IN FERNEM LAND

LA PRIMERA TATIANA D’ANNA NETREBKO


Anna Netrebko (Tatina) i Dmitri Hvorostovsli (Onegin) a la Staatsoper de Viena. Producció Falk Richter

Anna Netrebko (Tatina) i Dmitri Hvorostovsli (Onegin) a la Staatsoper de Viena. Producció Falk Richter. Fotografia: Michael Pöhn/Wiener Staatsoper

Per fi, després d’anys esperant que Anna Netrebko, la veu ideal per interpretar Tatiana, es decidís a incorporar-la al seu repertori, ha arribat el dia, i de la mateixa manera que ho va fer amb Anna Bolena, va decidir que fos la Staatsoper de Viena la beneficiada amb el privilegi del debut, abans que inauguri la propera temporada del MET amb la mateixa òpera i que podem gaudir-ho amb la transmissió als cinemes.

Curiós que hagi esperat tant de temps per assolir el rol d’una noia jove, ideal per a una veu de lírica pura, quan la soprano ja ha superat la quarantena i quan ja anuncia de manera deixeu-me dir que temerària, la Lady Macbeth de Verdi i la més lògica Elsa de Lohengrin,  com a futurs rols a incorporar en la enlluernadora carrera de la soprano russa.

El debut com a Tatiana no podia ser més esperat, Netrebko es troba en un moment vocal esplendorós, amb la veu plena i esclatant en tot el seu registre. Sembla una veu més ideal per la gran escena del darrer acte, que no pas per interpretar amb innocent convicció el primer quan es decideix a escriure una carta a l’home que l’ha enlluernat. Quasi us diria que actualment Netrebko ja és més Lisa de Pikovaia Dama, que no pas Tatiana. A la carta he trobat una exuberància quasi excessiva, difícil imaginar una noia que no ha viscut res amb aquesta veu pletòrica, densa i segura, malgrat aquest retret venial, la veu de Netrebko és seductora i sap captivar en  cadascun dels actes, amb brillantor i amb resplendent encant en totes les grans línies melòdiques i en els clímax dramàtics. No és, al menys com jo esperava, una grandiosa Tatiana, però estic segur que la treballarà més i possiblement al MET ens oferirà més registres i una evolució vocal del personatge en cadascun dels actes. En qualsevol cas és gaudeix molt escoltant-la.

Per tant escoltem-la en l’escena de la carta, jo crec sincerament que la interpretació és massa madura, però fa goig escoltar una veu així. A la carta, si hem de jutjar per la veu i la interpretació que s’entreveu escoltant-la, ja és una dona que ha viscut molt, i això és un contrasentit.

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Viena va envoltar a la diva amb un equip guanyador encapçalat per Dmitri Hvorostovsky, un Onegin contrastat i experimentat. La veu denota alguna dificultat d’afinació, però no hi ha dubte que el seu Onegin és imponent i versemblant. No cal dir que el prefereixo en aquest repertori a qualsevol de les seves incursions verdianes.

Debutava també en el rol de Lenski, el tenor Dmitry Korchak va obtenir un èxit sense discussió, malgrat que a l’inici sembla una mica aclaparat, acaba de manera brillant amb la seva gran ària, abans de l’escena del duel.

Més fluix m’ha semblat el Gremin de Konstantin Gorny.

Abans de deixar-vos els enllaços, us fer escoltar el gran duo final, amb Netrebko I Hvorovstowsky en plenitud.

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Anna netrebko (Tatiana), acte 1er Eugen Onegin a la Staatsoper de Viena. Producció de Falk Richter. Fotografia: Michael Pöhn/Wiener Staatsoper

Anna netrebko (Tatiana), acte 1er Eugen Onegin a la Staatsoper de Viena. Producció de Falk Richter. Fotografia: Michael Pöhn/Wiener Staatsoper

P.I.Txaikowski
EUGEN ONEGIN

Larina: Zoryana Kushpler
Tatiana: Anna Netrebko
Olga: Alisa Kolosova
Filipjewna: Aura Twarowska
Eugen Onegin: Dmitri Hvorostovsky
Lenski: Dmitry Korchak
Príncep Gremin: Konstantin Gorny
Saretzki: Mihail Dogotari
Triquet: Norbert Ernst
una veu: Dritan Luca
Capità: Mihail Dogotari

Cor i Orquestra de la Staatsoper de Viena
Direcció musical: Andris Nelsons

Viena, 15 d’abril de 2013

ENLLAÇOS mp3

enllaços eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena

Demà, per encetar el més de maig ens espera un musical dels grans, amb un repartiment dels grans.

Un comentari

  1. Svetlana

    For Korczak role of Lensky is not debut. He has sung at least in 2002 year at the theatre “New Opera” (“Новая опера”), conductor – Kolobov. The DVD was recorded in Russia with Korczak as Lensky.

    M'agrada

        • ÉS que això del misteri i l’ocultació de l’edat de les senyores té molta tela. Elles. i ara també ells, no paren de tibar la pell, com si l’edat fos una cosa de pell ben tibada, llavis impossibles i pòmuls a punt d’esclatar.
          No hi ha cosa millor que poder fer anys, explicar-ho i portar-ho amb la dignitat que aquests haurien de donar. És millor que et diguin, encara que sigui amb malicia, fixa’t no ho sembla!, què pensin però que s’ha fet aquest/a?, què no té miralls a casa seva?. Jo crec que quan tiben tant, la percepció visual també deu canviar i ells no s’acaben veient com els han deixat, tot i que quan intenten riure si que deuen notar alguna cosa estranya, oi?
          Ah! per cert, quan no tinguis res a fer, agafa el pedestal, li dones la volta, l’omples de terra ben adobada i hi plantes flors ben variades i acolorides, donant-li la utilitat de jardinera serà millor 😉 i et farà molt goig al jardí o el balcó. 😉

          M'agrada

  2. Josep Olivé

    Molt esperada parella aquesta Tatiana-Netrebko. Encara que probablement senti la mateixa sensació a la magna ària de la carta, es a dir, excessiva exuberància vocal i escènica, ben segur que estem davant d’una Tatiana de referència. A més, aquesta vegada, pel que dedueixo a la fotografia, l’escena de la carta té, ni més ni menys que el que ha de tenir: una tauleta, un paper…i una grandíssima cantant!

    M'agrada

    • Hola catilina, benvinguda a IFL.
      Tens tota la raó, i saps el més bo?, jo el vaig veure, o sigui que doble falta.
      Encantat de que hagis comentat i espero tornar-te a llegir ben aviat, quan et vingui de gust.

      M'agrada

      • catilina

        lamente decebre a qui s’hagués fet il·lusions, però CATILINA és nick d’home: el patrici Lucio Sergio *Catilina, immortal gràcies a Ciceró i als seus discursos.

        També vaig assistir a les funcions i el millor record de totes les veus és per aquest dmitri, que no sembla fals.

        Una salutació a tots des de València.

        M'agrada

  3. alex

    Recien llegado de Viena donde el pasado sábado escuché un muy notable Werther ( con un apasionado y convincente Alagna, a partir del final de primer acto), una Charlotte de mucha garra y pesencia escenica aunque con el grave bastente mermado como fue Veselina Kasarova ( sustituta de última hora de Garanca que canceló) y excelente concertación de De Billy, me enteré in situ del gran éxito del trio Korchak, Netrebko y Hvorostosky en el ONEGUIN.
    Por cierto, creo que Netrebko vuelve con la Tatiana prox. temporada en el Met. Sigo pensando que en el repertorio de lírica ancha eslavo y en el pucciniano , es donde mejor se desenvuelve ahora Netrebko, no en belcantismo ni quizá del todo en Verdi.

    gracias Joaquim ( y a mejorarse! )

    M'agrada

    • Jo crec que la veu té totes les possibilitats del món, podria fer quasi tot el que ella es proposés. Que entre tot el ventall immens de possibilitats escolleixi la Lady Macbeth verdiana em sembla fora de lloc. Abans hauria de fer altres rols verdians com les Leonora, Elisabeth, Desdemona, Amelia, qui sap si Aida, però la Lady?, en fi, ella sabrà.
      A mi m’agradaria que insistís en repertori eslau, Lisa, Rusalka, Jenufa, Katia, Emilia,…

      M'agrada

  4. tristany

    Hi ha coses incomprensibles en aquest món (i no, no estic pensant en termes macroeconòmics 😉 ). Que aquesta dona encara no hagués cantat la Tatiana, ni que fos a Novosibirsk, se m’escapa, com se m’escapa aquesta anunciada incursió macbethiana. En qualsevol cas jo vaig quedar absolutament rendit als seus peus (els de la cantant, el personatge em carrega una mica) amb la Iolanta. M’escoltaré aquest Onieguin amb molt de gust. Moltíssimes gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  5. dandini

    Doncs lleugera decepció.
    La Netrebko és la veu de soprano amb més possibilitats del planeta avui en dia pero si només escoltem l’audio ,aquella opulencia sonora que ens trasbalsa en el teatre s’ens escapa.Només el so i el cant tenen dificultats en aparentar una fixació juvenil,gairebe adolescent,pero está clar que quan la veurem no dubto que s’ens caurá la baba un altre cop.
    Dmitry Hvorostovski crec que no tenia el dia doncs la veu comença com un magma que no s’acaba d’escalfar fins ben avançada la funció.
    Molt be Dmitry Korchak com Lenski i correcta i prou Konstantin Gorny (que varem veure al Victòria) com Gremin.
    El millor de la funció la direccio d’Andris Nelsons.

    Us deixo un enllaç de Dinara Alieva ,premi Viñas i Operalia 2010,que a mí m’entusisma per la seva sensibilitat a flor de pell.

    M'agrada

    • Potser l’ha agafat massa tard, jo crec que aquest és el problema, quan la veu ja vol anar cap a opulències que la Tatiana no necessita i que fins i tot poden perjudicar-la.
      Sembla estrany que Nelsons no l’hagi fet treballar més certs aspectes, no crec que amb Gergiev al MET passi el mateix, estic convençut que allà la interpretació serà molt més idònia i la veu, tot i la enlluernadora opulència natural, estarà més al servei del rol.
      A l’actuació de Viena fins i tot els aguts, sempre esplendorosos, no sonen tan arrodonits i fàcils i naturals com és costum en ella.

      M'agrada

  6. jan

    Us he de dir que m’ha agradat, és per a mi la millor del món, la trobo simplement espectacular. Però en aquests àudios no m’ho fet el pes. Ja sigui per que la seva veu a la ràdio no queda igual, perquè ja té una veu massa gruixuda per la Tatiana, o perque aquell dia no estava bé. Jo em decanto per la opció de que la ràdio és un desastre. I que quan una veu és gran… no queda ni el 50% de lo que és al teatre. He de dir que ja la transmissió de radio de l’elisir del Met tampoc em va agradar massa. De fet a ella se la gaudeix al 100% quan estas al teatre, quan es pot apreciar el volum i la bellesa de la seva veu. Jo les dues Iolantes que va fer a Barcelona no les oblidaré mai! Allò va ser especial, al Liceu s’hi respirava un aire especial, el mariinsky, Gergiev, Netrebko… vaja, perfecte! Però aquí… molt bé, però m’esperava més. Perque havia sentit un audio pirata on ella em va semblar excelsa. Serà la ràdio.
    No us recorda la Netrebko una mica a Mirella Freni? És que a mi cada cop m’hi fa pensar més. Deuen ser coses meves jejeje 🙂

    M'agrada

    • No te ha acabado de gustar la Netrebko? Yo la encuentro sensacional, campa por el personaje con una facilidad increíble e idiomáticamente quién la puede discutir? Es cierto que en este personaje recuerda algo la voz de Mirella Freni, pero Netrebko dispone de todos los graves de que carecía la insigne cantante italiana. Ojalá viniera la rusa mañana a cantarnos esta Tatiana!

