IN FERNEM LAND

LUCIA DI LAMMERMOOR A MUNICH: Damrau, Calleja, Tézier, Testé;López Cobos (vídeo)


Lucia - Diana Damrau

Lucia – Diana Damrau

El 10 de juliol a Munich es va programar una Lucia di Lammermoor en versió de concert, protagonitzada per Diana Damrau i Joseph Calleja, que ja us anticipo que m’ha semblat sensacional pel que fa a la intensíssima interpretació de la soprano alemanya, que poc a poc amb pas ferm i acompanyat d’una evolució de la veu molt sòlida, està esdevenint la soprano belcantista de l’actualitat i que de ben segur ens reserva propera ampliació de repertori amb la assumpció del rols més emblemàtics del repertori donizettià (Bolena, Stuarda, Elisabetta), més enllà de les lleugeres de torn.

A la bellesa vocal, l’acurada tècnica i l’adequació en l’estil, Damrau afegeix una demostració de domini i control dramàtic sense sacrificar la intensitat a favor de l’exhibició o la bellesa d’una nota o un so, és una Lucia que combina els moments elegíacs amb els de dramàtics, amb caràcter i personalitat, gens passiva i amb una escena de la bogeria antològica

Tindria que mirar molt enrere per trobar una Lucia així, acostumats com estàvem a grills i  caderneres mecàniques, o manieristes esgotadores.

Edgardo - Joseph Calleja

Edgardo – Joseph Calleja

Joseph Calleja canta un Edgardo modèlic, controla molt el seu vibrato, que malgrat tot apareix de tant en tant. El tenor maltès té unes notes mancades d’harmònics i en algun moment el seu legato defalleix, sobretot quan canta al costat de Damrau, però en aquest rol sap trobar el punt just de lirisme i romanticisme, canta amb molt de gust i estil, amb un acurat sentit del fraseig elegant i dramàtic.

Així va cantar la gran escena que tanca l’òpera.

Enrico - Ludovic Tézier

Enrico – Ludovic Tézier

El baríton francès Ludovic Tézier llueix una vocalitat exultant de baríton, a vegades potser de manera massa estentòria, descuidant una mica la línia belcantista que no s’hauria d’oblidar mai, ja que algunes inflexions provoquen en el duo de la torre que inicia el tercer acte, algun efecte no gaire ortodox. Tot i així fa molt de goig escoltar una veu de baríton sense discussió que canta amb aquesta seguretat i vehemència.

Raimondo - Nicolas Testé

Raimondo – Nicolas Testé

No puc dir el mateix del baix francès Nicolas Testé, ja que per a mi no posseeix la rotunditat en la zona greu per ubicar-lo en aquesta corda. Tampoc la seva línia acaba de tenir la noblesa i l’estil  d’un rol noble i autoritari. Compleix.

La resta compleixen amb discreció. Sorprèn veure a Marie McLaughlin en un rol tan irrellevant i confirma la meva teoria que una soprano acabada no serà mai una mezzo i que cal donar oportunitats als joves cantants  de les cordes pertinents als rols, per començar a desenvolupar les seves carreres. La McLaughlin en el sextet pretén ser protagonista amb una veu descriptible.

David Lee compleix en la cèlebre frase del tenorino (Arturo), és jove i caldrà veure si acaba desenvolupant una carrera, ja que la veu té possibilitats.

No m’agrada la versió de López Cobos, sorollosa, lenta i excessiva. davant d’una brillant  Münchener Opernorchester. Calen tants músics per una Lucia? Els cantants no cantarien més còmodes amb una quarantena de musics?

Menció especial al desastrós realitzador televisiu amb uns enfocaments absolutament erràtics i fins i tot risibles, ja que en un moment concertant amb un sobreagut de Damrau, la càmera enfoca a les coristes, però com aquests hi ha molts moments. Una realització visual pròpia d’un aficionat que no coneix ni la partitura, ni la més mínima noció de l’estètica. Més d’un músic estrà disgustat en veure que les càmeres els enxampaven rient, parlant o fent coses que poc tenen a veure amb l’instrument que toquen.

La copia de vídeo és d’alta resolució (HD) i per tant d’una qualitat visual i auditiva excel·lent, els arxius d’àudio (mp3) els he extret de la copia de vídeo.

