Parsifal, acte 2on, producció de Michael Schulz Festival de Salzburg. Foto picture alliance / dpa
Encara sota la influència i commoció del Parsifal al Metropolitan Opera House de Nova York, que va assolir l’excel·lència musical i vocal, ens arriba la proposta del Festival de Salzburg, edició Pasqual, que amb la deserció de la Berliner Philharmoniker, orquestra per la que va ser creat el Festival en èpoques vonkarajanianes, i que ara s’han estimat més acceptar la suculenta oferta econòmica de la competència, el Festival de Baden-Baden, substituïda amb la prestigiosa, luxosa i emèrita Staatskapelle de Dresden sota la direcció del grandiós Christian Thielemann.
Thielemann que jo cada vegada veig més a prop de la titularitat de la Berliner una vegada Rattle acabi el contracta, s’allunya del misticisme estàtic i contemplatiu de Daniele Gatti i ofereix una versió també esplendorosa, més àgil, lírica i quasi diria que idíl·lica en els moments més místics, densa i dramàtica en el segon acte, amb l’immensa complicitat d’una Staatskapelle de sonoritats riquíssimes i de superba qualitat tímbrica que sota la inspirada direcció del director alemany fan que l’experiència musical sigui extraordinària.
El Sächsischer Staatsopernchor Dresden no desmereix absolutament el nivell de l’orquestra i per tant garanteix grans moments durant el primer i tercer acte.
Pel que fa a l’equip vocal és molt solvent, però cal reconèixer que no iguala al novaiorquès. Les veus són sòlides i adients: Johan Botha (difícil de donar credibilitat escènica), Michaela Schuster (veu preciosa tendent al crit), Stephen Milling (en plena forma i Gurnemanz més jovial del que estem acostumats), Wolfgang Koch (Amfotas i Klingsor) i Milcho Borovinov (Titurel) ofereixen unes prestacions sense gaires fissures, però en cap de tots ells troben indicis d’excepcionalitat, potser perquè això estava reservat a Thilemann.
La posada en escena és horrible i si pretén algun missatge o lectura especial, jo no he estat capaç de desxifrar-la. És obra de Michael Schulz i m’apunto el nom per prevenir-me en futures produccions. És visualment lletja i conceptualment confusa, m’interessa que Amfortas i Klingsor estiguin interpretats per el mateix cantant, duen cares (la del bé i el mal) de la mateixa moneda, però la resolució és tan freda, distant i lletja, que propicia el desinterès dramàtic de la proposta. Un veritable nyap.
Aquest Parsifal esdevé un graó més del triomf de Thielemann i la consolidació com a director indiscutible del repertori alemany, un pas més cap a la Berliner.
Aquí us deixo els enllaços d’àudio i vídeo, per cert, de qualitat extraordinària encara que no arribi a la perfecció de les transmissions que us he deixat del MET
Us deixo el preludi de l’acte primer
i el final amb Johan Botha i el meravellós Cor.
Entremig d’ambdós talls hi trobareu motius suficients per gaudir un cop més d’aquesta òpera cabdal.
Milling (Gurnemanz) i Schuster (Kundry) al Parsifal de Salzburg 2013. Foto: Forster
R.Wagner:
PARSIFAL
Amfortas: Wolfgang Koch
Titurel: Milcho Borovinov
Gurnemanz: Stephen Milling
Parsifal: Johan Botha
Klingsor: Wolfgang Koch
Kundry: Michaela Schuster
1. Gralsritter: Thomas Ebenstein
2. Gralsritter: Derek Welton
1. Knappe: Annika Sophie Ritlewski
2. Knappe: Carolin Neukamm
3. Knappe: Mauro Peter
4. Knappe: Attilio Glaser
Blumenmädchen:
Eva Liebau, Annika Sophie Ritlewski, Theresa Holzhauser,
Bele Kumberger, Chiara Skerath, Carolin Neukamm
Stimme aus der Höhe: Rachel Frenkel
Sächsische Staatskapelle Dresden
Sächsischer Staatsopernchor Dresden
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Chor: Pablo Assante
Musikalische Leitung: Christian Thielemann
Inszenierung: Michael Schulz
Bühnenbild: Alexander Polzin
Kostüme: Alexander Polzin
Licht: Urs Schönebaum
Choreografie: Annett Göhre
Besetzung am 23.03.2013
No hi ha òpera més adient per un Divendres Sant i aquí m’agrada complir amb el ritual.
IN FERNEM LAND 
Ostres, Joaquim, jo ja no sé com donar-te les gràcies, sense que sembli una mera formalitat. De veritat que no té preu això que fas! Justament aquests dies pensava com m’agradaria sentir aquest Parsi (veure’l, pel que sembla, no cal) amb el meu admiradíssim Herr Thielemann i poder comparar amb Gatti, no per establir quin és la millor -si això fos possible- sinó per gaudir de dues concepcions de ben segur diferents, però igualment vàlides i admirables, i patapam, a can Joaquim apareix puntualment. Certament, com dius, no hi ha títol més idoni per a un dia com avui. Gaudirem, doncs, un cop més amb els seus encanteris. Gràcies, moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Són ben diferents aquests directors i els seus Parsifal, m’agraden ambdós, però per ser justos haurien de interpretar-se amb les mateixa orquestra, cor i cantants per extraure conclusions.
En aquest sentit el DVD del MET és millor, començant per la producció, però la de Salzburg mereix totes les atencions possibles, hi ha molt talent musical i també vocal.
Potser Gatti amb tot l’equip de Salzburg ens agradaria menys i en canvi Thielemann amb l’equip del MET feria història.
Espero que ho gaudeixis molt
M'agradaM'agrada
Pobre Botha! A produção parece ser do pior que se tem feito nos últimos anos (e tem-se feito coisas bem horrorosas, como sabemos).
M'agradaM'agrada
La producció és horrible i Botha que en qualsevol producció ja resulta perillosament ridícul, no es pot mirar, si escoltar.
Un director d’escena i un dissenyador de vestuari haurien de tenir present els cantants que es faran càrrec de les seves produccions, però no són gaire respectuosos, això fa molt temps que ho sabem.
M'agradaM'agrada
No és un Parsifal més. Aquest ben segur que musicalment tambè serà dels de referència actual per ser el director qui és i l’orquestra que és. Tambè tindré jo “dia Parsifal” avui a casa de bons amics de Vic on farem una audició completa de l’òpera (es tria per votació entre les que porta cadesqú) i una mena de fòrum “musical-filosòfic-i…i…gastronòmic!”. Un manera més que interessant de passar un divendres…sant! 🙂
M'agradaM'agrada
…cadescú… (sorry)… 😦
M'agradaM'agrada
Per votació? Què prosaic! Li traieu tota La Gràcia. Per l ´any vinent proveu a deixar-vos il·luminar per l´Esperit Sant. 😉
M'agradaLiked by 1 person
L’han fet director artístic?
M'agradaM'agrada
Ja ens diràs quina heu escoltat o vist. Si m’ho haguessis dit abans et preparava la del MET i de ben segur et guanyaves uns espetecs de Vic (no de casa Terradelles, dels bons de veritat que es produeixen per allà) com a premi.
M'agradaLiked by 1 person
Catxis! Com que tu no m’avises a les teves conferències jo no ho faig a les meves “xerrades”…hahahaha…:-) …Però dius bé, amb la del MET 2013 hagués “matxacat” però bé… Tot i aixi va agradar molt la que vaig portar jo i és coneguda en el Liceu amb Domingo: Opus-Arte, Baden-Baden, Lehenoff, amb Kent Nagano i la Deutsches Symphonie-Orchester, i amb Ventris, Meier, Salminen, Hampson i Fox. No està malament, oi? I amb l’equip de música de l’amiguete (altaveus impressionants, amplificador de vàlvules, cables de coure apantallats amb plata…redeu…i projecció en bona pantalla gran). Lo que tinc jo a casa gairebè és de galena comparat amb això…Si fa no fa una “saleta” d’alta fidelitat com una que ens vas mostrar una vegada en un post…ara no recordo quin…I baixant de Vic va i m’anuncien a catmusica la Passió segons sant Mateu de Bach per Herreweghe. O sigui, que vaig baixar a no més de 70-80 km/h tota l’estona i la vaig continuar a casa fins al final. Si amb lo d’ahir no he guanyat unes quantes indulgencies ja no sé que fer! 🙂
M'agradaM'agrada
No, no està gens malament, però després d’un Parsifal una Passió amb Herreveghe em sembla d’una severitat cistercenca i tenint en compte que el Divendres Sant a Vic no vas tastar cap embotit de la terra, a no ser que en facin de peix ja que a Osona són capaços d’això i de molt més, tot plegat és que deus tenir algun pecat proper a fer i t’estàs guanyant l’indulgència plenària, de no ser així, potser ho fas massa fort, oi que m’entens?.
M'agradaM'agrada
¡Caramba! Más oportuno imposible, por la fecha escogida y por la actualidad de la versión.
M'agradaM'agrada
Estic a la que salta 😉
M'agradaM'agrada
Posats a corregir: “cadascú”. Bitte
M'agradaM'agrada
Prego. 🙂
M'agradaM'agrada
Algú sap on trobar un link per sentir una cançó per a cor d’Antoni Nicolau que es diu “Divendres Sant”? Segur que hi deu haver versió de l’Orfeó Català que la va estrenar el 1901.
Jo la trobo preciosa i no me n’he sortit a Youtube
M'agradaM'agrada
Ho he buscat per tot arreu, però no hi ha hagut sort, no desesperis, segueixo amb la recerca. No la conec i totes les cançons que conec del mestre Nicolau són bellíssimes, o sigui que m’has esperonat a la recerca.
M'agradaM'agrada
No he comentat mai fins ara.
Com agrair-te això que fas per tots nosaltres, tens el millor bloc i la tasca de divulgació no té parió.
Ara falta que el pugui baixar, però m’esperaré pacient com he fet amb tots els altres tresors.
Això que fas no es pot agrair en paraules, però no et puc oferir res més.
Moltes gràcies Joaquim
M'agradaM'agrada
Benvinguda Loreto.
Gaudeix, després de la paciència necessària en la descàrrega i en tot cas tornes per comentar el que t’ha semblat, és el millor agraïment que podeu fer-me.
Torna quan vulguis
M'agradaM'agrada
accidenti come mai sono spariti i link mp3???
;-((
M'agradaM'agrada
In quel momento stavo cambiando i link, scusa.
M'agradaM'agrada
e i link video funzionano tutti meno il terzo….
beh buona pasqua a tutti
M'agradaM'agrada
Tutti, per adesso funzionano correttamente.
Bona Pasqua anche a te, caro Pio.
M'agradaM'agrada
wow!! magia: riappaiono uno alla volta
grazie Joaquim carissimo
M'agradaM'agrada
Ja,ja,ja,ja,ja miracolo pasquale
Di niente
M'agradaM'agrada
No puc escoltar els tracks, no es veu la barra de l’àudio.
M'agradaM'agrada
Hola Jordi, no sé que et pot passar, refresca el navegador o reinicia l’ordinador. Ho lamento
M'agradaM'agrada