      La radio nunca proporciona ni el volumen ni el calor de la voz en vivo, pero no notas como fluye la voz de Netrebko sin ninguna dificultad y con su extraordinaria belleza? A mí me ha entusiasmado y no encuentro ningún problema en el ensanchamiento de la voz o es que una joven no puede disponer de una voz ancha? “Mignon” fue compuesta por Thomas para una mezzo grave e incluso la han cantado las contraltos y se trata de un personaje de 16 años. La Rosina de “Il barbiere di Siviglia” fue compuesta para una contralto coloratura y se supone que el personaje aún no ha cumplido los 18 años. Por qué entonces Tatiana no puede ser interpretada por una lírica ancha como es Anna Netrebko y como era Mirella Freni? A mí francamente me ha satisfecho totalmente y es una gloria escuchar estos agudos tan perfectos y tan cristalinos y esa expansión increíble de la voz en los momentos de exaltación de la escritura de su carta al “cretino y pedante” Oneguin que luego la va a rechazar, para después de verla casada venir a intentar recuperar el amor que desdeñó.

      Quien no me acaba de convencer es Hvorostovsky. Dispone actualmente de una voz algo gastada, mate y algo insegura aunque él intenta disimularlo como puede y aún se nota más al cantar el dúo al lado de una fresquísima y segura Netrebko -musicalísima, además, en este hermoso y tremendo duo final-, donde derrocha facultades por todos los registros e impresiona por su compenetración con el personaje.

      Coincido con Joaquim en que antes de “meterse” en el berenjenal de Lady Macbeth debiera optar por las diversas Leonoras y otros roles verdianos, pero es tan infinita su voz que es capaz de sorprendernos positivamente. Nunca me imaginé que fuera mi “Anna Bolena” de referencia, habiendo sido escrito este rol para una mezzo-soprano como era Giuditta Pasta, y superara a cuantas he escuchado en este rol en su interpretación del Met, muy superior a su aportación en Viena de unos meses antes y que ha sido editada en DVD, mientras que la versión del Met aún no se ha publicado.

      Jan, te aconsejo que vuelvas a escuchar estos fragmentos.

      M'agrada

      • Et portaré el disc amb Gergiev i compararem versions, i veuràs com no és el mateix.
        Netrebko a vegades es deixa, i aleshores es vulgaritza una mica. Quan el grau d’exigència és màxim, aleshores excel·leix.
        Jo espero que al MET s’ho prengui igual que l’Anna Bolena, i el “challenge” el superi. Allà la implicació va ser màxima i a la Tatiana, potser per ser més fàcil per a ella, per molt conceptes també extra musicals, el grau d’auto-exigència va baixar una mica i això és nota.
        Per suposat que no és la millor Tatiana que he escoltat, i ella estic segur que ho ha de ser.

        M'agrada

    • Me’n alegro molt, tot i que no en tenia cap dubte.
      Mirella Freni quan va incorporar Tatiana al seu repertori ja no era una noia jove, més aviat el contrari, però en el primer acte sabia donar-li una jovialitat que Netrebko i Nelsons no han sabut trobar-li el punt. Confio que amb Gergiev al MET, sent la gran inauguració de la temporada i tot plegat, hi haurà un treball més rigorós i estarà millor.
      La Tatiana de Netrebko, aquesta Tatiana, si la compares amb el disc de la DG (potser el millor disc de tots els que ella té), amb Gergiev, hi han notables diferències i no és tan sols que la veu estigui fent una evolució, és que ella està més acurada, més implicada i més “teatrera”.
      Donar la culpa a la ràdio d’aspectes vocals, potser si, però de interpretacions poc acurades, no.
      Tots sabem que quan Netrebko s’implica i aplica, és imperable, a Viena penso que no va ser així.

