IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN CANTA VERDI


Jonas Kaufmann (Don Carlo)

Jonas Kaufmann (Don Carlo)

El passat 21 d’abril Jonas Kaufmann va fer un concert al Royal Festival Hall Londres, aprofitant l’estada a la capital britànica en ocasió de les representacions del Don Carlo de Verdi, on va interpretar a la primera part àries del compositor italià, mentre que a la segona va estar dedicada íntegrament a Wagner, sumant-se així a “l’original” bicentenari d’ambdós compositors.

Com que a la part wagneriana no va oferir cap novetat destacable, ja que va cantar Siegmund, Walther, Parsifal i a les propines dos dels Wesendonck-Lieder que ha gravat recentment, he cregut més adient portar a l’apunt la part verdiana, obviant les poc originals obertures entre ària i ària, que tant em refreden en els concerts lírics.

Kaufmann, acompanyat per l’Orquestra Philharmonia sota la direcció de Jochen Rieder va cantar les següents àries:

  • Oh! fede negar potessi…Quando le sere al placido de Luisa Miller
  • O inferno! Sento avvampar nell’anima…Cielo pietoso, rendila de Simon Boccanegra
  • Io l’ho perduta! de Don Carlo
  • La vita è inferno de La forza del destino
  • Ah, la paterna mano de Macbeth (última propina)

Aquí us ho deixo per escoltar i opinar

 

Un altre dia us deixaré la part wagneriana.

Tan l’una com l’altre les heu d’agrair al meu estimat angelet.

Bon dijous!

Un comentari

  1. Montse

    Gràcies, Joaquim, pels teus regals diaris. Opinió d’una aficionada sense coneixements musicals.sobre la interpretació de Verdi de Kaufmann. Li trobo un color de veu molt fosc per a un tenor verdià. Em sembla que “crida” els aguts, com si no si sentís còmode del tot en emetre’ls. També el trobo una mica afectat, li falta naturalitat. De totes maneres, espero amb moltes ganes el Winterreise de la temporada vinent.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hola Montse:
      El color res tindria a veure amb el repertori, o així ho penso jo.
      La resta?, doncs no estic del tot d’acord, malgrat que jo sempre prefereixo a Kaufmann cantant el repertori alemany i el francès.
      Pocs tenors avui en dia poden compatir amb Kaufmann en la versatilitat, l’elegància i la musicalitat, ara bé cadascú tindrà les seves predileccions.
      No en veig cap altre, tot i no ser perfecte, que li faci cap tipus d’ombra.

      M'agrada

      Respon
  9. Jan

    Doncs no ho se… m’ha agradat, però m’ho esperava millor. Tot i això trobo que actualment no hi ha ningú que ho pugui fer com ell. No serà perfecte, però el que no se li pot retreure és que no tingui gust a l’hora de cantar, perquè fa coses super boniques! A veure el seu Manrico (jo el recolzo) i el seu Álvaro (aquest el veig millor) 🙂

    Gràcies per l’àudio!

    M'agrada

    Respon
      • Joaquim

        No, no tenien un timbre fosc, eren tenors dramàtics, sobretot Del Monaco i Giacomini, però la veu era molt més lluminosa que la de Kaufmann, d’aixó se’n diu veus solars, la de Kaufmann, segurament per aquestes nasalitats i aquesta projecció a la gola, no acaba sent lluminosa. És una veu més de bronze.
        El problema no és el color, el problema a vegades. no sempre, és l’emissió i l’emissió dels tenors que has citat tu, era molt directa, no crec que siguin comparables. Volum a part, que això en les gravacions no s’aprecia.

        M'agrada

        Respon
    • Joaquim

      Senza soddisfar-mi, ci sono gli altri aspetti nel suo canto che mi sembrano molto piu interesanti che tutti quello che fanno gli altri tenori che cantano lo steso repertorio, niente a vedere, e soppratutto niente a godere.
      Chi puó cantare Verdi con questa sensibilità e musicalità?, D’accordo non è la voce, ma tutti sappiamo que la voce è una parte del canto, e ci sono tanti che soltanto con la voce non hanno fatto nulla.

