Lucio Silla, acte 1er, producció de Claus Guth
En el termini de 24 hores dos Lucio Silla al mateix teatre i amb repartiments diferents, és obvi que aquest és un luxe que potser no tornarem a tenir en molts anys al Liceu. Més enllà de la crítica que pugui fer a aquest agosarament tan sols em queda que felicitar al teatre per fer-ho possible. No tots els teatres estan en disposició de presentar una òpera com aquesta durant la temporada i programar dos repartiments de nivell.
En el seu conjunt el repartiment d’ahir dissabte també és molt homogeni, estilista i de qualitat, però ja sigui perquè feia 24 hores que havia vist l’altre que em va agradar tant o que necessitava una mica més de distància entre l’un i l’altre, que el segon em va semblar mancat d’emoció.
Em va semblar que Harry Bicket aplicava una mica més de tremp dramàtic que el primer dia, però també, potser motivar per la diferent ubicació, divendres a platea i ahir al centre de tercer pis, vaig notar petits desequilibris, sobretot a la primera entrada del Cor al primer acte.
Ahir Bicket va ser el més aplaudit, en una sessió d’ambient més fred que divendres (ahir es van aplaudir poques àries durant la representació). No es va omplir el teatre, però hi havia molts estrangers, suposo que turistes que a última hora es van apropar al teatre i van comprat l’entrada, quelcom positiu però que denota el poc interès que han suscitat aquestes representacions en el públic local.
A Laura Aikin ja la coneixem i sempre ha fet gala d’una magnífica i flexible veu que li permet efectuar agilitats de manera impecable. L’estil és molt més depurat que el de Petibon, però a part de que no posseeix un registre greu audible, no té la força interpretativa ni creativa de la soprano francesa. Canta amb intenció, però li manca l’instint teatral i diria que assassí, per captivar a l’audiència. Les seves coloratures són quasi bé perfectes, però molt més mecàniques, sense la vida que Petibon sap donar tant en l’airada “Ah se crudel periglio”, com encara més en “Fra i pensier più funesti” on Petibon em va entusiasmar. Potser Aikin també va arribar més cansada. Va ser la més aplaudida, però crec que mereixia més.
Magnífic Cecilio el de la mezzosoprano Marina Comparato. Molt expressiva i dramàticament convincent en tots els recitatius. va estar especialment sensible en la bellíssima “Pupile amate”. Té un bon registre, però la part de Cecilio és molt exigent en la part aguda i a Comparato li sonen les notes més agudes una mica més tibades i obertes. Em va i va agradar molt, però tampoc supera al Cecicilio fabulós de Silvia Tro.
Lucio Cinna va ser la soprano Iano Tamar. Tamar és una excel·lent i versàtil cantant, que té un handicap important, la seva veu és més aviat fosca, no brilla i no corre gaire. Té un volum suficient, no és pas aquest el problema, però quan una veu no brilla, el cantant ha de fer moltes més coses per tal de que el públic acabi valorant el seu treball. Com Kalna en el primer repartiment, va iniciar la seva actuació amb algun que altre problema en la coloratura de “Vieni, ov’amor t’invita”. Tot i així en les altres dues àries que té, va millorar, però sense acabar de brillar. El seu cant és molt acurat, però mancat d’emoció. Va ser aplaudida sense bravos.
La soprano granadina Maria José Moreno és una magnífica Celia. Té una coloratura brillant, fàcil, àgil i lluminosa, que fa que les seves intervencions siguin el contrast necessari a tanta cruesa i violència. La seva interpretació és bastant diferent a la de Ofèlia Sala, però absolutament complementària. Sala ha de treballar més l’expressió, al tenir els problemes comentats de projecció, mentre que Moreno exhibeix desimboltura vocal amb una tècnica molt acurada. Fantàstica
Alessandro Liberatore té una veu important, bonica i lluminosa, de tenor líric del gran repertori, que és el que també fa. Que hagi vingut al Liceu per fer el Lucio Silla és un luxe. La veu és molt més impactant que la de Streit, i la veritat és que per sonoritat és molt més Silla, però l’estil és poc mozartià, i jo el veia en tot moment més com a Rodolfo de la Bohème. El voldria veure aviat en un dels altres rols que té avui en repertori (Ismaele,Sir Edgardo di Ravenswood, Alfredo Germont, Il Duca, Macduff, Pinkerton o Rodolfo). La seva interpretació escènica és mes limitada que la de Streit. Ell fa el que li mana el director escènic, però no s’implica tant, ni es treu la camisa, ni la seva escena de bogeria és tan impactant, però no per això m’ha deixat d’agradar, és més, repeteixo que a Liberatore m’agradaria tornar-lo a escoltar en un altre rol, a Streit potser no cal.
Antonio Lozano repeteix Aufidio, ahir no em va impactar tant.
El Cor del Liceu no va estar tan ajustat com el primer dia, i ahir vaig apreciar molt més (de platea no ho vaig sentir), el grinyolar de la maquinària escènica, quelcom que no m’estranya després de tantes funcions amb decorat únic i inactivitat. No es podria solucionar amb una mica de 3 en 1?
Sigui amb un o amb l’altre repartiment, i malgrat la divisió d’opinió sobre la direcció d’escena, repeteixo que us hauríeu de treure la son de les orelles i apropar-vos al Liceu. L’esforç paga la pena.
IN FERNEM LAND 
Encara no he vist el primer repartiment. D’ahir em quedo sobretot amb Na Mari(n)a Comparato tot i que vaig ser dels pocs en dedicar-li un bravo! i amb María (aquesta sí)José Moreno i tinc molta curiositat per veure escènicament el Lucio Silla de Kurt Streit (aposto que a mi sí m’agradarà com també em va agradar el Wotan de l’Albert Dohmen)i la Giunia de la Patricia Petibon a qui en Joaquim sembla que no li nega el pa, només la sal. 😀
M'agradaM'agrada
A la Giunia de Petibon no li nego ni el pa ni la sal, tot i que a aquesta senyora moltes vegades li faig una esmena a la totalitat. En aquest Mozart, malgrat les llicències, no puc més que aplaudir-la
El segon repartiment és bo, amb irregularitats, en primer és excel·lent
M'agradaM'agrada
😀 No dic ni a la Giunia ni a la Lulu dic a la Petibon I dic que de vegades… No has esmenat el nom de la Comparato. AIxò vol dir que no s’ ha entés el comentari. 😦
M'agradaM'agrada
Ara ho he agafat això de la Marina, però a l’etiqueta ja estava bé, me la vaig saltar a l’apunt. Ho fa bé la noia, però és que en el primer repartiment hi ha la Silvia Tro i crec que no és pot fer millor. 🙂
Ara mateix vaig a col·locar la n que falta.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Veus això vol dir que llegim els teus posts molt atentament. I sí sí al repartiment sortia correctament. Era només fer la gràcia. A banda sou uns quants que destaqueu la SÍlvia així que estic esperant ja a escoltar aquest primer cast. El segon a mi m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
El primer t’agradarà més, vaja, crec que t’agradarà més.
M'agradaM'agrada
Partit ajustat al Nou Montsió. Poc més de mitja entrada, sense que es registressin incidències entre el públic. LUCIO 3 (Petibon, Santafe, Kalma) – SILLA 2 (Liberatore, Moreno). El col·legiat, senyor Bicket-Barroque, no va haver de mostrar targetes. Se li va reclamar tres en un (això és: tres penals en una mateixa jugada). El (meu) partit de tornada es disputarà el proper dissabte 6 de juliol.
M'agradaM'agrada
Targeta vermella directa 🙂
M'agradaM'agrada
Una pena que el buen hacer de los cantantes, con sus más o sus menos como mencionas, y de una orquesta espléndida, se vean deslucidos por una de las escenografías más feas que he visto en mi vida. No hay otra palabra para definirla, fea, y además gris y sucia. Si estas características hubieran querido significar algo en el desarrollo de la representación, se podrían haber aceptado, pero como no se facilita al sufrido espectador ningún elemento para que pueda comprender su significado, toda la maquinaria se viene abajo. Es verdad, anoche desde platea se oía, tal como dices, la falta de 3 en 1 en el funcionamiento de la maquinaria escénica. Esperaba el teatro aún más vacío, pero sí que es verdad que tanto la representación como los espectadores estaban fríos. Una experiencia curiosa.
M'agradaM'agrada
Bueno Roberto, teniendo en cuenta que la historia pasa en medio de una dictadura, con un tirano ejerciendo su poder, no me extraña que sea fea, sucia y gris, de eso sabemos bastante aquí
M'agradaM'agrada
Lástima que la sala no se llenara…A la que aquí conocemos y muy bien es a María José Moreno, que cantó mucho tiempo en Málaga personajes como la Elvira de “Puritani” y muy bien. Otra que se alegra de que haya sido tan buena como la de ayer ¡Un buen día, infernems!
M'agradaM'agrada
Son dos repartos de calidad, aunque el primero es (muy) superior.
M'agradaM'agrada
No entenc que passa en el Liceu amb les localitats. En el web estava gairabé tot venut, alguna ni havia però contades.O bé regalen les entrades i la gent no hi va, o ens engaynen.
Sense haver vist encara el primer repartiment, la funció d’ahir en general em va agradar. Referent a les veus, per mi la millor – tot hi tenint problemes i dificultats- , va ser Laura Aikin. Alessandro Liberatore va estar bé, però no sé si m’agradaria més amb un altre repartori, en principi la veu la trobo poc interessant. Molt ben cantat el Cecilio de Marina Comparato, malgrat el vibrato en les notes més agudes.. Iano Tamar, és una veu interessant, però a mi també m’ha semblat opaca, poc brillant. Molt bé Maria José Moreno.
Fantàstic Harry Bicket dirigint l’orquestra, no tant els cors, on hi han hagut moments desajustats sobre tot la final, quan canten a les llotges.
La producció dirigida per Claus Guth, bé no m`ha molestat, però tampoc m’ha fet tocar les castenyoles.
M'agradaM'agrada
El tema de les localitats i el web és un misteri. Pot ser que molts no anessin a les funcions d’aquest cap de setmana per aquest pont de Sant Joan. Qui sap, molts s’estimen més perdre l’entrada que anar a veure una òpera desconeguda i de Mozart… sense comentaris.
M'agradaM'agrada
Que una ópera como esta, tan larga (originalmente se acercaba a las cuatro horas de música) y complicada -no entendí nada-, surgiera de la mente de un adolescente de 16 años indica que dicha mente pertenecía a un genio, como llegó a demostrarlo Mozart en su corta vida, pero yo no la considero de lo más destacado de su extraordinaria producción.
Es la segunda vez que la veo en el Liceu, la anterior fue la de su estreno en 1987, y entonces no me dejó ninguna huella y no creo que en esta ocasión me la llegue a dejar. Me sobran tantos recitativos, por más que avancen la acción, ya que las arias son más bien explosiones de emoción y ejercicios de virtuosismo para los cantantes que en esta ocasión son muy buenos en los dos repartos. Dichas arias están muy bien construídas pero son tan largas y tan parejas que llegan a fatigarme. Lo que más destaco de toda la ópera es la hermosa obertura y el aria de Giunia que en esta ocasión cierra la primera parte del espectáculo. El resto todo muy igual, sin que por ello niegue su calidad, pero no me provoca el entusiasmo. Resistí bien la función hasta el final del segundo acto, pero la última media hora se me hizo interminable, tanto con el primer reparto como con el segundo. No sé qué me hubiera pasado si llego a ver la versión original con el completo de arias y ballets. Creo sinceramente que es una ópera ideal para versión de concierto -o escucharla en grabación- porque dramáticamente pretende explicar mucho y hay poco y confuso que explicar y en esta producción de Guth no se entiende absolutamente nada, aparte de ser fea con avaricia y llena de momentos y gesticulaciones que rozan el ridículo, opinión que no pretendo que nadie comparta conmigo.
Pero estas funciones están servidas magníficamente musical y vocalmente. La orquesta suena deliciosa y Mozart al 100%, con una dirección de Harry Bicket exquisita, acompañando a los cantantes con
comprensión y -me atrevería a decir- en cariñosa sintonía. En cuanto a los cantantes estoy totalmente de acuerdo con Joaquim, valoraría, no obstante, la agradable sorpresa que me ha supuesto la calidad vocal de Liberatore y Antonio Lozano.
Una función aconsejable para todo mozartiano de pro, donde se escucha buena música y muy bien servida por todos. Escénicamente ya es otro cantar.
M'agradaM'agrada
Estimat Fede, no pretens que ningú no comparteixi la teva opinió sobre el muntatge, sobre la conveniència de fer l’obra en versió concert ni en la constatació que la versió de 1987 no ha deixat rastre en la memòria dels que la vam veure. Però em plau trobar una veu tan autoritzada que escriu fil per randa el que jo penso de l’obra i del muntatge i que ja vaig deixar escrit en el comentari a la primera funció. Gràcies!
Ja sé que no és obligació que els muntatges siguin bonics però crec que l’avarícia és pecat aplicat a la “fealdad” i que les gesticulacions quasi ridícules fan riure aquí i a Viena.
Repeteixo, gràcies!
M'agradaM'agrada
Altres veus autoritzades no pensen de la mateixa manera i a Viena no ho sé, però al liceu no vaig veure que ningú rigués els atacs histèrics de Silla, i això que es fot unes castanyes importants. 🙂
M'agradaM'agrada
Si es llegeix l’argument s’entén el que passa, de fet passen més coses que el que diu el llibret. Ara bé, hi ha reaccions dels personatges que amb perruca i mirinyac no es correspondrien, però vestit en la modernitat atemporal no deixen d’apropar-se a certes actituds molt més quotidianes.
Si ara et sembla llarga, en versió de concert i sense l’acció escènica, et semblaria un macro concert, que no crec que beneficiés en res a Mozart, que va pensar que aquesta òpera es representés en un teatre.
les versions poden ser una solució econòmica que a vegades funciona, en òperes d’un altre caire, molt més teatrals, com està demostrant Jacobs al Palau, però en aquestes primerenques no ho crec, per això trobo que la proposta de Guth, tot i discutible, fa molt per l’opera, és clar que sota un punt de vista actual que la fa més comprensible a un públic interessat. El que no ho estan difícilment cap proposta escènica o de concert i feria possible.
M'agradaM'agrada
Aun no he visto el primer reparto, pero iré seguro, asistí ayer al Lucio Silla y para mi es una opera preciosa.
Estoy muy de acuerdo con la apreciación de las voces.
Adoro Mozart y creo que a parte de Ianoo Tamar que no estuvo especialmente brillante, me gustaron mucho todos los cantantes, especialmente las que cantaron Giunia, Cecilio y Celia. En cuanto a la orquesta quizás sea esta su mejor intervención esta temporada.
En cuanto al espectáculo teatral me pareció de una gran fuerza y muy inteligente, dando relieve a las arias siempre complicadas de escenificar cuando son tan largas y repetitivas.
El entorno agobiante y opresor me pareció muy acertado, aunque no bello.
Tengo que buscar un hueco para ir al primer reparto.
Buena verbena de San Joan a todos, esperemos que no llueva
M'agradaM'agrada
El primer repartiment t’agradarà molt, sobretot si amb el segon ja has sortit tan convençut
M’agradaria que ho comentessis quan l’hagis vist.
M'agradaM'agrada
Después de 3 dias y pico operisticos por Viena ( además de todo lo bueno ya esperado,muy pero muy destacable la joven Yoncheva a la que no conocía – si no se estropea, habemus gran soprano en ciernes -), el próximo día 2 me incorporaré a estos L.Silla
M'agradaM'agrada
En IFL ya apareció Yoncheva, ahora esperemos que aparezca en el Liceu.
M'agradaM'agrada
Torno a llegir comentaris per a tots els gustos envers la part teatral. Vagi per endavant que encara no he vist la funció liceística i per tant res puc dir. El que si em sorpren aquesta preferència en determinades òperes d’escoltar-les en format de concert. Jo crec que sempre s’ha d’evitar aquest format, perquè entre d’altres coses l’òpera deixa de ser òpera i com a màxim passa ser un concert on s’interpreta la música amb que va ser concebuda. És evident que obres del barroc, moltes del classicisme i unes quantes belcantistes són de gairebé impossible representació, i que si es volguessin representar seguint fil per randa tal i com varen ser pensades els teatres quedarien deserts després del primer acte. Però és que la concepció del temps en les representacions i de lo que passa a dins d’aquest “temps” ha canviat substancialment. No sols això, ha canviat la mateixa raò de ser de l’espectacle operístic. És per tant meritori que directors d’escena s’atraveixin amb aquesta mena d’obres, i ho facin de manera gairebé més intelectual que històrica, més des d’un punt de vista musicològic que formal. Un exemple preclar del que dic és la transformació del “lieto fine” d’aquest mateix Lucio Silla: aquest no desisteix de manera altruista i generosa a la manera de Tito de les seves primeres intencions, sino que que es veu obligat a contracor i evident enuig a renunciar-hi. Sí, efectivament, és una evident “traició” a l’original, però és sens dubte una final més versemblant. Qui no recorda la tasca realitzada per el gran Herbert Wernicke amb el barroc? Què hi feia un anecdòtic cocodril anant i venint per tota l’escena en el seu Giulio Cesare? Heu vist l’impagable DVD de “Bastien et Bastienne” de Claude Buchvald? Obres impossibles de representar, servides amb ulls dels segle XXI, quan ja s’ha vist tot i de tot. No sé si m’agradarà la proposta de Guth. No ho sé. Ja ho veuré i prou que hi deixarè constància. Però sempre preferiré el risc d’escenificacions impossibles a la seguretat/comoditat que em pogui oferir la forma de concert, a la qual no hi deixaré d’assitir si no hi ha més remei, o quan l’excepcionalitat obliga (orquestra Bayreuth/Wagner, Iolanta/Netrebko/Gergiev, etc…).
M'agradaM'agrada
No estic gens d’acord amb les versions de concert i d’aquestes òperes encara menys, precisament és important que els directors li sàpiguen donar interès teatral per no ser un concert d’àries boniques sense cap altre sentit.
M'agradaM'agrada
Tampoco yo, pero cuando una ópera tiene tanto recitativo y su escenificación es tan fea, considero que la versión no escenificada puede prescindir de muchos de los recitativos y dedicarse a la musical y cantada. Recuerda que en “Die Entführung aus dem Serail” había casi 90 minutos de parte hablada -no recitada- y yo creo que eso es un exceso porque esto no es Alemania. Siempre que se representan estas obras -lo mismo que “Die Zauberflöte” que contiene una hora de parte hablada- se reducen a la mínima expresión, para hacerlas más ágiles. Achacan que las óperas de Rossini contienen demasiados recitados, pues bien ninguna de las 39 que compuso contiene tantos.
Una de las razones por las que no se representa zarzuela en el Liceu en nuestros tiempos -en el siglo XIX se alternaba la zarzuela de los grandes autores con la ópera- es que aducen que tiene exceso de diálogo. Pues bien ninguna zarzuela grande de Barbieri, Chapí, Gaztambide, etc… -autores principales del siglo XIX- disponede tanta parte hablada o recitada y su música puede parangonarse no digo yo con Mozart -sería ridículo- pero sí con varios autores decimonónicos como Donizetti, etc.
M'agradaM'agrada
Si no deixes anar lo de Donizetti, petes 😐
M'agradaM'agrada
Estem força d’acord
M'agradaM'agrada
és un tostón de cuidao!…i mira que Mozart, per mi, és el més gran dels grans.És uuuuuna i altra vegada el mateix. Sols son realment interessants dos o tres moments on ja notes la maestria del futur Mozart. És fantàsctic programar un òpera per a que el públic vingui al Liceu a dormir plàcidament i es que totes les nits és un patiment veure donar cabotades a les primeres files….què hi haurà més enrrere??
Que voleu que digui?…dos cast, deu funcions i una escena que val un dineral i ningú acaba d´entendre…és un excés de diners per a un Mozart molt primerenc i que, donades les circumstàncies del Liceu, no ve al cas. El tema de les entrades…m´ho callo.
M'agradaM'agrada
Ondia! Buf! I aquesta opnió és des de “dins”! 🙂
I lo de les entrades, no, no, no…no t’ho callis home! 🙂
M'agradaM'agrada
No recordo haver llegit un comentari tan contundent amb obres com l’arbore de Diana o Il burbero di buon cuore, per a mi pitjors que aquest Mozart primerenc. per no parlar de les cartes d’amor de Lord Byron, els Gaudí, Dalí i altres òperes representades al Liceu de grandiós record.
Ara cal carregar-se aquesta producció, ves a saber els motius, bé jo els sé o ho suposo, però entenen que les 10 funcions i el dos repartiments es van concretar i contractar fa uns quants anys, suposo que en les properes, encara que millorés la situació, ens esperen les conseqüències actuals.
No sé que hagués suposat rescindir de 5 representacions i quedar-nos en un únic cast, suposo que fins i tot a alguns abonats els haguessin fet un favor, però ja se sap que si per la majoria d’abonats fos, tot el dia estaries tocant La Traviata, Bohème i Aida.
M'agradaM'agrada
No es tracta d´això. Quantes més òperes siguin representades al Liceu, millor que millor. El que he dit és que, amb la situació actual això és un excés. Diuen que es programa amb quatre o cinc anys d´antelació…ho diran segons convé. “Russalka” tenia dos cast i finalment es va quedar en un i 7 representacions, pense que va ser un canvi encertat. “Cavalleria Rusticana” i “Pagliacci” tenien una escena que va ser canviada per una altra més económica i ja abans respresentada. Per a un Lucio silla amb una Escenografia més asequible, un sol cast( pense que qualsevol dels dos que hi han son vàlids) i unes 6 funcions entrairia dins de la programació perfectament i es podria combinar amb un altra producció ben bé arribant a tenir 2×1. Interessa això??…mentres tant, cada any menys produccions i les que es fan carissimes, Sembla que hi ha que fer menys però més cares. Per altra banda, baixades salarials, EROs…i regalant entrades.
Tampoc estic d´acord en fer 15 representacions de Tosca, és ridicul!!!!!….ni en fer Boheme,Aida o Traviata però si tots canviem, tots canviem. Es pot crear un sistema mixte, que ja està inventat en altres Teatres d´òpera…sembla que aqui, no estan per la labor i 7 produccions en la propera temporada, és insostenible.
Per cert, no es retransmet per Mezzo.
M'agradaM'agrada
Has canviat radicalment l’argumentació, i ara estic al 100% d’acord amb tu, però és que vas començar d’una manera tan políticament incorrecta, que em vas deixar glaçat.
Els treballadors no han volgut que es retransmetés, oi?
El tema audiovisual potser que l’arregleu d’una vegada, ja que cada òpera que no es retransmet és ficar-se una mica més al forat.
M'agradaM'agrada
es que estic una mica emprenyat….el tema audiovisual l´han d´arreglar ells,
M'agradaM'agrada
M’ho imagino, però francament Mozart no en té cap culpa 🙂
M'agradaM'agrada
Val!!! Hi aniré..
M'agradaM'agrada
Avisada estàs, que consti en acta. Flauta i Giovanni… és molt poc, no?
M'agradaM'agrada
Sí,es poquissim o sigui una birria i a més a més tampoc aniré avui al Lucio.Estic per l’arrastre no en soc capac,no estic fina.De totes maneres per tots els comentaris que he llegit ja sé que en qualsevol ocasió que tingui segú que m’agradarà.
Un no es pot fer vellet !!!
M'agradaM'agrada
Em sap greu katia, millora’t, això és el més important.
M'agradaM'agrada
Maria José Moreno és sensacional
El seu Elisir d’amore al teatre victòria ja fa uns anys va ser un gran èxit, i la seva Doña Francisquita fa poc, va ser un altre gran èxit.
Fa uns anys vaig assistir a un grandiós èxit al Teatro Real amb ella en el rol de Lucia di Lammermoor, sensacional.
Aniré el dia 2 i estic impaciènt¡¡¡
Com m’agradaria veure-la pròximament al Liceu com Elvira o Gilda, m’encantaria¡¡ Gràcies Quim, com sempre, per les SENSACIONALS cròniques¡¡¡ 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies Santi. També aquí està molt bé, tret de que el seu rol és el menys interessant, dels principals, és clar. És una cantant deliciosa i amb unes facultats magnífiques. hauria de venir més sovint.
M'agradaM'agrada