      M'agrada

  7. gloria aparicio

    M’agrada moltíssim la veu expresiva, poderosa i segura de la Netrebko, només l’he vist en alguns “youtube”, m’encantaría escoltar-la en directe, pertant si vingués a Barna, m’agradaría saber-ho amb temps , li vaig veure una entrevista i la vaig trobar molt sencilla, gens diva i no sé el perqué però, no era així com la imaginave.
    Gràcies Joaquim ara em doncs la oportunitat d’escoltar-la en aquesta Tatiana que desconeixíai m’agradat força.

    M'agrada

  8. Marta B

    Moltíssimes gràcies per l’àudio. Tenia moltes ganes d’escoltar la Netrebko en el paper de Tatiana. Eugene Oneguin és una de les meves òperes preferides. Ahir a la nit el vaig poder baixar i ara me l’estic escoltant. M’agradarà molt veure-la la temporada que ve fent el mateix paper, però al MET i amb en Gergiev a la batuta.

    M'agrada

  9. giacomo

    A ver Joaquim, maestro, que le pedimos a la Netrebko para la Tatin del MET? más frescura en la carta (16 años), más hondura en el dúo final…implicación?.Antes del 23 de setiembre, debut en EO de MET, durante el verano cantará Don Giovanni (4) en Badem Badem, Giovanna D´Arco(3) en Salzburgo , un Réquiem de Britem y algún recital perdido…..no es mucho, no?. A mi me ha encantado en tu enlace…y como llegara”fresca” a NY con un poco mejor que lo haga, será otro maravilloso regalo de este maravilloso 2013. Va a estar inmensa, seguro, sobre todo por que Eugeni no será esta vez el “zorro plateado” ese. Gracias por el regalo, maestro.

    M'agrada

    • Yo le pido que se aplique más, o mejor dicho, que Gergiev i Gelb le “ayuden” a aplicarse más, como sucedió con la Bolena. Cuando se implica a fondo el resultado es espléndido.
      Yo creía y creo, que Tatiana como ella no hay mejor posible, pero esta de Viena a mi me parece que es mejorable. Pude ser más delicada, más exquisita, más naïf, también más dramática, más intensa, más vulnerable. En Viena aprecio una gran voz que puede dar más de si, pero sobretodo echo en falta más personaje, más interpretación, más evolución. Yo creía que esze aspecto estaría deslumbrante, pero me atrevo a decir que sabiendo que arrasaría, no estudió a fondo el personaje. Con Gergiev no pasará, estoy seguro.
      El partenaire en el MET es muy interesante y casi seguro que no cae en la trampa de saberse the best, como le sucede al zorro plateado (genial apodo).
      Estoy seguro que disfrutaremos mucho.

      M'agrada

  10. SANTI

    No és gens menyspreable aquesta primera Tatiana, eren tantes les ganes que en teníem tots plegats que potser per això no ha complert totes les expectatives, però el nivell és bo.
    No supera de moment la Tatiana de Stoyanova o Fleming, dos sopranos líriques en la seva mateixa línia de opulència però també penso que és qüestió de rodatge i probablement al setembre i sota l’estricte direcció de Gergiev ens demostrarà un altre cop, que ella és la soprano indiscutible del moment.

    M'agrada

  11. rosetapiccina

    Els files 1 i 3 es tallen més o menys als 19 minuts 😦

    Ei, Joaquim, que només vaig endarrerida mig any, us estic agafant.
    Si tens penjada qualsevol altra versió d’Eugene Oneguin, ja estaria contenta. Ho he intentat amb la de Ludovic Tezier, però ja no hi és.

    M'agrada

Deixa un comentari