Marie McLaughlin, Joseph Calleja, Diana Damrau, Lopez Cobos, Ludovic Téziwe, David Lee, Gasteig München 10 de juliol de 2013

Marie McLaughlin, Joseph Calleja, Diana Damrau, Lopez Cobos, Ludovic Téziwe, Nicolas Testé, David Lee, Gasteig München 10 de juliol de 2013

Gaetano Donizetti
LUCIA DI LAMMERMOOR

Lucia – Diana Damrau
Enrico – Ludovic Tézier
Edgardo – Joseph Calleja
Raimondo – Nicolas Testé
Arturo – David Lee
Alisa – Marie McLaughlin
Normanno – Andrew Lepri Meyer

Münchener Opernorchester
Philharmonischer Chor

Direcció musical: Jesús López-Cobos
10 de juliol de 2013
Gasteig München

ENLLAÇOS VÍDEO

Acte 1er

Acte 2on

Acte 3er

ENLLAÇOS ÀUDIO (mp3) enllaç del tercer acte rectificat

Espero que ho gaudiu tant com jo i us desitjo una bona setmana.

Un comentari

  1. josep

    L’estic descarregant i me la tornaré a escoltar amb deteniment, però quan la vaig veure en directe, em va encantar la Damrau (més en el tercer que en el segon acte, semblava com si es reservés una mica), també el Calleja, però no el Tezier, que el vaig trobar malament de veu, o potser va ser la retransmissió, una mica accidentada que em va enganyar. En qualsevol cas i malgrat la versió concert (La Damrau semblava que ho escenificava), una bona Lucia.

    M'agrada

    Respon
  3. alex

    De lo parcialmente escuchado, la Damrau ( esta vez con más control del fiato y menos jadeos), excelente e intensa vocal e interpretativamente . Porfín una Lucia, que combina la intensidad, la voz notablemente proyectada y el mejor estilo belcantista de las buenas épocas pretéritas .
    Particularmente, la excesiva caprinidad de Calleja, me molesta y más en belcantismo

    M'agrada

    Respon
      • alex

        A mi la Damrau cuya evolución vocal e interpretativa me entusiasma cada vez más ( solo le resta corregir sus jadeos ), en esta Lucia intensa me recuerda a más de diez/doce años atrás a la June Anderson cuando ésta estaba en plena forma.
        Espero y deseo que la Damrau que siempre ha demostrado personalidad vocal e interpretativa además de bien cantar, triunfe en su reto con la Traviata en alla Scala el prox. diciembre y hasta convenza plenamente a ” los vidovi ”
        Vaticino que ella y Flórez, serán los grandes triunfadores vocales de la próxima temporada liceista ( Amina y Elvino )

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          El canto de Damrau tiene más coraje, fuerza y empuje que el de Anderson, que era en sus inicios muy buena, pero con tendencia a ser muy “fleuma” y sus languideces me sacaban de quicio

          M'agrada

  4. Fernando S.T.

    Damrau está haciendo una progresión vocal y pronto tendrá que olvidarse de los sobreagudos, su Lucia es más dramática de lo que es habitual y posee un centro con mucho cuerpo, por lo tanto todo hace presagiar que habrá un cambio de repertorio hacía los roles de lírica, donde tiene infinidad de posibilidades.
    En esta Lucia demuestra, por si alguien dudaba de ello, que para el repertorio del belcanto italiano actualmente no tiene rival.
    Calleja también es un Edgardo ideal pero es cierto que debería trabajar más la respiración para poder ligar las frases sin necesidad de ir cortando a diestro y siniestro, pero su canto es noble, nada afectado, sin lloriquear, ni hacer excesos y otros recursos veristas para llegar a emocionar, como hacen algunos colegas.
    Tézier podría matizar un poco más, es curioso que cuando canta Verdi llego a la conclusión que la voz es ideal para el repertorio belcantista y cuando lo canta, lo hace como si el rol fuera verdiano.
    Una velada en forma de concierto muy apreciable, y después de Il Trovatore también muniqués, prefiero que sea así.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No m’atreviria a dir tant com tu, jo crec que si hi ha cantants belcantistes molt bones, la mateixa Jessica Pratt, amb la que comparteix repertori crec que és extraordinària, però si que tenim moltes possibilitats de gaudir moltíssim de la carrera d’aquesta noia, és encara jove, té la veu molt sana i en progressió.
      Mai una versió de concert sobre una versió escenificada, altre cosa és que la producció sigui dolenta, però l’opera ha de ser teatre

      M'agrada

      Respon
  5. dandini

    Engrescadora com sempre Diana Damrau.Les grans interprets de Lucia han fet habitualment una exhibició d’ habilitats vocals fora de sèrie.En aquest aspecte Diana Damrau no obté el “cum laude” de Sutherland,Sills o Gruberova pero ella que és molt inteligent i no para quieta(no li fa mandre aprendre) per trobar l’expressivitat adient aconsegueix per mèrits propis situar-se al mateix nivell d’excel·lencia.

    Dintre del panorama actual m’agradaria citar a Albina Shagimuratova(1980) que al darrer concert Viñas va cantar “Regnava nel silenzio” amb una puresa vocal i una habilitat extraordinàries.De fet ella cantará Lucia a “La Scala” la propera temporada alternan-se amb Jessica Pratt(també excel·lent).

    Aquí la teniu ,el so de l’enregistrament no és massa bo pero sí suficient per apreciar la puresa del so i l’estil perfecta.Com vaig dir a la sortida del concert aquesta exhibició de bel canto es bastant superior a la oferta per Mariella Devia en Il Pirata.

    M'agrada

    Respon
  8. colbran

    Si Diana Damrau hubiera evitado los sobreagudos -no escritos- sería la perfecta opción actual para esta ópera; desde hace muchos muchos muchos años no había escuchado tal intensidad en este rol. Aún puede mejorar su Lucia, pero de momento la interpretación de la soprano alemana es una fantástica realidad. Ya es raro que Jesús López-Cobos que grabó una sorprendente “Lucia di Lammermoor” con un reparto catalán en los tres principales protagonistas (Caballé, Carreras, Sardinero), con las tesituras originales y con la partitura íntegra, haya permitido que Damrau se expusiera a unos sobreagudos que no todos son perfectos y además haya efectuado un corte de unos 3/4 minutos después del “Aria de la locura” que es una coda de conjunto que cierra el acto segundo..

    Pero esto aparte, he disfrutado muchísimo con esta “Lucia…” y Diana Damrau me ha sorprendido gratísimamente por su entrega, su conocimiento del rol y su valentía. No he echado en falta decorados -aunque las óperas se escribieron para tenerlos- estaba hipnotizado mirando la pantalla del televisor y eso a pesar de una nefasta retransmisión por parte de los cámaras, tal como indica Joaquim.

    Del resto de principales, Calleja es la primera vez que me interesa como cantante, lástima de su precario fiato y sus sonidos trémolos -no tantos como son habituales en él- y Tèzier que empieza muy bien y luego se difumina algo. Testé es un bajo (?) que no me ha interesado nada y McLaughlin un chiste, pero bueno no se puede tener todo.

    Jesús López-Cobos que conoce tan bien la partitura de “Lucia…” la dirige con mucha intensidad y diversidad de matices, pero en ocasiones parece tentado por el volumen excesivo -la retransmisión quizás?- y la morosidad.

    Un fuerte aplauso para el instrumentista de la “armónica” de cristal que acompaña a Lucia en el “Aria de la locura” más famosa de todas las que se tiene conocimiento.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Que fes aquella Lucia original no vol dir que sempre s’hagi de fer d’aquella manera i mentre la Damrau tingui els aguts, que els té, fa un certr goig, no?.
      Seguint el rigor no podríem gaudir de l’harmònica de cristall i ves per on queda fins i tot exòtic

      M'agrada

      Respon
  10. Jan

    He vist els trossos més mportants i la Damrau m’ha semblat espectacular!!! Els aguts no són perfectes, però sí suficients, el que m’ha sorprès és el centre que té, jo crec que de lleugera ara, res de res. Però penso que com diu el Joaquim, ha de tirar més cap a Anna Bolena que cap a Violetta, que a mí al met no em va acabar de fer el pes, l’haurem de veure a la prima de la scala… 🙂
    Tinc moltes ganes de veure-la l’any vinent al costat de Flórez a La Sonambula, segur que seran unes representacions boníssimes!
    Doncs jo ho sento però a mí el Calleja (que vaia nom jaja) no m’agrada! És molt soso, i sols el salva que té una veu bonica i molt ben projectada. Perquè vol imitar tant al Pavarotti, no ho entenc!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Jo crec que és una bona Violetta, i ja ho veuràs a la Scala.
      No sé si soso és la paraula escaient, però estem escoltant Lucia i fa coses molt ben fetes, més enllà del desagradable vibrato inherent a la seva veu i d’aquest defecte que si es pot corregir del legato. Cantar Donizetti amb aquest sentit de l’estil és important, potser els cants veristes ens han desvirtuat el sentit belcantista d’un rol romàntic com aquest.

      M'agrada

      Respon
  12. dandini

    Gràcies Xavier C !

    El fet de que Jesus Lopez Cobos li deixés fer a Beverly Sills l’any 1972 a San Francisco totes les variacions(i més) i aguts que la tradició imposa i no la fes desistir en el tema em fa pensar que potser li agradan…

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari