IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN CANTA WINTERREISE


Jonas Kaufmann i Helmut Deutsche Foto by Robert Millard (©) Copyright 2011 by Robert Millard

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Foto by Robert Millard
(©) Copyright 2011 by Robert Millard

El divendres 28 de març de 2014 molts ja el tenim encerclat a les agendes i calendaris, ja que el tenor Jonas Kaufmann, acompanyat al piano per Helmut Deutsch oferiran el colpidor Winterreise dins la temporada del Gran Teatre del Liceu.

El passat 6 d’abril els mateixos intèrprets van oferir-lo al Wiener Konzerthausgesellschaft, i el nostre angelet ens ha proveït de tan preuat tresor.

Kaufmann a principis del mes d’abril va passar per un procés gripal que el va fer cancel·lar fins i tot algunes representacions de Parsifal a la Staatsoper. La versió potser se’n recent o qui sap si és en aquesta feblesa, molt més emotiva, que fa de la interpretació d’aquest cicle, una experiència musical molt intensa i esplèndida, que de ben segur no agradarà a tothom, però que en a mi sí, precisament per la intensitat en que diu els lieds, per la utilització de la seva vocalitat fosca que tan juga a favor en aquest cicle tan introspectiu, per la incisiva intenció del seu fraseig.

El Winterreise és un amplíssim cicle d’emocions que Kaufmann desgrana amb una varietat expressiva molt poderosa, ja sigui en els moments més expansius, amb clares aproximacions wagnerianes en els crescendos vocals, con en aquells lieds més íntims i serens, on la veu es replega amb xiuxiueigs que gelen l’anima, com en final del cicle, d’una desolació veritablement captivadora.

Kaufmann té en el cant un poder de suggestió i comunió innegable, juga a plaer amb el matisos i les sensacions, adequa la veu amb intel·ligència i arrisca en una interpretació molt implicada i dramàtica, que alguns potser diran que és massa operística, però que sense cap mena de dubte és guanyadora per la varietat  de matisos. Algunes notes fallen, ja ho veureu, res greu ni alarmant, residus d’una malaltia en prou feines superada.

És molt important seguir el text i per tant tots els que com jo no coneixem un borrall d’alemany, és imprescindible anar a buscar una traducció que ens faci percebre com Kauffmann diu i transmet tot el que aquest impressionant cicle ens proposa.

Helmut Deutsch signa un acompanyem magnífic que més que acompanyar aconsegueix amb el tenor que ambdues interpretacions en siguin una única, amb una comunió tan envejable com fructífera.

Una festa exquisida que espero millorada al Liceu. Per cert, el públic vienès també exagera els estossecs entre lied i lied de manera escandalosa, o seria que la grip va fer estralls?

Us deixo amb “Das Wirtshaus” (L’hostal), la traducció és del nostre amic Salvador Pila i ja ho veureu com la incontinència d’estossecs espatllen el preludi pianístic, que el cant captivador de Kaufmann ja s’encarrega de silenciar.

 

Auf einen Totenacker hat mich mein Weg gebracht;
Allhier will ich einkehren, hab' ich bei mir gedacht.
Ihr grünen Totenkränze könnt wohl die Zeichen sein,
Die müde Wand'rer laden ins kühle Wirtshaus ein.

Sind denn in diesem Hause die Kammern all' besetzt?
Bin matt zum Niedersinken, [und]1 tödlich schwer verletzt.
O unbarmherz'ge Schenke, doch weisest du mich ab?
Nun weiter denn, nur weiter, mein treuer Wanderstab!
El meu camí m'ha conduït a un cementiri;
i he pensat aquí m'allotjaré.
Vosaltres, verdes corones funeràries, podríeu ser els senyals,
que conviden als cansats viatgers a entrar en aquest hostal fresquívol. 

Però, totes les cambres d'aquesta casa estan ocupades?
Estic dèbil per caure a terra i ferit de mort.
Oh taverna sense pietat, em denegues l'estada?
Doncs, endavant, continuem, oh fidel bastó de viatge.