      M'agrada

      Respon
  12. Josep Olivé

    Afegir a la resposta que ja he donat a Santi que trobo que són àries molt ben escollides.

    Pregunta:

    En la de Macbeth (per la que sento una devoció especial per lo ben estructurada i concisa que està concebuda) no entra tard? No li sona una “pa-ter” pel atropellat? No conec ara la partitura, l’he buscat per internet i no la trobo, però la nota del “pa” es curta en totes les audicions que he escorcollat i gairebé és una “apoyatura” de la nota següent, però mai m’havia sonat tan precipitada com en la que li he escoltat (repetidament per assegurar-me bé del que dic) a Kaufmann avui. No sé. Tampoc és que estigui massa segur, però insisteixo que em sona raro.

    M'agrada

    Respon
  13. dandini

    Caram que ben cantat está tot ! He disfrutat a tope.Aquesta alternància de la veu fosca amb passatges en pianíssim + domini del fiato dona una una sensació balsàmica enormement gratificant.Ell domina la melodia i no a l’inrevés malgrat que a la darrera ària es despisti i entri tard,accident que no enterboleix un resultat excellent.
    És veritat que la veu sobta una mica doncs no és exactament alló al que estavem acustomats.No soc rebutjador de les veus extranyes a alló que determina “el constitucional”(ni l’operístic ni l’altre).Jo diria que tot lo contrari.No tinc cap problema i sóc fan de veus lleitges o en principi poc adients com les de Vickers,MacCracken,Kraus,Zeani,Blake,Domingo(tenor),Sills,Vogt(escolanet),Deutekom,Cotrubas,etc.Crec que el més important (no l’únic) és el talent ,l’habilitat en que és manega tant la veu com l’expressió.

    Us deixo una mostra d’un cantant injustament infravalorat per ser contemporani del genial Bergonzi i del guapo Corelli.Es tracta de Flaviano Labó(1927-1991).La veu és 100% italiana i l’estil perfecta,pero era baixet i força lleitg.Us agrada l’audio?

    M'agrada

    Respon
    • Montse

      M’encanten Kraus i Vickers. Penso que el Werther de Kraus està millor que el de Kaufmann i estic d’acord amb el què dius sobre l’habilitat en utilitzar els recursos. També penso que Kaufmann té elegància cantant, però l’engolament i la nasalitat en ell em molesten, potser sóc molt subjectiva, però és que l’opera per a mi és una qüestió en bona part visceral.

      M'agrada

      Respon
      • Jan

        L’has escoltat algun cop e viu? Perquè la cosa canvia… 😉 Allà si que tens la sensació que ets davant d’un dels grans… i t’asseguro que mai m’ha bategat tan ràpid el cor com quan vaig escoltar el seu bacchus l’estiu passat! Brutal i un moment totalment inoblivable! 🙂
        Espero el seu Winterreise, segur que serà brutal! A ell li va el repertori Alemany i part del francès, per tant, tot el que sigui italià li queda “extrany” però tot i això, gens menyspreable! 😀

        M'agrada

        Respon
      • Joaquim

        És ben curiós que entenen l’òpera des de les vísceres, jo també, t’agradi el Werther de Kraus, un cantant cerebral.
        Ara sembla que no puguem dir res contra Kraus, cantant extraordinari, però com tots ple de coses criticables. Precisament les nasalitats de Kraus, i els aguts cranials era de les coses que no m’agradaven gaire, aquella mania que ell tenia en fonamentar l’emissió a la màscara, com l’anomenava ell, enlletgia el so, no pas el cant que sempre era elegantíssim i amb una línia de musicalitat immaculada.

        M'agrada

        Respon
        • Montse

          El cervell també és una víscera, Joaquim!!! Ja entenc el que dius sobre Kraus, però el gust de cadascú…Sentir-lo cantar i bisar el Pourquoi me reveiller al Liceu és una cosa que no oblidaré.

          M'agrada

        • Joaquim

          Si, però és un víscera molt poc visceral, li acostumen a atorgar atribucions d’altre mena, quan diem que una cosa és cerebral no la identifiquem amb quelcom endut per la passió, vaja!” així ho entenc jo.
          Kraus em va fer gaudir molt de l’òpera, però no sóc dels que l’ha posat en un altar per sobre del bé i del mal, com tots tenia de tot.
          El Werther del 78 tampoc l’oblidaré jo, tot i que després i abans he gaudit amb Werther’s diametralment oposats al seu.

          M'agrada

  14. Montserrat Tur

    Estic segura qué Kaufmann m’agradaria fins i tot cantant LA MACARENA!!!!!!!! . D’acord qué el repertori alemany i francés ès el qué més bè l’hi escau a la seba veu, peró amb l’italià tampoc té desperdici. Espero amb molta paciència el seu recital del Liceu , que de ben segur serà memorable.
    Joaquim , he escoltat un tenor que fins hara desconeixia , el seu nom és Leonardo Caimi , m’agradaria saber la teba opinió doncs a mí m’agradat força. Gràcies

    M'agrada

    Respon
  15. brunilda

    Gràcies Joaquim per aquest interessant regal. Ja l´he escoltat i a més tenia molt d´interès en fer-ho, doncs les àries crec que estan ben escollides i son prou atractives totes elles per disfrutar-les.

    No he trobat pas aguts forçats, cada oïda ho rep diferent, però el que més m´agrada és que no cau en l´error de copiar a ningú, és ell, és 100% Kaufmann com s´ha dit per aquí.

    Mira que l´ària de “La vita è inferno” de la Forza no és, ni serà mai la meva ària preferida, però m´agrada, i molt, la versió que en fa, sobretot de la manera que conté aquell torrent de veu quan canta “O tu che in seno”. Si senyor, són les paraules d´un amant que recorda la seva estimada i ho fa amb veu suau, sense forçar. I què me´n dieu qua diu “Leonora” en el tros “Siviglia… Leonora”… Oh, que maco.

    En la Forza i en Don Carlo, per mi és on va estar millor. Gran sopresa en el Simon i per mi el més fluix “Quando le sere al placido”, perquè que canti el que és l´aria un mica més lenta, d´acord, però el “Oh, fede negar postessi”, el recitat (que m´agrada més que la propia ària),crec l´ha de cantar un xic més emipat, amb una mica més de temperament, ja que acaba de corroborar (tot i que enganyat) la que creu que és la traició de la Luisa.
    No, em aquesta no em convenç com tampoc ho fa en el Macbeth.

    No obstant vull tornar a escoltar-ho, de ben segur que apreciaré detalls que ahir no vaig saber veure (bé, vull dir sentir).

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      En general, i ekm repeteixo, no m’interessa gaire el Verdi de Kaufmann, però reconec en ell unes virtuts que no trobo en cap altre tenor actual. la veu, el principal punt de discòrdia entre els aficionats, o més ben dit l’emissió de la veu, no s’adequa gaire al que a mi m’agrada escoltar en les òperes de Verdi, però el cant m’interessa molt, i al cap i a la fi, l’òpera acaba sent sempre cant i la veu sent molt important pot arribar a ser fins i tot secundaria si al davant hi ha un cantant intel·ligent

      M'agrada

      Respon
  16. Montserrat Tur

    Joaquím, he trobat aquesta aria de la Boheme cantada per el tenor Leonardo Caimi , te l’envio perqué si ets tant amable en diguis que et sembla. Moltes gràcies

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      La veu sembla molt interessant, el cant no tant, li trobo a faltar poesia en el fraseig que en aquesta ària és essencial. El Do de la esperanza, sent tan jove, hauria de ser millor.
      El seguirem a veure com evoluciona.
      Gràcies per deixar el vídeo

      M'agrada

      Respon
  17. Montserrat Tur

    Moltes gràcies Joaquím per la teba amabilitat , i com bé dius és cuestió de fer un seguiment, doncs si la beu hi és , la resta amb estudi i voluntat es pot corregir.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari