, enamorándose de ella como un pardillo, por lo que debía tener un atractivo personal muy fuerte, aparte de una voz de doprano lírica muy bonita y los teatros se la rifaban para contratarla. También hizo bastante cine en su país, en Austria, en Hollywood y en TV.
M'agradaM'agrada
doprano=soprano. Perdón.
M'agradaM'agrada
Sí que tenía buena mandíbula, sí… http://www.youtube.com/watch?v=o8sg27GQjPQ
M'agradaM'agrada
Tengo esta versión televisiva de “The great Waltz”. La protagonista, no obstante, era Patrice Munsel, la debutante más joven en papel protagonista que haya pisado el Met. Debutó oficialmente a los 17 años en “Mignon” en 1943. También actuaba Bert Lahr, el cómico que ironizaba a los cantantes líricos haciendo “el carro” (fluctuaciones exageradas de la voz) al atacar las notas agudas.
M'agradaM'agrada
I jo que creia que era una manera de tirar la tovallola
M'agradaM'agrada
Sort que tinc un capità que sap encoratjar a la tropa quan està a punt de llençar-la..Sí, Colbran, lo de la mandíbulona ho dic jo perquè hi parlàveu molt d’ella i me l’imaginava enorrrme. Tenim casos a l’òpera i al pop, de descomunals. Deuen anar bé per cantar.
Joaquim: actualitzaràs el concert d’avui i demà de l’OBC?, és que toca un CBito 😉 , i a casa teva, els anuncis són molt ben mirats.
M'agradaM'agrada
Vols que posi una foto de l’infantó vestit de músic? 🙂 promoció especial a càrrec de la casa 😆
M'agradaM'agrada
Felicitats als tres guanyadors. Però nosaltres ens sentim molt contents i guanyadors per fer encertat les respostes. Participar és un gust i encertar és un luxe. Victor que és el dels concursos l’hi passa molt bé fent de Sherlock Holmes i jo diverteixo veient com recorre tots els carrers de Berlin a veure si identifica la casa fins que arribo i li dic que aquesta no és la pista adequada i que ha de llegir millor. El mateix quan creia que la senyora de la banyera era Maureen O’Hara.
Gràcies Joaquim per entretenir-me a Victor
M'agradaM'agrada
i mira per on que he fet una boda entre la senyora Novotna i el senyor Kipura
M'agradaM'agrada
Està corregit i estic molt content del vostre resultat, heu esdevingut un equip perillossíssim
M'agradaM'agrada
Està demostrat que s’ha de dispossar d’una bona combianció de resistència, “aguante”, paciència, tranquilitat i coneixements per a concursos IFL. Virtuts dels campions! Felicitats!
M'agradaM'agrada
Estem d’acord Josep, jo no el guanyaria, no les tinc aquestes virtuts
M'agradaM'agrada
¡Felicidades a los vencedores, a los que habéis participado y a Joaquim por el concurso! Me puse un poco tarde(el último día) y no saqué más que la primera pista. Espero ya estar al día, mejorar y participar más ¡Un saludo a tod@s y enhorabuena, infernems!
M'agradaM'agrada
Un poco tarde? que no sigues las reglas de Pep Guardiola? “ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora” 😉
M'agradaM'agrada
Últimamente, no…Pero lo voy a cumplir…¡Gracias!
M'agradaM'agrada
pasito a pasito,
petons
M'agradaM'agrada
DEMASIÈ!!!! Es fantàstic.Felicito a tots els que han guanyat, els que no,els participants ie na MI mateixa per tenir la sort de poder-hi ser.
Petons per “tutti”
M'agradaM'agrada