 

Gaudiu-lo

Un comentari

  1. Oriol

    En tinc moltes ganes de sentir-lo al Liceu, suposo que la traducció ja la posarà el Liceu en la pantalleta. Moltes gràcies per aquest apunt i per l’àudio jo ho trobo molt bonic això.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Si, si, el liceu aquestes coses, malgrat les retallades, les continua mantenint i creu-me que entendre el que diu i percebre com ho diu, és bàsic per gaudir la versió en la seva plenitud, ja que Kaufmann en això no té gaires rivals.

      M'agrada

      Respon
  2. simone

    Quin regal, Joaquim, quin regal! gracies a tu i al angelet per aquesta audio. Ja el tinc baixant. 😀 Totalment d’acord amb les teves apreciacions. La dramatitzacio esta perfectament adaptada a cada canço.
    Abans de començar a cantar Kaufman va explicar lo de la seva grip i dels posibles efectes que encara podria tenir com estossecs que li podrian arribar en cantant. No en va fer ni un, a diferencia del public que entre una cançò i l’altre no parava. 👿 El que potser es que com aquest any el hivern va ser molt llarg a Austria i Alemanya els refredats i les grips abundaven.
    Un altre angelet, no, es un angelás, ha fet possible que ja tingui les meves entrades i estic molt feliç de poder gaudir d’aquesta experiencia un altre cop l’any vinent. 🙂 Quan encara estas al reclinatori…on pujes després?

    M'agrada

    Respon
  4. alex

    Gracias Joaquim! En este repertorio de lied y en todo tipo de repertorio alemán ( ópera incluida, of course), Kaufmann es actualmente el number one en su cuerda vocal.
    Esperando ese recital del próximo abril del 2014, pese a que el Liceu por su amplitud y a su deficiente acústica en ciertas partes del teatro, no es el marco idóneo para escuchar lied e incluso recitales a piano

    M'agrada

    Respon
  6. Niklaus Vogel

    Moltíssimes gràcies Joaquim per aquest esplèndit present. L’escoltaré tan aviat com pugui. Aquesta peça té un significat molt especial per a mi i a sobre amb en Kaufmann a qui admiro profundament. Espero, per fi, poder-lo escoltar en directe l’any que ve. De moment ja tinc (tenim) entrades, ara cal esperar que no cancel·li…Creuem els dits!

    M'agrada

    Respon
  7. Josep Olivé

    Tornaré a escoltar-lo aviam. De totes maneres l’expactació que tinc per aquest reciltal és de les majors de la propera temporada. I és que no sols estem parlant de Kaufmann, estem parlant d’un cicle de cançons que no et deixen mai indiferent sino que trasvalsen el cos (musicalment) i l’ànima (espiritualment). Serà un concert per a recordar ben segur.

    M'agrada

    Respon
  9. Rosa

    Gràcies Joaquim i també a l’angelet. És un goig escoltar Kaufmann en aquest cicle de cançons, encara que sigui amb restes de grip.
    Lanirem escoltant tot esperant el 28 de març de 2014. Ja tenim entrades, Jonas no ens fallis!

    M'agrada

    Respon
  10. gloria aparicio

    Gràcies Joaquim per aquest fantástic regal, ja saps lo enamoradíssima que estic d’en Jonas des del primer dia que el vaig escoltar… encara no tinc la entradeta, l’espero a principis de Juny
    (l’aniversari ) esperem que no s’esgotin…. ah! i que no es repeteixi la plantada, si jo tingués molts “calerons” li enviaria un camió plé de taronges, pel que es va veient aquest noiet pateix mancança de vitamina “C” .no ?
    Els estossegs dels austríacs, exagerats i més al principi d’una cançó aixó influiex en un cantant i més si ja surt perjudicat de la seva propia grip., haurien de fabricar uns klinnex amb silenciadors incorporats o aillants per al so……….quina idea tan ximple ! però, coses més estranyes s’estan fent, i si no que em dieu de les armes fabricades a casa amb una foto-copiadora… ?

    M'agrada

    Respon
  13. katia

    Jo vull anar-hi peró quàn vaig entrar a les prèvies pels abonats del Liceu les entrades que podien ser bones i no massa cares estaven agafades.M’hauré de gratar la butxaca i pagar qual poderosa VIP..

    M'agrada

    Respon
  14. brunilda

    Joaquim,

    Ahir “Nabucco” video i àudio i avui “Winterreise”… ostres és que no dono l´abast per escoltar.

    Per cert, se m´oblidava de donar-te una vegada més les gràcies per aquests regals que ens fas continuament. Gràcies, de debò.

    Tinc molt interès en sentir aquest Winterreise, perquè en tinc un altre per ell de l´any 2007 i m´encanta.

    La veritat és que fins que no vaig sentir “La bella molinera” i cantada per ell, no havia escoltat mai a la vida un cicle de Lied, creía que la meva orella no estaba en bona disposició de gaudir d´aquest gènere.

    Ves per on, la seva Molinera em va entusiasmar, per matisos, per veu i per recursos expressius que són en Kaufmann “marca de la casa”. Amb ell vaig descobrir les melodies de Schubert.

    Els dos cicles, “Molinera” i “Viatge d´hivern” m´encanten, però si ara n´hagués de triar un precisament, crec que prefereixo en aquests moments el Winterreise.

    Em fa molta il.lusió escoltar la versió que en fa 6 anys després.

    No cal que et digui que esero “en candeletes” el seu Winterreise del Liceu. Allà ens trobarem.

    L´escolto i ja opinaré després.

    Gràcies.

    M'agrada

    Respon
  15. Maribel i Victor

    Amb raó deies que a Victor se li acumularia la feina. Aquesta baixada tampoc la perdono. El primer dia de la prevenda a les 09,00 en punt Victor estava comprant les entrades i va aconseguir a la fila 2 de platea els seients de passadís central. Seran el meu regal d’aniversari.

    M'agrada

    Respon
  16. Jaume

    Moltes gràcies!! L’espero amb il·lusió perquè em vaig perdre l’actuació que va cancel·lar al Liceu i no vaig poder anar a Perelada (sniff!). Només l’he pogut escoltar en disc i en DVD (ai, aquell Werther!).
    De moment ja tinc l’entrada (que per cert, déu n’hi dó el que s’ha venut en prevenda). Ara creuem els dits.

    M'agrada

    Respon
  18. brunilda

    Després de llegir l´exaltació de la intenció de tirar-li roba interior, que si les babes, i no se quantes coses més… bé, faig el meu petit incís.

    Dius Joaquim que va cantar empiocat, amb reste d´una grip no prou curada… mira, quan vaig escoltar i veure el colpidor “Werther” de la Bastilla que es va retransmetre per Arte on també cantava engripat i que tant, tant em va agradar, vaig pensar, renoi si aquest xicot, engripat, canta així, quan està en hores bones, com a Peralada 🙂 com deu cantar???

    A Peralada, d´escàndol! I al Werther, també.

    Coincideixo plenament amb la teva opinió, quina expressió i intensitat, mare meva… i aquest color fosc de la veu que domina i aprima i matitza com li dona la gana.
    I el Helmut Deusch no hi espatlla pas res! Aquell piano para sol.

    El proper 28 de març al Liceu, gràcies a Déu, tinc entrades, serà de bojeria!!!

    Per cert, mentres espero amb ganes aquest Winterreise, per anar fent boca, el proper dia 1 de juny estaré a Milà que hi fa un “Liederabend”.

    Joaquim, tu que en saps més… què ens pot cantar en una sessió així? La web de l´Scala no diu pas res.

    Moltes gràcies per compartir aquests tresors.

    Ara em queda pendent el Nabucco, quines ganes en tinc.

    M'agrada

    Respon
  19. tristany

    Moltes gràcies, Joaquim ! Tu sempre regalant-nos el bo i millor. M’agrada molt JK cantant Schubert. Espero arribar més o menys sencer al 2014 per poder gaudir-lo -finalment !- en viu i tan ben acompanyat (pel que sembla) per una munió d’infernems. De tota manera, també espero que no sigui seguidor d’aquest blog, perquè pobrissó quedaria ben espantat 😉 , i ja sabeu que no li tremola el pols a l’hora de… millor que no ho digui!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari