Salvador Espriu i Castelló, oli sobre tela de J.M. Salichs
Avui fa 100 anys que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu.
Aquest és el meu senzill, auster i sentit homenatge al poeta de Catalunya. He trigat a gaudir-lo, però quan t’atrapa ja no t’abandona mai.
He mirat aquesta terra (1980)
(Salvador Espriu – Raimon)
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Us deixo un magnífic youtube gentilesa de Marcel Puig Puig amb la magnífica versió musicada per Raimon.
IN FERNEM LAND 
M´adhereixo a aquest homenatge.!!!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies demo, cal recordar als nostres prohoms, ara que només parlem del que és banal, escandalós o corrupte, tenir grans coses a celebrar ens dóna una mica d’aire a tanta asfixia.
M'agradaM'agrada
Certament ha estat i és un dels millors poetes de Catalunya. Nosaltres a través del nostre grup poètic li hem dedicat diversos recitals i reconeixements
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”
M'agradaM'agrada
Una altra perla, de milers. Gràcies Xavier per deixar-la a l’apunt/homenatge.
M'agradaM'agrada
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.
(1965)
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi per deixar-nos un dels POEMES referencials.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per recordar-nos aquesta data acompanyant-la de tan preciosa poesia amb la veu del Raimon.
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL, Joan.
Raimon va musicà als grans poetes de manera magnífica, facilitant la seva divulgació per a molts que no haguessin arribat mai a ells a través de la lectura.
El record al poeta és obligat i acompanyar-lo de qui va ajudà tant a fer-lo visible amb una música tan bella i sensible, també.
Gràcies per deixar el teu primer comentari, esperem que no sigui l’últim.
M'agradaM'agrada
És ben curiós que els dos grans escriptors moderns de Catalunya, Pla i Espriu, hagin estat qüestionats per raons ben diverses a la seva obra.
M'agradaM'agrada
Som així d’auto-destructius 😦
M'agradaM'agrada
Sí que costa, d’entrar-hi… No és un poeta fàcil, i potser per al jovent d’ara, que té menys referents, esdevé críptic. S’ho mereixeria, però no penso que torni a tenir aquella “popularitat” (que tampoc no era tanta, però que el feia conegut, ni que en fos el nom) de fa anys. L’obra poètica és gran, però també cal reivindicar-ne l’obra narrativa en prosa, molt interessant i potser més “assequible”.
M'agradaM'agrada
Ja ho era aleshores de críptic, la situació l’empenyia a ser-ho, ara el problema és un altre, molt més preocupant.
Potser ja toca una revisió teatral allunyada del gran Salvat, a veure si és possible una nova visió i dramatúrgia.
Pel que fa a la narrativa, penso que sempre ha estat la més oblidada, sent com és, grandiosa.
Gràcies per deixar la teva contribució a la diada.
M'agradaM'agrada
Sempre ha estat un dels poemes que m’han posat pell de gallina i es cantada per Raimon encar mes . Gràcies per recordar-ho
M'agradaM'agrada
És un poeta cabdal, encara ara incòmode, caldria que fos més present però ja se sap, no és la cultura i molt menys la poesia, encara que ell va escriure de tot i en tot va excel·lir, el que ara es valora més.
Quants Espriu s’han escenificat al TN? L’any vinent Pitarra, no dic que no tingui el seu què, però si no s’escenifica al 2013 Espriu, quan es farà? No m’imagino una situació similar, amb un escriptor de les seves característiques i vàlua a qualsevol país civilitzat.
T’agraeixo que hi hagis dit la teva, tant de bo sempre fos així.
M'agradaM'agrada
Sí que l’han fet, farà cinc o sis anys van fer-hi La primera història d’Esther en una producció d’Oriol Broggi que després va estar de gira. No va matar, potser, o no va complir el que s’esperava. I fa tres temporades, diria, van fer un espectacle sobre obres d’Espriu. Ara, que es podria haver fet alguna cosa enguany, és una altra cosa.
M'agradaM'agrada
Gràcies, no ho recordava, en qualsevol cas després de tants anys de TN em sembla un balanç molt minso
M'agradaM'agrada
Sóc de la generació que va descobrir Espriu a través de Ricard Salvat i Raimon. I certament em va marcar i encara em dura.
Voldria reivindicar un conegut poema que, darrerament, he vist reproduir alterat per raons que no comprenc:
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.
de Cementiri de Sinera, XXVI
I també aquest altre, curt i no tan reproduït:
– Déu m’es feixuga,
constant, immensa falta
d’ortografia
de Per al Llibre dels Salms d’aquests vell cecs, XVIII
Un amic, ja mort també, deia sempre que “els cansats fan la feina”.
Doncs això
M'agradaM'agrada
Com tu molts, quasi tots, però no creus que caldria que els directors teatrals perdessin la por al sacrilegi de fer un Espriu diferent a Salvat i intentar connectar-lo amb el món actual?
Raimon ja forma part del passat, pocs joves deuen escoltar Raimon, i Salvat ja ens ha deixat. Potser que algú comenci a pensar en donar a conèixer Espriu a les noves generacions sense les lectures i aproximacions de fa 50 anys. Correm el risc malgrat el centenari, poc lluït, de que acabi sent un mòmia, fins i tot incòmode.
Tothom parla de Martí i Pol, la influència de Llach sempre més popular i assequible que Raimon, i Pep Guardiola, ha fet molt per popularitzar-lo. Potser que algú pensi amb com fer el millor màrqueting per facilitar el coneixement dels nostres “clàssics”.
Gràcies per deixar-nos aquests tasts
M'agradaM'agrada
1) Raimon forma part, exactament, del mateix passat que jo. Ves què hi farem
2) Raimon i Salvat em van fer descobrir Espriu. Després el vaig llegir practicament tot i el vaig estudiar una mica i tot.
3)Si hi ha directors disposats a fer relectures, que ja se n’han fet, molt bé ¿quí t’ho discuteix això?
Només dic que a mi em va marcar Espriu i encara em dura. I per molts anys i “a mucha honra”.
M'agradaM'agrada
No calia que t’excusessis, no et feia pas cap retret, senzillament volia dir que per a les generacions futures caldria donar a conèixer Espriu amb noves posades en escena i amb noves versions de les cançons fetes per aquests grans musics.
Vols dir que no estès sempre a la defensiva? 🙂
M'agradaM'agrada
ni un sol fotograma de la catalunya marinera en el video – una catalunya sense mar no la vull per res, ho sento molt i el poema molt millor recitat que cantat
M'agradaM'agrada
Ho lamento, sempre et pots conformar amb la lectura, primera opció, del magnífic poema.
Per a mi Raimon va arribar al moll de l’os, amb una partitura senzilla i sensible, però és difícil connectar amb tota la vostra idiosincràsia, no ho pretenc, però quan m’hi apropo em fa feliç.
M'agradaM'agrada
Gràcies de l’homenatge, Joaquim. L’hem de recordar sempre.
M'agradaM'agrada
De res Rosa, cal insistir, no fos cas que acabés sent oblidat i tal i com gestionen la cultura, no m’estrenyeria gens ni mica
M'agradaM'agrada
Petita col·laboració al mosaic espriuenc amb una poesia, no per molt coneguda menys interessant, sobretot, penso jo, a hores d’ara.
Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.
M'agradaM'agrada
Gràcies Mercè per la teva magnífica aportació
M'agradaM'agrada
Un cosí llunyà, sobrevingut i, per desgràcia, ja difunt em va fer descobrir el poeta. Vaig començar llegint-ne alguns poemes que, malgrat ser críptics, em sonaven meravellosament. Sentia que el meu idioma tenia sonoritats que m’eren totalment desconegudes, hi trobava paraules que mai no hauria sospitat que existissin. Ell, discret, silenciós, inquietant filava, filava i ens guardava els mots que haurem de conservar mentre ens quedi un fil de veu.
Un bellíssim i emotiu homenatge, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Els escriptors que et descobreixen la teva pròpia llengua, amb paraules, girs i imatges literàries noves, si més no cal tenir-los presents, poden agradar o no, però cal llegir-los i capbussar-se en la seva obra, a la llarga acaben guanyant tota la consideració i estima.
Per apreciar-lo encara més, com us vaig comentar, l’excel·lent biografia que ha fet Agustí Pons (Espriu transparent) ha estat fonamental. Jo crec que és de imprescindible lectura.
M'agradaM'agrada
Merescut homenatge!! Gran persona,tan savi,tan adelantat al seu temps.Quàn el llegeixo sempre penso que aixó es el que jo voldria dir…. Ha donat grans lliçons només amb les seves paraules.Una meravella!!
M'agradaM'agrada
Hi voldries dir de la mateixa manera?
M'agradaM'agrada
Merescudíssim homenatge. Que en els llibres de text de l’escola, al costat dels poemes per infants, s’hi colés alguna perla d’Espriu o de Foix, va obrir-me els ulls a la força i la immanència de la poesia. M’agradaria convidar-vos a veure un projecte (http://sortirsen.wordpress.com/) que es va portar a terme el passat Temps de Flors a Girona: un col·lectiu estava muntant un laberint en un dels espais més potents del Barri Vell i “algú” va fer la gracieta de cremar-los tot el material. D’aquestes cendres en va sorgir un muntatge encara més potent que va sacsejar els visitants, potser més acostumats a “flors i violes” que a versos com els del nostre Mestre homenatjat.
Cançó d’albada (El caminant i el mur)
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
M'agradaM'agrada
Meravellosa contribució Rosa, moltes gràcies.
M'agradaM'agrada